Categories
Ansietat: avisos i funcions

Ansietat: redistribuió de recursos

Té davant un problema similar al que, moltes vegades, ens trobem com a persones. Així, amb els recursos econòmics que tenim, hem d’atendre als diferents assumptes que ens interessen. Si la comunitat de veïns acorda el pagament d’una derrama per arreglar la façana, i d’altra banda, el cotxe se’ns ha espatllat i necessitem un altre per anar a la feina, és probable que, per atendre a aquestes despeses, haguem de reduir altres o deixar-les al mínim.

Tornant al nostre organisme, ¿què passaria si, mitja hora després de menjar en abundància, ens poséssim a jugar un partit de basquet? Per jugar a basquet ¿a on ha d’anar la sang (oxigen, hidrats de carboni)?. Als músculs, al propi sistema cardiovascular i respiratori. La disgestió, d’altra banda, és una funció complexa, llarga, que requereix també d’una alta afluència de sang. Aquestes dues demandes alhora, exigents, posen en conflicte els recursos, la capacitat d’abastiment i distribució de l’organisme, tenint repercussió en les seves funcions.

Jugaríem a basquet per sota de les nostres possibilitats, ens cansaríem més i tindríem menys resistència, donat que els recursos d’oxigenació no serien els òptims, doncs una part d’ells estarien distribuïts en altres funcions. Tindríem dificultats per anticipar i reaccionar, i més probabilitats de patir una lesió. D’altra banda, per motius similars, les funcions digestives es veurien afectades negativament: més molèsties, pitjor funcionalitat.

Pel que fa a l’ansietat i l’estrés ¿a quines zones de l’organisme s’hauria d’abastir preferentment? Donat que el sistema nerviós autònom està activant les condicions fisiològiques que ens preparen per la resposta de lluita, fugida, o paràlisi, els recursos es destinaran preferentment a, quasi, els mateixos centres que per jugar a basquet (amb l’agreujant de que, en el cas de l’ansietat i l’estrès, la resposta motora no s’acabarà desencadenant, i per tant es generaran altres dificultats).

Qualsevol esportista o entrenador intenta evitar el conflicte de recursos allunyant l’hora de dinar de l’hora del partit. Però, el partit de l’ansietat i l’estrès ¿a quina hora comença? ¿quan temps dura? Sovint, l’administració de recursos per part de l’organisme es complica, donat que les funcions de l’ansietat i la seva preparació coincideixen amb altres…Quan més gran sigui l’exigència i durada respectives, el conflicte entre funcions i els seus efectes seran més elevats, passant d’una contraindicació a una incompatibilitat.

Veiem un altre exemple. A nivell cerebral, el cervell consumeix al voltant d’un 20-25% de l’oxigen que prenem, tot i el poc pes del cervell en proporció a la resta de l’organisme. En el cas de l’ansietat i l’estrès, ho podríem constatar amb proves de neuroimatge, ¿a on va la sang fonamentalment? A les àrees encarregades de la resposta emocional primària, l’activació d’unes memòries concretes, la coordinació motora… Si s’aporten més recursos a aquestes àrees, altres queden menys abastides, ¿quines?. Àrees prefrontals i altres relacionades amb el processament superior de la informació i la pressa de decisions, que es veuran compromeses, amb una operativitat limitada.

Aquets conflictes a nivell de fisiologia i metabolisme bàsics tenen també la seva expressió en altre tipus de recursos: perceptius, atenció, etc.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Regulació emocional

La por, expressió emocional de l’ansietat

“L’ansietat s’alimenta de la por”. Aquesta és una frase que sovint fem servir en teràpia a la Clínica de l’Ansietat, per que la persona amb ansietat pugui entendre millor els mecanismes que la generen i la mantenen. En la majoria dels casos podríem dir que no existeix ansietat sense por, encara que lògicament pot existir por sense ansietat.

La por és l’emoció bàsica que origina, alimenta i manté qualsevol problema d’ansietat.

  • A la fòbia social la persona té por a fer el ridícul, por a que les altres persones se n’adonin del seu nerviosisme i pensin malament, por a no caure be, o a dir una tonteria…etc.
  • A la hipocondria la persona té por a morir o a patir una malaltia greu.
  • Als problemes obsessiu-compulsius la persona pot tenir por a contaminar-se, por a que quelcom greu pugui passar si no realitza un determinat comportament, por a perdre el control i fer mal a algú o a si mateix/a…etc.
  • A les fòbies simples poden haver-hi por als animals, a les tempestes o altres fenòmens atmosfèrics, a la obscuritat, a conduir, a l’avió…etc.
  • A l’agorafòbia la por és experimentar ansietat i no poder fugir o obtenir ajuda, por als propis símptomes d’ansietat, por a tornar als llocs on s’ha experimentat una ansietat intensa…etc.
  • A les crisis d’ansietat té tot el sentit la frase “por a la por”, és a dir, por a experimentar la por que se sent quan arriba un atac de pànic o crisi d’ansietat, o por a les conseqüències imaginades respecte a algun dels seus símptomes (por a l’infart quan noto taquicàrdies, por al desmai si noto mareig o inestabilitat, por a patir alguna mena de col·lapse per tenir tanta ansietat…).
  • A l’ansietat generalitzada la persona té por a que es facin realitat les seves preocupacions catastròfiques que van a l’extrem de “tot anirà malament, alguna cosa dolenta passarà, succeirà el pitjor…”.

(Nota: aquesta explicació es centra en ressaltar el paper de la por en tots aquets problemes, però no explica tot el que li passa a una persona que pateix un d’aquets problemes. Existeixen altres factors implicats, diferents per cada problema, que ajuden a entendre i definir l’origen, manteniment i desenvolupament dels problemes abans anomenats).

I que passa normalment quan tenim por?

Com que la por és una emoció molt desagradable per nosaltres, la nostra tendència es fugir d’ella, o evitar allò que ens produeix la por. Aquest mecanisme de fugida és molt lògic i adequat quan la por apareix davant una situació realment perillosa, però és contraproduent quan no ho és. Fugir acaba augmentant i mantenint l’ansietat.

Que podem fer per que aquets problemes no vagin a més i poder controlar-los?

Podem fer sevir dues estratègies per fer front aquets problemes. D’una banda, “desmuntar” les pors, i d’altre, afrontar-les gradualment. En la mesura de les nostres possibilitats, fer front mica en mica les pors provocarà que es vagin reduint. La manera de fer-ho és sent conscients que haurem de suportar cert nivell d’ansietat, intentant fer-ho gradualment per poder-ho tolerar. Fer una pràctica continuada afrontant situacions pot donar-nos uns bons resultats. D’altra banda, i paral·lelament, hem de posar a prova la veracitat de les nostres pors, és a dir, posar en dubte si el que pensem és veritat o si ho és fins a l’extrem al que ho portem. Podem reflexionar sobre qüestions com: és molt probable que passi? Ho he pensat moltes vegades i mai ha passat? Que li diria jo a un amic o amiga que estigués igual de preocupat/ada per això? Estic pensant en el pitjor? Normalment passa el pitjor?

Sovint fer front a aquestes pors i desmuntar-les és una tasca difícil, i no sempre ho aconseguim sense ajuda professional. Per això en la teràpia s’aprenen una sèrie d’estratègies i tècniques per poder aconseguir-ho. D’una manera pautada, i amb l’ajuda d’un/a psicòleg/a, es defineixen els passos a seguir per superar tots aquets problemes.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Ansietat generalitzada

Ansietat Generalitzada: problemes associats

Sovint, les persones que presenten un trastorn d´ansietat generalitzada, també conviuen amb algu altre problema psicològic com a:

  • Alteracións de l´estat d´ànim com depressió major i/o distímia
  • Trastorn de pànic amb o sense agorafòbia
  • Fòbia social
  • Fòbia específica
  • Abús o dependència de l´alcohol o de substàncies sedants, hipnòtiques o ansiolítiques
  • Trastorns associats a l´estrés (síndrome del còlon irritable, mals de cap, hipertensió essencial, úlceres, diarrèa, insomni)

A estudis epidemiològis, del 67% al 93% dels pacients amb trastorn d´ansietat generalitzada (sigui aquest o no el seu diagnòstic principal) presenta o han presentat almenys altre problema associat.

Si ens referim als nens i adolescents amb trastorn d´ansietat generalitzada, destacarien els següents problemes relacionats:

  • Trastorns depressius
  • Fòbia social
  • Fòbia específica
  • Ansietat per separació
  • Trastorn de pànic
  • Trastorn de dèficit d´atenció amb hiperactivitat

El motiu de la presència de dos o més problemes, pot estar justificat per alguna o diverses de les següents hipótesis:

  1. Un trastorn es converteix en factor de risc de l´altre.Per exemple, una persona que pateix un trastorn d´ansietat generalitzada, que li comporta un desgast significatiu, al llarg del temps, pot desenvolupar un trastorn depressiu.
  2. Diversos trastorns conviuen perquè comparteixen les mateixes causes que els van originar. Per exemple, els trastorns d´ansietat i de l´estat d´ànim sorgirien de les mateixes vulnerabilitats genètiques, biològiques i psicosocials.

En els casos, en els quals el trastorn d´ansietat generalitzada apareix amb altres problemes associats, serà necessari aplicar un pla de tractament per cadascun dels  problemes. És imprescindible establir el diagnòstic principal i jerarquitzar l´ordre dels problemes existents, per abordar-los a la teràpia.  Sovint, es començarà a intervenir pel problema més incapacitant per la persona, en el moment actual, encara que no correspongui amb la patologia principal. A mesura que la persona vagi millorant el seu problema secundari, afavorirà la possibilitat de centrar-se en la principal alteració psicológica.

Font: Verónica Aguilera. Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs a Barcelona i Madrid

Més informació

Bados, A. (2015)Trastorno de ansiedad generalizada. Guía para el terapeuta. Editorial Síntesis: Madrid.

Rodríguez de Kissack, M.  y  Martínez León, N.C.. “Trastorno de ansiedad generalizada y trastorno de pánico en niños y adolescentes”. En Vicente E. Caballo y Miguel Ángel Simón (Dir.y Coord.), 2002. Manual de Psicología Clínica Infantil y del Adolescente. Trastornos generales.(pp. 93-120). Editorial Pirámide: Madrid.

Categories
Preguntes més freqüents

¿Quant duren els tractaments de l’ansietat i amb quina freqüència s’acudeix consulta?

La durada total dels tractaments és variable. Els tractaments psicològics que fins avui han demostrat una major efectivitat i eficiència són els basats en procediments cognitiu-conductuals. La seva durada oscil·la entre sis mesos i un any, si bé en alguns casos poden ser més llargs, en funció del cas, l’associació de l’ansietat a altres trastorns, i la implicació del pacient en el programa.

Es considera que al cap d’unes setmanes de tractament han d’aparèixer ja els primers resultats, indicadors de la utilitat dels recursos que s’estan aplicant, i de la capacitat i disposició del pacient per a beneficiar-se d’ells.

Normalment, a l’inici del tractament, s’acudeix a consulta una vegada per setmana. Quan el tractament està canalitzat, es espacian les visites, efectuant-se habitualment a raó d’una visita cada 15 dies.

Si el tractament és exclusivament farmacològic, el ritme de les visites és diferent: inicialment cada tres o quatre setmanes, posteriorment cada dos o tres mesos.

Categories
Cercar ajuda

Tractament online de l’ansietat mitjançant videoconferència

La consulta a través d’Internet, mitjançant videoconferència:

  • facilita i diversifica l’accés pacient-especialista
  • permet una atenció en temps real, personalitzada, exclusiva i confidencial, sense perdre el contacte cara a cara.
  • possibilita el tractament regular de persones que es desplacen amb certa freqüència o de persones que resideixen lluny del centre de consultes i no poden assistir-hi presencialment.

En el nostre centre, les consultes per videoconferència s’efectuen per tractaments psicològics, en els casos de trastorns d’ansietat, i sempre que aquests siguin el problema principal.

La consulta mitjançant videoconferència pot ser una alternativa:

  • Quan per viatges, trasllats o distància no es pot assistir a la consulta presencial amb la periodicitat adequada. En aquest cas es combinen visites presencials amb consultes per videoconferència.
  • Quan no sigui possible desplaçar-se als centres assistencials (agorafòbia, pors socials, impediments físics, etc.).
  • Quan no existeixin centres especialitzats a prop del lloc de residència.
  • Quan es vol complementar, amb tècniques cognitiu-conductuals, tractaments farmacològics aplicats presencialment per psiquiatres o metges de capçalera, amb coneixement d’aquests.

És convenient

Realitzar una entrevista prèvia, per videoconferència, per valorar la idoneïtat d’aquest mitjà per atendre el cas. Aquesta entrevista, informativa, no té cap mena de cost, ni implica cap compromís.

Aportar, si es té, algun informe d’especialistes que l’hagin atès presencialment o, almenys, efectuant una valoració del cas.

Si fos necessari un tractament farmacològic, complementari al psicològic, s’ha de comptar amb un psiquiatre o metge de capçalera que pugui atendre al pacient presencialment. Per part nostra, no hi hauria cap inconvenient en enviar a l’especialista el programa relatiu a la intervenció psicològica.

Programa de suport al tractament a través d’Internet

Les consultes per videoconferència van acompanyades d’un programa de suport al tractament a través del correu electrònic.

El tractament psicològic dels trastorns d’ansietat exigeix una elevada implicació per part del pacient en la resolució dels seus problemes i dels factors implicats en el seu origen i manteniment. La continuïtat d’aquesta motivació i compromís, exigible també en la teràpia presencial, és més important encara, si escau, quan la comunicació entre especialista i pacient es realitza a través de mitjans virtuals.

Com es concerten les entrevistes?

S’estableix pel sistema d’hores concertades: el pacient o usuari del servei, després d’informar-se a la nostra consulta, personalment, telefònicament, o a través del nostre correu electrònic, concerta dia i hora de visita. Normalment la comunicació s’estableix a través del programa Skype.

Quins mitjans necessito per la realització de videoconferència?

Disposar de:

  • connexió a Internet
  • tenir instal·lat el programa a partir del qual s’estableix la comunicació, normalment Skype.
  • ordinador, mòbil o tablet amb càmera
  • auriculars i micròfon

Horari i durada de les entrevistes

L’horari d’assistència per a les consultes per videoconferències comprèn des de les 9 hores fins les 21 hores, de dilluns a divendres, hora espanyola. La duració de la consulta està fixada en 40 minuts (si bé la primera visita sol ser una mica més llarga). Les visites s’abonaran prèviament a través de la nostra passarel·la de pagament en línea o per transferència bancaria.

Condicions generals

La Clínica de l’Ansietat no es responsabilitza de les condicions generals de funcionament d’Internet en el moment de la consulta, ni per tant de la qualitat de vídeo i àudio durant aquesta. L’usuari podrà sol·licitar una nova consulta gratuïta exclusivament en el cas que les condicions de la xarxa no permetin establir una comunicació mínimament eficient.

Les dades de l’entrevista i els continguts de l’expedient personal de  l’usuari són confidencials i reben el mateix tractament i protecció que els obtinguts mitjançant entrevistes presencials, l’usuari pot exercir els drets d’accés, modificació o cancel·lació conforme la llei.

La sol·licitud de consulta mitjançant videoconferència implica l’acceptació d’aquestes condicions i de la política de privacitat de www.clinicadeansiedad.com.

Alguns articles científics, recents, sobre l’eficàcia dels tractaments dels trastorns d’ansietat a través d’Internet

Transdiagnostic internet treatment for anxiety and depression: A randomised controlled trial.  Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Schwencke, Genevieve; Andrews, Gavin; Johnston, Luke; Craske, Michelle G.; McEvoy, Peter; Behaviour Research and Therapy, Vol 49(8), Aug, 2011. pp. 441-452.

Cost-effectiveness of Internet-based cognitive behavior therapy vs. cognitive behavioral group therapy for social anxiety disorder: Results from a randomized controlled trial.  Hed-man, Erik; Andersson, Erik; Ljótsson, Brjánn; Andersson, Gerhard; Rück, Christian; Lindefors, Nils; Behaviour Research and Therapy, Vol 49(11), Nov, 2011. pp. 729-736.

Randomized controlled trial of Internet‐delivered cognitive behavioral therapy for posttrau-matic stress disorder by Spence, Jay; Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Johnston, Luke; Solley, Karen; Lorian, Carolyn; Wootton, Bethany; Zou, Judy; Schwenke, Genevieve. Depression and Anxiety, July 2011, Vol. 28 Issue: Number 7 p541-550.

An internet administered treatment program for obsessive–compulsive disorder: A feasibility study.  Wootton, Bethany M.; Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Spence, Jay; Andrews, Gavin; Johnston, Luke; Solley, Karen; Journal of Anxiety Disorders, Vol 25(8), Dec, 2011. pp. 1102-1107.

Preliminary investigation of web-camera delivered cognitive-behavioral therapy for youth with obsessive-compulsive disorder.  Storch, Eric A.; Caporino, Nicole E.; Morgan, Jessica R.; Lewin, Adam B.; Rojas, Ariz; Brauer, Lindsay; Larson, Michael J.; Murphy, Tanya K.; Psychiatry Research, Vol 189(3), Oct 30, 2011. pp. 407-412.

Individually-tailored, Internet-based treatment for anxiety disorders: A randomized controlled trial by Carlbring, Per; Maurin, Linda; Törngren, Charlotta; Linna, Emma; Eriksson, Thomas; Sparthan, Elisabeth; Strååt, Marcus; Hage, Christian Marquez von; Bergman-Nordgren, Lise; Andersson, Gerhard. Behaviour Research and Therapy, January 2011, Vol. 49 Issue: Number 1 p18-24.

Effectiveness randomized controlled trial of face to face versus Internet cognitive behaviour therapy for social phobia by Andrews, Gavin; Davies, Matthew; Titov, Nickolai. Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, April 2011, Vol. 45 Issue: Number 4 p337-340.

Internet-based treatment of social phobia: A randomized controlled trial comparing unguided with two types of guided self-help.  Berger, Thomas; Caspar, Franz; Richardson, Robert; Kneubühler, Bernhard; Sutter, Daniel; Andersson, Gerhard; Behaviour Research and Thera-py, Jan 1, 2011.

Internet-based cognitive behavior therapy vs. cognitive behavioral group therapy for social anxiety disorder: A randomized controlled non-inferiority trial.  Hedman, Erik; Andersson, Gerhard; Ljótsson, Brjánn; Andersson, Erik; Rück, Christian; Mörtberg, Ewa; Lindefors, Nils; PLoS ONE, Vol 6(3), Mar 25, 2011.

Internet-versus group-administered cognitive behaviour therapy for panic disorder in a psy-chiatric setting: a randomised trial. (eng) By Bergström J, Andersson G, Ljótsson B, Rück C, Andréewitch S, Karlsson A, Carlbring P, Andersson E, Lindefors N, BMC Psychiatry [BMC Psychiatry], ISSN: 1471-244X, 2010 Jul 02; Vol. 10, pp. 54.

Clinician-assisted Internet-based treatment is effective for panic: A randomized controlled trial.  Wims, Edward; Titov, Nickolai; Andrews, Gavin; Choi, Isabella; Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, Vol 44(7), Jul, 2010. pp. 599-607.

Computer therapy for the anxiety and depressive disorders is effective, acceptable and practi-cal health care: A meta-analysis.  Andrews, Gavin; Cuijpers, Pim; Craske, Michelle G.; McEvoy, Peter; Titov, Nickolai; PLoS ONE, Vol 5(10), Oct 13, 2010.

__________

Clínica de l’Ansietat. Teràpia cognitiu-conductual. Psicòlegs a Madrid i a Barcelona especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Preguntes més freqüents

Els tractaments psicològics de l’ansietat, consisteixen només a parlar?

Els tractaments psicològics no tenen l’objectiu d’alleujar verbalment del pacient, ni s’aspira a millorar els problemes simplement parlant-ne. Naturalment, el pacient i l’especialista s’entenen parlant, però la intervenció psicològica va més enllà de la comunicació verbal i l’anàlisi del problema: cal que el pacient tingui una gran implicació en resoldre el seus problemes i cal seguir diferents procediments, molts dels quals són fora de la consulta, per aconseguir el canvi que es busca mitjançant la modificació dels símptomes, el replantejament de les situacions i l’afrontament més efectiu de l’ansietat, allò que l’origina i que la manté.

Categories
Prevenció de l’Ansietat

Ansietat i alimentació

 

Allò que mengem té efectes directes sobre com ens sentim físicament i emocional. Quan es parlar de nutrició no es poden utilitzar termes absoluts; tots els aliments dels quals parlarem es poden consumir en quantitats adequades. El que és important és mantenir dietes equilibrades i variades, i conèixer com pot afectar-nos el consum abusiu d’alguns productes.

Una part de l’ansietat que s’experimenta pot ser causada pel consum de diferents estimulants, així com a deficiències en vitamines o minerals concrets.

Convé limitar el consumo de:

  • Greixos, vísceres i xarcuteria (embotits, patés i foie-gras), llet condensada, làctics enriquits amb nata, formatges greixosos, pastes farcides, productes de pastisseria i rebosteria industrial, etc. Modereu el consum d’àpats rics en greixos saturats (mantega, formatge, llet sencera, gelats, cremes, greixos de la carn, pastes industrials, oli de palma, etc.). El consum excessiu de greixos pot afavorir la obesitat i elevar els nivells de colesterol, que crea un esforç innecessari en el sistema cardiovascular, fet que a més pot intensificar algunes de les manifestacions simptomatològiques de l’ansietat.
  • Estimulants (cafè, te, refrescos amb cafeïna, extractes de guaranà, ginseng) i alcohol. Alguns aliments i begudes que acompanyen els àpats poden portar substancies que estimulen el sistema nerviós i sobreactiven l’organisme, que pot provocar l’ansietat, nerviosisme i insomni. Al mateix temps, redueixen la disponibilitat de vitamines i minerals en el cos. L’estimulant de consum més freqüent és la cafeïna, present en el cafè, en algunes begudes de cola i en algunes de les que s’anomenen energitzants. No es recomana beure més de 100 mm/dia de cafeïna. Això equival a una tassa de cafè o a dues begudes de cola. Si hi ha problemes d’ansietat, millor prendre cafè descafeïnat, refrescos sense cafeïna o infusions sense estimulants. La teïna, present en el te, també té efectes estimulants. L’alcohol, si bé en la fase inicial immediatament posterior al consum té un efecte desinhibidor, fet que porta algunes persones a pensar que és un euforitzant, el cert és que es tracta d’un depressor del sistema nerviós, que pot alterar negativament l’estat d’ànim, i en persones propenses, induir, com a efecte rebot, manifestacions d’ansietat hores després del consum.
  • Sals i sucres. La sal disminueix les reserves de potassi en el nostre cos, un mineral molt important per al funcionament apropiat del sistema nerviós. La sal pot augmentar la pressió sanguínia, que posa a prova el cor i les arteries. Es recomana no excedir un gram de sal per dia. El sucre no conté nutrients essencials, subministra una dosis forta d’energia immediata per al cos, que a vegades pot ser excessiva i innecessària. Eviteu sempre que pugueu aquells àpats fets a base de sucres refinats. Malgrat això, no caigueu en l’error de substituir aquest sucre per edulcorants artificials, ja que també poden provocar ansietat i altres problemes de salut si es consumeixen en excés.
  • Additius i altres productes artificials. Existeixen molts additius químics utilitzats en els processament de menjar industrial. Encara no es coneixen bé els efectes sobre l’organisme a llarg termini. Són productes que el cos processa amb més dificultat. EL processament industrial sostreu molts nutrients i vitamines dels aliments, és millor minimitzar el consum de menjar ràpid, sabor artificials i additius químics. Cal mencionar especialment el Glutamat de Monosodi (MSG), un additiu artificial que s’utilitza per realçar sabors, freqüentment utilitzats per cuinar en restaurants, especialment de menjar xinès. Pot tenir un efecte irritatiu fort sobre el sistema nerviós i pot arribar a produir, en casos extrems, mals de cap, formigueig, entumiment i mal al pit. S’ha de tenir un compte especial amb el consum de carns procedents d’animals que haurien pogut ser alimentats amb hormones per promoure l’engreix i el creixement ràpid; així com productes vegetals en el cultiu dels quals s’hauria utilitzat pesticides. Es tracta de productes molt tòxics.

Convé no descuidar el consum de:

  • Llet, iogurts i altres llets fermentades, productes làctics no excessivament greixosos o dolços i formatges.
  • Carns (preferiblement les menys greixoses) peix, ous i derivats.
  • Cereals, patates i llegums, especialment derivats integrals, musli o cereals d’esmorzar integrals. Alguns d’aquests aliments són rics en hidrats de carboni. Formen part de les matèries primes que l’organisme necessita per obtenir energia. És una opció més saludable que utilitzar menjars rics en sucres com gelats o xocolates.
  • Verdures, hortalisses i fruites. Tenen un valor nutritiu destacable, aporten minerals i vitamines imprescindibles i són fàcils de digerir. Afavoreixen l’absorció del triptòfan, precursor de la serotonina, un neurotransmissor que regula l’estat d’ànim i l’ansietat. Fruites, vegetals i cereals integrats són un font de fibra excel·lent. L’ansietat pot provocar diferents problemes digestius, entre els quals malestar intestinal i estrenyiment. Ingerir més fibra ajudarà a un millor trànsit intestinal. Si podeu escollir, mengeu fruites senceres més que no pas sucs.
  • Aigua, sucs, sucs d’hortalisses, infusions no estimulants, fruits secs, sucs d’oliva i llavors.

Nutrients específics

Hi ha alguns nutrients específics que poden ajudar al nostre organisme a gestionar-se millor en situacions d’ansietat.

Calci

És necessari per mantenir un balanç electrolític, per a la contracció muscular, la transmissió nerviosa, la regulació de la divisió cel·lular, la secreció hormonal i la formació de l’os i de les dents. Algunes investigacions indiquen que el calci podria ajudar a baixa la pressió sanguínia. Un dèficit podria provocar: agitació, depressió, palpitacions, insomni i irritabilitat. El calci es troba en tots els productes làctics i derivats, la soja, el tofu; les hortalisses de fulla verda com el bròquil o els naps també són una font de calci bona.

 Àcid alfa-linolènic (família Omega 3)

Alguns estudis indiquen que una carència d’àcid alfa-linolènic podria facilitar l’aparició d’atacs de pànic. Principalment es troba en el peix —especialment en la tonyina i el salmó—, però també es troba en quantitats importants en l’oli de llinosa, en les llavors de mostassa, les pipes de carbassa, en la soja, les nous, etc. A més, cada vegada hi ha més productes en el mercat enriquits amb àcids de la família d’Omega 3.

Magnesi

Ajuda en la relaxació muscular, el manteniment del múscul cardíac, la transmissió neuromuscular i l’eixamplament dels vasos sanguinis. Un dèficit de magnesi pot provocar: agitació, ansietat, confusió mans i peus freds, depressió, insomni, inquietud. Alguns aliments rics en magnesi són els espinacs, els alvocats, les pipes de carbassa i de gira-sol, ostres, ametlles, etc.

Família de la vitamina B

Ajuden a obtenir energia actuant com a ensimes per convertir nutrients complexos amb els carbohidrats en unitat energètiques més simples. Són importants per al funcionament normal del sistema nerviós i són d’ajuda tant per poder-nos relaxar com per aconseguir l’energia necessària diàriament. Un dèficit de vitamina B pot provocar: fatiga, irritabilitat, nerviosisme, depressió, insomni, pèrdua de la gana, etc.

Complements nutricionals i altres

Els estats d’ansietat impliquen un gran desgast físic i mental i, per tant, pot ser recomanable prendre alguns suplements de vitamines i minerals, sempre amb la supervisió o l’assessorament d’un especialista. No obstant això, cal ser molt caut, ja que alguns complements vitamínics que s’anuncien com a indicats en estats de manca inclouen en la seva fórmula substancies excitants com el ginseng o el guaranà que justament poden provocar o agreujar un quadre d’ansietat.

D’altra banda, les begudes que coneixem com a energètiques solen contenir estimulants com la cafeïna i la taurina, o els extractes de ginseng o guaranà abans mencionats, fet pel qual resulten tan poc recomanables com el cafè o el te.

Com menjar?

L’estrès i l’ansietat poden agreujar-se no només pel que es menja, sinó també per la forma com es fa. És aconsellable que:

  • No mengeu massa ràpid o mentre es camina; menjar assegut a la taula i plat per plat, sense barrejar-los.
  • Mastegueu el menjar com a mínim 15 o 20 vegades per mossegada.
  • No mengeu gaire o fins al punt de sentir-se inflat.
  • Ingeriu quantitats moderades de líquid durant l’àpat; beure massa pot diluir els àcids estomacats i els enzims digestius (entre un i dos gots d’aigua per àpat és suficient).
  • Feu varis àpats al dia, entre tres i cinc i que no siguin copiosos.
  • Repartiu els àpats regularment durant el dia per evitar descensos bruscos en el nivell de glucosa en sang.
  • Planifiqueu i respecteu els horaris dels àpats; també és millor tenir pensats els menús per poder comprar i preparar el que necessitem amb temps.
  • Comenceu el dia amb un bon esmorzar, ajudarà a evitar el descens de sucre en sang (hipoglucèmia) que sol produir-se a mig matí i que pot provocar nerviosisme i irritabilitat.
  • Utilitzeu preferiblement maneres de cocció menys grasses: planxes, graelles, rostit, microones i coccions en aigua.
  • Modereu els fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats.

Respectar aquests hàbits us ajudarà a digerir i assimilar adequadament el menjar, afavorirà l’absorció de nutrients i us evitarà molèsties digestives i intestinals. Mengeu bé. És important tenir una dieta variada que asseguri el consum de tots els nutrients essencials necessaris per mantenir-se sa. Una nutrició equilibrada és fonamental per mantenir una salut general, però també per poder gestionar millor la nostra ansietat i regular l’estat d’ànim.

De la mateixa manera que és important cuidar-se desde la vessant física, ho és fer-ho desde la psicològica i emocional. Un tractament psicològic t’ofereix eines i estratègies per aprendre a gestionar, reduïr i eliminar la teva ansietat.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

_________
Font: Marc Coronas. Clínica de l’Ansietat. Psicólegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Vídeo il-lustratiu: Hábitos de alimentación (UNED-RTVE2)

Altres vídeos relacionats

Categories
Cercar ajuda

Xat d’Ayuda Mútua

El xat està destinat a persones que tenen problemes d’ansietat i pretenen comunicar-se entre si, en temps real, amb la finalitat de donar-se suport mútuament. Per participar en el xat  és necessari registrar-se. Utilitzeu un àlies per identificar-vos; no publiqui dades personals (nom i cognoms, direccions, telèfons, etc.).

En el xat, no hi intervenen especialistes. Cal anar amb compte, i posar en entredit, la participació de qualsevol persona que es presenti o intervingui com a tal.

És imprescindible utilitzar un llenguatge correcte, amable, respectuós i constructiu amb totes les persones que participen. El contingut dels missatges és responsabilitat únicament i exclusiva de qui els escriu, són manifestacions a títol personal, no se’ls ha de donar cap altre valor o transcendència, ni prendre’ls com a base per prendre decisions que afectin la salut.

No es permet la publicitat de productes o serveis, ni l’apologia de creences o ideologies. Clínica de l’ansietat es reserva el dret d’admetre als participants i/o de bloquejar-ne la participació si, segons el seu judici exclusiu, no segueixen les normes i les finalitats del xat.

És important participar-hi, no només per a sol·licitar o rebre suport, sinó també per oferir-lo. Com a xat d’ajuda mútua, el xat està basat en el principi de reciprocitat.

El xat no és el lloc adequat per plantejar o buscar respostes a situacions extremes, límits, crítiques o urgents. En aquests casos, recorreu a especialistes sanitaris, serveis socials o a persones amb les que pugueu comunicar-vos presencialment. Són qüestions que els participants no poden assumir, perquè són desbordants, i poden generar molta angoixa.

Conegueu les nostres condicions d’ús i la política de privacitat

Categories
Preguntes més freqüents

Els resultats dels tractaments psicològics de l’ansietat, tarden molt a aparèixer?

En els trastorns d’ansietat, la millora simptomatològica, mitjançant tractaments psicològics, es manifesta en el transcurs de les primeres setmanes; immediatament després, s’aprecia en la superació de les pors; posteriorment, en el desenvolupament d’habilitats d’afrontament enfront a problemes o fonts d’ansietat i, finalment, en el canvi d’actituds o valors, si és el cas.

La majoria dels resultats apareixen en un curt o mig termini, encara que per consolidar-ho cal mantenir alguns esforços o condicions més enllà, fins i tot, del període de tractament. També s’ha de tenir en compte que alguns pacients amb trastorns d’ansietat presenten, conjuntament, altres problemes psicològics, l’abordatge del qual pot necessitar tècniques, processos i temps diferents als que s’han mencionat aquí.

Categories
Ansietat generalitzada

El tractament psicològic del trastorn d’ansietat generalitzada (TAG)

L’inici de qualsevol tractament requereix

  • Una valoració diagnòstica precisa.
  • Un coneixement exhaustiu dels factors implicats en l’origen i en el desenvolupament del problema: antecedents, factors desencadenants, factors predisposants, factors de manteniment, solucions que ja s’han provat, etc.
  • Un coneixement suficient de l’usuari dels serveis psicològics i de les seves circumstàncies: el grau de deteriorament de la salut i del benestar, la incapacitació i les interferències en els plans d’acció o en els estatus significatius per a la persona, els recursos personals, l’atribució de la capacitat i de l’eficàcia, les característiques detectades de la personalitat i del sistema de valors, l’estat emocional general, etc.
  • La formulació d’un esquema explicatiu que identifiqui les variables més rellevants del cas, les relacions crítiques entre elles i el procés que han seguit al llarg del temps.
  • L’establiment d’una relació adequada entre l’usuari i l’especialista, que els permeti treballar junts de manera eficient: reconeixement mutu, comunicació eficaç, confidencialitat, compliment de les prescripcions, etc.
  • Finalment, en funció de tot el que s’ha comentat, l’establiment d’uns objectius avaluables i d’uns mitjans convenientment ordenats i seqüenciats. Aquests últims, els mitjans i el seu desplegament, que depenen de la demanda formulada per l’usuari, constitueixen el tractament pròpiament dit.

La intervenció terapèutica conjuga, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb d’altres de caràcter més general o més contextual, d’acord amb les característiques personals i amb les circumstàncies de l’usuari. Normalment, les primeres intervencions es destinen a reduir els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Després s’analitzen i es tracten els factors que originen o que mantenen l’ansietat i les alteracions que puguin acompanyar-la.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, d’altres de relacionats amb la prevenció i d’altres de relacionats amb el desenvolupament personal de l’usuari que, d’alguna manera, tenen a veure amb allò que li passa.

Normalment, a l’inici del tractament, es va a la consulta un cop per setmana. Quan el tractament està mínimament encarrilat, s’espaien les visites, que passen a ser, habitualment, una cada 15 dies.

Tractaments específics per al trastorn d’ansietat generalitzada

Les teràpies que han demostrat més eficàcia en el tractament específic del trastorn d’ansietat generalitzada són les basades en els procediments cognitivoconductuals. A continuació es fa una relació de les tècniques que es consideren més efectives:

  • La informació a l’usuari sobre la naturalesa de l’ansietat generalitzada: L’explicació dels mecanismes bàsics, de la funcionalitat i la disfuncionalitat, dels símptomes i del seu abast, i de les relacions entre el pensament, l’emoció i l’acció.
  • L’entrenament en relaxació: Concretament, en la respiració diafragmàtica lenta i en la relaxació muscular progressiva.
  • La identificació i la neutralització dels procediments contraproduents utilitzats per l’usuari per regular el seu problema, però que, en realitat, contribueixen a mantenir-lo, en comptes d’ajudar a posar-hi solució.
  • La prevenció de les conductes de preocupació.
  • L’entrenament en tècniques de solució de problemes i en l’organització del temps.
  • Les tècniques cognitives: La reestructuració de les interpretacions catastròfiques, el control dels pensaments automàtics o la regulació de la sobreestimació de la probabilitat d’ocurrència d’un fet negatiu. Per afavorir aquests canvis és freqüent utilitzar exercicis estructurats, “experiments conductuals”, la posada en qüestió de les hipòtesis mitjançant el diàleg socràtic o a través de la confrontació amb l’evidència, etc.
  • L’exposició controlada i progressiva a les situacions temudes.
  • El desenvolupament de les habilitats socials i la millora de la qualitat de les relacions interpersonals.
  • La planificació d’activitats agradables i plaents: En una situació determinada, posar l’accent en allò que volem que passi, més que no pas en evitar el que no volem que passi.
  • La medicació: Normalment en combinació amb el tractament psicològic i com a suport d’aquest, tot i que en alguns casos es desaconsella aquesta associació. Els medicaments més utilitzats són els ansiolítics i, en particular, les benzodiazepines. Les azapirones han demostrat una eficàcia semblant. S’han utilitzat amb èxit antidepressius tricíclics i inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS). El tractament farmacològic sempre l’ha de prescriure i l’ha de supervisar un metge.
  • Els materials d’autoajuda, com a complement de la teràpia.

Aquests són alguns dels recursos terapèutics més coneguts i que més s’han provat en el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada. Cal tenir en compte, no obstant això, que aquest trastorn pot estar associat a altres problemes, que requeriran també ser abordats en el context d’un tractament integrat i convenientment articulat. El tractament, en rigor, no ho és del trastorn d’ansietat generalitzada, sinó de la persona que el pateix, en relació, naturalment, amb la demanda que aquesta persona efectua.

Els tractaments s’acostumen a desenvolupar individualment, tot i que en algunes ocasions, depenent del cas i del moment, pot estar indicada la teràpia grupal. La durada dels tractaments oscil·la normalment entre sis mesos i un any, per bé que en alguns casos poden ser més llargs.

__________

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada. Madrid i Barcelona.

Més informació 

Bernstein, D. A. i Borkovec, T. D. (1983). Entrenamiento en relajación progresiva. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Deffenbacher, J. L. (1997). “Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalitzada”. A V. E. Caballo (dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI, vol. 1, pp. 241-63.

Ellis, A. (1980). Razón y emoción en psicoterapia. Bilbao: EDB.

Suinn, R. M. (1993). Entrenamiento en manejo de ansiedad. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1.ª ed. de 1990.

Peurifoy, R. Z. (1999). Cómo vencer la ansiedad. Bilbao: DDB.

Stahl, S. M. (1998). Psicofarmacología esencial. Barcelona: Ariel.

Eficacia de los tratamiento psicológicos. Document de la Sociedad Española para el avance de la Psicología Clínica y de la Salud. Siglo XXI. Novembre de 2002.

Video il-lustratiu: Tratamientos de la ansiedad

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Analítiques

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.