Categories
Prevenció de l’Ansietat

Hipocondría: 14 ideas (Text en castellà)

Algunas consideraciones a tener en cuenta:

  1. La salud no es la ausencia de molestias o dolores, es un estado de bienestar físico y psicológico con o sin molestias o dolores.
  2. No todas las sensaciones de nuestro cuerpo tienen explicación.
  3. En la hipocondría LA PREOCUPACIÓN ES EL PROBLEMA. De manera que trate de detectar y cambiar esos pensamientos angustiantes sobre padecer una enfermedad o morir, que tanto le están atormentando.
  4. Deje de hacer visitas continuamente a médicos u otros especialistas, y de solicitar pruebas y analíticas. No van por ahí los tiros.
  5. Con los amigos, familiares u otros pacientes, hable de temas de interés general (política, deportes, el tiempo). Si sigue hablando sobre problemas de salud, conseguirá que no le escuchen.
  6. Interesarse tanto por la salud y las enfermedades (preguntas a especialistas, ver ciertos programas, consultar a enciclopedias médicas) hará que tienda a malinterpretar sus propias sensaciones de manera catastrofista. Esto no le beneficia, será mejor que lo evite.
  7. Si esta usted continuamente autoexaminándose sólo conseguirá hacerse daño o ver dolores o enfermedades donde no hay.
  8. Usted no es médico, por tanto, no se medique según sus propios criterios.
  9. Si esta usted excesivamente atento a su propio cuerpo amplificará las sensaciones. Si además interpreta estas sensaciones como señal de peligro , se angustiará más, con lo que sentirá nuevas y peores sensaciones a las que dará nuevas y peores interpretaciones, y así sucesivamente. Mejor cortar de raíz este círculo vicioso.
  10. El estar distraído (salir con los amigos, pasear por la plaza, leer, ordenar la casa, etc…) le ayudará a no estar en todo momento pendiente a el más leve cambio en su organismo. Como decía Jaspers “…la atención puede aumentar el dolor por la preocupación, aliviarlo por la observación objetiva, o hacerlo olvidar por la distracción”.
  11. Y, en todo caso, si se centra en Ud mismo, vea que también hay sensaciones positivas. El agradable tacto de una prenda de seda, o el bienestar de la espalda sobre el mullido sillón, son ejemplos de ello.
  12. El estrés hará que esté más ansioso, y la ansiedad tiene una serie de manifestaciones físicas y psicológicas. Por tanto mientras más sosegada sea su vida, menos síntomas tendrá para que le generen preocupaciones.
  13. Llevar una vida lo más natural posible (sin forzar a nuestro cuerpo más allá de sus límites físicos y psicológicos) y hacer deporte periódicamente le ayudará a disminuir el estrés y a mejorar su estado de ánimo.
  14. ¿Para qué renunciar a esas actividades que tanto le llenaban por una enfermedad que aún no se ha diagnosticado? Aunque finalmente padezca la enfermedad que cree, disfrute de la vida. Si renuncia a esas cosas agradables se sentirá usted muchísimo peor.

Video: Hipocondría: Ansiedad por la enfermedad.

Para saber más

Avia, M.D. (1993). Hipocondría. Barcelona. Ed. Martinez Roca.

Avia, M.D. (2000). Enfermos imaginarios. Barcelona. Ed. Oceano

Rojas, E. (1989).  La ansiedad. Madrid. Ediciones Temas de Hoy

___________
Fuente: Texto: Miguel Luna. Dibujo: Raúl Ariño/2010.Clínica de la Ansiedad

Programa de RNE: La observadora, con Teresa Viejo. Título: Hipocondríacos. Con la participación de la Psicóloga Rosa León García, del equipo de Clínica de la Ansiedad. Minutos 5 a 46. Emitido el 5-5-14

Categories
Preguntes més freqüents

Pot haver-hi relació entre l’ansietat i el consum de drogues?

Podem considerar que la relació entre l’ansietat i el consum de substàncies és bimodal: d’una banda, l’ús continuat d’una substància pot conduir a experimentar símptomes i, fins i tot, problemes d’ansietat. D’altra banda, alguns trastorns d’ansietat poden cursar amb una consum major de certes drogues, com per exemple l’alcohol o el tabac.

En general, l’ús continuat d’una substància pot conduir a l’aparició d’alguns símptomes associats a l’ansietat com ara malestar, irritabilitat o taquicàrdia. Per exemple, s’ha descrit l’important relació existent entre el consum d’èxtasi i/o estimulants  l’aparició d’alteracions psicològiques com l’ansietat, el pànic o dificultats de concentració. Les persones que experimenten la síndrome d’abstinència d’una substància també poden manifestar ansietat. De fet, s’ha descrit un trastorn d’ansietat que considera que pot estar induït per substàncies (o, dit d’una altra manera, ser conseqüència d’un ús freqüent i excessiu). En el trastorn d’ansietat induït per substàncies, els símptomes d’ansietat estan associats al consum, abús o dependència d’una droga (cafeïna, nicotina, alcohol, cànnabis, cocaïna, heroïna, èxtasis, etc.). Els consumidors habituals de drogues presenten nivells d’ansietat més alts que els no consumidors, fins i tot després d’haver-ne abandonat el consum (fins i tot en períodes de més de sis mesos).

D’altra banda, l’ús social d’algunes substàncies està àmpliament extens. S’acostumen a prendre perquè la persona que les consumeix se sent menys inhibida, o per les sensacions plaents que produeixen. Algunes persones que pateixen trastorns d’ansietat poden recórrer a algunes substàncies com a estratègia per afrontar el problema i reduir l’ansietat. Per exemple, una persona amb dificultats en situacions socials pot beure alcohol o prendre marihuana perquè els efectes la desinhibeixen i pot desenvolupar-se millor en aquella situació. :

Més informació: Ansiedad y drogas

Categories
Preguntes més freqüents

Què podem fer els familiar i els amics per ajudar?

El suport de la família i els amics és molt important en el tractament dels trastorns de l’ansietat. Les persones més properes a la persona que pateix algun d’aquests problemes poden informar-se sobre el trastorn, tenir en compte les limitacions o necessitats creades pel problema i intentar ser més flexibles en les demandes i més realistes en les expectatives.

D’altra banda, en el tractament d’alguns trastorns d’ansietat, el paper que desenvolupen els familiar, amics o la parella, com a coterapeutes, pot ser molt rellevant. Per exemple, moltes de les exposicions que les persones que pateixen agorafòbia o problemes obsessius compulsius poden necessitar la supervisió o l’ajuda de persones properes a l’entorn més immediat. Aquestes persones reben instruccions precises per part de l’especialista en trastorn d’ansietat sobre com realitzar les exposicions amb el pacient. Així mateix, el professional encarregat del cas manté contacte amb el/s coterapeuta/es per revisar com funcionen aquestes exposicions fora de sessió.

Categories
Prevenció de l’Ansietat

Deu regles per a afrontar el pànic (text en castellà)

  1. Recuerde que las sensaciones no son más que una exageración de las reacciones corporales normales al estrés.
  2. No son , en absoluto, perjudiciales ni peligrosas; solamente desagradables. No sucederá nada peor.
  3. Deje de aumentar el pánico con pensamientos atemorizadores sobre lo que está sucediendo y a dónde podría conducir.
  4. Observe lo que está sucediendo en su cuerpo realmente ahora, no lo que usted tema que pudiera pasar.
  5. Espere y deje tiempo al miedo para que pase. No luche en contra, ni huya de él.
  6. Observe que cuando usted deja de aumentarlo al añadir pensamientos atemorizadores, el miedo comienza a desaparecer por si mismo.
  7. Recuerde que el objetivo fundamental de la práctica es cómo afrontar el miedo sin evitarlo. Por tanto, ésta es una oportunidad de progresar.
  8. Piense en el avance que ha conseguido hasta ahora, a pesar de todas las dificultades. Piense en lo satisfecho que estará cuando lo consiga esta vez.
  9. Cuando comience a sentirse mejor, mire a su alrededor y empiece a planear qué va a hacer a continuación.
  10. Cuando esté preparado para continuar, comience de forma tranquila y relajada. No hay necesidad de esfuerzo, ni prisas.

__________
Fuente: Mathews, A. M., Gelder, M. G. y Jonhston, D. W. (1985). Agorafobia: naturaleza y tratamiento. Barcelona: Fontanella. Dibujo: Raúl Ariño

Categories
Ansietat: avisos i funcions

Què ens diu l’ansietat: assertivitat, valors i autoestima

De les diferents causes o motius que poden provocar que l’ansietat aparegui, en aquest text ens centrarem en aquelles relacionades amb l’assertivitat i els valors, i la repercussió que tot això té en l’autoestima.

L’ansietat, encara sent molt desagradable, lluny de pretendre minvar el nostre benestar ve a informar-nos d’alguns desajustos que està detectant.

Podríem definir breument l’assertivitat com la capacitat/habilitat per defensar els nostres drets, expressar les nostres necessitats i manifestar el nostre malestar o desacord (posar límits i dir que no), respectant alhora a les altres persones. La no assertivitat tracta precisament del contrari, i succeeix quan la persona no posa límits, acaba fent coses que realment no vol, no expressa o exigeix les seves necessitats i posa per davant el benestar dels altres al seu propi. Si això passa de manera puntual o poc freqüent, no té major repercussió ni importància. Però si aquesta manera de relacionar-nos amb les demés persones és un tipus de comportament habitual, llavors si que pot provocar problemes. L’ansietat vindria per avisar-nos d’aquest comportament habitual poc respectuós i curós amb nosaltres mateixos/es. Ve a dir-nos que en realitat no estem a gust ni conformes amb la nostra manera d’actuar i amb les repercussions que se’n deriven, ja que la persona poc assertiva acaba massa sovint implicada en situacions/obligacions que realment no vol, posant per davant d’ella el benestar del altes. L’ansietat vindria a dir-nos que els nostres desitjos i drets s’estan veient afectats i que ens estem allunyant massa del nostre benestar i equilibri.

Quelcom semblant passa quan ens desviem massa dels nostres valors. Es veritat que no sempre podem actuar amb la fidelitat cap a nosaltres que desitjaríem, però tal i com comentàvem amb l’assertivitat, si això és puntual, el seu efecte és menor i no hi ha més problema, però si ens veiem abocats, be per imperatius interns o externs a comportar-nos i actuar lluny dels nostres valors, llavors es probable que l’ansietat entri en escena. La manera com volem viure i compartir la nostra vida, relacionar-nos amb els altres i l’entorn, la nostra manera de veure el món, conformen els nostres valors. Quan aquests valors es veuen amenaçats, actuem per tornar a ells i reprendre un camí en el que ens sentim millor amb nosaltres mateixos/es. De vegades succeeix que no ens adonem que ens este desviant, o que no li donem la importància que té realment, o que ens veiem “obligats” a caminar en direccions desviades dels nostres valors. En aquestes circumstàncies l’ansietat s’activa per fer-nos notar que alguna cosa està passant i que hauríem de posar-hi remei. Ve a dir-nos que estem “oblidant” o deixant massa de banda la nostra manera de veure/viure la vida i allò que li dona sentit i significat.

Tant la falta d’assertivitat, així com allunyar-nos dels nostres valors (sempre i quan això sigui freqüent), pot provocar, a banda d’ansietat, una baixa autoestima. L’autoestima té una íntima relació amb l’assertivitat. Actuar respectant-nos, conforme el que desitgem realment i en la línia dels nostres valors enforteix la nostra autoestima i la confiança en nosaltres. I allunyar-nos d’aquest autorespecte i valors repercuteix negativament en ella.

És important ressaltar que en aquest article ens hem centrat únicament en l’assertivitat, valors i autoestima, però que l’ansietat no es limita a aparèixer exclusivament quan aquets aspectes es veuen compromesos. L’ansietat apareix per múltiples causes i factors i es manifesta de manera diferent en cada persona. D’aquí la importància de rebre una atenció personalitzada en relació als problemes d’ansietat que la persona presenti. Un tractament psicològic cognitiu conductual, ofereix un context adient en el que s’obtindrà un anàlisi i comprensió detallats dels problemes, així com estratègies i tècniques psicològiques “a mida” per superar aquests problemes.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.[:]

Categories
Prevenció de l’Ansietat

Nueve consejos contra el miedo(text en castellà)

CARTA A MÍ MISMO DÁNDOME NUEVE CONSEJOS CONTRA EL MIEDO
José Antonio Marina

  1. Distingue los miedos amigos de los miedos enemigos. Los amigos te advierten del peligro para liberarte de él, no para entregarte en sus manos. Los amigos te preparan para acometer, los enemigos te disuaden de que lo hagas y, además, te vampirizan, o sea, te dejan exangüe.
  2. Tú no eres tu miedo. Una de las artimañas más insidiosas usadas por el miedo para deliberar nuestra fuerza es que nos identifiquemos con él y nos sintamos avergonzados. Esto nos condena al silencio, al secretismo y nos impide buscar ayuda. Los miedos son algo que soportamos, como la úlcera de estómago. Tienes que pedir respeto por tus miedos, como por tus otras dolencias.
  3. Debes declarar la guerra a los miedos enemigos, que han invadido tu intimidad. Hay que movilizarse, es decir, adoptar una postura activa. Recuerda lo que se dijo en el libro M.J. Mahoney Psychoterapy Process: “Hay que mantener el énfasis sobre las acciones, como es característico del planteamiento conductual de los problemas clínicos. Por ejemplo, sospechamos que las investigaciones futuras revelarán que gran parte del éxito de la terapia racional emotiva de Ellis – tan atractiva para los terapeutas de orientación cognitiva- se debe al énfasis que se pone en las obligaciones de la vida real, y al interés del terapeuta en que el sujeto actúe de forma distinta a la de ocuparse del análisis racional de las ideas irracionales”.
  4. Tienes que conocer a tus enemigos y a sus aliados. Hay que conocer las estrategias del miedo, las circunstancias en que prefiere atacar, sin olvidar que es un fenómeno transaccional, que surge de la interacción de un factor subjetivo –tú- y de un factor objetivo –tu circunstancia-. El enemigo está, por lo tanto, fuera y dentro de ti. Dentro de ti están las falsas creencias que lo alimentan, el miedo al esfuerzo, y, si me apuras, estás como todos nosotros intoxicado de comodidad. ¿A cuántas cosas has dado poderes plenipotenciarios sobre tu vida, es decir, cuántas cosas insignificantes has convertido en imprescindibles? “Lo que poseo, me posee”, dijo Nietzsche previendo sin duda nuestra época de hipotecas generalizadas en lo inmobiliario y en lo anímico.
  5. No puedes colaborar con el enemigo. Todos podemos ser colaboracionistas sin darnos cuenta. El miedo es invasor y como todos los invasores tiende a corromper al invadido. Puede apoderarse de la conciencia entera del sujeto, alterar sus relaciones. Conviene por ello que lo aísles dentro de tu dinamismo mental. No intentes justificarlo. No puedes decir: “Hoy no voy a esa reunión porque va a ser muy aburrida”, cuando deberías reconocer: “No voy a esa casa porque me da miedo la gente”. No puedes decir: “No me vale la pena reclamar por una cosa tan boba” cuando en el fondo lo que estás pensando es que no sabes cómo hacerlo o que no te atreves.
  6. Tienes que fortalecerte. Te daré una fórmula infantil por su simplicidad:

Intensidad del miedo = Gravedad del peligro dividido por Fortaleza personal

La solución para luchar contra el miedo es disminuir el peligro o aumentar los recursos personales. En primer lugar, tienes que preparar tu organismo para la batalla. El miedo emerge de la biología, aunque no se reduzca a ella. Está demostrado que el ejercicio físico es un antídoto contra la angustia. Proporciona además una nueva relación con el cuerpo y con las sensaciones que proceden de él. Aumenta la tolerancia al esfuerzo. No olvides que las personas con tendencia a la angustia soléis eludir el ejercicio físico.

  1. Háblate como si fueras tu entrenador. El modo como conversamos con nosotros mismos, y la influencia que tiene en nuestro estado anímico ese Otro íntimo con que conversamos, nos permite acceder o no a las fuentes de nuestra energía. Los entrenadores saben muy bien que el atleta debe animarse a sí mismo antes de dar el salto. Y los terapeutas más conspicuos insisten mucho en preguntar al paciente los comentarios que se hace en secreto sobre la terapia que está recibiendo. Saben que una actitud displicente o unos comentarios acres o devaluadores van a limitar la eficacia del tratamiento.
  2. Debilita a tu enemigo. Critica las creencias en que se basa. Desenmascara sus jugadas de farol. Búrlate de él. Desarrolla el sentido del humor para desactivarlo. Aprovecha todo lo que sabes para hacerle daño. Y sabes dos cosas menos. Primera: que las técnicas para desprestigiar el estímulo peligroso son la desensibilización imaginaria o real. Exponerse gradualmente, en vivo o en imagen. Segunda: que las creencias erróneas son el caballo de Troya del que se sirve el miedo para entrar dentro de ti. Hay que detectar esas creencias, criticarlas, discutirlas, arrinconarlas y, cuando estén lo suficientemente debilitadas, darles una patada en el culo –porque las ideas también tienen trasero- y sustituirlas por otras creencias adecuadas para vivir.
  3. Busca buenos aliados. Es difícil combatir el miedo solo. Y si el miedo es patológico, imposible. Busca, pues, consejo y ayuda de personas competentes. Y, si tienes esa suerte, busca a quien pueda darte ánimo cuando estés desalentado. Las redes de apoyo afectivo son la mejor solución a muchos de nuestros problemas, incluido el miedo, pero tienen un defecto: no dependen sólo de nosotros. Recuerdo que uno de mis maestros de juventud, Maurice Merleau-Ponty, repetía: “Un hombre vale lo que valen sus relaciones”. No sé si tenía razón, pero sé que me hizo ver que crear una red de afectos es una de los grandes triunfos de la inteligencia.

__________
Fuente: José Antonio Marina: Anatomía del miedo. Anagrama, 2006.
Dibujo: Raúl Ariño, 2010.

Categories
Estrès Posttraumàtic

Estrès Posttraumàtic: una presentació del problema

“…Em van violar amb 25 anys. Durant molt de temps vaig parlar de la violació a un nivell intel•lectual, com si fos quelcom que hagués passat a una altre persona. Jo sabia molt be que m’havia passat a mi, però no tenia aquesta sensació. Durant un temps vaig anar tirant així  …més tard, vaig començar a tenir records retrospectius. Em venien com un cop d’aigua. Estava molt atemorida. Vaig començar a reviure repetidament la violació. Cada moment era colpidor. Sentia que el meu cap es movia una mica, com una sacsejada, però això no era veritat. Em sufocava o se’m secava la boca i la meva respiració canviava. Estava com en suspensió. No sentia el coixí en el que estava sentada o que el meu braç estava tocant el moble. Semblava com si fos dintre d’una bombolla, com si flotés. Feia por…”

El trastorn per Estrès Postraumàtic sorgeix com a resposta tardana o diferida a un succés estressant o una situació, breu o duradora, de natura excepcionalment amenaçant o catastròfica, que causaria per si mateixa un malestar generalitzat a tothom –per exemple, catàstrofes naturals o produïdes per l’home, combats, segrests, accidents greus, ser testimoni de la mort violenta d’algú, ser víctima de tortura, terrorisme, una violació o un altre crim-. Pot ser quelcom que amenaci la vida de la persona o d’algú proper. O be, pot ser quelcom que hem vist, com per exemple la destrucció en massa després de la caiguda d’un avió.

Amb freqüència, les persones que pateixen de TEPT tornen a viure repetidament el trauma en forma de malsons i records inquietants durant el dia. Poden també experimentar problemes de son, depressió, sensació d’indiferència, o es sobresalten amb facilitat. Poden perdre l’interès per les coses que li generaven il•lusió i els hi costa sentir afecte. És possible que es sentin més irritables, més agressives que abans, o fins i tot violentes. Veure res que els hi recordi l’incident pot ser molest, i això pot portar a evitar certs llocs o situacions que les hi portin records. És habitual que temin, i evitin, les situacions que els hi recorda el trauma. El consum excessiu de substàncies psicotròpiques o alcohol pot ser un factor agreujant.

(Aquesta informació prové de National Institute of Mental Health)

Més informació

Bobes, J.; Bousoño, M.; Calcedo,A y Gonzélez,M.P. (2000). Trastorno de estrés postraumático.Barcelona: Masson

Astin,M.C.y Resick, V.E. (1997): Tratamiento cognitivo- conductual del tratorno de estrés postraraumático. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos.

Vídeo il-lustratiu:  Psicología de las experiencias traumáticas I. (UNED-RTVE2)

Categories
Prevenció de l’Ansietat

Organització del temps (Text en castellà)

“El único modo de tener tiempo es tomárselo”. Bertha Eckstein-Deiner.

El texto que se presenta a continuación está especialmente indicado para personas con problemas debidos a la sobrecarga de actividades o cuya actividad diaria no les es del todo satisfactoria. Si estos son los únicos problemas, los párrafos siguientes pueden serles de utilidad, ya que ayudan a reflexionar sobre el uso de nuestro propio tiempo y da orientaciones de cómo mejorarlo. No obstante, si los problemas con el tiempo son sólo una parte de un problema de mayor extensión, se requeriría la intervención de un profesional para ayudar a la persona a resolver sus dificultades.

Como personas tenemos una serie de intereses y necesidades, que se traducen en actividades de distinto tipo. Estas actividades ocupan tiempo. Y el tiempo no puede controlarse, pero sí lo que hacemos en el tiempo. La habilidad de organizar el tiempo en función de nuestras obligaciones e intereses es importante, tanto para evitar el estrés como para potenciar el desarrollo personal.

Por ello antes de hacer consideraciones sobre cómo usar mejor nuestro tiempo, conviene que hagamos una pequeña auto-evaluación de cómo nos organizamos a través de un auto-registro. Para ello confeccionaremos una tabla con cuatro columnas. En la primera, correspondiente a la hora, anotaremos sucesivamente las horas del día. En la segunda anotaremos las actividades que hemos hecho realmente; en la tercera las actividades planificadas pero que no tuvimos tiempo de realizar; y finalmente, en la cuarta, aquellas que nos hubiera gustado hacer pero que ni siquiera consideramos. Una vez realizada la tabla, hemos de registrar las actividades, del modo indicado, durante tres días.

Si durante estos tres días hay más actividades en la tercera columna, con respecto a la segunda, significa que planifica más actividades de las que realmente hace.

Si es la cuarta columna la que tiene más actividades que la tercera, es indicativo de que deja una gran número de actividades que le agradan sin realizar.

Si ocurre algo de esto, repase la segunda columna preguntándose si todas las actividades que ha realizado son realmente importantes. Y aunque ninguna de estas dos cosas ocurra, rellenar esta tabla durante 3 días le permitirá tener una visión más objetiva de cómo usa su tiempo y le permitirá introducir cambios que redunden en su beneficio.

Una vez sabemos ya como organizamos nuestro tiempo realmente, pasaremos a dar unas indicaciones de cómo se debería organizar para que se cumplieran nuestros intereses y las verdaderas obligaciones.

1.- Metas

Serían objetivos a medio y largo plazo. Las actividades que hacemos día a día deben orientarse a la consecución de estas metas. Un buen ejercicio sería tratar de escribir nuestras metas y las actividades que podemos hacer para alcanzarlas. Siempre pensando que las metas han de cumplir una serie de condiciones (Acosta, 1999):

  • han de ser propias de uno mismo.
  • lo más concretas posibles, si puede ser cuantificables.
  • pocas pero importantes.
  • que sean compatibles (esto no siempre será posible por lo que habrá que establecer que meta es más prioritaria).
  • alcanzables, pero que impliquen una cierta dificultad.
  • preferiblemente con plazo.
  • divididas en pasos y con premios al superar cada paso

Las metas están continuamente cambiando. Esto implica que este ejercicio se puede hacer continuamente, renovando objetivos, ordenándolos según prioridades y procurando que no se produzcan incompatibilidades.

2.- Programación de actividades diarias.

Es un ejercicio que, realizado de manera adecuada, sirve para prevenir el estrés y para facilitar el desarrollo personal y la creatividad en aquellas áreas que pueden ser de nuestro interés. En primer lugar, ha de hacer una lista diaria de lo que tiene que hacer y de lo que le gustaría hacer. Luego clasifique estas actividades diarias en tres grupos (de más a menos prioridad):

  1. Hay que hacerlas de inmediato
  2. Son muy importantes, pero no se han de hacer necesariamente hoy. Si se demoran mucho pasan a ser tipo A.
  3. También son importantes pero se pueden dejar por más tiempo.

En segundo lugar se organiza el día poniendo primero aquellas actividades que se han de hacer con un horario concreto (las clases de inglés o ir a buscar a los niños al colegio por ejemplo). Luego se ponen las actividades tipo A, aunque no todos los días han de incluir este tipo de actividades. En los huecos que queden se incluyen actividades tipo B. Y en los espacios libres restantes se añaden actividades tipo C. Si no se dispone de tiempo suficiente se dejan las actividades tipo B y C.

3.- Consejos para programar actividades

  • Ordenar las actividades según le gusten más o menos (por ejemplo dejar las más agradables para final del día y que así sirvan de premio a la realización de otras menos agradables).
  • En el orden también se han de considerar las exigencias de las propias actividades y el momento en que se les puede sacar mejor partido (por ejemplo, hay gente que, al levantarse, está más fresca y despejada, con lo que si quiere realizar una tarea que exija cálculos, lo hará mejor por la mañana, a primera hora).
  • Para cada actividad hay que planificar un tiempo, que será siempre superior a lo que exigiría la tarea. Así se previenen imprevistos, y si se acaba antes de los planificado deja tiempo libre para hacer otras actividades.
  • Dejar pausas entre actividades.
  • Programar también algunos tiempos de relajación.
  • Incluir no sólo tareas obligatorias (ir al banco, consultar a un asesor fiscal, hacer la compra…), sino también aquellas que nos reporten mayor satisfacción (leer un libro interesante, pasear, quedar con amigos…).

4.- Consejos para ganar tiempo

  • Delegue responsabilidades: aunque al principio encargar a otros tareas que usted hace puede implicar más tiempo, a la larga le liberará para hacer otras actividades interesantes. Si no sigue este consejo, seguramente es porque piensa que los otros no lo harán tan bien como yo” o que “tardo más en explicarlo que en hacerlo yo. Permítase comprobar que esto, a largo plazo, no se cumple.
  • Aprenda a decir NO a ciertas demandas inesperadas de los demás: si se dice sin agresividad no produce enfado en los demás y contribuye al respeto mutuo
  • Ajustarse al plan previsto: cuando empezamos algo, lo acabamos, luego ya pasaremos a otras actividades. Si no procedemos así nos llevará más tiempo y esfuerzo llevar a término las actividades en curso. Además el no acabarlas implica que se mantengan en nuestro pensamiento, interfiriendo con cualquier otra cosa que hagamos.
  • Reducir el tiempo para actividades a las que les dedicamos un tiempo excesivo.
  • Cuidado con las DILACIONES (posponer cosas): si pospone actividades importantes por falta de tiempo debe prescindir de actividades menos importantes. Si lo hace por inseguridad, piense que al tomar una decisión casi nunca tenemos toda la información que desearíamos tener. Y si pospone porque no le gusta la actividad, cuanto antes la haga antes dejará de preocuparle, y si la hace repetidamente puede que hasta encuentre aspectos positivos de ésta.
  • Cuidado con el perfeccionismo: la mayor perfección no compensa el tiempo y el esfuerzo dedicados. Además puede generar problemas en su relación con otras personas.
  • A mitad y final del día revise su programa de actividades y si va consiguiendo sus objetivos, felicítese porque se lo merece. Si no es así puede ser que alguna parte del proceso esté fallando.

Para saber más

Acosta, J.M. (1999). Gestión eficaz del tiempo y control del estrés Madrid. ESIC Editorial.

Craske, M.G. ; Barlow, D.H.; O´Leary, T. (1992). Mastery of your anxiety and worry. Albaby, NY. Graywind.

Seven-Schreiber, J.L. (2001). El nuevo arte de vivir el tiempo, contra el estrés. Barcelona. Paidós.

_________
Fuente: Texto: Miguel Luna. Dibujo: Raúl Ariño. Clínica de la Ansiedad. Psicólogos en Madrid y Barcelona, especialistas en el tratamiento de la ansiedad

Categories
Obsessions

Obsessions: una presentació del problema

“No podia fer res sense un ritual. Aquests rituals afectaven a tots els aspectes de la meva vida. Per mi, era molt important contar. A la nit, quan posava el despertador, ho havia de fer amb un número que no sumés un “mal” número. Si la meva germana tenia 33 anys i jo 24, no podia deixar la televisió al canal 33 ni al 24. Em posava xampú tres cops en lloc d’un només perquè tres era un número de sort i un no ho era. Trigava molt a llegir per que anava contant les línies de cada paràgraf. Si estava escrivint una tasca d’examen a l’escola no podia tenir cert número de paraules en una línia si sumava un mal número. Sempre em preocupava pensant que si no feia alguna cosa els meus pares moririen.  O em preocupava fer quelcom que provoqués danys als meus pares, cosa totalment irracional. No podia utilitzar la paraula “mort” per que em preocupava que quelcom dolent succeís. Vestir-me pels matins era molt difícil per que tenia una rutina i si em desviava, havia de tornar a començar. Jo sabia que aquests rituals no tenien sentit, però no podia passar-ho per alt fins que vaig fer teràpia”.

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Una persona pot estar obsessionada amb els gèrmens o la brutícia i en aquest cas es rentarà les mans una i altre vegada. Pot tenir dubtes i sentir la necessitat de reconfirmar les coses repetidament. Pot estar preocupada per pensaments de violència i témer fer mal a altres persones que estan a prop. Pot passar molta estona tocant coses o contant; pot estar preocupada per l’ordre i la simetria; pot tenir pensaments persistents de dur a terme actes sexuals que li resulten repugnants; o pot afligir-li tenir pensaments que van en contra de les seves creences religioses.

Els pensaments o imatges preocupants i inoportunes s’anomenen obsessions, i els rituals que es fan per tractar de prevenir-les o eliminar-les es diuen compulsions. Per a la persona afectada no es agradable realitzar aquests rituals que se sent obligada a fer. La reducció  de l’angoixa que experimenta com a conseqüència de fer-los és temporal i curta. Molts adults amb aquest problema de salut reconeixen que lo que estan fent no té sentit però no poden evitar-ho. Tot i així, moltes persones, especialment nens amb TOC, poden no entendre que el seu comportament està fora del normal.

El TOC afecta a homes i dones per igual, i afecta, més o menys, a 1 de cada 50 persones. Pot aparèixer a la infantesa, a l’adolescència o a l’edat adulta, però com a mitjana es detecta en els joves o en els adults joves. Un terç dels adults amb TOC van experimentar els seus símptomes a la infantesa. El curs de la malaltia és variable; els primers símptomes poden anar i tornar, reduir-se per un temps o empitjorar progressivament.

Més informació

Vallejo, j. y Berrios,G.E.(1995). Estados obsesivos.Barcelona. Masson S.A.

Silva, P. y Rachman, S.(1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo. Los hechos.Bilbao: Descleé De Brouwer.

Gavino, A.(2001). Deje atrás sus obsesiones. Ediciones Aljibe.

Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (1)Los mecanismos de la ansiedad.Barcelona: Martínez Roca.

Vídeo Il-lustratiu: Trastorno obsesivo-compulsivo

Altres vídeos relacionats

Categories
Ansietat generalitzada

Ansietat generalitzada: una presentació del problema

“Sovint em sento inquiet i no descanso prou be. Em preocupo per tot: tenir un accident en un viatge, que s’incendiï el cinema on estic, que em puguin atracar pel carrer, que em puguin despatxar de la feina o que pugui sorgir un imprevist econòmic que no pugui assumir, pels problemes de salut, em preocupo pel sopar que haig de preparar per una festa, o per que regalar a algú. Simplement no puc deixar res de costat. I si això… i si lo altre… Tinc problemes per dormir, em costa concentrar-me a la feina, més encara si vull llegir o en una conversa. De vegades em sento una mica marejat, amb palpitacions o molèsties digestives, tensió muscular. Sóc aprensiu…”

En el Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG) l’angoixa i les preocupaciones que s’experimenten estan per sobre del normal. La preocupació i la tensió son cròniques tot i que no hi hagi res que les provoqui. Les persones que pateixen aquest trastorn anticipen, gairebé sempre, desastres o conseqüències negatives, preocupacions freqüents i excessives per la salut, els diners, la família o la feina. Tot i això, de vegades, l’arrel de la preocupació és difícil d’identificar. Només pensar en el fet de passar el dia ja provoca ansietat.

Les persones que pateixen TAG tenen dificultats per desconnectar de les seves inquietuts, tot i que normalment comprenen que la seva ansietat és més intensa del que justifica la situació. Els hi costa molt relaxar-se. Amb freqüència tenen problemes per conciliar o mantenir la son. Les seves preocupacions van acompanyades de símptomes físics, especialment tremolor, contraccions nervioses, tensió muscular, nàusees, mal de cap, irritabilitat, sudoració o onades de calor. Poden sentir-se marejades o que els hi falti l’aire. Poden sentir que tenen que anar al bany freqüentment o com si tinguessin un nus a la gola.

Més Informació

Echeburúa, E. (1993a). Ansiedad crónica: Evaluación y tratamiento. Madrid: Eudema.

Deffenbacher, J.L. (1997). Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalizada. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 241-263). Madrid: Siglo XXI

Vídeo Il-lustratitiu: Administración de preocupaciones. Clínica de l’Ansietat

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Analítiques

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.