Estrès Posttraumàtic: una presentació del problema

 

“…Em van violar amb 25 anys. Durant molt de temps vaig parlar de la violació a un nivell intel•lectual, com si fos quelcom que hagués passat a una altre persona. Jo sabia molt be que m’havia passat a mi, però no tenia aquesta sensació. Durant un temps vaig anar tirant així  …més tard, vaig començar a tenir records retrospectius. Em venien com un cop d’aigua. Estava molt atemorida. Vaig començar a reviure repetidament la violació. Cada moment era colpidor. Sentia que el meu cap es movia una mica, com una sacsejada, però això no era veritat. Em sufocava o se’m secava la boca i la meva respiració canviava. Estava com en suspensió. No sentia el coixí en el que estava sentada o que el meu braç estava tocant el moble. Semblava com si fos dintre d’una bombolla, com si flotés. Feia por…”

El trastorn per Estrès Postraumàtic sorgeix com a resposta tardana o diferida a un succés estressant o una situació, breu o duradora, de natura excepcionalment amenaçant o catastròfica, que causaria per si mateixa un malestar generalitzat a tothom –per exemple, catàstrofes naturals o produïdes per l’home, combats, segrests, accidents greus, ser testimoni de la mort violenta d’algú, ser víctima de tortura, terrorisme, una violació o un altre crim-. Pot ser quelcom que amenaci la vida de la persona o d’algú proper. O be, pot ser quelcom que hem vist, com per exemple la destrucció en massa després de la caiguda d’un avió.

Amb freqüència, les persones que pateixen de TEPT tornen a viure repetidament el trauma en forma de malsons i records inquietants durant el dia. Poden també experimentar problemes de son, depressió, sensació d’indiferència, o es sobresalten amb facilitat. Poden perdre l’interès per les coses que li generaven il•lusió i els hi costa sentir afecte. És possible que es sentin més irritables, més agressives que abans, o fins i tot violentes. Veure res que els hi recordi l’incident pot ser molest, i això pot portar a evitar certs llocs o situacions que les hi portin records. És habitual que temin, i evitin, les situacions que els hi recorda el trauma. El consum excessiu de substàncies psicotròpiques o alcohol pot ser un factor agreujant.

(Aquesta informació prové de National Institute of Mental Health)

Més informació

Bobes, J.; Bousoño, M.; Calcedo,A y Gonzélez,M.P. (2000). Trastorno de estrés postraumático.Barcelona: Masson

Astin,M.C.y Resick, V.E. (1997): Tratamiento cognitivo- conductual del tratorno de estrés postraraumático. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos.

Vídeo il-lustratiu:  Psicología de las experiencias traumáticas I. (UNED-RTVE2)