Els símptomes més freqüents de l’atac de pànic son: sudoració, palpitacions, dolors al pit, mareig o vertigen, nàusees, problemes estomacals, sufocació o calfreds, falta d’aire o sensació d’ofec, formigueig o entumiment, tremolors, sensació d’irrealitat, ...
Per efectuar el diagnòstic del trastorn de pànic, els especialistes es basen en els criteris diagnòstics del DSM-V o de la CIE-10, dues classificacions de les malalties consensuades per especialistes de diverses nacionalitats i de reconegut prestigi...
El diagnòstic diferencial serveix per fer un correcta valoració d’una malaltia respecte a d’altres de semblants. En el cas del trastorn de pànic, cal diferenciar-lo, entre d’altres, d’altres tipus de trastorns d’ansietat, com els causats per una mala...
L’Associació Americana de Psiquiatria defineix l’agorafòbia com la por a estar a llocs o situacions en les quals pots ésser difícil o vergonyós fugir o en els quals pot no disposar-se d’ajuda en cas de patir un atac de pànic o símptomes similars als del pàni...
Els símptomes de l’agorafòbia: Els criteris diagnòstics d’acord amb les classificacions internacionals Per al diagnòstic de l’agorafòbia cal que es compleixin una sèrie de criteris
El diagnòstic diferencial serveix per fer una correcta valoració d’una malaltia respecte a d’altres de semblants, amb les quals pot confondre’s o solapar-se. És una valoració clínica que correspon exclusivament als especialistes i en cap cas als pacien...
Els components principals de l’agorafòbia són l’evitació de les situacions temudes, l’ansietat anticipatòria i la por de la por. A més, sovint apareixen atacs de pànic o símptomes similars i és freqüent que els afectats es vegin incapacitats per dur a term...
Entre els factors que influeixen sobre l’origen i sobre el manteniment de l’agorafòbia, hi ha els atacs de pànic o estats d'ansietat alta, l’atribució errònia d’un malestar físic a les situacions ambientals, les característiques de la personalitat, les experiènc...
Avui dia, d’acord amb els estudis realitzats, existeixen dos tipus d’intervencions particularment eficaços: la teràpia cognitivoconductual i l’exposició i l’autoexposició en viu. Cal tenir en compte, però, que la segona es considera un component bàsic del tr...