Les emocions disposen i orienten cap a determinades actituds i accions, articulant eficaçment -no sempre- percepció, cognició, fisiologia, afectes i conducta. Tot això, depenent, bàsicament, dels resultats/expectatives relacionats amb aconseguir/conservar el que desitgem i allunyar-nos/minimitzar l’indesitjable,  amb uns mitjans i unes circumstàncies.

L’ansietat constitueix, d’una banda un sistema d’alerta que ens avisa de que alguna cosa requereix de la nostra atenció o consideració. Dit d’una altre manera, compliria a nivell psicològic, una funció semblant a la del dolor a nivell físic.  A nivell físic podria fer-nos mal el cap, sentir-nos cansats, notar els músculs carregats i això seria l’avís per realitzar alguna acció immediata, o no. L’ansietat ens avisa de possibles riscos, necessitat de recursos extra, incompatibilitats, contraindicacions, amenaces.

Més enllà d’aquesta funció d’advertència, l’ansietat  ens disposa a actuar al respecte: atendre i pensar sobre l’assumpte, valorar-ne la importància i conseqüències, vigilar, disposar de recursos, etc.

El registre emocional de l’ansietat es projecta en la dimensió Desactivació-Atenció-Alerta-Alarma, en funció de la percepció de la gravetat, imminència, probabilitat de que succeixi el risc, d’una banda, i de la disponibilitat percebuda de recursos per fer-hi front.

Pel que fa a la seva funció operativa, l’ansietat propicia diferents tipus d’accions de mobilització. Veiem les més importants, pensant en l’exemple de la realitació d’un concurso o oposició:   

• Advertir, prendre consciència de les conseqüències positives/negatives del resultat de la prova, vigilar que els nostres drets no estan conculcats en la convocatòria, en el seu cas reclamar, que complim amb els requisits exigits, estar atents a procediments, dates.
• Preparar-se, posar-se en les condicions físiques i psicològiques necessàries per a afrontar la prova, el procés fins que se celebri i els esforços o renúncies exigides. Capacitar-se, adquirir coneixements, entrenar-se, establir controls.
• Buscar recolzament, fer-se amb els mitjans materials o personals necessaris: anar a una acadèmia o tenir un preparador personal, comprar llibres o apunts.
• Prevenir, preparar les coses necessàries per un fi, prendre precaucions per evitar un mal: fer una programació que ens permeti acabar i repassar el temari, disposar de mesures que ens comprometin a fer-ho, comptar amb recursos econòmics per sobreviure durant el període de preparació i assegurar-nos el temps necessari per fer-ho. Preveure, disposar amb antelació de mitjans per disminuir els efectes negatius d’alguna cosa, alternatives si no es superés la prova satisfactòriament.
• Afrontar, posar-se en disposició de fer front a una situació amb certa dificultat com realitzar un examen escrit o oral, concentrar-se, controlar l’estrès i els nervis.
• Establir prioritats en l’ús de recursos i esforços: renunciar, posposar o deixar sota mínims altres activitats o interessos, per afavorir l’estudi i la preparació adients. Inhibir/bloquejar altres activitats no compatibles o inconvenients en un moment donat.
• Lluitar, fer valer, defensar el nostre examen, superar objeccions.
• Protegir-se de possibles invalidacions, impugnar preguntes, procediments o resultats incorrectes, que ens puguin desfavorir.
• Evitar anar a l’examen, arribat el moment, si no ens haguéssim preparat prou, o fugir, abandonar, un cop dins, si la dificultat supera amb escreix el que podem fer front amb alguna probabilitat d’èxit.

Moltes coses ens van be gràcies a l’ansietat, que sota les condicions adequades, milloren el nostre rendiment i adaptació al medi.

L’ansietat es converteix en disfuncional

• quan és desproporcionada, compromet la salut i el benestar o l’autonomia.
• quan interfereix de manera significativa en el normal desenvolupament de les activitats de la persona (estudis, feina, vida social, vida familiar, oci).
• quan s’instaura el mecanisme de la “por a la por”: les manifestacions de l’ansietat es converteixen en el seu principal disparador.
• quan dins de les funcions de l’ansietat, s’activa de forma recurrent alguna inadequada al cas, en lloc de les més funcionals o convenients. A mida que el registre emocional es polaritza cap a l’estat d’alarma, es veuen més afavorides les respostes més primàries i reactives (evitació, fugida, irritabilitat, paràlisi).
• quan s’imposen i se sistematitzen les formes d’afrontament reactives, impulsives, immediates, davant les proactives, estratègiques i de llarg abast.
• quan es confon l’afrontament de l’emoció i els seus efectes amb el problema: rascar la ferida, buscant reduir la picor, en comptes de centrar-se en la seva cura, o en el que l’origina; també fer a la vegada les dues coses.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.[:]

Té davant un problema similar al que, moltes vegades, ens trobem com a persones. Així, amb els recursos econòmics que tenim, hem d’atendre als diferents assumptes que ens interessen. Si la comunitat de veïns acorda el pagament d’una derrama per arreglar la façana, i d’altra banda, el cotxe se’ns ha espatllat i necessitem un altre per anar a la feina, és probable que, per atendre a aquestes despeses, haguem de reduir altres o deixar-les al mínim.

Tornant al nostre organisme, ¿què passaria si, mitja hora després de menjar en abundància, ens poséssim a jugar un partit de basquet? Per jugar a basquet ¿a on ha d’anar la sang (oxigen, hidrats de carboni)?. Als músculs, al propi sistema cardiovascular i respiratori. La disgestió, d’altra banda, és una funció complexa, llarga, que requereix també d’una alta afluència de sang. Aquestes dues demandes alhora, exigents, posen en conflicte els recursos, la capacitat d’abastiment i distribució de l’organisme, tenint repercussió en les seves funcions.

Jugaríem a basquet per sota de les nostres possibilitats, ens cansaríem més i tindríem menys resistència, donat que els recursos d’oxigenació no serien els òptims, doncs una part d’ells estarien distribuïts en altres funcions. Tindríem dificultats per anticipar i reaccionar, i més probabilitats de patir una lesió. D’altra banda, per motius similars, les funcions digestives es veurien afectades negativament: més molèsties, pitjor funcionalitat.

Pel que fa a l’ansietat i l’estrés ¿a quines zones de l’organisme s’hauria d’abastir preferentment? Donat que el sistema nerviós autònom està activant les condicions fisiològiques que ens preparen per la resposta de lluita, fugida, o paràlisi, els recursos es destinaran preferentment a, quasi, els mateixos centres que per jugar a basquet (amb l’agreujant de que, en el cas de l’ansietat i l’estrès, la resposta motora no s’acabarà desencadenant, i per tant es generaran altres dificultats).

Qualsevol esportista o entrenador intenta evitar el conflicte de recursos allunyant l’hora de dinar de l’hora del partit. Però, el partit de l’ansietat i l’estrès ¿a quina hora comença? ¿quan temps dura? Sovint, l’administració de recursos per part de l’organisme es complica, donat que les funcions de l’ansietat i la seva preparació coincideixen amb altres…Quan més gran sigui l’exigència i durada respectives, el conflicte entre funcions i els seus efectes seran més elevats, passant d’una contraindicació a una incompatibilitat.

Veiem un altre exemple. A nivell cerebral, el cervell consumeix al voltant d’un 20-25% de l’oxigen que prenem, tot i el poc pes del cervell en proporció a la resta de l’organisme. En el cas de l’ansietat i l’estrès, ho podríem constatar amb proves de neuroimatge, ¿a on va la sang fonamentalment? A les àrees encarregades de la resposta emocional primària, l’activació d’unes memòries concretes, la coordinació motora… Si s’aporten més recursos a aquestes àrees, altres queden menys abastides, ¿quines?. Àrees prefrontals i altres relacionades amb el processament superior de la informació i la pressa de decisions, que es veuran compromeses, amb una operativitat limitada.

Aquets conflictes a nivell de fisiologia i metabolisme bàsics tenen també la seva expressió en altre tipus de recursos: perceptius, atenció, etc.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

La finalitat de l’ansietat és protegir a l’organisme i els seus interessos. Si ens trobem davant una situació de perill (foc a l’edifici, per exemple) hem d’estar preparats per una acció immediata, necessitem que es produeixin una sèrie de canvis al nostre cos, dirigits a superar amb èxit la situació (fugir de les flames, sobreviure).

El nostre mecanisme de defensa és hereu del que com a espècie hem anat desenvolupant al llarg de milers d’anys d’evolució. Els perills als que estàvem exposats els nostres avantpassats estaven relacionats amb la supervivència i a funcions primàries de lluitar i fugir (lluitar contra els animals, competir amb altres humans, córrer, amagar-se…). Totes aquestes, son accions que requereixen una activació muscular alta. A l’actualitat hi ha molts perills que no es resolen atacant o fugint però, tot i així, seguim mantenint el component d’alta sobre-activació motora quan interpretem que una situació és perillosa. Aquest mecanisme ens serveix davant situacions que poden representar una amenaça per la supervivència, menys freqüent als nostres dies, però també ens serveix per afrontar altre tipus de “perills” que posen en risc algunes metes u objectius importants per nosaltres (rendiment acadèmic i laboral, bona adaptació social, bona cura de la salut…). Si l’activació no és massa elevada, l’ansietat compleix una funció adaptativa raonable davant aquestes circumstàncies, ja ens prepara, ens alerta i ens predisposa a aconseguir aquets objectius. El problema esdevé quan l’activació és excessiva davant aquestes situacions.

L’encarregat de coordinar l’activació motora i tots el canvis físics és el Sistema Nerviós Autònom (SNA), també conegut com Sistema Nerviós Vegetatiu.

El SNA forma part del sistema nerviós perifèric. És un sistema involuntari que s’encarrega de regular funcions tan importants com la digestió, la circulació sanguínia, la respiració i el metabolisme. Entre les seves accions estan: el control de la freqüència cardíaca, la contracció i dilatació dels vasos sanguinis, la contracció i relaxació de la musculatura llisa en varis òrgans, l’acomodació visual, la grandària de la pupil·la i la secreció de glàndules exocrines i endocrines.

El sistema nerviós autònom es divideix en dos subsistemes que tenen funcions diferents:

• El sistema nerviós simpàtic: s’encarrega de preparar el cos per l’acció i la producció d’energia necessària. Per aconseguir-ho allibera dos productes químics (l’adrenalina i la noradrenalina), que desencadenen una resposta complerta, és a dir, s’experimenten tots els símptomes que de la resposta d’ansietat (resposta de lluita i fugida).
• El sistema nerviós parasimpàtic: la seva acció produeix efectes oposats a l’anterior. Propicia la desactivació, la recuperació i restauració de l’organisme. Afavoreix l’emmagatzematge i conservació de l’energia. Ho mitjançant l’acetilcolina, un neurotransmissor.

Una vegada conegut el Sistema Nerviós Autònom tornem a la descripció detallada de la resposta de lluita i fugida. Dèiem que és un tipus de resposta que ens prepara per fer front als perills, llavors ¿què passa quan el nostre cervell (escorça cerebral, amígdala) interpreta que estem davant una situació perillosa?. Es comunica amb el Sistema Nerviós Autònom, que activa la branca simpàtica, facilitant una sèrie de canvis físics per preparar l’organisme per lluitar o fugir.

L’ansietat és una emoció caracteritzada pel sentiment de por, aprensió, inseguretat, com a conseqüència de que l’individu se sent amenaçat pels seus interessos, compta amb mitjans insuficients, té dificultats per emetre les conductes adients, desconfia de les seves capacitats, es mostra insatisfet amb l’èxit aconseguit, o té problemes per mantenir els seus guanys.

Si recordem un cop més la definició de l’ansietat -alerta de l’organisme davant situacions considerades com amenaça- se’ns planteja la qüestió de com l’organisme considera una situació com perillosa, és a dir, com processa la informació a partir de la qual es genera o no l’estat d’alerta i les respostes corresponents segons el cas.

Aquest processament es produeix en tres etapes (Beck i Clark, 1997):

• 1ª etapa: Avaluació inicial de l’amenaça. Es produeix un reconeixement automàtic e instantani dels estímuls i es classifiquen com perillosos o no.
• 2ª etapa: Activació primitiva davant l’amenaça. Després de l’evidència inicial de perill es posen en marxa respostes cognitives, emocionals, fisiològiques i conductuals característiques de l’ansietat.
• 3ª etapa: Pensament reflexiu. S’avalua l’exactitud de la valoració inicial d’amenaça, i la disponibilitat i l’eficàcia dels recursos per afrontar-la.

Així doncs, a nivell del sistema nerviós autònom, l’organisme prepara accions motores, amb les implicacions fisiològiques corresponents, siguin o no necessàries per l’afrontament del tipus de problema que tenim. Quan no son necessàries, o inclús resten recursos a les funcions, es produeix incomprensió i desconcert en la persona que les experimenta, donat que no veu relació entre el que li passa al cos i els problemes que té. Aquesta dissonància cognoscitiva, es font de diverses interpretacions i suposicions: potser tinc una malaltia greu, no tinc control sobre mi, el meu cos no funciona be…

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

L’ansietat és un sistema d’alarma que s’activa davant circumstàncies interpretades com a negatives, difícils, preocupants o perilloses. Ve a advertir-nos dels “perills” i a la vegada a preparar-nos per reaccionar davant d’ells de la millor manera.

Quan l’ansietat apareix genera un gran malestar a la nostra vida. La primera reacció, com és lògic, per la majoria de persones, és voler que desaparegui, deixar de sentir aquesta por, aquestes sensacions físiques tan desagradables, tornar a recuperar el nostre benestar. Aquest és un objectiu lícit i comprensible, però també cal mirar altres aspectes: ¿per què tinc ansietat? ¿per què ha aparegut? ¿què em diu l’ansietat?

Per cada persona i per cada situació la resposta serà diferent, però hi ha alguns aspectes comuns o freqüents, que moltes persones experimenten, i que ens aclareixen aquets dubtes. No parlarem de qüestions relacionades amb la nostra infantesa ni els nostre “traumes”, que si be poden influir, no sempre son la causa, i en moltes ocasions no ens aporten solucions. Dit d’una altre manera, no totes les persones amb ansietat tenen “traumes”, i en cas que en tinguin no sempre expliquen el que els hi passa.

Existeixen varies possibles causes de l’ansietat, entre elles, apareix amb freqüència l’exigència elevada, la necessitat de control, el perfeccionisme i la responsabilitat excessiva. Aquestes característiques per si mateixes no son ni bones ni dolentes, seran o no adaptatives en funció del grau en el que es manifestin i en les situacions en que s’activin. En moltes persones amb ansietat, l’exigència, el control, el perfeccionisme i la responsabilitat tenen un protagonisme excessiu i acaben produint ansietat. Podríem dir que l’ansietat ve a advertir-nos de la gran tensió que està generant pretendre aconseguir tan elevat grau de control, o resultats (exigència i perfeccionisme), o assumir tan alta responsabilitat.

No estem dient que els únics motius de l’ansietat siguin aquets, també hi ha altres causes i altres factors que contribueixen a que es desenvolupi i es mantingui. Però si convé, si es pateix ansietat, revisar aquests punts per si estiguessin influint.

Què puc fer llavors?

Primer de tot, mantenir una actitud oberta davant la possibilitat de que estigui sent massa exigent, o adquirint massa responsabilitat, i posant-me unes expectatives i metes massa elevades. Aquesta perspectiva “d’actitud oberta” és rellevant perquè molt sovint s’experimenta subjectivament tot el contrari. Es a dir, les persones que s’exigeixen massa tenen precisament la sensació contraria, senten que no estan aconseguint el que haurien, que no estan fent prou i que caldria que fessin més. Les persones que estant intentant tenir tot sota control, no distingeixen que és assumible i raonable tenir sota control i quines coses no depenen d’elles. Habitualment tenen la sensació de que les coses estan descontrolades i no se senten segures. Les persones que assumeixen com a responsabilitat pròpia qualsevol cosa negativa que passi, senten que haurien d’haver fet alguna cosa davant aquella circumstància, que son responsables, sense valorar la seva implicació real i la seva responsabilitat lògica i objectiva, i acaba creient que ha fracassat, que ha fallat.

Lo segon és començar a plantejar-se certes qüestions i intentar respondre d’una manera objectiva, és a dir, posant-se en la perspectiva de que li dirien a una altre persona i no tant a si mateixos/es.

Aquestes qüestions podrien ser:

• És realment veritat que haig d’aconseguir aquets resultats? Això mateix ho veuria possible per altres persones?
• Es pot controlar tot? Estic intentant controlar tot? Realment estaré més tranquil/tranquil·la intentant controlar aspectes que probablement no depenen de mi?
• Que em senti responsable o culpable vol dir que ho sigui? A una altre persona li posaria el mateix pes o càrrega de responsabilitat, o diria que no és raonable?
• Es requereix realment que estigui tot perfecte en aquesta feina/tasca? Encara que no senti així, es necessari invertir tant de temps i esforç? No passa que m’acabo bloquejant per buscar la perfecció? Em quedaré satisfet/a alguna vegada si les meves expectatives son de perfecció?

Aquestes podrien ser algunes preguntes sobre les que reflexionar per valorar si m’estic excedint en les meves demandes, sigui per exigir-me un resultat inassolible, sigui per buscar la perfecció encara sabent que no es requereix, sigui per voler controlar allò que no depèn de mi, sigui per fer-me responsable de coses sobre les que no tinc influència.

Quan això passa, l’ansietat ve a dir-nos que ens estem sobrepassant en les nostres expectatives, que ens estem demanant massa, que estem tensant massa sense adonar-nos. Per això apareix.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

De les diferents causes o motius que poden provocar que l’ansietat aparegui, en aquest text ens centrarem en aquelles relacionades amb l’assertivitat i els valors, i la repercussió que tot això té en l’autoestima.

L’ansietat, encara sent molt desagradable, lluny de pretendre minvar el nostre benestar ve a informar-nos d’alguns desajustos que està detectant.

Podríem definir breument l’assertivitat com la capacitat/habilitat per defensar els nostres drets, expressar les nostres necessitats i manifestar el nostre malestar o desacord (posar límits i dir que no), respectant alhora a les altres persones. La no assertivitat tracta precisament del contrari, i succeeix quan la persona no posa límits, acaba fent coses que realment no vol, no expressa o exigeix les seves necessitats i posa per davant el benestar dels altres al seu propi. Si això passa de manera puntual o poc freqüent, no té major repercussió ni importància. Però si aquesta manera de relacionar-nos amb les demés persones és un tipus de comportament habitual, llavors si que pot provocar problemes. L’ansietat vindria per avisar-nos d’aquest comportament habitual poc respectuós i curós amb nosaltres mateixos/es. Ve a dir-nos que en realitat no estem a gust ni conformes amb la nostra manera d’actuar i amb les repercussions que se’n deriven, ja que la persona poc assertiva acaba massa sovint implicada en situacions/obligacions que realment no vol, posant per davant d’ella el benestar del altes. L’ansietat vindria a dir-nos que els nostres desitjos i drets s’estan veient afectats i que ens estem allunyant massa del nostre benestar i equilibri.

Quelcom semblant passa quan ens desviem massa dels nostres valors. Es veritat que no sempre podem actuar amb la fidelitat cap a nosaltres que desitjaríem, però tal i com comentàvem amb l’assertivitat, si això és puntual, el seu efecte és menor i no hi ha més problema, però si ens veiem abocats, be per imperatius interns o externs a comportar-nos i actuar lluny dels nostres valors, llavors es probable que l’ansietat entri en escena. La manera com volem viure i compartir la nostra vida, relacionar-nos amb els altres i l’entorn, la nostra manera de veure el món, conformen els nostres valors. Quan aquests valors es veuen amenaçats, actuem per tornar a ells i reprendre un camí en el que ens sentim millor amb nosaltres mateixos/es. De vegades succeeix que no ens adonem que ens este desviant, o que no li donem la importància que té realment, o que ens veiem “obligats” a caminar en direccions desviades dels nostres valors. En aquestes circumstàncies l’ansietat s’activa per fer-nos notar que alguna cosa està passant i que hauríem de posar-hi remei. Ve a dir-nos que estem “oblidant” o deixant massa de banda la nostra manera de veure/viure la vida i allò que li dona sentit i significat.

Tant la falta d’assertivitat, així com allunyar-nos dels nostres valors (sempre i quan això sigui freqüent), pot provocar, a banda d’ansietat, una baixa autoestima. L’autoestima té una íntima relació amb l’assertivitat. Actuar respectant-nos, conforme el que desitgem realment i en la línia dels nostres valors enforteix la nostra autoestima i la confiança en nosaltres. I allunyar-nos d’aquest autorespecte i valors repercuteix negativament en ella.

És important ressaltar que en aquest article ens hem centrat únicament en l’assertivitat, valors i autoestima, però que l’ansietat no es limita a aparèixer exclusivament quan aquets aspectes es veuen compromesos. L’ansietat apareix per múltiples causes i factors i es manifesta de manera diferent en cada persona. D’aquí la importància de rebre una atenció personalitzada en relació als problemes d’ansietat que la persona presenti. Un tractament psicològic cognitiu conductual, ofereix un context adient en el que s’obtindrà un anàlisi i comprensió detallats dels problemes, així com estratègies i tècniques psicològiques “a mida” per superar aquests problemes.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.[:]