La característica essencial del trastorn obsessivocompulsiu és la presència de pensaments obsessius o d’actes compulsius recurrents. Els primers són idees, imatges o impulsos mentals que irrompen constantment en la activitat mental de l’individu; els segons, formes de conducta estereotipades que es repeteixen una vegada i una altra.

L’èxit forma part del tancament o conclusió d’una acció. Un èxit comporta saber que el desig que teníem s’ha realitzat. El fracàs condueix a reintentar-ne l’execució (revisant-ne o no les regles de realització), o bé a abandonar el projecte.

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Diagnosticar correctament el trastorn obsessivocompulsiu suposa poder diferenciar-lo d’altres trastorns d’ansietat (com la fòbia social, les fòbies específiques i el trastorn d’ansietat generalitzada), dels episodis depressius majors, del trastorn de tics, del trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat i de les supersticions no patològiques.

Fins fa poc temps, el TOC es considerava un trastorn poc freqüent, però els estudis demostren que és el quart trastorn mental més habitual i que afecta igualment els homes i les dones, tot i que en els homes l’edat d’inici podria ser més primerenca.