Fòbia Social

Fòbia social: una presentació del problema

La fòbia social és una por intensa a fer el ridícul o sentir-se humiliat en situacions socials, a actuar de forma inadequada o que es provoqui una situació vergonyosa davant els altres. La persona afectada sent una intensa por a ser avaluada, a exposar-se a situacions públiques, o simplement a que apareguin, davant d’altres, símptomes d’ansietat.

La fòbia social: Diagnòstic diferencial

Per poder diagnosticar la fòbia social cal distingir-la d’altres trastorns similars i, per fer-ho, la clau és que, en la primera, l’ansietat i l’evitació es relacionen sempre amb situacions socials, i es limiten a aquest tipus d’esdeveniments, cosa que no succeeix en els altres trastorns.

La fòbia social: Quan s’inicia, com es manifesta i quanta gent la pateix.

L’edat mitjana d’inici de la fòbia social se situa al voltant dels 15 anys, en plena adolescència, un període crític a causa dels sistemes de relacions socials que s’hi inicien i que impliquen l’avaluació dels altres davant la qual es pot respondre amb ansietat.

La fòbia social: L’origen i el manteniment

Una de les variables psicològiques implicades en l’origen de la fòbia social és el desenvolupament desmesurat de la consciència d’un mateix, que pot ocasionar una timidesa i una autoavaluació desproporcionades, de manera que es desenvolupin la por de ser objecte d’avaluació i la tendència a focalitzar l’atenció en un mateix en excés.

El tractament psicològic de la fòbia social

Entre les tècniques de tractament de la fòbia social destaquen l’exposició, l’entrenament en habilitats socials, el replantejament de determinades creences, la millora de l’autoestima i l’entrenament a concentrar-se en la tasca o en la interacció en comptes de fer-ho en un mateix.

No more posts to show

Fòbia social: una presentació del problema

La fòbia social és una por intensa a fer el ridícul o sentir-se humiliat en situacions socials, a actuar de forma inadequada o que es provoqui una situació vergonyosa davant els altres. La persona afectada sent una intensa por a ser avaluada, a exposar-se a situacions públiques, o simplement a que apareguin, davant d’altres, símptomes d’ansietat.

La fòbia social: Diagnòstic diferencial

Per poder diagnosticar la fòbia social cal distingir-la d’altres trastorns similars i, per fer-ho, la clau és que, en la primera, l’ansietat i l’evitació es relacionen sempre amb situacions socials, i es limiten a aquest tipus d’esdeveniments, cosa que no succeeix en els altres trastorns.

La fòbia social: Quan s’inicia, com es manifesta i quanta gent la pateix.

L’edat mitjana d’inici de la fòbia social se situa al voltant dels 15 anys, en plena adolescència, un període crític a causa dels sistemes de relacions socials que s’hi inicien i que impliquen l’avaluació dels altres davant la qual es pot respondre amb ansietat.

La fòbia social: L’origen i el manteniment

Una de les variables psicològiques implicades en l’origen de la fòbia social és el desenvolupament desmesurat de la consciència d’un mateix, que pot ocasionar una timidesa i una autoavaluació desproporcionades, de manera que es desenvolupin la por de ser objecte d’avaluació i la tendència a focalitzar l’atenció en un mateix en excés.

El tractament psicològic de la fòbia social

Entre les tècniques de tractament de la fòbia social destaquen l’exposició, l’entrenament en habilitats socials, el replantejament de determinades creences, la millora de l’autoestima i l’entrenament a concentrar-se en la tasca o en la interacció en comptes de fer-ho en un mateix.

No more posts to show
This site is registered on wpml.org as a development site.