Categories
Crisis de pànic i agorafòbia

Crisis de pànic: una presentació del problema

“… Tot va començar fa 10 anys. Estava asseguda durant un seminari en un hotel i aquesta sensació va aparèixer de cop. Vaig sentir que m’estava morint. Per mi, un atac de pànic es com una experiència violenta. Sento que m’estic tornant boja. Em fa sentir que perdo el control de forma extrema. El meu cor batega amb força, tot sembla irreal i hi ha una forta sensació de perill imminent. Entre un atac i un altre sento por i angoixa per si torna a passar. Tractar de prevenir o de fugir d’aquestes sensacions de pànic és esgotador…”.

Els símptomes més freqüents de l’atac de pànic son: sudoració, palpitacions, dolors al pit, mareig o vertigen, nàusees, problemes estomacals, sufocació o calfreds, falta d’aire o sensació d’ofec, formigueig o entumiment, tremolors, sensació d’irrealitat, terror, sensació de falta de control o de tornar-se boig, por a morir.

El trastorn de pànic pot donar lloc al desenvolupament de pors agorafòbiques relacionades amb llocs o situacions on s’han produït els atacs de pànic, o si on ocorreguessin fora difícil fugir o rebre ajuda. Les crisis de pànic poden contribuir a generar altres problemes emocionals –com depressió- i altres –abús d’alcohol, per exemple-.

Més informació

Botella, C. y Ballester, R. (1997). Trastorno de pánico: Evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca

Roca,E. y Roca, B.(1999). Cómo tratar con éxito el pánico.Valencia ACDE

Craske, M.G y Lewin, M.R. (1997). Trastorno por pánico. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 113-136). Madrid: Siglo XXI.

Video Il-lustratiu: Miedo al miedo, las crisis de ansiedad y sus consecuencias.

Altres vídeos relacionats

Categories
Introducció

Símptomes de l’ansietat

Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups:

Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, nus a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueix, sensació de mareig i inestabilitat. Si l’activació neurofisiològica és molt elevada poden aparèixer alteracions de la son, l’alimentació i la resposta sexual.

Psicològics: Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buidor, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per pendre decisions. En casos més extrems, por a la mort, tornar-se boig o al suïcidi.

De conducta: Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyatsde canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments imprecisos de mans i braços, tensió de les mandíbules, canvis de veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.

Intel.lectuals o cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.

Socials: Irritabilitat, quedar-se absort, dificultat per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar-se o quedar-se en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, temor excessiu a possibles conflictes, etc.

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Es considera un problema en la mesura que es posa en risc la salut i el benestar físic i psicològic, i interfereixen o limiten significativament la capacitat d’acció i desenvolupament de la persona que els pateix.

__________
Font
: Noemí Guillamón y Carlos Baeza. Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid. Psicòlegs i psiquiatres especializats en el tractament de l’ansietat.

Més informació

-Baeza, J.C.; Balaguer, G. y otros (2008): Higiene y prevención de la ansiedad. Madrid, Editorial Díaz de Santos

-Rojas, E.(1989). La ansiedad: Cómo diagnosticar y superar el estres, las fobias y las obsesiones. Madrid: Ediciones temas de hoy.

-De la Gándara,M. y Fuertes, J. C.(1999). Ansiedad y angustia: causas, sintomas y tratamiento. Madrid: Pirámide.

-Miguel Tobal, J.J. . La ansiedad. Madrid: Editorial Aguilar.

-Ayuso,J.l.(1988). Trastornos de angustia. Barcelona: Marínez Roca

Més llibres

Vídeo il.lustratiu: Fisiología de la ansiedad y el estrés

Altres vídeos relacionats

Categories
CDA en otros canales de TV

RTVE-1. Comando Actualidad: Mala vida (text en castellà)

RTVE-1. Comando Actualidad. Programa emitido el 22-10-2014. “Mala vida” (Problemas de salud mental incapacitantes). A partir del minuto 55:55 reportaje realizado en la Clínica de la Ansiedad, sobre tecnologías aplicadas para la superación de diversas fobias.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-mala-vida/2823834/

Categories
Programes a la carta

El Dr. Baeza en directe: Tractament de l’Ansietat

Programa emès en directe el 9 de juliol de 2014. Presentat per Paulí Castelló, amb la participació del Dr. J. Carlos Baeza i dedicat en aquesta ocasió al tractament de l’ansietat. El Dr. Baeza respon en directe a les preguntes que remeten els espectadors.

Categories
Preguntes més freqüents

Sìmptomes de l’ansietat

Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups:

Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, nus a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueix, sensació de mareig i inestabilitat. Si l’activació neurofisiològica és molt elevada poden aparèixer alteracions de la son, l’alimentació i la resposta sexual.

Psicològics: Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buidor, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per pendre decisions. En casos més extrems, por a la mort, tornar-se boig o al suïcidi.

De conducta: Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyatsde canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments imprecisos de mans i braços, tensió de les mandíbules, canvis de veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.

Intel.lectuals o cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.

Socials: Irritabilitat, quedar-se absort, dificultat per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar-se o quedar-se en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, temor excessiu a possibles conflictes, etc.

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Es considera un problema en la mesura que es posa en risc la salut i el benestar físic i psicològic, i interfereixen o limiten significativament la capacitat d’acció i desenvolupament de la persona que els pateix.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat. Madrid i Barcelona.

Video il-lustratiu: Fisiología de la ansiedad y el estrés

Altres videos relacionats

Documents relacionats

  1. Ansietat: el per qué dels  símptomes
  2. Causess d’ ansietat: origen i manteniment
  3. Quand cercar ayuda
  4. Prevenció de l’ansietat
Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat a Madrid i Barcelona.
Categories
Preguntes més freqüents

Què és l’ansietat i per què es produeix?

L’ansietat és bàsicament un mecanisme defensiu. És un sistema d’alerta enfront de situacions que es consideren una amenaça. És un mecanisme universal, que es dóna en totes les persones, és normal, adaptatiu, millora el rendiment i la capacitat d’anticipació i resposta. La funció de l’ansietat és mobilitzar l’organisme, mantenir-lo altera i dispost per intervenir enfront als riscos i les amenaces, de manera que no se’n produeixin o se’n minimitzin les conseqüències. L’ansietat, doncs, ens empeny a prendre les mesures convenients (fugir, atacar, neutralitzar, afrontar, adaptar-se, etc.), segons el cas i la naturalesa del risc o del perill. El perill ve donat per l’obstaculització de qualsevol projecte o desig important per a nosaltres, o bé per l’obstaculització d’estatus o d’èxits ja aconseguits. El ser humà desitja allò que no té i vol conservar allò que ja té.

L’ansietat, doncs, com qualsevol mecanisme adaptatiu, és bona, funcional, normal i no representa cap problema per a la salut.

No obstant això, en alguns casos, aquest mecanisme funciona de manera alterada, és a dir, produeix problemes de salut i, enlloc d’ajudar-nos, ens incapacita. Quins factors poden influir perquè un mecanisme normal, saludable i adaptatiu deixi de ser-ho?

Factors predisposicionals

  •  Factors biològics, alguns d’ells genètics
  •  Factors de personalitat. Patrons d’afrontament de l’estrès. Estils de vida
  •  Factors ambientals. Aprenentatges. Contextos i suports socials

Factors activadors o desencadenants

  •   Situacions o esdeveniments que són viscuts com a desbordants dels nostres recursos
  •   Esdeveniments vitals de conseqüències greus o que exigeixen esforços adaptatius importants
  •   Obstacles per aconseguir èxits o que limiten la nostra capacitat per aconseguir-los o mantenir-los
  •   Consum d’estimulants i altres drogues

Factors de manteniment, lligats a la gestió de la pròpia ansietat

  •  La «por a la por»
  •  La pèrdua de condicions o facultats, per la pròpia ansietat, que dificulten l’afrontament dels problemes
  •  Solucions intentades que resulten contraproduent
  •  La problematització d’àrees inicialment no conflictives, com a conseqüència de la pròpia ansietat
  •  Afrontament insuficient o erroni del problemes origen de l’ansietat
  •  L’establiment de mecanismes fòbics

Normalment, els problemes d’ansietat es produeixen per una combinació d’algun d’aquests factors durant un període de temps.

En el tractament psicològic es tracten tots aquets factors perquè la persona recuperi el seu estat de salut i benestar.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Articles relacionats

  • Causes de l’ansietat: origen i manteniment
  • La ansietat: un model explicatiu
  • Ansietat i herència
  • Ansietat i estrès
  • Ansietat i drogues

Font: Clínica de l’ Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat. Madrid i Barcelona

Categories
Per a professionals

Ansietat: Guies de Tractament

Enllaços a Guies d’Actuació proposades per Comitès Internacionals d’Experts. Estan pensades per a especialistes, però inclouen normalment algun apartat per pacients i familiars.

GUIES NICE

Trastorno de Ansiedad Generalizada 

Trastorno de Angustia (Pánico).

Trastorno Obsesivo-Compulsivo

Trastorno por Estrés Postraumático

Trastorno Depresivo en Adultos

GUIES APA  

Trastorno Obsesivo-Compulsivo

Trastorno de Pánico

Trastorno por Estrés Postraumático

Trastorno Depresivo Mayor

Evaluación Psiquiátrica de Adultos

GUÍA DE PRÁCTICA CLÍNICA PARA EL MANEJO DE PACIENTES CON TARSTORNOS DE ANSIEDAD EN ATENCIÓN PRIMARIA. Ministerio de Sanidad y Consumo (España).

__________
Font: Clínica de l’Ansietat.

Categories
Llibres de la Clínica de l’Ansietat

Higiene y prevención de la Ansiedad (text en castellà)

Referencia

Título: HIGIENE Y PREVENCIÓN DE LA ANSIEDAD
Autores: J.C. Baeza; G. Balaguer; I. Belchi; M. Coronas; N. Guillamón.
Prologado por Antonio Cano, presidente de la Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés.
Páginas: 187.
Editorial: Ediciones Díaz de Santos. Madrid, 2008.
ISBN: 978-84-7978-850-6

Contenido:

0.- Introducción.

1.- Conceptos: ¿De qué hablamos?.

1.1.- ¿Qué es esto?  La ansiedad un mecanismo ¿adaptativo? de defensa…
1.2.- ¿Cómo es eso?  La ansiedad: un modelo explicativo…
1.3.- ¿Qué me está pasando? La ansiedad: el por qué de los síntomas…
1.4.- ¿Por qué a mí?  La ansiedad: biología, aprendizaje, personalidad, circunstancias y recursos.
1.4.1.- Factores biológicos.
1.4.2.- Personalidad.
1.4.3.- Aprendizaje.
1.4.4.- Circunstancias y recursos.
1.5.- Algunos compañeros de viaje: Depresión, estrés.
1.5.1.- Ansiedad y depresión
1.2.2.- Ansiedad y estrés

2.- Procedimientos: ¿Qué hacer al respecto?.

2.1.- Hábitos y procedimientos para regular la ansiedad y prevenir sus alteraciones.
2.1.1.- Pensamiento y Ansiedad.
2.1.2.- Ansiedad, autoestima, asertividad y disposición de apoyos sociales.
2.1.3.- Gestión del tiempo y resolución de problemas.
2.1.4.- Ansiedad y respiración.
2.1.5.- Exponerse a los miedos para superarlos.
2.1.6.- Ejercicio físico y ansiedad.
2.1.7.- Alimentación y ansiedad.
2.1.8.- Sueño y ansiedad.
2.1.9.- Consumo de drogas y ansiedad.
2.1.10.- Ansiedad y soluciones boomerang.
2.2.- Ansiedad y ámbito socio-familiar.
2.2.1.- Educando a los niños para prevenir la ansiedad.
2.2.2.- Cómo pueden ayudar los familiares.
2.3.- ¿Dónde acudir llegado el caso?. Tratamientos que funcionan.
2.3.1.- Cuándo consultar.
2.3.2.- Tratamientos psicológicos.
2.3.3.- Tratamientos farmacológicos.
2.3.4.- Tratamientos combinados.

3.- Epílogo Triste con final feliz: ¿ la ansiedad se cura?.

4.- Referencias bibliográficas.

Objetivos y destinatarios del libro

El objetivo del libro es doble: por un lado facilitar, de manera rigurosa y con un lenguaje asequible, el conocimiento y comprensión de la ansiedad, sus funciones, mecanismos, causas y factores implicados. Por otro, contribuir a divulgar, de forma práctica y sistemática, los hábitos y procedimientos que ayuden a prevenirla o mantenerla dentro de unos límites manejables y asumibles

Es un libro asequible a cualquier persona interesada en el tema de la ansiedad. Va especialmente dirigido a:

Personas que aún no han recibido tratamiento, pero han identificado sus problemas como relacionados probablemente con la ansiedad a través de diferentes medios: médicos de cabecera, artículos en revistas o periódicos de gran difusión, internet, etc.

Pacientes que ya han sido tratados, pero necesitan observar una serie de procedimientos que mantengan la mejora, y minimicen el riesgo de reincidencias.

Familiares, amigos o allegados de personas que sufren algún trastorno de ansiedad, quieren conocer mejor su problema y prestar algún tipo de apoyo o ayuda bien encaminada.

Profesionales de la educación que están en contacto regular con el segmento más joven de la población, a quienes pueden ayudar a identificar el problema u orientarlo.

Profesionales de la salud que desarrollan su trabajo en centros de atención primaria. Son ellos quienes frecuentemente detectan en primer lugar el problema y efectúan las primeras orientaciones.

Profesionales vinculados a los recursos humanos y a la prevención de riesgos en el trabajo.

Más información y pedidos.

Categories
Tractament de l’Ansietat

Tractament específic del pànic i de l’agorafòbia

Introducció

La intervenció terapèutica conjuga, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb d’altres de caràcter més general o més contextual, d’acord amb les característiques personals i amb les circumstàncies de l’usuari. Normalment, les primeres intervencions es destinen a reduir els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Després s’analitzen i es tracten els factors que originen o que mantenen l’ansietat i les altres alteracions que puguin acompanyar-la.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, d’altres relacionats amb la prevenció i d’altres relacionats amb el desenvolupament personal de l’usuari que, d’alguna manera, tenen a veure amb allò que li passa.

Normalment, a l’inici del tractament, es va a la consulta un cop per setmana. Quan el tractament està mínimament encarrilat, s’espaien les visites, que passen a ser, habitualment, una cada 15 dies.

Tractaments específics del pànic i de l’agorafòbia

Psicològics

Avui dia, d’acord amb els estudis realitzats, existeixen dos tipus d’intervencions particularment eficaços:

  1. La teràpia cognitivoconductual.
  2. L’exposició en viu i l’autoexposició en viu (component bàsic).

La teràpia cognitivoconductual acostuma a incloure:

  • La informació a l’usuari sobre la naturalesa de l’ansietat en general i del pànic en particular: L’explicació dels mecanismes bàsics, de la funcionalitat i de la disfuncionalitat, dels símptomes i del seu abast, i de les relacions entre el pensament, l’emoció i l’acció.
  • La identificació i la neutralització dels procediments contraproduents utilitzats per l’usuari per regular el seu problema, però que, en realitat, contribueixen a mantenir-lo, en comptes de posar-hi solució. Per a més informació sobre aquests procediments, consulteu l’apartat “Anar a pitjor” del menú de l’esquerra.
  • Tècniques de respiració: La respiració controlada pot ser útil per reduir la sobreactivació psicològica i per prevenir o per controlar la hiperventilació en els casos en què apareix o en què les persones presenten dolor o opressió al pit perquè tendeixen a respirar toràcicament.
  • Tècniques cognitives: La reestructuració de creences distorsionades i d’interpretacions catastròfiques, el control dels pensaments automàtics, la regulació de les expectatives que s’autoacompleixen, etc.
  • L’entrenament en asserció: Facilita l’expressió adequada i l’acceptació de les emocions.
  • Tècniques de innervació vagal: Aquestes tècniques, juntament amb la respiració controlada i la relaxació, s’han mostrat útils en usuaris amb trastorn de pànic.
  • Tècniques de relaxació: Han demostrat ser útils juntament amb l’exposició en viu.
  • La intenció paradoxal: Consisteix, normalment, en la prescripció del símptoma, amb la finalitat de desactivar algun mecanisme que l’estigui mantenint. Sembla que és eficaç, però no s’ha demostrat si augmenta o no els efectes de l’exposició.
  • L’exposició interoceptiva: Exposició a sensacions temudes per facilitar d’habituar-s’hi i afavorir el control dels símptomes i la pèrdua de la por de la por. Es més acceptada pels usuaris que pateixen una alta ansietat en l’exposició.
  • El desenvolupament d’habilitats i de recursos d’afrontament de fonts d’ansietat i d’estrès que contribueixin a l’origen o al manteniment d’elevats graus d’ansietat flotant o general, cosa que podria dificultar la superació de les pors agorafòbiques.
  • La retroalimentació i el reforç social: La retroalimentació oferta pel terapeuta sembla un factor molt important en l’exposició en viu. Menys important, però també útil, es el reforç que dóna el terapeuta.
  • La col·laboració del company: Aquest pot oferir ajut, suport i alè a l’usuari durant l’aplicació del programa d’intervenció, a banda de desenvolupar una comprensió del problema més gran i d’involucrar-s’hi més.
  • Els materials d’autoajuda com a complement de la teràpia.

Diversos estudis indiquen que la teràpia cognitivoconductual té una millor relació cost-benefici que la teràpia farmacològica. Tot i això, hi ha casos en què és convenient la combinació de la teràpia cognitivoconductual i la farmacològica en les etapes inicials.

 L’exposició en viu

L’exposició en viu implica que l’usuari s’exposi, a la vida real i d’una manera sistemàtica i progressiva, a les situacions que l’espanten i que evita.

Hi ha tres tipus d’exposició:

  • L’exposició prolongada: Amb l’assistència del terapeuta, s’afronten les situacions temudes de manera gradual i s’hi roman fins que l’ansietat es redueix significativament.
  • L’exposició autocontrolada més l’autoobservació: Després de 2-5 sessions amb el terapeuta, l’usuari afronta les situacions temudes sol, amb permís de fugida temporal en cas que se senti excessivament ansiós, sempre que registri el temps passat sense exposició i després torni a exposar-se.
  • La pràctica programada: Exposició prolongada i graduada, però amb l’assistència d’un familiar o d’un amic que posarà en pràctica les pautes del terapeuta. Tant l’usuari com l’acompanyant han de dur un manual d’autoajuda.

Tots aquests tipus d’exposició comparteixen una sèrie de característiques:

  • La justificació i la presentació de l’exposició com un programa sistemàtic i estructurat que requereix un esforç continuat i que implica tolerar una quantitat determinada d’ansietat i de malestar.
  • La reeducació respecte a la naturalesa de l’ansietat: Cal donar informació sobre l’ansietat i sobre el pànic per reduir la por anticipatòria i l’humor deprimit. S’explica que algun grau d’ansietat és normal i que, tot i que l’ansietat pugui ser pertorbadora, no és perillosa (com tampoc no ho són els atacs de pànic), i s’exposa que és improbable que succeeixin les conseqüències catastròfiques temudes.
  • La capacitat de modificar creences i pensaments erronis: Mitjançant la discussió d’aspectes com els riscos, la sobreestimació de probabilitats i altres errors cognitius.
  • La necessitat d’especificar clarament els objectius concrets que es volen aconseguir.
  • El requisit que les activitats durant l’exposició es facin sense presses, perquè la precipitació és una estratègia defensiva (per acabar-ho ràpid) i incrementa l’activació.
  • Les discussions individuals o en grup de les experiències de l’exposició.
  • Altres aspectes: També són importants el treball en dies bons i dolents, el reconeixement dels propis avançaments, la pràctica en solitari tan aviat com sigui possible i la superació de les conductes defensives, entre altres factors.

Teràpia farmacològica

La medicació s’utilitza normalment en combinació amb el tractament psicològic i com a suport per a aquest, per bé que en alguns casos es desaconsella aquesta associació. Els medicaments més utilitzats són els ansiolítics, en particular les benzodiazepines, i els antidepressius, comunament els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS).

D’acord amb la majoria dels estudis, la medicació és tan eficaç com els tractaments psicològics a curt termini, però no a mitjà ni a llarg termini, ja que hi ha un percentatge de recaigudes molt més gran, a banda que els fàrmacs utilitzats, si són els ansiolítics, creen dependència.

En el tractament de l’agorafòbia, els fàrmacs són aconsellables només quan existeixin raons específiques que justifiquin la medicació. Un percentatge molt alt d’usuaris arriben a la teràpia psicològica prenent medicació i, segons els casos, s’haurà de reduir o de mantenir la dosi fins que l’usuari aprengui recursos suficients per afrontar l’ansietat i, a partir d’aquest moment, recomanar-li que abandoni progressivament la medicació, sempre sota la supervisió del metge corresponent.

Hi ha el perill que l’usuari utilitzi la medicació com a tècnica defensiva i que, per tant, se la prengui només en les situacions temudes. En aquests casos, se li ha d’aconsellar que deixi de fer-ho, ja que això reforça la conducta d’evitació.

El tractament dels problemes associats

En alguns casos, les crisis d’ansietat i l’agorafòbia venen acompanyades d’altres problemes que contribueixen al seu manteniment i que s’hauran de tractar a la vegada que el problema de l’agorafòbia o després d’aquest. En concret, hi ha dos problemes que val la penar de mencionar:

  • La depressió: Quan l’estat d’ànim deprimit és conseqüència d’altres factors (problemes maritals, autoavaluació negativa o aïllament social) i no directament de l’agorafòbia, aquests han de ser considerats per separat.
  • L’abús d’alcohol i de fàrmacs ansiolítics fa realment difícil o impossible el canvi en la conducta agorafòbica. Les persones que arribin a la consulta prenent altes dosis d’aquestes substàncies, hauran de sotmetre’s a un programa de retirada lenta abans de començar el tractament de l’agorafòbia. També és convenient reduir o eliminar el consum de cafeïna i d’altres estimulants, ja que agreugen l’ansietat i interfereixen en el tractament.

El tractament, en rigor, no ho és del pànic, de l’agorafòbia o dels problemes associats, sinó de la persona que els pateix, en relació, naturalment, amb la demanda que aquesta persona efectua.

Els tractaments s’acostumen a desenvolupar individualment, tot i que en algunes ocasions, en funció del cas i del moment, estan indicats el tractament grupal o la participació d’algun acompanyant. La durada dels tractaments oscil·la normalment entre sis mesos i un any, per bé que en alguns casos poden ser més llargs.

__________
Font: E. Massagué y J.C. Baeza. Clínica de l’Ansietat. Psicólegs especialistes en el tractament de les Crisis de Pànic i Agorafòbia. Madrid i Barcelona.

Més infomació

Bados, A. (1995a). Agorafobia: Naturaleza, etiología y evaluación. Barcelona: Paidós.

Bados, A. (2000). Agorafobia y ataques de pánico. Madrid: Pirámide.

Botella, C. y Ballester, R. (1997). Trastorno de pánico: Evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca

Craske, M.G y Lewin, M.R. (1997). Trastorno por pánico. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 113-136). Madrid: Siglo XXI.

Echeburúa, E. y de Corral, P. (1992). La agorafobia. Nuevas perspectivas de evaluación y tratamiento. Valencia: Promolibro.

Marks,I.M.(1991a).Miedos, fobias y rituales: (1) Los mecanismos de la ansiedad.B arcelona: Martínez Roca.

Roca, E; Roca, B.(1999). Cómo tratar con éxito el pánico (con o sin agorafobia). Valencia. ACDE

Video: Tratamiento psicológico de la ansiedad

Categories
Cercar ajuda

Cercar ajuda

Si vostè o alguna persona del seu voltant té símptomes d´ansietat, lo millor que pot fer inicialment és visitar al seu metge de família o de capçalera. Un metge pot ajudar-li a determinar si els símptomes són deguts a un trastorn d’ansietat, a alguna altra condició mèdica o ambdues. El següent pas, si efectivament es pateix un trastorn d’ansietat, és  acudir a un especialista per posar-se en tractament.

Els professionals especialitzats en el tractament dels trastorns d´ansietat són els psicòlegs clínics i els psiquiatres. Habitualment  treballen en equip o mantenen algun tipus de relació professional.

El tractament psicològic es considera bàsic i essencial en aquest  tipus de problemes.

Depenent del cas i del trastorn, a vegades és útil continuar un tractament combinat: teràpia farmacològica –dirigida pel psiquiatra- i teràpia psicològica –dirigida pel psicòleg-. Les primeres ofereixen resultats més ràpids en el control dels símptomes i requereixen una menor implicació del pacient a la resolució del problema, en canvi, l´estabilitat de la millora un cop suprimits els tractaments és menor. Els tractaments psicològics, també s´ocupen del control dels símptomes, però van més enllà i ajuden al pacient a desenvolupar estratègies per a una gestió més satisfactòria de l´ ansietat, dels factors que l´originen i mantenen, i de la seva prevenció.

És convenient buscar professionals especialitzats i amb experiència en el tractament dels trastorns d´ansietat, que tinguin la possibilitat de treballar en equip i de manera integrada.

Vídeo Il-lustraiu: Fobia social, crisis de pánico; agorafobia. 

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.