Ansietat i avisos: exigència, perfeccionisme, control i responsabilitat

L’ansietat és un sistema d’alarma que s’activa davant circumstàncies interpretades com a negatives, difícils, preocupants o perilloses. Ve a advertir-nos dels “perills” i a la vegada a preparar-nos per reaccionar davant d’ells de la millor manera.

Quan l’ansietat apareix genera un gran malestar a la nostra vida. La primera reacció, com és lògic, per la majoria de persones, és voler que desaparegui, deixar de sentir aquesta por, aquestes sensacions físiques tan desagradables, tornar a recuperar el nostre benestar. Aquest és un objectiu lícit i comprensible, però també cal mirar altres aspectes: ¿per què tinc ansietat? ¿per què ha aparegut? ¿què em diu l’ansietat?

Per cada persona i per cada situació la resposta serà diferent, però hi ha alguns aspectes comuns o freqüents, que moltes persones experimenten, i que ens aclareixen aquets dubtes. No parlarem de qüestions relacionades amb la nostra infantesa ni els nostre “traumes”, que si be poden influir, no sempre son la causa, i en moltes ocasions no ens aporten solucions. Dit d’una altre manera, no totes les persones amb ansietat tenen “traumes”, i en cas que en tinguin no sempre expliquen el que els hi passa.

Existeixen varies possibles causes de l’ansietat, entre elles, apareix amb freqüència l’exigència elevada, la necessitat de control, el perfeccionisme i la responsabilitat excessiva. Aquestes característiques per si mateixes no son ni bones ni dolentes, seran o no adaptatives en funció del grau en el que es manifestin i en les situacions en que s’activin. En moltes persones amb ansietat, l’exigència, el control, el perfeccionisme i la responsabilitat tenen un protagonisme excessiu i acaben produint ansietat. Podríem dir que l’ansietat ve a advertir-nos de la gran tensió que està generant pretendre aconseguir tan elevat grau de control, o resultats (exigència i perfeccionisme), o assumir tan alta responsabilitat.

No estem dient que els únics motius de l’ansietat siguin aquets, també hi ha altres causes i altres factors que contribueixen a que es desenvolupi i es mantingui. Però si convé, si es pateix ansietat, revisar aquests punts per si estiguessin influint.

Què puc fer llavors?

Primer de tot, mantenir una actitud oberta davant la possibilitat de que estigui sent massa exigent, o adquirint massa responsabilitat, i posant-me unes expectatives i metes massa elevades. Aquesta perspectiva “d’actitud oberta” és rellevant perquè molt sovint s’experimenta subjectivament tot el contrari. Es a dir, les persones que s’exigeixen massa tenen precisament la sensació contraria, senten que no estan aconseguint el que haurien, que no estan fent prou i que caldria que fessin més. Les persones que estant intentant tenir tot sota control, no distingeixen que és assumible i raonable tenir sota control i quines coses no depenen d’elles. Habitualment tenen la sensació de que les coses estan descontrolades i no se senten segures. Les persones que assumeixen com a responsabilitat pròpia qualsevol cosa negativa que passi, senten que haurien d’haver fet alguna cosa davant aquella circumstància, que son responsables, sense valorar la seva implicació real i la seva responsabilitat lògica i objectiva, i acaba creient que ha fracassat, que ha fallat.

Lo segon és començar a plantejar-se certes qüestions i intentar respondre d’una manera objectiva, és a dir, posant-se en la perspectiva de que li dirien a una altre persona i no tant a si mateixos/es.

Aquestes qüestions podrien ser:

  • És realment veritat que haig d’aconseguir aquets resultats? Això mateix ho veuria possible per altres persones?
  • Es pot controlar tot? Estic intentant controlar tot? Realment estaré més tranquil/tranquil·la intentant controlar aspectes que probablement no depenen de mi?
  • Que em senti responsable o culpable vol dir que ho sigui? A una altre persona li posaria el mateix pes o càrrega de responsabilitat, o diria que no és raonable?
  • Es requereix realment que estigui tot perfecte en aquesta feina/tasca? Encara que no senti així, es necessari invertir tant de temps i esforç? No passa que m’acabo bloquejant per buscar la perfecció? Em quedaré satisfet/a alguna vegada si les meves expectatives son de perfecció?

Aquestes podrien ser algunes preguntes sobre les que reflexionar per valorar si m’estic excedint en les meves demandes, sigui per exigir-me un resultat inassolible, sigui per buscar la perfecció encara sabent que no es requereix, sigui per voler controlar allò que no depèn de mi, sigui per fer-me responsable de coses sobre les que no tinc influència.

Quan això passa, l’ansietat ve a dir-nos que ens estem sobrepassant en les nostres expectatives, que ens estem demanant massa, que estem tensant massa sense adonar-nos. Per això apareix.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

This site is registered on wpml.org as a development site.