La intervenció terapèutica, normalment, conjuga tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb altres de caràcter més general, en funció de les característiques personals i circumstancials del pacient.

Normalment, les primeres intervencions estan enfocades a reduir el símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Posteriorment, s’estudien i es tracten els factors que originen i/o mantenen l’ansietat i altres alteracions o dificultats que la poden acompanyar.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, aspectes relacionats amb la prevenció i aspectes relacionats amb el desenvolupament personal del pacient, que d’una manera o una altra tenen a veure amb el que li passa.

Video Ilustratiu

Tratamiento de la ansiedad. Dr. Carlos Baeza Villarroel

La durada total dels tractaments és variable. Els tractaments psicològics que fins avui han demostrat una major efectivitat i eficiència són els basats en procediments cognitiu-conductuals. La seva durada oscil·la entre sis mesos i un any, si bé en alguns casos poden ser més llargs, en funció del cas, l’associació de l’ansietat a altres trastorns, i la implicació del pacient en el programa.

Es considera que al cap d’unes setmanes de tractament han d’aparèixer ja els primers resultats, indicadors de la utilitat dels recursos que s’estan aplicant, i de la capacitat i disposició del pacient per a beneficiar-se d’ells.

Normalment, a l’inici del tractament, s’acudeix a consulta una vegada per setmana. Quan el tractament està canalitzat, es espacian les visites, efectuant-se habitualment a raó d’una visita cada 15 dies.

Si el tractament és exclusivament farmacològic, el ritme de les visites és diferent: inicialment cada tres o quatre setmanes, posteriorment cada dos o tres mesos.

Els tractaments psicològics no tenen l’objectiu d’alleujar verbalment del pacient, ni s’aspira a millorar els problemes simplement parlant-ne. Naturalment, el pacient i l’especialista s’entenen parlant, però la intervenció psicològica va més enllà de la comunicació verbal i l’anàlisi del problema: cal que el pacient tingui una gran implicació en resoldre el seus problemes i cal seguir diferents procediments, molts dels quals són fora de la consulta, per aconseguir el canvi que es busca mitjançant la modificació dels símptomes, el replantejament de les situacions i l’afrontament més efectiu de l’ansietat, allò que l’origina i que la manté.

En els trastorns d’ansietat, la millora simptomatològica, mitjançant tractaments psicològics, es manifesta en el transcurs de les primeres setmanes; immediatament després, s’aprecia en la superació de les pors; posteriorment, en el desenvolupament d’habilitats d’afrontament enfront a problemes o fonts d’ansietat i, finalment, en el canvi d’actituds o valors, si és el cas.

La majoria dels resultats apareixen en un curt o mig termini, encara que per consolidar-ho cal mantenir alguns esforços o condicions més enllà, fins i tot, del període de tractament. També s’ha de tenir en compte que alguns pacients amb trastorns d’ansietat presenten, conjuntament, altres problemes psicològics, l’abordatge del qual pot necessitar tècniques, processos i temps diferents als que s’han mencionat aquí.

En el estado de conocimientos actual, las técnicas cognitivo-conductuales y farmacológicas, aplicadas por equipos especializados, han demostrado su eficacia en el tratamiento de los trastornos de ansiedad.

El objetivo principal de las técnicas cognitivo-conductuales es que el individuo sea capaz de enfrentarse a las situaciones que le producen ansiedad aplicando diferentes estrategias de afrontamiento.

La finalidad de las intervenciones psicológicas es optimizar los recursos del individuo y ayudarle a desarrollar herramientas y conocimientos que le permitan enfrentarse a sus problemas sin necesidad de mantener un tratamiento continuado durante toda la vida. En algunos casos, no obstante, es posible que se necesite tratamiento en algunos momentos de la vida.

Els preus i la durada de les visites psicològiques poden variar en funció dels establiments, les zones o els professionals. Parlem de consultes privades. Generalment, acostumen a durar entre 45 i 60 minuts i costen entorn els 60-80 euros cada una. Si, tenint en compte la pregunta anterior, els tractaments psicològics de trastorns d’ansietat necessiten una mitjana de 15-20 sessions, un tractament psicològic pot costar entre els vuit cents o els mil euros, que es paguen en uns mesos, en funció de com s’han distribuït les sessions.

Per posar alguna referència, és el cost equivalent al d’un ordinador portàtil d’alta gamma, al de dos o tres vestits de feina complerts, al de l’obtenció el carnet de conduir, al d’un viatge i una estada de 7 dies, per una persona, a les illes Canàries, en temporada mitjana-alta o al d’un televisor dels que han aparegut últimament al mercat.

Moltes vegades, l’accés al tractament psicològic, més enllà del problema del cost econòmic, és una problema de prioritats individuals, d’una banda, i d’implicació personal en la cerca de resultats i condicions psicològicament satisfactòries, per una altra.

Des d’un punt de vista pràctic, allò que fa que els trastorns d’ansietat ho siguin, són els problemes de salut que l’originen i els incapacitants que en resulten.

La diferència entre dormir o no dormir, tenir molèsties físiques o no tenir-les, concentrar-se o no fer-ho, són fàcils d’apreciar, de mesurar i d’objectivar. És tangible i es pot «palpar»

Poder moure’s lliurement o no, desenvolupar-se socialment bé o no, estar atrapat en rumiaments i rituals o no, són experiències que poden sentir-se clarament i que poden quantificar-se objectivament per mitjà de diversos indicadors i punts de vista (professionals, econòmics, afectius, espacials, lúdics, etc.)

L’ansietat com a mecanisme adaptatiu de defensa dona lloc en l’organisme a canvis psicològics, fisiològics i conductuals. Es genera i manifesta a nivell del sistema nerviós, que està compost fonamentalment per unes cèl·lules denominades neurones. Les neurones constitueixen les unitats elementals per a la transmissió d’informació del sistema nerviós. La informació dins d’una mateixa cèl·lula viatja d’un extrem a l’altre mitjançant impulsos elèctrics. Però aquest impuls nerviós no pot passar directament d’una neurona a l’altra, atès que entre elles hi ha un espai (l’anomenat espai *sináptico) i no es toquen.

La comunicació d’una neurona amb una altra es produeix mitjançant neurotransmissors, que són substàncies químiques alliberades pels terminals neuronals. Aquests neurotransmissors, que per a entendre’ns són com a claus químiques, són alliberats a l’espai *sináptico (un espai microscòpic líquid que separa una neurona de la contigua) per on viatgen fins a aconseguir els receptors (diguem que són com a panys químics) de la neurona següent, originant canvis en la permeabilitat de la seva membrana el que genera un nou impuls o potencial elèctric, que viatjarà als deixo anar de la cèl·lula, fins a l’altre extrem, i així successivament fins que sigui necessari.

La medicació tracta de regular aquests sistemes químics de transmissió de la informació entre una neurona i una altra.

En el tractament de l’ansietat, habitualment s’utilitzen dos tipus de fàrmacs: els ansiolítics i els antidepressius.

Els ansiolítics més utilitzats pertanyen al grup de les benzodiazepines d’alta potencia (Alprazolam, Loracepam, Diacepam, Cloracepam, etc.). Produeixen un efecte tranquil·litzant. Redueixen els símptomes d’ansietat en qüestió de minuts i disminueixen tant la intensitat com la freqüència dels episodis d’angoixa.

Els principals efectes adversos de les benzodiazepines consisteixen en somnolència, alteracions de la memòria i alteracions de l’atenció i de la concentració. El deteriorament d’aquestes funcions cognitives acostuma a ser transitori (s’experimenta mentre s’està prenent el medicament) i només es produeix amb dosis elevades i prolongades en el temps. Un altre inconvenient és que el consum prolongat pot generar efectes de dependència (addicció) i tolerància (pèrdua progressiva d’efectivitat).

Avui dia, els antidepressius utilitzats en el tractament de trastorns d’angoixa són els ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina). Constitueixen el tractament de l’elecció primària. Diversos estudis apunten a la implicació de la serotonina com a principal neurotransmissor involucrat en els trastorns d’ansietat, encara que n’hi ha d’altres. El grup ISRS està format per la Fluoxetina, Paroxetina, Fluvoxamina, Sertralina, Citalopram i  Escitalopram. Tenen una altra especificitat contra l’ansietat i escassos efectes col·laterals (principalment, l’augment de pes, la somnolència i la disfunció sexual). Gairebé no presenten interaccions amb altres medicaments i no creen dependència.

Com a inconvenients dels ISRS, cal mencionar els efectes secundaris durant els primers dies (nàusees, cefalees, increment transitori de l’ansietat, etc.). Per això és convenient iniciar el tractament amb una dosis baixa i associar tranquil·litzants les primeres setmanes. Alguns pacients, en funció també del fàrmac escollir, poden tenir augment de pes o una mica de pèrdua de la gana o resposta sexual. Normalment, el metge informarà el pacient sobre el caràcter lleu i transitori d’aquests possibles símptomes adversos. Un altre inconvenient és que l’efecte terapèutic no s’inicia fins a les 2-3 setmanes d’haver iniciat la presa d’antidepressius.

Paral.lelament a la possibilitat d’un tractament farmacològic, realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

Vídeo “Tractament farmacològic de l’ansietat”

Els factors que poden comprometre el bon resultat dels tractaments són diversos. Aquests són alguns dels més comuns:

• diagnòstics incorrectes
• tractaments inadequats o mal aplicats
• resposta insuficient als recursos terapèutics
• mala, o inadequada, relació terapeuta-pacient
• falta d’adhesió al tractament i/o seguiment adequat a les prescripcions
• creences errònies del pacient sobre la psicologia, la psiquiatria o els professionals
• persistència d’estratègies, pensaments o hàbits contraproduents
• resistències al canvi
• entorn o persones de l’entorn que afavoreixen que el problema es mantingui
• abandonament prematur dels tractaments
• existència d’altres problemes que dificulten el desenvolupament del tractament

És molt important identificar els factors que han pogut influir en la falta d’eficàcia dels tractaments per assegurar que els tractaments futurs siguin més efectius.