L’ansietat i el baix estat d’ànim, son estats emocionals que es presenten amb molta freqüència quan una persona està patint. En alguns casos, aquets estats emocionals conformen el nucli del problema de la persona, com en el cas dels trastorns d’ansietat i els trastorns de l’estat d’ànim, però en altres casos son una conseqüència d’altre tipus de problemàtica.

Des d’aquesta perspectiva, és a dir, des dels factors que contribueixen o s’associen a l’ansietat, explicarem les emocions més comunes que poden generar ansietat, mantenir-la o augmentar-la.

• Culpa: experimentem culpa quan creiem que hem fet quelcom malament, en contra dels nostres valors, o quan hem comés algun error del que creiem que som responsables. La culpa, si apareix de manera proporcionada a la situació i està realment justificada, ens ajuda a reflexionar, a aprendre i a reparar el dany causat (si fos possible i necessari). Però quan ens fem responsables de “tot” sense ser veritat, quan exagerem el possible dany o error comés, la culpa apareix d’una manera intensa i desproporcionada. Aquesta culpa no ens ajuda a aprendre ni reflexionar, no té una utilitat real, no li podem “donar sortida” i generalment provoca uns nivells elevats d’ansietat.

• Inseguretat: la inseguretat, si es presenta sense enganys, és a dir, en una situació on realment no tenim les habilitats, capacitas o coneixements suficients per afrontar la situació, ens ajudarà a actuar amb precaució, cautelosament i amb lentitud, per assegurar una bona execució i resultat. Però si en realitat si que som capaços de fer-ho i apareix la inseguretat, ens entorpirà més que no pas ajudar-nos, ens provocarà una tensió i ansietat innecessàries i contraproduents. Executarem amb dubte, por i ansietat, i amb poca confinaça en els resultats, i la inseguretat i ansietat s’aferraran i s’alimentaran mútuament, generant de nou dubtes, por, inseguretat i ansietat davant la propera situació.
• Preocupació: preocupar-nos d’una manera raonable serveix per anticipar dificultats, planificar, organitzar, calcular i tenir preparades alternatives. Preocupar-nos d’una manera exagerada o pensar sovint el la pitjor opció, generarà un grau elevat d’ansietat que entorpirà la nostra tasca d’anticipar, planificar, organitzar i calcular. Un nivell mig d’ansietat, que és el que apareix davant un grau raonable de preocupació, aguditza els nostres sentits i ens ajuda a pensar i calcular més i millor. Les preocupacions catastrofistes (que en realitat son molt poc probables), desencadenen molta ansietat, que és poc útil, i a més la cerca de solucions es veu alterada perquè normalment, davant la catàstrofe, poca cosa es pot fer. L’únic que podrem fer és patir esperant que passi el pitjor, i això és equivalent a una ansietat intensa.
• Ràbia: la ràbia, la ira, l’enuig…si apareixen amb una intensitat adequada ens ajuden a enfrontar-nos a situacions on la nostra integritat, benestar o respecte es veuen amenaçats. Ens aporta el valor i l’energia per aturar a.., o enfrentar-nos a.., en definitiva, per afrontar algun tipus “d’agressió o injustícia”. Però quan la ràbia és excessiva, en comptes d’ajudar-nos a aturar aquesta agressió o injustícia, provocarà que siguem excessivament reactius o/i generarà una gran quantitat de tensió totalment innecessària que augmentarà o provocarà ansietat. Una ràbia desproporcionada desencadena una resposta excessiva que augmentarà la probabilitat de conflicte, i en comptes d’ajudar-nos a solucionar el conflicte l’empitjorarà.
• Exigència: l’exigència desmesurada és un dels grans generadors d’ansietat i es troba a la base de molts problemes d’ansietat. Exigir-nos massa ens genera unes expectatives difícils d’aconseguir, quan no impossibles, produeix pressió i per tant ens estressa i ens genera ansietat. L’exigència, a dosis adequades, ens ajuda al rendiment, a complir amb els nostres objectius, a concentrar-nos i focalitzar-nos, a ser precisos i exhaustius amb la nostra feina.
• Vergonya: la vergonya a priori podria semblar una emoció que no ens aporta res, però en realitat compleix una important funció d’inclusió social o pertinença al grup. Tot grup social té una sèrie de normes o regles. Quan estem en risc d’incomplir aquestes normes, i per tant en risc de rebuig, la vergonya compleix la seva funció si apareix, inhibint comportaments i conductes que generarien ser allunyats del grup. Però de vegades la vergonya es presenta quan en realitat no estem incomplint cap norma i en comptes d’ajudar-nos interfereix a la nostra interacció social, ens preocupa, ens angoixa i ens provoca ansietat.

A teràpia, amb tècniques i estratègies d’orientació psicològica cognitiu-conductual i de regulació emocional, aconseguim una millor comprensió i gestió d’aquestes i altres emocions. Així aconseguim aprofitar els avantatges adaptatius que ens ofereixen les nostres emocions sense el perjudici de l’ansietat i l’estrès que provoquen quan es presenten de manera desbordada.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.