Avalua: sobretot, manifestacions fisiològiques relacionades amb l’ansietat.
Atenció!!
Els resultats són orientatius, serveixen per advertir sobre la presència de manifestacions relacionades amb ansietat i, en conseqüència, facilitar la decisió de consultar o no amb especialistes.
Els resultats manquen de validesa i fiabilitat. No poden prendre’s com a base per a diagnòstic algun, ni per descartar uns altres. Davant qualsevol dubte sobre la seva salut, consulti amb el seu metge de capçalera, o professional sanitari de referència.
Els resultats no discriminen si tenim o no un trastorn de l’estat d’ànim, ni de quin tipus, ni si la depressió és el problema principal o és secundari a uns altres. D’altra banda, tenir problemes d’estat d’ànim, no vol dir que no se’n puguin tenir uns altres.
BDI: Inventari de depressió de Beck. Autors: Beck, Rush, Shaw i Emery
Avalua els components fisiològics, conductuals i, sobretot, cognitius de la depressió
Atenció!!
Els resultats són orientatius, serveixen com a advertència sobre la presència de manifestacions relacionades amb depressió i, en conseqüència, facilitar la decisió de consultar o no amb especialistes.
Els resultats manquen de validesa i fiabilitat. No poden prendre’s com a base per a diagnòstic algun, ni per descartar uns altres. Davant qualsevol dubte sobre la seva salut, consulti amb el seu metge de capçalera, o professional sanitari de referència.
Els resultats no discriminen si tenim o no un trastorn de l’estat d’ànim, ni de quin tipus, ni si la depressió és el problema principal o és secundari a uns altres. D’altra banda, tenir problemes d’estat d’ànim, no vol dir que no se’n puguin tenir uns altres.
Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups:
Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, nus a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueix, sensació de mareig i inestabilitat. Si l’activació neurofisiològica és molt elevada poden aparèixer alteracions de la son, l’alimentació i la resposta sexual.
Psicològics: Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buidor, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per pendre decisions. En casos més extrems, por a la mort, tornar-se boig o al suïcidi.
De conducta: Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyatsde canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments imprecisos de mans i braços, tensió de les mandíbules, canvis de veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.
Intel.lectuals o cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.
Socials: Irritabilitat, quedar-se absort, dificultat per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar-se o quedar-se en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, temor excessiu a possibles conflictes, etc.
No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Es considera un problema en la mesura que es posa en risc la salut i el benestar físic i psicològic, i interfereixen o limiten significativament la capacitat d’acció i desenvolupament de la persona que els pateix.
Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.
L’ansietat és bàsicament un mecanisme defensiu. És un sistema d’alerta enfront de situacions que es consideren una amenaça. És un mecanisme universal, que es dóna en totes les persones, és normal, adaptatiu, millora el rendiment i la capacitat d’anticipació i resposta. La funció de l’ansietat és mobilitzar l’organisme, mantenir-lo altera i dispost per intervenir enfront als riscos i les amenaces, de manera que no se’n produeixin o se’n minimitzin les conseqüències. L’ansietat, doncs, ens empeny a prendre les mesures convenients (fugir, atacar, neutralitzar, afrontar, adaptar-se, etc.), segons el cas i la naturalesa del risc o del perill. El perill ve donat per l’obstaculització de qualsevol projecte o desig important per a nosaltres, o bé per l’obstaculització d’estatus o d’èxits ja aconseguits. El ser humà desitja allò que no té i vol conservar allò que ja té.
L’ansietat, doncs, com qualsevol mecanisme adaptatiu, és bona, funcional, normal i no representa cap problema per a la salut.
No obstant això, en alguns casos, aquest mecanisme funciona de manera alterada, és a dir, produeix problemes de salut i, enlloc d’ajudar-nos, ens incapacita. Quins factors poden influir perquè un mecanisme normal, saludable i adaptatiu deixi de ser-ho?
Factors predisposicionals
Factors biològics, alguns d’ells genètics
Factors de personalitat. Patrons d’afrontament de l’estrès. Estils de vida
Factors ambientals. Aprenentatges. Contextos i suports socials
Factors activadors o desencadenants
Situacions o esdeveniments que són viscuts com a desbordants dels nostres recursos
Esdeveniments vitals de conseqüències greus o que exigeixen esforços adaptatius importants
Obstacles per aconseguir èxits o que limiten la nostra capacitat per aconseguir-los o mantenir-los
Consum d’estimulants i altres drogues
Factors de manteniment, lligats a la gestió de la pròpia ansietat
La «por a la por»
La pèrdua de condicions o facultats, per la pròpia ansietat, que dificulten l’afrontament dels problemes
Solucions intentades que resulten contraproduent
La problematització d’àrees inicialment no conflictives, com a conseqüència de la pròpia ansietat
Afrontament insuficient o erroni del problemes origen de l’ansietat
L’establiment de mecanismes fòbics
Normalment, els problemes d’ansietat es produeixen per una combinació d’algun d’aquests factors durant un període de temps.
En el tractament psicològices tracten tots aquets factors perquè la persona recuperi el seu estat de salut i benestar.
Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.
Moltes persones quan experimenten un nivell molt elevat d’ansietat o un atac de pànic creuen que tenen un atac de cor o que es moren. Això no és així. El cos, simplement, està en estat d’alerta provocada per la interpretació d’una situació com a amenaçant o perillosa. Les sensacions que s’experimenten en aquests moments poden ser molt intenses i desagradables, però són perfectament assumibles per a l’organisme sense major risc.
No obstant això, un estat d’activació emocional elevat mantingut durant un període llarg de temps pot augmentar la probabilitat de desenvolupar problemes de salut, cansament crònic, esgotament, disminució de les defenses, trastorns psicofisiològics, etc.
Els trastorns d’ansietat són un dels trastorns psicològics més comuns en la població general. Els trastorns que s’inclouen sota aquesta categoria diagnòstica tenen prevalences molt diferents. Mostrem aquí les prevalences descrites en el Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM_IV), que estableix els criteris diagnòstics per a cada trastorn.
La prevalença anual fa referència al percentatge de persones que presenten un diagnòstic d’ansietat durant els últims 12 mesos. La prevalença per a tota la vida (o prevalença global) fa referència al percentatge de persones que han estat diagnosticades d’aquest trastorn, independentment de si el presenten en el moment actual o no.
Ansietat generalitzada: la prevalença anual és del 3% i la global del 5%.
Fòbies específiques: la prevalença anual és d’aproximadament del 9%. La prevalença global se situa entre el 10% i l’11,3%.
Fòbia social: la prevalença global oscil·la entre el 3% i el 13%. Les estimacions de prevalença varien àmpliament en funció dels criteris considerats per considerar la presència i l’absència del trastorn.
Trastorn d’estrès posttraumàtic: presenta una prevalença global que oscil·la entre l’1% i el 14%. La variabilitat en aquestes prevalences s’explica pels mètodes d’avaluació utilitzats i per les diferències en les poblacions estudiades (per exemple, poblacions de risc, com ara els veterans de guerra, les víctimes de desastres naturals o de terrorisme, etc.).
Trastorn obsessiu-compulsiu: la prevalença anual fluctua entre l’1,5% i el 2,1%. La prevalença global és aproximadament del 2,5%.
Trastorn de pànic: en estudis de població general, la prevalença anual oscil·la entre l’1% i el 2%. La prevalença global se situa entre l’1,5% i el 3,5%.
Els trastorns d’ansietat mostren agregació familiar. Això suggereix que individus de la mateixa família poden estar compartint certa predisposició heretada cap a aquest tipus de problemes psicològics. Així, per exemple, si es pren com a base mostres molt nombroses de bessons monozigòtics, els investigadors han arribat a l’estimació que l’aportació genètica en l’ocurrència del trastorn d’ansietat generalitzada és del 38%, i del 44% en el trastorn de pànic.
No obstant això, no es pot dir que existeixi un únic gen que «causi» ansietat. De fet, els trastorns d’ansietat apareixen com a resultat de la combinació de diferents factors, com ara trets heretats, factors d’estrès externs, experiències vitals, etc. Tenir un familiar que pateixi un trastorn d’ansietat pot ser un factor de risc de desenvolupar aquest tipus de patologia, malgrat que no implica que la persona sempre i en qualsevol cas l’acabi patint.
D’altra banda, en la gènesis dels trastorns d’ansietat, la història d’aprenentatge del subjecte juga un paper molt important. Conviure amb algú que pateixi un trastorn d’ansietat pot influir en el nen no només a nivell biològic o genètic. Aquests familiars poden servir de model de conducta a seguir i influir-hi mitjançant el que s’observa i s’aprèn a casa.
Vídeos il-lustratius:
Bases genéticas de la ansiedad y la depresión. Programa Redes. TVE.
Els trastorns d’ansietat poden aparèixer en qualsevol moment de la vida. Ara bé, alguns trastorns d’ansietat solen aparèixer més freqüentment en determinades etapes o períodes:
Fòbies específiques: són més freqüents en la infància que en l’adolescència o l’etapa adulta.
Fòbies ambientals: solen aparèixer en la infància, encara que també es poden desenvolupar durant els primers anys de l’etapa adulta. Exemple de fòbies ambientals: por a les tempestes.
Fòbies animals i de sang-injeccions-mal: solen aparèixer en la infància. Exemples: por a les serps o a les aranyes, por a la sang o a les agulles.
Fòbies situacionals: s’ha descrit un augment en la segona infància i un altre en la meitat de la tercera dècada de la vida. Exemples: por a l’avió, a quedar-se tancat/ada.
Trastorns de pànic: s’observa un augment d’incidència en els últims anys de l’adolescència i un altre en l’etapa adulta, cap als 30 anys.
Fòbia social: s’acostuma a iniciar durant l’adolescència
Trastorn obsessiu-compulsiu: encara que pot iniciar-se en la infància, apareix més freqüentment durant l’adolescència o els primers anys de l’etapa adulta.
Trastorn d’estres posttraumàtic: poder passar en qualsevol època de la vida.
Ansietat generalitzada: moltes persones consideren que es preocupen excessivament des de sempre. Més de la meitat de les persones que vénen a tractament per aquest problemes el van iniciar durant la infància o l’adolescència. No obstant això, no és infreqüent que aparegui després dels 20 anys.
No és infreqüent que una persona presenti més d’un trastorn d’ansietat a la vegada. En altres casos, la persona pot patir un trastorn d’ansietat i un trastorn d’altre tipus (de l’estat d’ànim, de comportament o d’abús o de dependència de substàncies).
També pot passar que amb el temps, una persona que presenta un trastorn d’ansietat acabi desenvolupant un altre trastorn d’ansietat diferent o un trastorn depressiu. L’aparició de dos o més trastorns rep el nom de comorbiditat.
Els professionals especialitzats en el tractament dels trastorns d’ansietat són els psicòlegs clínics i els psiquiatres. Normalment, treballen en equip o mantenen algun tipus de relació professional.
El tractament psicològic es considera bàsic i essencial en aquest tipus de problemes.
En funció del cas i del trastorn, a vegades és útil seguir una combinació de teràpies farmacològiques (guiades pel psiquiatre) i psicològiques (guiades pel psicòleg). Les primeres proporcionen resultats més ràpids en el control dels símptomes i requereixen menys implicació del pacient en la resolució del problema; ara bé, la estabilitat de la millora un cop se suprimeixen els tractaments és menor. Els tractaments psicològics també s’ocupen del control del símptomes, però van més enllà i ajuden el pacient a desenvolupar estratègies per gestionar més satisfactòriament l’ansietat, els factors que l’originen i la mantenen, i la seva prevenció.
És convenient buscar professionals especialitzats i amb experiència en el tractament dels trastorns de l’ansietat, que tinguin la possibilitat de treballar en equip i de manera integrada.
