Quins fàrmacs s’utilitzen en el tractament de l’ansietat i quins efectes tenen?

 

En el tractament de l’ansietat, habitualment s’utilitzen dos tipus de fàrmacs: els ansiolítics i els antidepressius.

Els ansiolítics més utilitzats pertanyen al grup de les benzodiazepines d’alta potencia (Alprazolam, Loracepam, Diacepam, Cloracepam, etc.). Produeixen un efecte tranquil·litzant. Redueixen els símptomes d’ansietat en qüestió de minuts i disminueixen tant la intensitat com la freqüència dels episodis d’angoixa.

Els principals efectes adversos de les benzodiazepines consisteixen en somnolència, alteracions de la memòria i alteracions de l’atenció i de la concentració. El deteriorament d’aquestes funcions cognitives acostuma a ser transitori (s’experimenta mentre s’està prenent el medicament) i només es produeix amb dosis elevades i prolongades en el temps. Un altre inconvenient és que el consum prolongat pot generar efectes de dependència (addicció) i tolerància (pèrdua progressiva d’efectivitat).

 Avui dia, els antidepressius utilitzats en el tractament de trastorns d’angoixa són els ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina). Constitueixen el tractament de l’elecció primària. Diversos estudis apunten a la implicació de la serotonina com a principal neurotransmissor involucrat en els trastorns d’ansietat, encara que n’hi ha d’altres. El grup ISRS està format per la Fluoxetina, Paroxetina, Fluvoxamina, Sertralina, Citalopram i  Escitalopram. Tenen una altra especificitat contra l’ansietat i escassos efectes col·laterals (principalment, l’augment de pes, la somnolència i la disfunció sexual). Gairebé no presenten interaccions amb altres medicaments i no creen dependència.

Com a inconvenients dels ISRS, cal mencionar els efectes secundaris durant els primers dies (nàusees, cefalees, increment transitori de l’ansietat, etc.). Per això és convenient iniciar el tractament amb una dosis baixa i associar tranquil·litzants les primeres setmanes. Alguns pacients, en funció també del fàrmac escollir, poden tenir augment de pes o una mica de pèrdua de la gana o resposta sexual. Normalment, el metge informarà el pacient sobre el caràcter lleu i transitori d’aquests possibles símptomes adversos. Un altre inconvenient és que l’efecte terapèutic no s’inicia fins a les 2-3 setmanes d’haver iniciat la presa d’antidepressius.