Ansietat, el paper de l’evolució

La finalitat de l’ansietat és protegir a l’organisme i els seus interessos. Si ens trobem davant una situació de perill (foc a l’edifici, per exemple) hem d’estar preparats per una acció immediata, necessitem que es produeixin una sèrie de canvis al nostre cos, dirigits a superar amb èxit la situació (fugir de les flames, sobreviure).

El nostre mecanisme de defensa és hereu del que com a espècie hem anat desenvolupant al llarg de milers d’anys d’evolució. Els perills als que estàvem exposats els nostres avantpassats estaven relacionats amb la supervivència i a funcions primàries de lluitar i fugir (lluitar contra els animals, competir amb altres humans, córrer, amagar-se…). Totes aquestes, son accions que requereixen una activació muscular alta. A l’actualitat hi ha molts perills que no es resolen atacant o fugint però, tot i així, seguim mantenint el component d’alta sobre-activació motora quan interpretem que una situació és perillosa. Aquest mecanisme ens serveix davant situacions que poden representar una amenaça per la supervivència, menys freqüent als nostres dies, però també ens serveix per afrontar altre tipus de “perills” que posen en risc algunes metes u objectius importants per nosaltres (rendiment acadèmic i laboral, bona adaptació social, bona cura de la salut…). Si l’activació no és massa elevada, l’ansietat compleix una funció adaptativa raonable davant aquestes circumstàncies, ja ens prepara, ens alerta i ens predisposa a aconseguir aquets objectius. El problema esdevé quan l’activació és excessiva davant aquestes situacions.

L’encarregat de coordinar l’activació motora i tots el canvis físics és el Sistema Nerviós Autònom (SNA), també conegut com Sistema Nerviós Vegetatiu.

El SNA forma part del sistema nerviós perifèric. És un sistema involuntari que s’encarrega de regular funcions tan importants com la digestió, la circulació sanguínia, la respiració i el metabolisme. Entre les seves accions estan: el control de la freqüència cardíaca, la contracció i dilatació dels vasos sanguinis, la contracció i relaxació de la musculatura llisa en varis òrgans, l’acomodació visual, la grandària de la pupil·la i la secreció de glàndules exocrines i endocrines.

El sistema nerviós autònom es divideix en dos subsistemes que tenen funcions diferents:

  • El sistema nerviós simpàtic: s’encarrega de preparar el cos per l’acció i la producció d’energia necessària. Per aconseguir-ho allibera dos productes químics (l’adrenalina i la noradrenalina), que desencadenen una resposta complerta, és a dir, s’experimenten tots els símptomes que de la resposta d’ansietat (resposta de lluita i fugida).
  • El sistema nerviós parasimpàtic: la seva acció produeix efectes oposats a l’anterior. Propicia la desactivació, la recuperació i restauració de l’organisme. Afavoreix l’emmagatzematge i conservació de l’energia. Ho mitjançant l’acetilcolina, un neurotransmissor.

Una vegada conegut el Sistema Nerviós Autònom tornem a la descripció detallada de la resposta de lluita i fugida. Dèiem que és un tipus de resposta que ens prepara per fer front als perills, llavors ¿què passa quan el nostre cervell (escorça cerebral, amígdala) interpreta que estem davant una situació perillosa?. Es comunica amb el Sistema Nerviós Autònom, que activa la branca simpàtica, facilitant una sèrie de canvis físics per preparar l’organisme per lluitar o fugir.

L’ansietat és una emoció caracteritzada pel sentiment de por, aprensió, inseguretat, com a conseqüència de que l’individu se sent amenaçat pels seus interessos, compta amb mitjans insuficients, té dificultats per emetre les conductes adients, desconfia de les seves capacitats, es mostra insatisfet amb l’èxit aconseguit, o té problemes per mantenir els seus guanys.

Si recordem un cop més la definició de l’ansietat -alerta de l’organisme davant situacions considerades com amenaça- se’ns planteja la qüestió de com l’organisme considera una situació com perillosa, és a dir, com processa la informació a partir de la qual es genera o no l’estat d’alerta i les respostes corresponents segons el cas.

Aquest processament es produeix en tres etapes (Beck i Clark, 1997):

  • 1ª etapa: Avaluació inicial de l’amenaça. Es produeix un reconeixement automàtic e instantani dels estímuls i es classifiquen com perillosos o no.
  • 2ª etapa: Activació primitiva davant l’amenaça. Després de l’evidència inicial de perill es posen en marxa respostes cognitives, emocionals, fisiològiques i conductuals característiques de l’ansietat.
  • 3ª etapa: Pensament reflexiu. S’avalua l’exactitud de la valoració inicial d’amenaça, i la disponibilitat i l’eficàcia dels recursos per afrontar-la.

Així doncs, a nivell del sistema nerviós autònom, l’organisme prepara accions motores, amb les implicacions fisiològiques corresponents, siguin o no necessàries per l’afrontament del tipus de problema que tenim. Quan no son necessàries, o inclús resten recursos a les funcions, es produeix incomprensió i desconcert en la persona que les experimenta, donat que no veu relació entre el que li passa al cos i els problemes que té. Aquesta dissonància cognoscitiva, es font de diverses interpretacions i suposicions: potser tinc una malaltia greu, no tinc control sobre mi, el meu cos no funciona be…

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

This site is registered on wpml.org as a development site.