Categories
Estrès Posttraumàtic

Estrès Posttraumàtic: una presentació del problema

“…Em van violar amb 25 anys. Durant molt de temps vaig parlar de la violació a un nivell intel•lectual, com si fos quelcom que hagués passat a una altre persona. Jo sabia molt be que m’havia passat a mi, però no tenia aquesta sensació. Durant un temps vaig anar tirant així  …més tard, vaig començar a tenir records retrospectius. Em venien com un cop d’aigua. Estava molt atemorida. Vaig començar a reviure repetidament la violació. Cada moment era colpidor. Sentia que el meu cap es movia una mica, com una sacsejada, però això no era veritat. Em sufocava o se’m secava la boca i la meva respiració canviava. Estava com en suspensió. No sentia el coixí en el que estava sentada o que el meu braç estava tocant el moble. Semblava com si fos dintre d’una bombolla, com si flotés. Feia por…”

El trastorn per Estrès Postraumàtic sorgeix com a resposta tardana o diferida a un succés estressant o una situació, breu o duradora, de natura excepcionalment amenaçant o catastròfica, que causaria per si mateixa un malestar generalitzat a tothom –per exemple, catàstrofes naturals o produïdes per l’home, combats, segrests, accidents greus, ser testimoni de la mort violenta d’algú, ser víctima de tortura, terrorisme, una violació o un altre crim-. Pot ser quelcom que amenaci la vida de la persona o d’algú proper. O be, pot ser quelcom que hem vist, com per exemple la destrucció en massa després de la caiguda d’un avió.

Amb freqüència, les persones que pateixen de TEPT tornen a viure repetidament el trauma en forma de malsons i records inquietants durant el dia. Poden també experimentar problemes de son, depressió, sensació d’indiferència, o es sobresalten amb facilitat. Poden perdre l’interès per les coses que li generaven il•lusió i els hi costa sentir afecte. És possible que es sentin més irritables, més agressives que abans, o fins i tot violentes. Veure res que els hi recordi l’incident pot ser molest, i això pot portar a evitar certs llocs o situacions que les hi portin records. És habitual que temin, i evitin, les situacions que els hi recorda el trauma. El consum excessiu de substàncies psicotròpiques o alcohol pot ser un factor agreujant.

(Aquesta informació prové de National Institute of Mental Health)

Més informació

Bobes, J.; Bousoño, M.; Calcedo,A y Gonzélez,M.P. (2000). Trastorno de estrés postraumático.Barcelona: Masson

Astin,M.C.y Resick, V.E. (1997): Tratamiento cognitivo- conductual del tratorno de estrés postraraumático. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos.

Vídeo il-lustratiu:  Psicología de las experiencias traumáticas I. (UNED-RTVE2)

Categories
Obsessions

Obsessions: una presentació del problema

“No podia fer res sense un ritual. Aquests rituals afectaven a tots els aspectes de la meva vida. Per mi, era molt important contar. A la nit, quan posava el despertador, ho havia de fer amb un número que no sumés un “mal” número. Si la meva germana tenia 33 anys i jo 24, no podia deixar la televisió al canal 33 ni al 24. Em posava xampú tres cops en lloc d’un només perquè tres era un número de sort i un no ho era. Trigava molt a llegir per que anava contant les línies de cada paràgraf. Si estava escrivint una tasca d’examen a l’escola no podia tenir cert número de paraules en una línia si sumava un mal número. Sempre em preocupava pensant que si no feia alguna cosa els meus pares moririen.  O em preocupava fer quelcom que provoqués danys als meus pares, cosa totalment irracional. No podia utilitzar la paraula “mort” per que em preocupava que quelcom dolent succeís. Vestir-me pels matins era molt difícil per que tenia una rutina i si em desviava, havia de tornar a començar. Jo sabia que aquests rituals no tenien sentit, però no podia passar-ho per alt fins que vaig fer teràpia”.

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Una persona pot estar obsessionada amb els gèrmens o la brutícia i en aquest cas es rentarà les mans una i altre vegada. Pot tenir dubtes i sentir la necessitat de reconfirmar les coses repetidament. Pot estar preocupada per pensaments de violència i témer fer mal a altres persones que estan a prop. Pot passar molta estona tocant coses o contant; pot estar preocupada per l’ordre i la simetria; pot tenir pensaments persistents de dur a terme actes sexuals que li resulten repugnants; o pot afligir-li tenir pensaments que van en contra de les seves creences religioses.

Els pensaments o imatges preocupants i inoportunes s’anomenen obsessions, i els rituals que es fan per tractar de prevenir-les o eliminar-les es diuen compulsions. Per a la persona afectada no es agradable realitzar aquests rituals que se sent obligada a fer. La reducció  de l’angoixa que experimenta com a conseqüència de fer-los és temporal i curta. Molts adults amb aquest problema de salut reconeixen que lo que estan fent no té sentit però no poden evitar-ho. Tot i així, moltes persones, especialment nens amb TOC, poden no entendre que el seu comportament està fora del normal.

El TOC afecta a homes i dones per igual, i afecta, més o menys, a 1 de cada 50 persones. Pot aparèixer a la infantesa, a l’adolescència o a l’edat adulta, però com a mitjana es detecta en els joves o en els adults joves. Un terç dels adults amb TOC van experimentar els seus símptomes a la infantesa. El curs de la malaltia és variable; els primers símptomes poden anar i tornar, reduir-se per un temps o empitjorar progressivament.

Més informació

Vallejo, j. y Berrios,G.E.(1995). Estados obsesivos.Barcelona. Masson S.A.

Silva, P. y Rachman, S.(1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo. Los hechos.Bilbao: Descleé De Brouwer.

Gavino, A.(2001). Deje atrás sus obsesiones. Ediciones Aljibe.

Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (1)Los mecanismos de la ansiedad.Barcelona: Martínez Roca.

Vídeo Il-lustratiu: Trastorno obsesivo-compulsivo

Altres vídeos relacionats

Categories
Ansietat generalitzada

Ansietat generalitzada: una presentació del problema

“Sovint em sento inquiet i no descanso prou be. Em preocupo per tot: tenir un accident en un viatge, que s’incendiï el cinema on estic, que em puguin atracar pel carrer, que em puguin despatxar de la feina o que pugui sorgir un imprevist econòmic que no pugui assumir, pels problemes de salut, em preocupo pel sopar que haig de preparar per una festa, o per que regalar a algú. Simplement no puc deixar res de costat. I si això… i si lo altre… Tinc problemes per dormir, em costa concentrar-me a la feina, més encara si vull llegir o en una conversa. De vegades em sento una mica marejat, amb palpitacions o molèsties digestives, tensió muscular. Sóc aprensiu…”

En el Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG) l’angoixa i les preocupaciones que s’experimenten estan per sobre del normal. La preocupació i la tensió son cròniques tot i que no hi hagi res que les provoqui. Les persones que pateixen aquest trastorn anticipen, gairebé sempre, desastres o conseqüències negatives, preocupacions freqüents i excessives per la salut, els diners, la família o la feina. Tot i això, de vegades, l’arrel de la preocupació és difícil d’identificar. Només pensar en el fet de passar el dia ja provoca ansietat.

Les persones que pateixen TAG tenen dificultats per desconnectar de les seves inquietuts, tot i que normalment comprenen que la seva ansietat és més intensa del que justifica la situació. Els hi costa molt relaxar-se. Amb freqüència tenen problemes per conciliar o mantenir la son. Les seves preocupacions van acompanyades de símptomes físics, especialment tremolor, contraccions nervioses, tensió muscular, nàusees, mal de cap, irritabilitat, sudoració o onades de calor. Poden sentir-se marejades o que els hi falti l’aire. Poden sentir que tenen que anar al bany freqüentment o com si tinguessin un nus a la gola.

Més Informació

Echeburúa, E. (1993a). Ansiedad crónica: Evaluación y tratamiento. Madrid: Eudema.

Deffenbacher, J.L. (1997). Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalizada. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 241-263). Madrid: Siglo XXI

Vídeo Il-lustratitiu: Administración de preocupaciones. Clínica de l’Ansietat

Categories
Fòbia Social

Fòbia social: una presentació del problema

“Jo no podia acceptar invitacions, ni anar a festes. Durant un temps ni tan sols podia anar a classe. Al segon any a la facultat vaig haver de quedar-me a casa tot un semestre… La meva por podia presentar-e en qualsevol situació social. Sentia ansietat inclòs abans de sortir de casa, i augmentava al apropar-me a classe, a la festa o a on fos que anés. Sentia l’estómac descompost i quasi creia que tenia grip. El meu cor bategava amb força, em suaven les mans i tenia la sensació d’estar com separada de mi mateixa i de totho… Quan entrava a un lloc ple de gent, em ruboritzava, o suava molt, i sentia que tots els ulls estaven clavats en mi. Em feia vergonya aturar-me en un racó jo sola però no podia pensar que dir a ningú. Em sentia tant fora de lloc que volia marxar inmediatament…”

La fòbia social és una por intensa a fer el ridícul o sentir-se humiliat en situacions socials, a actuar de forma inadequada o que es provoqui una situació vergonyosa davant els altres. La persona afectada sent una intensa por a ser avaluada, a exposar-se a situacions públiques, o simplement a que apareguin, davant d’altres, símptomes d’ansietat –posar-se vermell, sudoració, tremolor, bloqueig-.

La fòbia social habitualment comença al principi de l’adolescència o abans.

 

Vídeo: Agorafòbia (minuts 0-4,50) y fòbia social (minut 4,50 i següents)

Categories
Fóbies específiques

Fóbies específiques: símptomes i presentació del problema

“…Tinc por a viatjar en avió, i ja no ho faig. És una sensació horrible la que sento quan es tanca la porta. És com estar dins d’un parany. El meu cor batega molt fort, suo, em costa respirar, estic tens, noto que em marejo. Quan l’avió comença a enlairar-se la por m’envaeix encara més… tinc por a arribar a perdre el control. Em fa por que l’avió s’estavelli, que hi hagi turbulències, que s’espatlli un motor. Quan gira m’espanto. Dies abans ja dormo malament, anticipo el pitjor, estic pendent del temps que farà. Fins que no s’inicia el descens no em tranquil.litzo una mica. Voldria canviar de feina però penso “¿i si necessito viatjar en avió?”. He arribat a anar de Barcelona a Roma en cotxe per tal d’evitar l’avió. La meva família es molesta per que no podem anar a segons on.  Per ara només vaig allà on puc arribar conduint o en tren.”

Moltes persones, experimenten fòbies específiques, pors intenses i irracionals a certes coses o situacions; algunes de les més comunes son: gossos, insectes, aus, espais tancats, alçades, escales mecàniques, aigua, volar, ferides amb sang.

Els adults amb fòbies entenen que les seves pors son irracionals però sovint afrontar  les situacions temudes, o anticipacipar-la, produeix ansietat elevada o un atac de pànic.

Un 10% de la població pateix aquet tipus de problema.

Més informació

Radio3W.com: “Fobias con Rosa León“. Psicóloga Especialista en Psicología Clínica, del equipo de Clínica de la Ansiedad. http://dosmujeresyundivan.radio3w.com/?powerpress_pinw=262-podcast

Agras, S. (1989). Pánico. Cómo superar los miedos, las fobias y la ansiedad. Barcelona: Labor.

Marks,I.M.(1991a).Miedos, fobias y rituales: (1)Los mecanismos de la ansiedad. Barcelona: Martínez Roca

Sandín, B. (1997). Ansiedad, miedos y fobias en niños y adolescentes. Madrid: Dykinson.

Video il-lustratiu: Documental sobre ataques de pánico y fobias específicas

Altres vídeos relacionats

Categories
Crisis de pànic i agorafòbia

Crisis de pànic: una presentació del problema

“… Tot va començar fa 10 anys. Estava asseguda durant un seminari en un hotel i aquesta sensació va aparèixer de cop. Vaig sentir que m’estava morint. Per mi, un atac de pànic es com una experiència violenta. Sento que m’estic tornant boja. Em fa sentir que perdo el control de forma extrema. El meu cor batega amb força, tot sembla irreal i hi ha una forta sensació de perill imminent. Entre un atac i un altre sento por i angoixa per si torna a passar. Tractar de prevenir o de fugir d’aquestes sensacions de pànic és esgotador…”.

Els símptomes més freqüents de l’atac de pànic son: sudoració, palpitacions, dolors al pit, mareig o vertigen, nàusees, problemes estomacals, sufocació o calfreds, falta d’aire o sensació d’ofec, formigueig o entumiment, tremolors, sensació d’irrealitat, terror, sensació de falta de control o de tornar-se boig, por a morir.

El trastorn de pànic pot donar lloc al desenvolupament de pors agorafòbiques relacionades amb llocs o situacions on s’han produït els atacs de pànic, o si on ocorreguessin fora difícil fugir o rebre ajuda. Les crisis de pànic poden contribuir a generar altres problemes emocionals –com depressió- i altres –abús d’alcohol, per exemple-.

Més informació

Botella, C. y Ballester, R. (1997). Trastorno de pánico: Evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca

Roca,E. y Roca, B.(1999). Cómo tratar con éxito el pánico.Valencia ACDE

Craske, M.G y Lewin, M.R. (1997). Trastorno por pánico. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 113-136). Madrid: Siglo XXI.

Video Il-lustratiu: Miedo al miedo, las crisis de ansiedad y sus consecuencias.

Altres vídeos relacionats

Categories
Introducció

Símptomes de l’ansietat

Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups:

Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, nus a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueix, sensació de mareig i inestabilitat. Si l’activació neurofisiològica és molt elevada poden aparèixer alteracions de la son, l’alimentació i la resposta sexual.

Psicològics: Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buidor, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per pendre decisions. En casos més extrems, por a la mort, tornar-se boig o al suïcidi.

De conducta: Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyatsde canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments imprecisos de mans i braços, tensió de les mandíbules, canvis de veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.

Intel.lectuals o cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.

Socials: Irritabilitat, quedar-se absort, dificultat per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar-se o quedar-se en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, temor excessiu a possibles conflictes, etc.

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Es considera un problema en la mesura que es posa en risc la salut i el benestar físic i psicològic, i interfereixen o limiten significativament la capacitat d’acció i desenvolupament de la persona que els pateix.

__________
Font
: Noemí Guillamón y Carlos Baeza. Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid. Psicòlegs i psiquiatres especializats en el tractament de l’ansietat.

Més informació

-Baeza, J.C.; Balaguer, G. y otros (2008): Higiene y prevención de la ansiedad. Madrid, Editorial Díaz de Santos

-Rojas, E.(1989). La ansiedad: Cómo diagnosticar y superar el estres, las fobias y las obsesiones. Madrid: Ediciones temas de hoy.

-De la Gándara,M. y Fuertes, J. C.(1999). Ansiedad y angustia: causas, sintomas y tratamiento. Madrid: Pirámide.

-Miguel Tobal, J.J. . La ansiedad. Madrid: Editorial Aguilar.

-Ayuso,J.l.(1988). Trastornos de angustia. Barcelona: Marínez Roca

Més llibres

Vídeo il.lustratiu: Fisiología de la ansiedad y el estrés

Altres vídeos relacionats

Categories
CDA en otros canales de TV

RTVE-1. Comando Actualidad: Mala vida (text en castellà)

RTVE-1. Comando Actualidad. Programa emitido el 22-10-2014. “Mala vida” (Problemas de salud mental incapacitantes). A partir del minuto 55:55 reportaje realizado en la Clínica de la Ansiedad, sobre tecnologías aplicadas para la superación de diversas fobias.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-mala-vida/2823834/

Categories
Programes a la carta

El Dr. Baeza en directe: Tractament de l’Ansietat

Programa emès en directe el 9 de juliol de 2014. Presentat per Paulí Castelló, amb la participació del Dr. J. Carlos Baeza i dedicat en aquesta ocasió al tractament de l’ansietat. El Dr. Baeza respon en directe a les preguntes que remeten els espectadors.

Categories
Preguntes més freqüents

Sìmptomes de l’ansietat

Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups:

Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, nus a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueix, sensació de mareig i inestabilitat. Si l’activació neurofisiològica és molt elevada poden aparèixer alteracions de la son, l’alimentació i la resposta sexual.

Psicològics: Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buidor, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per pendre decisions. En casos més extrems, por a la mort, tornar-se boig o al suïcidi.

De conducta: Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyatsde canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments imprecisos de mans i braços, tensió de les mandíbules, canvis de veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.

Intel.lectuals o cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.

Socials: Irritabilitat, quedar-se absort, dificultat per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar-se o quedar-se en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, temor excessiu a possibles conflictes, etc.

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Es considera un problema en la mesura que es posa en risc la salut i el benestar físic i psicològic, i interfereixen o limiten significativament la capacitat d’acció i desenvolupament de la persona que els pateix.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat. Madrid i Barcelona.

Video il-lustratiu: Fisiología de la ansiedad y el estrés

Altres videos relacionats

Documents relacionats

  1. Ansietat: el per qué dels  símptomes
  2. Causess d’ ansietat: origen i manteniment
  3. Quand cercar ayuda
  4. Prevenció de l’ansietat
Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat a Madrid i Barcelona.