Com funciona la medicació en el tractament de l’ansietat?

 

L’ansietat com a mecanisme adaptatiu de defensa dóna lloc a canvis psicològics, fisiològics i conductuals en l’organisme. Es genera i es manifesta a nivell del sistema nerviós, que està compost, fonamentalment, per unes cèl·lules anomenades neurones. Les neurones constitueixen les unitats elementals per a la transmissió d’informació del sistema nerviós. La informació dins d’una mateixa cèl·lula viatja d’un extrem a un altre mitjançant impulsos elèctrics. Però aquest impuls nerviós no pot passar directament d’una neurona a una altra, ja que entre elles hi ha un espai (anomenat espai sinàptic) i no es toquen.

La comunicació d’una neurona amb una altra es produeix amb neurotransmissors, que són substàncies químiques alliberades pels terminals neuronals. Aquests neurotransmissors, que per entendre’ns són com a claus químiques, són alliberats a l’espai sinàptic (un espai microscòpic líquid que separa una neurona de la contigua) per on viatgen fins a arribar als receptors (que són com a panys químics) de la neurona següent i originen canvis en la permeabilitat de la membrana, que genera un nou impuls o potencial elèctric, que viatjarà per la cèl·lula fins a l’altre extrem i, així, successivament fins que sigui necessari.

La medicació intenta regular aquests sistemes químics de transmissió de la informació entre una neurona i una altra.