Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió.

Existeixen una sèrie de creences falses sobre les que es fonamenten les fòbies d’impulsió. Aprendre a identificar-les i “desmuntar-les” és una passa important per superar aquest tipus d’obsessions que tant de malestar provoquen.

Les nostres creences determinen com veiem el mon, com interpretem el que passa i son el nostre patró, moltes vegades poc conscient, sota el que percebem la “nostra” realitat.

A les fòbies d’impulsió, hi ha una sèrie de creences falses freqüents que configuren el patró que fa que finalment ens obsessionem:

  • No és normal pensar…: els pensaments son involuntaris, no importa el contingut. És normal que apareguin tot tipus de pensaments al nostre cap, per terribles que ens puguin semblar.
  • Si ho penso tant al final ho faré/passarà: si només amb pensar aconseguíssim que les coses succeïssin no existiria la contaminació, ni les guerres, ni moltes altres “catàstrofes”. Pensar no fa que succeeixi. Pensar-ho molt no és motiu de preocupació, vol dir que m’importa o m’alarma, no que hagi de passar. Puc pensar i pensar repetidament que necessito aprovar l’exàmen i no això succeirà.
  • Si ho penso és que en realitat ho vull fer: com comentàvem en anteriors articles, tenim uns 60.000 pensaments diaris. Segurament veiem que no és possible dura a terme aquestes 60.000 coses que ens diu el nostre cervell. Els pensaments, la major part de les vegades es queden en això, en un pensament, no es tradueixen a cap acció. Un pensament és involuntari, una acció és voluntària. Quelcom involuntari no es transforma màgicament en voluntari. Pensem involuntàriament en el que ens agrada, recordem coses del passat, pensem en el futur, ens preocupem per coses que podrien passar, ens preocupem per coses que creiem que mai ens passaran…etc. la major part dels nostres pensaments son involuntaris i simplement apareixen. La nostra alarma s’activa, i per tant pensaré més en això, quan valorem un pensament com perillós o inacceptable. Al posar-li aquesta etiqueta l’estem activant més. És a dir, apareix tant aquest pensament no perquè ho vagi a fer, si no perquè no ho vull fer si ho penso tant és perquè atenta contra la meva ètica, moral i valors, i per això ho penso (involuntàriament) tant.
  • Només una persona trastornada te aquest tipus de pensaments: quasi totes les persones tenen o han tingut pensaments de fòbies d’impulsió, o per ser més precisos, els estudis indiquen que el 90% de la població té pensaments intrusius (és a dir, que apareixen sense que ho desitgem). La diferència està en el cas que els hi faig, si m’alerto o preocupo per tenir-los, o si els deixo passar com fem amb molts d’altres que tenim.
  • Hem de controlar el que pensem: la major part dels pensaments que tenim son involuntaris. Moltes funcions del nostre organisme ho son i no ens sorprenem: la vista, el tacte, l’oïda, el gust serien alguns exemples. La sensació de fred o calor, de gana o dolor també. Ningú creu que ha de controlar el seu gust, el seu fred, o el volum del soroll, assumim que és automàtic o involuntari. El mateix passa amb els pensaments, especialment amb els negatius. Els pensaments intrusius no es controlen, els tenim o no, igual que el fred, el sentim o no.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12607 50 70 97

Artícles relacionats:

“Fòbies d’impulsió”

“Entenen les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

This site is registered on wpml.org as a development site.