Categories
Cercar ajuda

Tinc problemes d’ansietat?

Escala d’ansietat de Hamilton (Adaptada)

Avalua: sobre tot, manifestacions fisiològiques relacionades amb l’ansietat.

Atenció!!!!

  • Els resultats són orientatius, serveixen per advertir sobre la presència de manifestacions relacionades amb l’ansietat i, en conseqüència, facilitar la decisió de consultar o no amb especialistes.
  • Els resultats estan exempts de validesa i fiabilitat. No es poden prendre com a base per efectuar un diagnòstic, ni per a descartar-ne d’altres. Davant qualsevol dubte sobre la seva salut, consulti al seu metge de capçalera, o professional sanitari de referència.
  • Els resultats no discriminen si tenim o no un trastorn d’ansietat, ni de quin tipus, ni si l’ansietat és el problema principal o és secundari a d’altres. D’altra banda, tenir problemes d’ansietat, no significa que no se’n puguin patir d’altres.

Realitzar Qüestionari

Categories
Cercar ajuda

Ansietat: Quan consultar?

L’ansietat és un mecanisme de defensa normal i adaptatiu, que millora el nostre rendiment i les possibilitats d’èxit davant diverses circumstàncies.

El problema es presenta quan l’ansietat no apareix circumscrita a determinades situacions, no dura un temps limitat, o la seva intensitat és excessiva. En aquests casos, es converteix en quelcom disfuncional i que compromet la salut física i psicològica. Arribat aquest punt, és convenient, i moltes vegades imprescindible, consultar amb un especialista que pugui valorar i, si és necessari, tractar el problema.

A continuació, algunes condicions i circumstàncies en les quals s’aconsella consultar:

  • Quan la freqüència d’aparició de l’ansietat problemàtica és cada cop més elevada.
  • Quan la intensitat amb la que apareixen els símptomes d’ansietat suposa un problema per al benestar personal.
  • Quan la duració dels episodis d’ansietat és cada vegada més llarga.
  • Quan l’afectació o interferència a altres àrees de la vida és cada vegada més gran. De vegades, el problema d’ansietat s’inicia en una situació determinada i es va estenent a altres àmbits com si fos una taca de tinta. Imaginem el cas d’una persona que desenvolupa una fòbia a desplaçar-se en transports públics i comença a evitar-los. Aquest fet suposa una restricció important de la seva mobilitat i independència. Pots ser que deixi de fer coses que abans solia fer, i fins i tot es vegi incapaç d’anar a treballar.
  • Quan una persona significativa o un especialista (metge, farmacèutic, assistent social…) amb coneixement del cas, ho aconsella.
  • Quan les solucions que s’han intentat no han funcionat. Moltes persones abans de consultar a un professional especialitzat en trastorns d’ansietat, han intentat afrontar, de manera espontània, el problema pel seu compte. Podem agrupar els intents en tres categories:
    • Intents útils: són aquells que han facilitat la contenció o desaparició del problema. Suposen una solució total o parcial d’aquest.
    • Intents inútils: són aquells que han suposat un esforç a diferents nivells, esforços que no han repercutit en una millora del problema.
    • Intents contraproduents: són aquells que, lluny de suposar una solució al problema, contribueixen a mantenir-lo i perpetuar-lo. Com més esforços fem, més emmalaltim.

Si arribem a la conclusió que el problema d’ansietat mereix consideració, el primer pas pot ser anar a un centre mèdic de capçalera. Així obtindrem una valoració inicial del cas on es contempli la conveniència de posar-se en mans d’especialistes.

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs i psiquiatres. Madrid i Barcelona.

Vídeo: Tractament de l’ansietat. Dr. Carlos Carlos Baeza Villarroel. Psicòleg.

Categories
Cercar ajuda

Cercar ajuda

Si vostè o alguna persona del seu voltant té símptomes d´ansietat, lo millor que pot fer inicialment és visitar al seu metge de família o de capçalera. Un metge pot ajudar-li a determinar si els símptomes són deguts a un trastorn d’ansietat, a alguna altra condició mèdica o ambdues. El següent pas, si efectivament es pateix un trastorn d’ansietat, és  acudir a un especialista per posar-se en tractament.

Els professionals especialitzats en el tractament dels trastorns d´ansietat són els psicòlegs clínics i els psiquiatres. Habitualment  treballen en equip o mantenen algun tipus de relació professional.

El tractament psicològic es considera bàsic i essencial en aquest  tipus de problemes.

Depenent del cas i del trastorn, a vegades és útil continuar un tractament combinat: teràpia farmacològica –dirigida pel psiquiatra- i teràpia psicològica –dirigida pel psicòleg-. Les primeres ofereixen resultats més ràpids en el control dels símptomes i requereixen una menor implicació del pacient a la resolució del problema, en canvi, l´estabilitat de la millora un cop suprimits els tractaments és menor. Els tractaments psicològics, també s´ocupen del control dels símptomes, però van més enllà i ajuden al pacient a desenvolupar estratègies per a una gestió més satisfactòria de l´ ansietat, dels factors que l´originen i mantenen, i de la seva prevenció.

És convenient buscar professionals especialitzats i amb experiència en el tractament dels trastorns d´ansietat, que tinguin la possibilitat de treballar en equip i de manera integrada.

Vídeo Il-lustraiu: Fobia social, crisis de pánico; agorafobia. 

Categories
Cercar ajuda

Exploració i valoració psicològiques

El procés d’exploració i valoració psicològica té com a objectiu conèixer al pacient i la seva problemàtica, fer una valoració diagnòstica, i indicar una intervenció terapèutica si es requereix. Normalment dura entre una i tres entrevistes, segons el cas, i pot requerir, o no, exploracions complementàries.

Després de les presentacions inicials, el pacient explica a la seva manera el motiu de consulta, oferint explicacions sobre què el preocupa, què li passa, com, quan, inici, desenvolupament, situació actual, expectatives, en conjunt, tota aquella informació que permeti traslladar a l’especialista una visió comprensiva del problema.

En aquesta primera fase l’especialista sol escollir el mètode d’entrevista oberta, és a dir, anima i ajuda al pacient a que expressi lliurement, amb les seves paraules, a la seva manera, que és el que li passa. No només existeix informació en el que es diu, sinó en la manera i el com s’articula l’explicació.

Posteriorment, l’especialista escull un tipus d’entrevista semiestructurada, amb preguntes específiques sobre diferents aspectes, amb l’objectiu de conèixer en profunditat el motiu de consulta i elaborar la història clínica del pacient: manifestacions simptomatològiques, esdeveniments vitals recents, coneixement bàsic de la situació afectiva familiar, laboral, social i lúdica, antecedents mèdics i psicològics, antecedents familiars, consum de tòxics, etc.

És probable que se li sol·liciti al pacient la realització de proves específiques complementàries o que les aporti si les té: proves clíniques (anàlisis de sang o electrocardiograma, per exemple), proves de diagnòstic per imatge (radiografies, per exemple), o proves psicomètriques (qüestionaris generals, de personalitat per exemple, o específics, per exemple d’ansietat)

Aquestes exploracions són proves objectives que contribueixen a conèixer millor el cas, per una banda, i a efectuar el diagnòstic diferencial per altra: alguns signes d’afeccions psicològiques poden coincidir amb les manifestacions simptomatològiques d’altres afeccions mèdiques o psicològiques. És important, comptar amb un bon diagnòstic diferencial, que eviti confusions o solapaments entre alteracions que puguin presentar símptomes semblants. El diagnòstic diferencial s’efectua, doncs, basat en les dades de l’entrevista i, si es requereix, sobre les dades de les proves complementàries. Algunes d’aquestes proves, per exemple els test, qüestionaris i escales d’avaluació conductual, poden efectuar-les el propi especialista, d’altres han de sol·licitar-se als serveis pertinents, explicant sempre al pacient els motius i amb el seu consentiment.

Finalment, l’especialista està en condicions de realitzar una valoració rigorosa del cas, i més concretament un diagnòstic, i explicar-lo de manera comprensible al pacient. Sobre la base del diagnòstic, el coneixement del pacient, i la demanda d’aquest, l’especialista proposa el tractament a seguir, explicant en termes generals les seves característiques, implicacions, perspectives, periodicitat de les visites, temps total estimat, etc.

A partir d’aquí el pacient reafirma, si és el cas, la seva voluntat de seguir endavant amb el procés  i de començar el tractament esmentat, si bé de les intervencions anteriors ja s’ha pogut desprendre algun efecte terapèutic o de canvi.

Tanmateix, no tots els casos consultats requereixen un tractament pròpiament dit. En alguns casos és suficient amb la pròpia valoració psicològica o una mínima orientació.

Font: Clínica de l’Ansietat. Madrid i Barcelona. Psicòlegs. Teràpia cognitiu-conductual.

Categories
Cercar ajuda

Com es desenvolupen les consultes psicològiques?

Un cop la persona es decideix a buscar ajuda, i escull l’equip o especialista adequat, el primer pas per a rebre assistència consisteix en sol·licitar una primera visita. En alguns casos, si no es tenen referències sobre el professional i els seus mètodes de treball, o bé es tenen dubtes sobre la indicació d’un tractament o d’altres qüestions d’interès, és convenient sol·licitar prèviament informació per telèfon, o inclús personalment, per tal de poder prendre la decisió d’iniciar, o no, el procés de consultes i tractament.

La primera entrevista, després d’establir-se el contacte personal entre el pacient i l’especialista, té normalment dues parts: una primera, on s’inicia el procés d’exploració amb l’objectiu d’obtenir una impressió diagnòstica inicial i reconèixer mínimament al pacient i la seva circumstància; i una segona, on l’especialista fa una primera valoració del cas: hipòtesis diagnòstica, diagnòstic diferencial, exploracions complementàries, confecció de l’expedient clínic, indicacions terapèutiques, objectius, temps, etc.

És possible que el procés d’exploració s’allargui, segons el cas, dues o tres entrevistes més, a partir de les quals l’especialista efectua, en ferm, la valoració diagnòstica i la proposta de tractament, que determinen l’elecció dels procediments a seguir, periodicitat de les visites, duració del tractament, resultats esperats, etc.

Posteriorment s’aplica i desenvolupa el tractament establert, obert a revisió en funció de l’evolució, noves dades, incidències, etc. Els tractaments no finalitzen quan s’aconsegueix la millora, sinó quan la millora s’estabilitza. Finalitzat el tractament és recomanable realitzar dues o tres visites de seguiment convenientment distanciades en el temps.

La intervenció terapèutica combina, normalment, tractament específics, en funció del diagnòstic principal, amb d’altres de caràcter més general en funció de les característiques personals i circumstàncies del pacient.

Generalment, les primeres intervencions van encaminades a reduir els símptomes d’ansietat i les incapacitacions que produeixen. Més endavant, s’estudien i tracten els factors que originen i/o mantenen l’ansietat i d’altres alteracions o dificultats que poden acompanyar-la.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, aspectes relacionats amb la prevenció, i aspectes relacionats amb el desenvolupament personal del pacient que d’una manera o altra tenen a veure amb el que li passa.

Normalment, a l’inici del tractament, s’acudeix a consulta una vegada per setmana. Quan el tractament està mínimament encaminat, s’espaien les visites, efectuant-se habitualment cada 15 dies. Si el tractament és exclusivament farmacològic, el ritme de les visites és diferent: inicialment cada tres o quatre setmanes, posteriorment cada dos o tres mesos.

La durada total dels tractaments és variable. Oscil·len entre sis mesos i un any, si bé en alguns casos poden ser més llargs. Es considera que passats dos o tres mesos ja han d’aparèixer alguns dels primers resultats, indicadors de la utilitat dels recursos que s’estan aplicant, i de la capacitat i disposició del pacient per a beneficiar-se d’ells.

Font: Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid. Psicòlegs. Teràpia cognitiu-conductual.

Categories
Cercar ajuda

Tractament de l’ansietat a Barcelona. Psicòlegs i psiquiatres

Clínica de l’Ansietat és un centre de consultes externes especialitzat en el tractament de l’ansietat i problemes relacionats: hipocondria, depressió, processos d’adaptació i canvi, etc.

Disposa d’especialistes en psicologia i psiquiatria, col·legiats, amb àmplia experiència en el tractament de l’ansietat, que treballen de manera coordinada i integrada si el cas requereix un tractament combinat.

Estem a

C/ València 5-B, Entresòl 2ª. Barcelona 08015

Telèfon: 93 226 14 12607 50 70 97

info@clinicadeansiedad.com

Mapa Barcelona

Categories
Cercar ajuda

Tractament de l’ansietat a Madrid. Psicòlegs i psiquiatres

Clínica de l’Ansietat és un centre de consultes externes especialitzat en el tractament de l’ansietat i problemes relacionats: hipocondria, depressió, processos d’adaptació i canvi, etc.

Disposa d’especialistes en psicologia i psiquiatria, col·legiats, amb àmplia experiència en el tractament de l’ansietat, que treballen de manera coordinada i integrada si el cas requereix un tractament combinat.

Estem a

C/ Isaac Peral, 12, Entresòl Esquerra. Madrid 28015

Telèfon: 91 829 93 92607 507 097

info@clinicadeansiedad.com

Mapa Madrid

Categories
Cercar ajuda

Tractament online de l’ansietat mitjançant videoconferència

La consulta a través d’Internet, mitjançant videoconferència:

  • facilita i diversifica l’accés pacient-especialista
  • permet una atenció en temps real, personalitzada, exclusiva i confidencial, sense perdre el contacte cara a cara.
  • possibilita el tractament regular de persones que es desplacen amb certa freqüència o de persones que resideixen lluny del centre de consultes i no poden assistir-hi presencialment.

En el nostre centre, les consultes per videoconferència s’efectuen per tractaments psicològics, en els casos de trastorns d’ansietat, i sempre que aquests siguin el problema principal.

La consulta mitjançant videoconferència pot ser una alternativa:

  • Quan per viatges, trasllats o distància no es pot assistir a la consulta presencial amb la periodicitat adequada. En aquest cas es combinen visites presencials amb consultes per videoconferència.
  • Quan no sigui possible desplaçar-se als centres assistencials (agorafòbia, pors socials, impediments físics, etc.).
  • Quan no existeixin centres especialitzats a prop del lloc de residència.
  • Quan es vol complementar, amb tècniques cognitiu-conductuals, tractaments farmacològics aplicats presencialment per psiquiatres o metges de capçalera, amb coneixement d’aquests.

És convenient

Realitzar una entrevista prèvia, per videoconferència, per valorar la idoneïtat d’aquest mitjà per atendre el cas. Aquesta entrevista, informativa, no té cap mena de cost, ni implica cap compromís.

Aportar, si es té, algun informe d’especialistes que l’hagin atès presencialment o, almenys, efectuant una valoració del cas.

Si fos necessari un tractament farmacològic, complementari al psicològic, s’ha de comptar amb un psiquiatre o metge de capçalera que pugui atendre al pacient presencialment. Per part nostra, no hi hauria cap inconvenient en enviar a l’especialista el programa relatiu a la intervenció psicològica.

Programa de suport al tractament a través d’Internet

Les consultes per videoconferència van acompanyades d’un programa de suport al tractament a través del correu electrònic.

El tractament psicològic dels trastorns d’ansietat exigeix una elevada implicació per part del pacient en la resolució dels seus problemes i dels factors implicats en el seu origen i manteniment. La continuïtat d’aquesta motivació i compromís, exigible també en la teràpia presencial, és més important encara, si escau, quan la comunicació entre especialista i pacient es realitza a través de mitjans virtuals.

Com es concerten les entrevistes?

S’estableix pel sistema d’hores concertades: el pacient o usuari del servei, després d’informar-se a la nostra consulta, personalment, telefònicament, o a través del nostre correu electrònic, concerta dia i hora de visita. Normalment la comunicació s’estableix a través del programa Skype.

Quins mitjans necessito per la realització de videoconferència?

Disposar de:

  • connexió a Internet
  • tenir instal·lat el programa a partir del qual s’estableix la comunicació, normalment Skype.
  • ordinador, mòbil o tablet amb càmera
  • auriculars i micròfon

Horari i durada de les entrevistes

L’horari d’assistència per a les consultes per videoconferències comprèn des de les 9 hores fins les 21 hores, de dilluns a divendres, hora espanyola. La duració de la consulta està fixada en 40 minuts (si bé la primera visita sol ser una mica més llarga). Les visites s’abonaran prèviament a través de la nostra passarel·la de pagament en línea o per transferència bancaria.

Condicions generals

La Clínica de l’Ansietat no es responsabilitza de les condicions generals de funcionament d’Internet en el moment de la consulta, ni per tant de la qualitat de vídeo i àudio durant aquesta. L’usuari podrà sol·licitar una nova consulta gratuïta exclusivament en el cas que les condicions de la xarxa no permetin establir una comunicació mínimament eficient.

Les dades de l’entrevista i els continguts de l’expedient personal de  l’usuari són confidencials i reben el mateix tractament i protecció que els obtinguts mitjançant entrevistes presencials, l’usuari pot exercir els drets d’accés, modificació o cancel·lació conforme la llei.

La sol·licitud de consulta mitjançant videoconferència implica l’acceptació d’aquestes condicions i de la política de privacitat de www.clinicadeansiedad.com.

Alguns articles científics, recents, sobre l’eficàcia dels tractaments dels trastorns d’ansietat a través d’Internet

Transdiagnostic internet treatment for anxiety and depression: A randomised controlled trial.  Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Schwencke, Genevieve; Andrews, Gavin; Johnston, Luke; Craske, Michelle G.; McEvoy, Peter; Behaviour Research and Therapy, Vol 49(8), Aug, 2011. pp. 441-452.

Cost-effectiveness of Internet-based cognitive behavior therapy vs. cognitive behavioral group therapy for social anxiety disorder: Results from a randomized controlled trial.  Hed-man, Erik; Andersson, Erik; Ljótsson, Brjánn; Andersson, Gerhard; Rück, Christian; Lindefors, Nils; Behaviour Research and Therapy, Vol 49(11), Nov, 2011. pp. 729-736.

Randomized controlled trial of Internet‐delivered cognitive behavioral therapy for posttrau-matic stress disorder by Spence, Jay; Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Johnston, Luke; Solley, Karen; Lorian, Carolyn; Wootton, Bethany; Zou, Judy; Schwenke, Genevieve. Depression and Anxiety, July 2011, Vol. 28 Issue: Number 7 p541-550.

An internet administered treatment program for obsessive–compulsive disorder: A feasibility study.  Wootton, Bethany M.; Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Spence, Jay; Andrews, Gavin; Johnston, Luke; Solley, Karen; Journal of Anxiety Disorders, Vol 25(8), Dec, 2011. pp. 1102-1107.

Preliminary investigation of web-camera delivered cognitive-behavioral therapy for youth with obsessive-compulsive disorder.  Storch, Eric A.; Caporino, Nicole E.; Morgan, Jessica R.; Lewin, Adam B.; Rojas, Ariz; Brauer, Lindsay; Larson, Michael J.; Murphy, Tanya K.; Psychiatry Research, Vol 189(3), Oct 30, 2011. pp. 407-412.

Individually-tailored, Internet-based treatment for anxiety disorders: A randomized controlled trial by Carlbring, Per; Maurin, Linda; Törngren, Charlotta; Linna, Emma; Eriksson, Thomas; Sparthan, Elisabeth; Strååt, Marcus; Hage, Christian Marquez von; Bergman-Nordgren, Lise; Andersson, Gerhard. Behaviour Research and Therapy, January 2011, Vol. 49 Issue: Number 1 p18-24.

Effectiveness randomized controlled trial of face to face versus Internet cognitive behaviour therapy for social phobia by Andrews, Gavin; Davies, Matthew; Titov, Nickolai. Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, April 2011, Vol. 45 Issue: Number 4 p337-340.

Internet-based treatment of social phobia: A randomized controlled trial comparing unguided with two types of guided self-help.  Berger, Thomas; Caspar, Franz; Richardson, Robert; Kneubühler, Bernhard; Sutter, Daniel; Andersson, Gerhard; Behaviour Research and Thera-py, Jan 1, 2011.

Internet-based cognitive behavior therapy vs. cognitive behavioral group therapy for social anxiety disorder: A randomized controlled non-inferiority trial.  Hedman, Erik; Andersson, Gerhard; Ljótsson, Brjánn; Andersson, Erik; Rück, Christian; Mörtberg, Ewa; Lindefors, Nils; PLoS ONE, Vol 6(3), Mar 25, 2011.

Internet-versus group-administered cognitive behaviour therapy for panic disorder in a psy-chiatric setting: a randomised trial. (eng) By Bergström J, Andersson G, Ljótsson B, Rück C, Andréewitch S, Karlsson A, Carlbring P, Andersson E, Lindefors N, BMC Psychiatry [BMC Psychiatry], ISSN: 1471-244X, 2010 Jul 02; Vol. 10, pp. 54.

Clinician-assisted Internet-based treatment is effective for panic: A randomized controlled trial.  Wims, Edward; Titov, Nickolai; Andrews, Gavin; Choi, Isabella; Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, Vol 44(7), Jul, 2010. pp. 599-607.

Computer therapy for the anxiety and depressive disorders is effective, acceptable and practi-cal health care: A meta-analysis.  Andrews, Gavin; Cuijpers, Pim; Craske, Michelle G.; McEvoy, Peter; Titov, Nickolai; PLoS ONE, Vol 5(10), Oct 13, 2010.

__________

Clínica de l’Ansietat. Teràpia cognitiu-conductual. Psicòlegs a Madrid i a Barcelona especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Cercar ajuda

Xat d’Ayuda Mútua

El xat està destinat a persones que tenen problemes d’ansietat i pretenen comunicar-se entre si, en temps real, amb la finalitat de donar-se suport mútuament. Per participar en el xat  és necessari registrar-se. Utilitzeu un àlies per identificar-vos; no publiqui dades personals (nom i cognoms, direccions, telèfons, etc.).

En el xat, no hi intervenen especialistes. Cal anar amb compte, i posar en entredit, la participació de qualsevol persona que es presenti o intervingui com a tal.

És imprescindible utilitzar un llenguatge correcte, amable, respectuós i constructiu amb totes les persones que participen. El contingut dels missatges és responsabilitat únicament i exclusiva de qui els escriu, són manifestacions a títol personal, no se’ls ha de donar cap altre valor o transcendència, ni prendre’ls com a base per prendre decisions que afectin la salut.

No es permet la publicitat de productes o serveis, ni l’apologia de creences o ideologies. Clínica de l’ansietat es reserva el dret d’admetre als participants i/o de bloquejar-ne la participació si, segons el seu judici exclusiu, no segueixen les normes i les finalitats del xat.

És important participar-hi, no només per a sol·licitar o rebre suport, sinó també per oferir-lo. Com a xat d’ajuda mútua, el xat està basat en el principi de reciprocitat.

El xat no és el lloc adequat per plantejar o buscar respostes a situacions extremes, límits, crítiques o urgents. En aquests casos, recorreu a especialistes sanitaris, serveis socials o a persones amb les que pugueu comunicar-vos presencialment. Són qüestions que els participants no poden assumir, perquè són desbordants, i poden generar molta angoixa.

Conegueu les nostres condicions d’ús i la política de privacitat

Categories
Cercar ajuda

Davant el confinament, li atenem porvideoconferencia

En les actuals circumstàncies de confinament, per a afrontar la pandèmia causada pel coronavirus *Covid-19, estem realitzant l’assistència psicològica  mitjançant videoconferència, que permet una comunicació cara cara, en temps real, i la idoneïtat i l’eficàcia del qual per a realitzar tractaments psicològics està prou acreditada.

Pot posar-se en contacte amb nosaltres:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona
Telèfons: 93 226 14 12 – 607 50 70 97
Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat a Madrid
Telèfons: 91 829 93 92 – 607 507 097
Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

També pot dirigir-se a nosaltres a través del formulari d’informació.

JUNTS PODEM!!!