Obsessions: una presentació del problema

 

“No podia fer res sense un ritual. Aquests rituals afectaven a tots els aspectes de la meva vida. Per mi, era molt important contar. A la nit, quan posava el despertador, ho havia de fer amb un número que no sumés un “mal” número. Si la meva germana tenia 33 anys i jo 24, no podia deixar la televisió al canal 33 ni al 24. Em posava xampú tres cops en lloc d’un només perquè tres era un número de sort i un no ho era. Trigava molt a llegir per que anava contant les línies de cada paràgraf. Si estava escrivint una tasca d’examen a l’escola no podia tenir cert número de paraules en una línia si sumava un mal número. Sempre em preocupava pensant que si no feia alguna cosa els meus pares moririen.  O em preocupava fer quelcom que provoqués danys als meus pares, cosa totalment irracional. No podia utilitzar la paraula “mort” per que em preocupava que quelcom dolent succeís. Vestir-me pels matins era molt difícil per que tenia una rutina i si em desviava, havia de tornar a començar. Jo sabia que aquests rituals no tenien sentit, però no podia passar-ho per alt fins que vaig fer teràpia”.

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Una persona pot estar obsessionada amb els gèrmens o la brutícia i en aquest cas es rentarà les mans una i altre vegada. Pot tenir dubtes i sentir la necessitat de reconfirmar les coses repetidament. Pot estar preocupada per pensaments de violència i témer fer mal a altres persones que estan a prop. Pot passar molta estona tocant coses o contant; pot estar preocupada per l’ordre i la simetria; pot tenir pensaments persistents de dur a terme actes sexuals que li resulten repugnants; o pot afligir-li tenir pensaments que van en contra de les seves creences religioses. 

Els pensaments o imatges preocupants i inoportunes s’anomenen obsessions, i els rituals que es fan per tractar de prevenir-les o eliminar-les es diuen compulsions. Per a la persona afectada no es agradable realitzar aquests rituals que se sent obligada a fer. La reducció  de l’angoixa que experimenta com a conseqüència de fer-los és temporal i curta. Molts adults amb aquest problema de salut reconeixen que lo que estan fent no té sentit però no poden evitar-ho. Tot i així, moltes persones, especialment nens amb TOC, poden no entendre que el seu comportament està fora del normal.

 El TOC afecta a homes i dones per igual, i afecta, més o menys, a 1 de cada 50 persones. Pot aparèixer a la infantesa, a l’adolescència o a l’edat adulta, però com a mitjana es detecta en els joves o en els adults joves. Un terç dels adults amb TOC van experimentar els seus símptomes a la infantesa. El curs de la malaltia és variable; els primers símptomes poden anar i tornar, reduir-se per un temps o empitjorar progressivament.

Més informació

Vallejo, j. y Berrios,G.E.(1995). Estados obsesivos.Barcelona. Masson S.A.

Silva, P. y Rachman, S.(1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo. Los hechos.Bilbao: Descleé De Brouwer.

Gavino, A.(2001). Deje atrás sus obsesiones. Ediciones Aljibe.

Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (1)Los mecanismos de la ansiedad.Barcelona: Martínez Roca.

Vídeo Il-lustratiu: Trastorno obsesivo-compulsivo

 

Altres vídeos relacionats