Categories
Regulació emocional

Què són les emocions

Les emocions són respostes o reaccions que modifiquen el nostre afecte i ens predisposen a l’acció. La seva funció és adaptativa i ens dirigeix a preparar-nos cap a determinades accions. Aguditzen els nostres sentits i ens mobilitzen en una determinada direcció. Aquestes reaccions es manifesten amb canvis fisiològics, canvis a nivell de pensament i canvis a nivell de conducta. Les emocions modifiquen el nostre estat afectiu i compleixen alguna funció útil i profitosa per satisfer les nostres necessitats o objectius. Les emocions canvien el nostre afecte, motiven les nostres accions i també compleixen una funció de comunicació social.

Amb aquets canvis es promouen comportaments i accions dirigides bàsicament a evitar allò que ens resultaria perjudicial i apropar-nos a allò que ens resultaria beneficiós.

Existeix un grup d’emocions bàsiques o primàries i altres més complexes anomenades secundàries. Les emocions primàries son: por, ira, alegria, tristor, sorpresa i fàstic. Respecte les emocions secundàries, els autors les descriuen com emocions més complexes, combinació de les primàries, dependents de l’aprenentatge, la cultura i el procés maduratiu de la persona. La seva expressió és molt similar entre nosaltres, però depenent de les nostres característiques, aprenentatges i experiències, experimentarem certes emocions d’una manera particular i diferent als altes.

El mateix passa amb el motiu que les provoca. Una mateixa situació pot desencadenar emocions diferents entre les persones o amb un grau d’intensitat molt diferent. En aquest sentit, també les nostres característiques i experiències modulen la manera en que experimentem les emocions. Mitjançant com visquem una situació, com la interpretem o percebem, experimentem emocions diferents o amb un nivell d’intensitat més o menys elevat.

Un bon exemple el tenim mitjançant com vivim la por, que és una de les expressions fonamentals de l’ansietat. No a tothom li fa por el mateix ni amb la mateixa intensitat.

Alguns exemples:

  • Cometre una errada a la feina: Hi ha qui viurà aquest fet amb temor a que el seu cap li digui alguna cosa, el sancioni o inclús l’acomiadi, o pensi malament de les seves capacitats, i per tant se sentirà ansiós, amb por i preocupat. Però una altre persona, encara que no estigui satisfeta, pot entendre que és normal cometre errors i que tot i això la seva feina és vàlida i de qualitat. Aquesta persona no sentirà por ni preocupació o en tot cas la intensitat serà molt més baixa que en el primer cas.
  • Tenir una cita: Algunes persones, davant la situació de conèixer a algú i tenir una cita poden activar-se molt, estar força neguitosos/es, pensar que no estaran a l’alçada o que no agradaran a l’altre persona, i per tant, dormiran malament la nit anterior, es preocuparan i s’angoixaran. En canvi, altres persones poden veure aquesta situació amb motivació i com quelcom atractiu, interpretant la cita com quelcom divertit independentment de “l’èxit”, i per tant, se sentiran il·lusionats/ades i contents/es amb la cita. La primera persona pensa preocupada “¡oh no, tinc una cita!” mentre la segona pensa alegrement “¡fantàstic, tinc una cita!”.
  • Una presentació en públic: Hi haurà qui davant d’una possible avaluació negativa per part dels altres sentiran por i ansietat intensos, i la seva experiència serà “he estat molt nerviós/a, la presentació ha sigut un desastre”, mentre altes podrien gaudir-ho i el seu grau d’ansietat seria pràcticament inexistent.
  • Viatjar en avió: Hi ha qui ho pateix i hi ha qui ho gaudeix.

Com veiem en aquests exemples, les emocions no només depenen de la situació desencadenant, també depenent de molts altres factors.

Encara que tenim tendència a distingir les emocions com a negatives o positives, aquesta distinció no fa justícia a la seva funció. Considerem aquestes dues categories per com ens fan sentir quan les experimentem. Una descripció més raonable seria dividir-les en agradables o desagradables, però considerant que totes elles serien positives per que ens ajuden a adaptar-nos i a superar dificultats. Les emocions experimentades com desagradables tenen l’objectiu d’evitar o allunyar-nos de quelcom contraproduent, mentre que les agradables tenen l’objectiu d’apropar-nos a…, o que es tornin a produir les circumstàncies o situacions que ens resulten profitoses.

Totes les emocions son adaptatives i ens ajuden?

Depenent del grau i la circumstància en que es manifestin. Si es manifesten amb una intensitat adient i davant de circumstàncies que ho requereixen, llavors si que ens ajuden, però sempre passa així. Quan passa que una emoció apareix de manera desproporcionada o exagerada, o en un context on no es requereix, pot fins i tot dificultar el nostre rendiment i la consecució d’objectius. Quan això passa, és quan considerem que una emoció és desadaptativa o inadequada. Això passa sovint amb els problemes relacionats amb l’ansietat. L’ansietat i la por ens ajuden a preparar-nos per afrontar millor una situació complicada, difícil o perillosa, però si la ansietat és massa intensa o es presenta sense que en realitat hi hagi perill, llavors pot entorpir molt el nostre benestar i els nostres objectius. Serà llavors una emoció contraproduent que ens produirà un malestar innecessari. En aquets casos la teràpia psicològica ens pot ajudar. Un tractament cognitiu-conductual ens oferirà una sèrie d’eines i estratègies per superar els nostres problemes, reconduir les nostres emocions per que apareguin de nou en un grau adient i en les circumstàncies necessàries. Ens ajudarà també a dirigir de manera adient els nostres pensaments i comportaments per tal d’aconseguir el nostre benestar.

Com a resum podríem dir que:

  • Les emocions son una reacció adaptativa que modula el nostre afecte i que es manifesta a nivell d’activació fisiològica, pensaments i conducta.
  • Ens ajuden a aconseguir els nostres objectius i satisfer les nostres necessitats dirigint accions en aquestes direccions, i també tenen una funció de comunicació social.
  • Depenen o es modulen a través de diversos factors: situacions desencadenants, experiències anteriors, creences i interpretacions, característiques personals…
  • Ens apropen a lo desitjat o agradable i ens allunyen de lo perjudicial o desagradable.
  • Totes les emocions, encara que siguin desagradables, tenen una funció i per tant son positives.
  • La única excepció és quan es presenten d’una manera molt intensa o incongruent amb al situació, llavors poden representar un problema. Si no aconseguim gestionar-les be i reconduir-les fer teràpia ens pot ajudar.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Categories
Regulació emocional

La por, expressió emocional de l’ansietat

“L’ansietat s’alimenta de la por”. Aquesta és una frase que sovint fem servir en teràpia a la Clínica de l’Ansietat, per que la persona amb ansietat pugui entendre millor els mecanismes que la generen i la mantenen. En la majoria dels casos podríem dir que no existeix ansietat sense por, encara que lògicament pot existir por sense ansietat.

La por és l’emoció bàsica que origina, alimenta i manté qualsevol problema d’ansietat.

  • A la fòbia social la persona té por a fer el ridícul, por a que les altres persones se n’adonin del seu nerviosisme i pensin malament, por a no caure be, o a dir una tonteria…etc.
  • A la hipocondria la persona té por a morir o a patir una malaltia greu.
  • Als problemes obsessiu-compulsius la persona pot tenir por a contaminar-se, por a que quelcom greu pugui passar si no realitza un determinat comportament, por a perdre el control i fer mal a algú o a si mateix/a…etc.
  • A les fòbies simples poden haver-hi por als animals, a les tempestes o altres fenòmens atmosfèrics, a la obscuritat, a conduir, a l’avió…etc.
  • A l’agorafòbia la por és experimentar ansietat i no poder fugir o obtenir ajuda, por als propis símptomes d’ansietat, por a tornar als llocs on s’ha experimentat una ansietat intensa…etc.
  • A les crisis d’ansietat té tot el sentit la frase “por a la por”, és a dir, por a experimentar la por que se sent quan arriba un atac de pànic o crisi d’ansietat, o por a les conseqüències imaginades respecte a algun dels seus símptomes (por a l’infart quan noto taquicàrdies, por al desmai si noto mareig o inestabilitat, por a patir alguna mena de col·lapse per tenir tanta ansietat…).
  • A l’ansietat generalitzada la persona té por a que es facin realitat les seves preocupacions catastròfiques que van a l’extrem de “tot anirà malament, alguna cosa dolenta passarà, succeirà el pitjor…”.

(Nota: aquesta explicació es centra en ressaltar el paper de la por en tots aquets problemes, però no explica tot el que li passa a una persona que pateix un d’aquets problemes. Existeixen altres factors implicats, diferents per cada problema, que ajuden a entendre i definir l’origen, manteniment i desenvolupament dels problemes abans anomenats).

I que passa normalment quan tenim por?

Com que la por és una emoció molt desagradable per nosaltres, la nostra tendència es fugir d’ella, o evitar allò que ens produeix la por. Aquest mecanisme de fugida és molt lògic i adequat quan la por apareix davant una situació realment perillosa, però és contraproduent quan no ho és. Fugir acaba augmentant i mantenint l’ansietat.

Que podem fer per que aquets problemes no vagin a més i poder controlar-los?

Podem fer sevir dues estratègies per fer front aquets problemes. D’una banda, “desmuntar” les pors, i d’altre, afrontar-les gradualment. En la mesura de les nostres possibilitats, fer front mica en mica les pors provocarà que es vagin reduint. La manera de fer-ho és sent conscients que haurem de suportar cert nivell d’ansietat, intentant fer-ho gradualment per poder-ho tolerar. Fer una pràctica continuada afrontant situacions pot donar-nos uns bons resultats. D’altra banda, i paral·lelament, hem de posar a prova la veracitat de les nostres pors, és a dir, posar en dubte si el que pensem és veritat o si ho és fins a l’extrem al que ho portem. Podem reflexionar sobre qüestions com: és molt probable que passi? Ho he pensat moltes vegades i mai ha passat? Que li diria jo a un amic o amiga que estigués igual de preocupat/ada per això? Estic pensant en el pitjor? Normalment passa el pitjor?

Sovint fer front a aquestes pors i desmuntar-les és una tasca difícil, i no sempre ho aconseguim sense ajuda professional. Per això en la teràpia s’aprenen una sèrie d’estratègies i tècniques per poder aconseguir-ho. D’una manera pautada, i amb l’ajuda d’un/a psicòleg/a, es defineixen els passos a seguir per superar tots aquets problemes.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Regulació emocional

Ansietat i altres emocions associades

L’ansietat i el baix estat d’ànim, son estats emocionals que es presenten amb molta freqüència quan una persona està patint. En alguns casos, aquets estats emocionals conformen el nucli del problema de la persona, com en el cas dels trastorns d’ansietat i els trastorns de l’estat d’ànim, però en altres casos son una conseqüència d’altre tipus de problemàtica.

Des d’aquesta perspectiva, és a dir, des dels factors que contribueixen o s’associen a l’ansietat, explicarem les emocions més comunes que poden generar ansietat, mantenir-la o augmentar-la.

  • Culpa: experimentem culpa quan creiem que hem fet quelcom malament, en contra dels nostres valors, o quan hem comés algun error del que creiem que som responsables. La culpa, si apareix de manera proporcionada a la situació i està realment justificada, ens ajuda a reflexionar, a aprendre i a reparar el dany causat (si fos possible i necessari). Però quan ens fem responsables de “tot” sense ser veritat, quan exagerem el possible dany o error comés, la culpa apareix d’una manera intensa i desproporcionada. Aquesta culpa no ens ajuda a aprendre ni reflexionar, no té una utilitat real, no li podem “donar sortida” i generalment provoca uns nivells elevats d’ansietat.
  • Inseguretat: la inseguretat, si es presenta sense enganys, és a dir, en una situació on realment no tenim les habilitats, capacitas o coneixements suficients per afrontar la situació, ens ajudarà a actuar amb precaució, cautelosament i amb lentitud, per assegurar una bona execució i resultat. Però si en realitat si que som capaços de fer-ho i apareix la inseguretat, ens entorpirà més que no pas ajudar-nos, ens provocarà una tensió i ansietat innecessàries i contraproduents. Executarem amb dubte, por i ansietat, i amb poca confinaça en els resultats, i la inseguretat i ansietat s’aferraran i s’alimentaran mútuament, generant de nou dubtes, por, inseguretat i ansietat davant la propera situació.
  • Preocupació: preocupar-nos d’una manera raonable serveix per anticipar dificultats, planificar, organitzar, calcular i tenir preparades alternatives. Preocupar-nos d’una manera exagerada o pensar sovint el la pitjor opció, generarà un grau elevat d’ansietat que entorpirà la nostra tasca d’anticipar, planificar, organitzar i calcular. Un nivell mig d’ansietat, que és el que apareix davant un grau raonable de preocupació, aguditza els nostres sentits i ens ajuda a pensar i calcular més i millor. Les preocupacions catastrofistes (que en realitat son molt poc probables), desencadenen molta ansietat, que és poc útil, i a més la cerca de solucions es veu alterada perquè normalment, davant la catàstrofe, poca cosa es pot fer. L’únic que podrem fer és patir esperant que passi el pitjor, i això és equivalent a una ansietat intensa.
  • Ràbia: la ràbia, la ira, l’enuig…si apareixen amb una intensitat adequada ens ajuden a enfrontar-nos a situacions on la nostra integritat, benestar o respecte es veuen amenaçats. Ens aporta el valor i l’energia per aturar a.., o enfrentar-nos a.., en definitiva, per afrontar algun tipus “d’agressió o injustícia”. Però quan la ràbia és excessiva, en comptes d’ajudar-nos a aturar aquesta agressió o injustícia, provocarà que siguem excessivament reactius o/i generarà una gran quantitat de tensió totalment innecessària que augmentarà o provocarà ansietat. Una ràbia desproporcionada desencadena una resposta excessiva que augmentarà la probabilitat de conflicte, i en comptes d’ajudar-nos a solucionar el conflicte l’empitjorarà.
  • Exigència: l’exigència desmesurada és un dels grans generadors d’ansietat i es troba a la base de molts problemes d’ansietat. Exigir-nos massa ens genera unes expectatives difícils d’aconseguir, quan no impossibles, produeix pressió i per tant ens estressa i ens genera ansietat. L’exigència, a dosis adequades, ens ajuda al rendiment, a complir amb els nostres objectius, a concentrar-nos i focalitzar-nos, a ser precisos i exhaustius amb la nostra feina.
  • Vergonya: la vergonya a priori podria semblar una emoció que no ens aporta res, però en realitat compleix una important funció d’inclusió social o pertinença al grup. Tot grup social té una sèrie de normes o regles. Quan estem en risc d’incomplir aquestes normes, i per tant en risc de rebuig, la vergonya compleix la seva funció si apareix, inhibint comportaments i conductes que generarien ser allunyats del grup. Però de vegades la vergonya es presenta quan en realitat no estem incomplint cap norma i en comptes d’ajudar-nos interfereix a la nostra interacció social, ens preocupa, ens angoixa i ens provoca ansietat.

A teràpia, amb tècniques i estratègies d’orientació psicològica cognitiu-conductual i de regulació emocional, aconseguim una millor comprensió i gestió d’aquestes i altres emocions. Així aconseguim aprofitar els avantatges adaptatius que ens ofereixen les nostres emocions sense el perjudici de l’ansietat i l’estrès que provoquen quan es presenten de manera desbordada.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.