Categories
Ansietat generalitzada

Ansietat Generalitzada: problemes associats

Sovint, les persones que presenten un trastorn d´ansietat generalitzada, també conviuen amb algu altre problema psicològic com a:

  • Alteracións de l´estat d´ànim com depressió major i/o distímia
  • Trastorn de pànic amb o sense agorafòbia
  • Fòbia social
  • Fòbia específica
  • Abús o dependència de l´alcohol o de substàncies sedants, hipnòtiques o ansiolítiques
  • Trastorns associats a l´estrés (síndrome del còlon irritable, mals de cap, hipertensió essencial, úlceres, diarrèa, insomni)

A estudis epidemiològis, del 67% al 93% dels pacients amb trastorn d´ansietat generalitzada (sigui aquest o no el seu diagnòstic principal) presenta o han presentat almenys altre problema associat.

Si ens referim als nens i adolescents amb trastorn d´ansietat generalitzada, destacarien els següents problemes relacionats:

  • Trastorns depressius
  • Fòbia social
  • Fòbia específica
  • Ansietat per separació
  • Trastorn de pànic
  • Trastorn de dèficit d´atenció amb hiperactivitat

El motiu de la presència de dos o més problemes, pot estar justificat per alguna o diverses de les següents hipótesis:

  1. Un trastorn es converteix en factor de risc de l´altre.Per exemple, una persona que pateix un trastorn d´ansietat generalitzada, que li comporta un desgast significatiu, al llarg del temps, pot desenvolupar un trastorn depressiu.
  2. Diversos trastorns conviuen perquè comparteixen les mateixes causes que els van originar. Per exemple, els trastorns d´ansietat i de l´estat d´ànim sorgirien de les mateixes vulnerabilitats genètiques, biològiques i psicosocials.

En els casos, en els quals el trastorn d´ansietat generalitzada apareix amb altres problemes associats, serà necessari aplicar un pla de tractament per cadascun dels  problemes. És imprescindible establir el diagnòstic principal i jerarquitzar l´ordre dels problemes existents, per abordar-los a la teràpia.  Sovint, es començarà a intervenir pel problema més incapacitant per la persona, en el moment actual, encara que no correspongui amb la patologia principal. A mesura que la persona vagi millorant el seu problema secundari, afavorirà la possibilitat de centrar-se en la principal alteració psicológica.

Font: Verónica Aguilera. Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs a Barcelona i Madrid

Més informació

Bados, A. (2015)Trastorno de ansiedad generalizada. Guía para el terapeuta. Editorial Síntesis: Madrid.

Rodríguez de Kissack, M.  y  Martínez León, N.C.. “Trastorno de ansiedad generalizada y trastorno de pánico en niños y adolescentes”. En Vicente E. Caballo y Miguel Ángel Simón (Dir.y Coord.), 2002. Manual de Psicología Clínica Infantil y del Adolescente. Trastornos generales.(pp. 93-120). Editorial Pirámide: Madrid.

Categories
Preguntes més freqüents

¿Quant duren els tractaments de l’ansietat i amb quina freqüència s’acudeix consulta?

La durada total dels tractaments és variable. Els tractaments psicològics que fins avui han demostrat una major efectivitat i eficiència són els basats en procediments cognitiu-conductuals. La seva durada oscil·la entre sis mesos i un any, si bé en alguns casos poden ser més llargs, en funció del cas, l’associació de l’ansietat a altres trastorns, i la implicació del pacient en el programa.

Es considera que al cap d’unes setmanes de tractament han d’aparèixer ja els primers resultats, indicadors de la utilitat dels recursos que s’estan aplicant, i de la capacitat i disposició del pacient per a beneficiar-se d’ells.

Normalment, a l’inici del tractament, s’acudeix a consulta una vegada per setmana. Quan el tractament està canalitzat, es espacian les visites, efectuant-se habitualment a raó d’una visita cada 15 dies.

Si el tractament és exclusivament farmacològic, el ritme de les visites és diferent: inicialment cada tres o quatre setmanes, posteriorment cada dos o tres mesos.

Categories
Tractament de l’Ansietat

Es cura l’ansietat?

Fuente: J. C. Baeza Villarroel. Clínica de la Ansiedad. Psicólogos y psiquiatras. Madrid y Barcelona. Terapia cognitivo-conductual.

En l´origen i manteniment del trastorn d´ansietat influeixen diversos factors. Sintèticament, podem reunir-los en tres grans grups: els factors predisposicionals, relatius a la vulnerabilitat, especialment la de tipus biològic, de l´individu per patir un trastorn; els factors activadors, vinculats a la percepció de perill o amenaça i capaços d´activar el trastorn; i els factors de manteniment, que contribueixen a sostenir el trastorn un cop aparegut.

L´ansietat no es redueix a cap d´aquests factors aïlladament, sinó a una determinada relació entre ells, sense que necessariàment a tots els trastorns, o persones que els pateixen, hagin de concórrer  tots i cadascú d´ells en la mateixa mesura.

Estem parlant de factors de tipus biològic, uns, psicològics, altres, i socials o contextuals uns tercers. Alguns poden ser crònics, en el sentit de permanents i no modificables específicament amb els actuals coneixements i tècniques terapèutiques; altres permanents, però regulables; altres circumstancials o episòdics, modificables o no.

Si haguéssim d´identificar l´ansietat amb algun d´aquests factors, i ens preguntéssim si es cura o no, si es cura o es controla, si es millora per sempre o persisteix, aniríem variant la resposta en funció de les característiques del factor al que haguéssim reduït l´ansietat. Però ja hem assenyalat  que l´ansietat és un sistema de factors i relacions  vinculades d´alguna manera amb l´activació davant d´algun tipus d´amenaça. Rarament, hi ha un únic factor que tingui la capacitat crítica de determinar el sistema, enfront a la influència d´altres. La majoria dels factors, a la majoria dels casos, tenen un valor condicionant, no determinant, a la relació al sistema resultant, per un altre costat constantment canviant.

Els interrogants expressats anteriorment, en aquests termes formulats, poden tenir interés pels investigadors i especialistes, en funció dels factors sobre els que centren els seus estudis, però plantejats pels pacients, que els viuen de manera global i integrada, poden  tornar-se a vegades en preguntes capciosas, simplificacions, o simplement, expressió de les pròpies pors al respecte.

Per a qui la pateix, més enllà de si l´ansietat es cura o es millora, s´activa o desactiva, es controla, és crónica, episòdica o cojuntural, les qüestions bàsiques, tangibles i res especulatives són dos: per un costat, si l´ansietat genera problemes importants de salut i per un altre, si resulta incapacitant, de manera significativa, respecte dels projectes de la persona o el manteniment de su estatus quo social, laboral, de salut, etc.

S´ha de tenir, també, en compte que en alguns casos l´ansietat coexisteix amb altres trastorns, la qual cosa  pot condicionar la seva naturalesa, la seva evolució i la seva resposta als tractaments.

A la pregunta de si l´ansietat va a produir problemes importants de la salut i incapacitació per sempre, la resposta  és no, a la majoria dels casos, si es tracta adeqüadament.

A la pregunta de si s´ha de seguir tractament durant tota la vida, la resposta és no, a la majoria dels casos.

Categories
Cercar ajuda

Tractament online de l’ansietat mitjançant videoconferència

La consulta a través d’Internet, mitjançant videoconferència:

  • facilita i diversifica l’accés pacient-especialista
  • permet una atenció en temps real, personalitzada, exclusiva i confidencial, sense perdre el contacte cara a cara.
  • possibilita el tractament regular de persones que es desplacen amb certa freqüència o de persones que resideixen lluny del centre de consultes i no poden assistir-hi presencialment.

En el nostre centre, les consultes per videoconferència s’efectuen per tractaments psicològics, en els casos de trastorns d’ansietat, i sempre que aquests siguin el problema principal.

La consulta mitjançant videoconferència pot ser una alternativa:

  • Quan per viatges, trasllats o distància no es pot assistir a la consulta presencial amb la periodicitat adequada. En aquest cas es combinen visites presencials amb consultes per videoconferència.
  • Quan no sigui possible desplaçar-se als centres assistencials (agorafòbia, pors socials, impediments físics, etc.).
  • Quan no existeixin centres especialitzats a prop del lloc de residència.
  • Quan es vol complementar, amb tècniques cognitiu-conductuals, tractaments farmacològics aplicats presencialment per psiquiatres o metges de capçalera, amb coneixement d’aquests.

És convenient

Realitzar una entrevista prèvia, per videoconferència, per valorar la idoneïtat d’aquest mitjà per atendre el cas. Aquesta entrevista, informativa, no té cap mena de cost, ni implica cap compromís.

Aportar, si es té, algun informe d’especialistes que l’hagin atès presencialment o, almenys, efectuant una valoració del cas.

Si fos necessari un tractament farmacològic, complementari al psicològic, s’ha de comptar amb un psiquiatre o metge de capçalera que pugui atendre al pacient presencialment. Per part nostra, no hi hauria cap inconvenient en enviar a l’especialista el programa relatiu a la intervenció psicològica.

Programa de suport al tractament a través d’Internet

Les consultes per videoconferència van acompanyades d’un programa de suport al tractament a través del correu electrònic.

El tractament psicològic dels trastorns d’ansietat exigeix una elevada implicació per part del pacient en la resolució dels seus problemes i dels factors implicats en el seu origen i manteniment. La continuïtat d’aquesta motivació i compromís, exigible també en la teràpia presencial, és més important encara, si escau, quan la comunicació entre especialista i pacient es realitza a través de mitjans virtuals.

Com es concerten les entrevistes?

S’estableix pel sistema d’hores concertades: el pacient o usuari del servei, després d’informar-se a la nostra consulta, personalment, telefònicament, o a través del nostre correu electrònic, concerta dia i hora de visita. Normalment la comunicació s’estableix a través del programa Skype.

Quins mitjans necessito per la realització de videoconferència?

Disposar de:

  • connexió a Internet
  • tenir instal·lat el programa a partir del qual s’estableix la comunicació, normalment Skype.
  • ordinador, mòbil o tablet amb càmera
  • auriculars i micròfon

Horari i durada de les entrevistes

L’horari d’assistència per a les consultes per videoconferències comprèn des de les 9 hores fins les 21 hores, de dilluns a divendres, hora espanyola. La duració de la consulta està fixada en 40 minuts (si bé la primera visita sol ser una mica més llarga). Les visites s’abonaran prèviament a través de la nostra passarel·la de pagament en línea o per transferència bancaria.

Condicions generals

La Clínica de l’Ansietat no es responsabilitza de les condicions generals de funcionament d’Internet en el moment de la consulta, ni per tant de la qualitat de vídeo i àudio durant aquesta. L’usuari podrà sol·licitar una nova consulta gratuïta exclusivament en el cas que les condicions de la xarxa no permetin establir una comunicació mínimament eficient.

Les dades de l’entrevista i els continguts de l’expedient personal de  l’usuari són confidencials i reben el mateix tractament i protecció que els obtinguts mitjançant entrevistes presencials, l’usuari pot exercir els drets d’accés, modificació o cancel·lació conforme la llei.

La sol·licitud de consulta mitjançant videoconferència implica l’acceptació d’aquestes condicions i de la política de privacitat de www.clinicadeansiedad.com.

Alguns articles científics, recents, sobre l’eficàcia dels tractaments dels trastorns d’ansietat a través d’Internet

Transdiagnostic internet treatment for anxiety and depression: A randomised controlled trial.  Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Schwencke, Genevieve; Andrews, Gavin; Johnston, Luke; Craske, Michelle G.; McEvoy, Peter; Behaviour Research and Therapy, Vol 49(8), Aug, 2011. pp. 441-452.

Cost-effectiveness of Internet-based cognitive behavior therapy vs. cognitive behavioral group therapy for social anxiety disorder: Results from a randomized controlled trial.  Hed-man, Erik; Andersson, Erik; Ljótsson, Brjánn; Andersson, Gerhard; Rück, Christian; Lindefors, Nils; Behaviour Research and Therapy, Vol 49(11), Nov, 2011. pp. 729-736.

Randomized controlled trial of Internet‐delivered cognitive behavioral therapy for posttrau-matic stress disorder by Spence, Jay; Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Johnston, Luke; Solley, Karen; Lorian, Carolyn; Wootton, Bethany; Zou, Judy; Schwenke, Genevieve. Depression and Anxiety, July 2011, Vol. 28 Issue: Number 7 p541-550.

An internet administered treatment program for obsessive–compulsive disorder: A feasibility study.  Wootton, Bethany M.; Titov, Nickolai; Dear, Blake F.; Spence, Jay; Andrews, Gavin; Johnston, Luke; Solley, Karen; Journal of Anxiety Disorders, Vol 25(8), Dec, 2011. pp. 1102-1107.

Preliminary investigation of web-camera delivered cognitive-behavioral therapy for youth with obsessive-compulsive disorder.  Storch, Eric A.; Caporino, Nicole E.; Morgan, Jessica R.; Lewin, Adam B.; Rojas, Ariz; Brauer, Lindsay; Larson, Michael J.; Murphy, Tanya K.; Psychiatry Research, Vol 189(3), Oct 30, 2011. pp. 407-412.

Individually-tailored, Internet-based treatment for anxiety disorders: A randomized controlled trial by Carlbring, Per; Maurin, Linda; Törngren, Charlotta; Linna, Emma; Eriksson, Thomas; Sparthan, Elisabeth; Strååt, Marcus; Hage, Christian Marquez von; Bergman-Nordgren, Lise; Andersson, Gerhard. Behaviour Research and Therapy, January 2011, Vol. 49 Issue: Number 1 p18-24.

Effectiveness randomized controlled trial of face to face versus Internet cognitive behaviour therapy for social phobia by Andrews, Gavin; Davies, Matthew; Titov, Nickolai. Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, April 2011, Vol. 45 Issue: Number 4 p337-340.

Internet-based treatment of social phobia: A randomized controlled trial comparing unguided with two types of guided self-help.  Berger, Thomas; Caspar, Franz; Richardson, Robert; Kneubühler, Bernhard; Sutter, Daniel; Andersson, Gerhard; Behaviour Research and Thera-py, Jan 1, 2011.

Internet-based cognitive behavior therapy vs. cognitive behavioral group therapy for social anxiety disorder: A randomized controlled non-inferiority trial.  Hedman, Erik; Andersson, Gerhard; Ljótsson, Brjánn; Andersson, Erik; Rück, Christian; Mörtberg, Ewa; Lindefors, Nils; PLoS ONE, Vol 6(3), Mar 25, 2011.

Internet-versus group-administered cognitive behaviour therapy for panic disorder in a psy-chiatric setting: a randomised trial. (eng) By Bergström J, Andersson G, Ljótsson B, Rück C, Andréewitch S, Karlsson A, Carlbring P, Andersson E, Lindefors N, BMC Psychiatry [BMC Psychiatry], ISSN: 1471-244X, 2010 Jul 02; Vol. 10, pp. 54.

Clinician-assisted Internet-based treatment is effective for panic: A randomized controlled trial.  Wims, Edward; Titov, Nickolai; Andrews, Gavin; Choi, Isabella; Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, Vol 44(7), Jul, 2010. pp. 599-607.

Computer therapy for the anxiety and depressive disorders is effective, acceptable and practi-cal health care: A meta-analysis.  Andrews, Gavin; Cuijpers, Pim; Craske, Michelle G.; McEvoy, Peter; Titov, Nickolai; PLoS ONE, Vol 5(10), Oct 13, 2010.

__________

Clínica de l’Ansietat. Teràpia cognitiu-conductual. Psicòlegs a Madrid i a Barcelona especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Preguntes més freqüents

Els tractaments psicològics de l’ansietat, consisteixen només a parlar?

Els tractaments psicològics no tenen l’objectiu d’alleujar verbalment del pacient, ni s’aspira a millorar els problemes simplement parlant-ne. Naturalment, el pacient i l’especialista s’entenen parlant, però la intervenció psicològica va més enllà de la comunicació verbal i l’anàlisi del problema: cal que el pacient tingui una gran implicació en resoldre el seus problemes i cal seguir diferents procediments, molts dels quals són fora de la consulta, per aconseguir el canvi que es busca mitjançant la modificació dels símptomes, el replantejament de les situacions i l’afrontament més efectiu de l’ansietat, allò que l’origina i que la manté.

Categories
Prevenció de l’Ansietat

Ansietat i alimentació

 

Allò que mengem té efectes directes sobre com ens sentim físicament i emocional. Quan es parlar de nutrició no es poden utilitzar termes absoluts; tots els aliments dels quals parlarem es poden consumir en quantitats adequades. El que és important és mantenir dietes equilibrades i variades, i conèixer com pot afectar-nos el consum abusiu d’alguns productes.

Una part de l’ansietat que s’experimenta pot ser causada pel consum de diferents estimulants, així com a deficiències en vitamines o minerals concrets.

Convé limitar el consumo de:

  • Greixos, vísceres i xarcuteria (embotits, patés i foie-gras), llet condensada, làctics enriquits amb nata, formatges greixosos, pastes farcides, productes de pastisseria i rebosteria industrial, etc. Modereu el consum d’àpats rics en greixos saturats (mantega, formatge, llet sencera, gelats, cremes, greixos de la carn, pastes industrials, oli de palma, etc.). El consum excessiu de greixos pot afavorir la obesitat i elevar els nivells de colesterol, que crea un esforç innecessari en el sistema cardiovascular, fet que a més pot intensificar algunes de les manifestacions simptomatològiques de l’ansietat.
  • Estimulants (cafè, te, refrescos amb cafeïna, extractes de guaranà, ginseng) i alcohol. Alguns aliments i begudes que acompanyen els àpats poden portar substancies que estimulen el sistema nerviós i sobreactiven l’organisme, que pot provocar l’ansietat, nerviosisme i insomni. Al mateix temps, redueixen la disponibilitat de vitamines i minerals en el cos. L’estimulant de consum més freqüent és la cafeïna, present en el cafè, en algunes begudes de cola i en algunes de les que s’anomenen energitzants. No es recomana beure més de 100 mm/dia de cafeïna. Això equival a una tassa de cafè o a dues begudes de cola. Si hi ha problemes d’ansietat, millor prendre cafè descafeïnat, refrescos sense cafeïna o infusions sense estimulants. La teïna, present en el te, també té efectes estimulants. L’alcohol, si bé en la fase inicial immediatament posterior al consum té un efecte desinhibidor, fet que porta algunes persones a pensar que és un euforitzant, el cert és que es tracta d’un depressor del sistema nerviós, que pot alterar negativament l’estat d’ànim, i en persones propenses, induir, com a efecte rebot, manifestacions d’ansietat hores després del consum.
  • Sals i sucres. La sal disminueix les reserves de potassi en el nostre cos, un mineral molt important per al funcionament apropiat del sistema nerviós. La sal pot augmentar la pressió sanguínia, que posa a prova el cor i les arteries. Es recomana no excedir un gram de sal per dia. El sucre no conté nutrients essencials, subministra una dosis forta d’energia immediata per al cos, que a vegades pot ser excessiva i innecessària. Eviteu sempre que pugueu aquells àpats fets a base de sucres refinats. Malgrat això, no caigueu en l’error de substituir aquest sucre per edulcorants artificials, ja que també poden provocar ansietat i altres problemes de salut si es consumeixen en excés.
  • Additius i altres productes artificials. Existeixen molts additius químics utilitzats en els processament de menjar industrial. Encara no es coneixen bé els efectes sobre l’organisme a llarg termini. Són productes que el cos processa amb més dificultat. EL processament industrial sostreu molts nutrients i vitamines dels aliments, és millor minimitzar el consum de menjar ràpid, sabor artificials i additius químics. Cal mencionar especialment el Glutamat de Monosodi (MSG), un additiu artificial que s’utilitza per realçar sabors, freqüentment utilitzats per cuinar en restaurants, especialment de menjar xinès. Pot tenir un efecte irritatiu fort sobre el sistema nerviós i pot arribar a produir, en casos extrems, mals de cap, formigueig, entumiment i mal al pit. S’ha de tenir un compte especial amb el consum de carns procedents d’animals que haurien pogut ser alimentats amb hormones per promoure l’engreix i el creixement ràpid; així com productes vegetals en el cultiu dels quals s’hauria utilitzat pesticides. Es tracta de productes molt tòxics.

Convé no descuidar el consum de:

  • Llet, iogurts i altres llets fermentades, productes làctics no excessivament greixosos o dolços i formatges.
  • Carns (preferiblement les menys greixoses) peix, ous i derivats.
  • Cereals, patates i llegums, especialment derivats integrals, musli o cereals d’esmorzar integrals. Alguns d’aquests aliments són rics en hidrats de carboni. Formen part de les matèries primes que l’organisme necessita per obtenir energia. És una opció més saludable que utilitzar menjars rics en sucres com gelats o xocolates.
  • Verdures, hortalisses i fruites. Tenen un valor nutritiu destacable, aporten minerals i vitamines imprescindibles i són fàcils de digerir. Afavoreixen l’absorció del triptòfan, precursor de la serotonina, un neurotransmissor que regula l’estat d’ànim i l’ansietat. Fruites, vegetals i cereals integrats són un font de fibra excel·lent. L’ansietat pot provocar diferents problemes digestius, entre els quals malestar intestinal i estrenyiment. Ingerir més fibra ajudarà a un millor trànsit intestinal. Si podeu escollir, mengeu fruites senceres més que no pas sucs.
  • Aigua, sucs, sucs d’hortalisses, infusions no estimulants, fruits secs, sucs d’oliva i llavors.

Nutrients específics

Hi ha alguns nutrients específics que poden ajudar al nostre organisme a gestionar-se millor en situacions d’ansietat.

Calci

És necessari per mantenir un balanç electrolític, per a la contracció muscular, la transmissió nerviosa, la regulació de la divisió cel·lular, la secreció hormonal i la formació de l’os i de les dents. Algunes investigacions indiquen que el calci podria ajudar a baixa la pressió sanguínia. Un dèficit podria provocar: agitació, depressió, palpitacions, insomni i irritabilitat. El calci es troba en tots els productes làctics i derivats, la soja, el tofu; les hortalisses de fulla verda com el bròquil o els naps també són una font de calci bona.

 Àcid alfa-linolènic (família Omega 3)

Alguns estudis indiquen que una carència d’àcid alfa-linolènic podria facilitar l’aparició d’atacs de pànic. Principalment es troba en el peix —especialment en la tonyina i el salmó—, però també es troba en quantitats importants en l’oli de llinosa, en les llavors de mostassa, les pipes de carbassa, en la soja, les nous, etc. A més, cada vegada hi ha més productes en el mercat enriquits amb àcids de la família d’Omega 3.

Magnesi

Ajuda en la relaxació muscular, el manteniment del múscul cardíac, la transmissió neuromuscular i l’eixamplament dels vasos sanguinis. Un dèficit de magnesi pot provocar: agitació, ansietat, confusió mans i peus freds, depressió, insomni, inquietud. Alguns aliments rics en magnesi són els espinacs, els alvocats, les pipes de carbassa i de gira-sol, ostres, ametlles, etc.

Família de la vitamina B

Ajuden a obtenir energia actuant com a ensimes per convertir nutrients complexos amb els carbohidrats en unitat energètiques més simples. Són importants per al funcionament normal del sistema nerviós i són d’ajuda tant per poder-nos relaxar com per aconseguir l’energia necessària diàriament. Un dèficit de vitamina B pot provocar: fatiga, irritabilitat, nerviosisme, depressió, insomni, pèrdua de la gana, etc.

Complements nutricionals i altres

Els estats d’ansietat impliquen un gran desgast físic i mental i, per tant, pot ser recomanable prendre alguns suplements de vitamines i minerals, sempre amb la supervisió o l’assessorament d’un especialista. No obstant això, cal ser molt caut, ja que alguns complements vitamínics que s’anuncien com a indicats en estats de manca inclouen en la seva fórmula substancies excitants com el ginseng o el guaranà que justament poden provocar o agreujar un quadre d’ansietat.

D’altra banda, les begudes que coneixem com a energètiques solen contenir estimulants com la cafeïna i la taurina, o els extractes de ginseng o guaranà abans mencionats, fet pel qual resulten tan poc recomanables com el cafè o el te.

Com menjar?

L’estrès i l’ansietat poden agreujar-se no només pel que es menja, sinó també per la forma com es fa. És aconsellable que:

  • No mengeu massa ràpid o mentre es camina; menjar assegut a la taula i plat per plat, sense barrejar-los.
  • Mastegueu el menjar com a mínim 15 o 20 vegades per mossegada.
  • No mengeu gaire o fins al punt de sentir-se inflat.
  • Ingeriu quantitats moderades de líquid durant l’àpat; beure massa pot diluir els àcids estomacats i els enzims digestius (entre un i dos gots d’aigua per àpat és suficient).
  • Feu varis àpats al dia, entre tres i cinc i que no siguin copiosos.
  • Repartiu els àpats regularment durant el dia per evitar descensos bruscos en el nivell de glucosa en sang.
  • Planifiqueu i respecteu els horaris dels àpats; també és millor tenir pensats els menús per poder comprar i preparar el que necessitem amb temps.
  • Comenceu el dia amb un bon esmorzar, ajudarà a evitar el descens de sucre en sang (hipoglucèmia) que sol produir-se a mig matí i que pot provocar nerviosisme i irritabilitat.
  • Utilitzeu preferiblement maneres de cocció menys grasses: planxes, graelles, rostit, microones i coccions en aigua.
  • Modereu els fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats.

Respectar aquests hàbits us ajudarà a digerir i assimilar adequadament el menjar, afavorirà l’absorció de nutrients i us evitarà molèsties digestives i intestinals. Mengeu bé. És important tenir una dieta variada que asseguri el consum de tots els nutrients essencials necessaris per mantenir-se sa. Una nutrició equilibrada és fonamental per mantenir una salut general, però també per poder gestionar millor la nostra ansietat i regular l’estat d’ànim.

De la mateixa manera que és important cuidar-se desde la vessant física, ho és fer-ho desde la psicològica i emocional. Un tractament psicològic t’ofereix eines i estratègies per aprendre a gestionar, reduïr i eliminar la teva ansietat.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

_________
Font: Marc Coronas. Clínica de l’Ansietat. Psicólegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Vídeo il-lustratiu: Hábitos de alimentación (UNED-RTVE2)

Altres vídeos relacionats

Categories
Tractament de l’Ansietat

¿Cuánto cuesta, cuánto dura, un tratamiento psicológico de problemas de ansiedad? (Text en castellà)

¿Los tratamientos psicológicos son muy caros?

Los precios y duración de las consultas psicológicas pueden variar en función de los centros asistenciales. En términos generales, las visitas suelen tener una duración de entre 45 y 60. En el ámbito de la asistencia privada las sesiones de consulta cuestan alrededor de 50-70 euros cada una. Los tratamientos psicológicos de los trastornos de ansiedad requieren, en general, un promedio de 12-18 sesiones, un tratamiento psicológico puede costar en torno a los seiscientos o novecientos euros, que se van pagando en unos meses, en función de cómo se hayan distribuido las sesiones.

En muchas ocasiones, el acceso a un tratamiento psicológico, más allá del indudable esfuerzo económico que pudiera suponer, es un problema de prioridades individuales, por un lado, y de implicación personal en la búsqueda de resultados y condiciones psicológicamente satisfactorios, por otro.

¿Cuánto suelen durar los tratamientos psicológicos de la ansiedad?

Para los trastornos de ansiedad, los tratamientos psicológicos que han demostrado una mayor efectividad son los basados en procedimientos llamados cognitivo-conductuales. Estos tratamientos, en la mayoría de casos, duran alrededor de 12-18 sesiones por término medio. Son pues tratamientos de tiempo limitado, donde se sigue un programa previamente establecido cuyas líneas básicas están trazadas en función del paciente, su caso y sus circunstancias. En algunos casos, dependiendo de la severidad de las alteraciones, o si se presentan acompañadas de otras, los tratamientos pueden ser más largos.

¿Los resultados de los tratamientos psicológicos son difíciles de apreciar y tardan en aparecer?

Desde un punto de vista práctico, lo que hace que los trastornos de ansiedad lo sean, son los problemas de salud que originan, y lo incapacitantes que resultan. La diferencia entre dormir o no dormir, tener molestias físicas o no tenerlas, concentrase o no concentrarse, son fáciles de apreciar, medir y objetivar. Es algo tangible, que se puede “palpar”.

Poder moverse libremente o no, desenvolverse mejor socialmente o no, estar atrapado en rumiaciones y rituales o estarlo mucho menos, son experiencias que pueden sentirse claramente y que pueden cuantificarse objetivamente mediante diversos indicadores y puntos de vista (profesionales, económicos, afectivos, espaciales, lúdicos).

En los trastornos de ansiedad la mejora sintomatológica, mediante tratamientos psicológicos, se manifiesta en el transcurso de las primeras semanas; inmediatamente después se aprecia en la superación de miedos; posteriormente en el desarrollo de habilidades de afrontamiento ante problemas y fuentes de ansiedad, y finalmente en el cambio de actitudes o valores si es el caso.

La mayoría de los resultados aparecen en un plazo corto y medio, si bien su consolidación requiere mantener algunos esfuerzo o condiciones más allá incluso del periodo de tratamiento. Se ha de tener también en cuenta que algunos pacientes con trastornos de ansiedad presentan, conjuntamente, otros problemas psicológicos cuyo abordaje, puede requerir técnicas, procesos y tiempos, distintos de los aquí señalados.

 ¿Los tratamientos psicológicos consisten solo en hablar?

Los tratamientos psicológicos no tienen por objetivo el deshago verbal del paciente, ni se aspira a la mejora de los problemas simplemente por hablar de ellos. Naturalmente, el paciente y el especialista se entienden hablando, pero la intervención psicológica va más allá de la comunicación verbal y el análisis de los problemas: se requiere del paciente una elevada implicación en la resolución de sus problemas y ha de seguir diferentes procedimientos, muchos de ellos fuera de la consulta, para conseguir el cambio que se busca a través de la modificación de los síntomas, el replanteamiento de las situaciones y el afrontamiento más efectivo de la ansiedad, lo que la origina y la mantiene.

_________
Fuente: Clínica de la Ansiedad. Psicólogos y psiquiatras. Barcelona y Madrid. Especialistas en el tratamiento de la ansiedad. Terapia cognitivo-conductual

Categories
Cercar ajuda

Xat d’Ayuda Mútua

El xat està destinat a persones que tenen problemes d’ansietat i pretenen comunicar-se entre si, en temps real, amb la finalitat de donar-se suport mútuament. Per participar en el xat  és necessari registrar-se. Utilitzeu un àlies per identificar-vos; no publiqui dades personals (nom i cognoms, direccions, telèfons, etc.).

En el xat, no hi intervenen especialistes. Cal anar amb compte, i posar en entredit, la participació de qualsevol persona que es presenti o intervingui com a tal.

És imprescindible utilitzar un llenguatge correcte, amable, respectuós i constructiu amb totes les persones que participen. El contingut dels missatges és responsabilitat únicament i exclusiva de qui els escriu, són manifestacions a títol personal, no se’ls ha de donar cap altre valor o transcendència, ni prendre’ls com a base per prendre decisions que afectin la salut.

No es permet la publicitat de productes o serveis, ni l’apologia de creences o ideologies. Clínica de l’ansietat es reserva el dret d’admetre als participants i/o de bloquejar-ne la participació si, segons el seu judici exclusiu, no segueixen les normes i les finalitats del xat.

És important participar-hi, no només per a sol·licitar o rebre suport, sinó també per oferir-lo. Com a xat d’ajuda mútua, el xat està basat en el principi de reciprocitat.

El xat no és el lloc adequat per plantejar o buscar respostes a situacions extremes, límits, crítiques o urgents. En aquests casos, recorreu a especialistes sanitaris, serveis socials o a persones amb les que pugueu comunicar-vos presencialment. Són qüestions que els participants no poden assumir, perquè són desbordants, i poden generar molta angoixa.

Conegueu les nostres condicions d’ús i la política de privacitat

Categories
Preguntes més freqüents

Els resultats dels tractaments psicològics de l’ansietat, tarden molt a aparèixer?

En els trastorns d’ansietat, la millora simptomatològica, mitjançant tractaments psicològics, es manifesta en el transcurs de les primeres setmanes; immediatament després, s’aprecia en la superació de les pors; posteriorment, en el desenvolupament d’habilitats d’afrontament enfront a problemes o fonts d’ansietat i, finalment, en el canvi d’actituds o valors, si és el cas.

La majoria dels resultats apareixen en un curt o mig termini, encara que per consolidar-ho cal mantenir alguns esforços o condicions més enllà, fins i tot, del període de tractament. També s’ha de tenir en compte que alguns pacients amb trastorns d’ansietat presenten, conjuntament, altres problemes psicològics, l’abordatge del qual pot necessitar tècniques, processos i temps diferents als que s’han mencionat aquí.

Categories
Tractament de l’Ansietat

¿Por qué pueden fallar los tratamientos? (Text en castellà)

Exponemos a continuación aquellos motivos que con más frecuencia están detrás de los tratamientos parcial o totalmente fallidos.

DIAGNÓSTICOS INCORRECTOS: Previamente a cualquier intervención, es necesario hacer una cuidadosa evaluación del problema. Después de esta evaluación y del análisis de los datos obtenidos, se establece un diagnóstico, en base al cual se fundamenta el tratamiento. Por lo tanto, si se falla con el diagnóstico, el tratamiento seguramente no funcionará. Los fallos en el diagnóstico pueden deberse a insuficiencias en el proceso de exploración y obtención de datos, o a la mala interpretación de los mismo. Es más probable en aquellos casos que no encajan exactamente en ninguno de los trastornos de las clasificaciones internacionales.

TRATAMIENTOS INADECUADOS O MAL APLICADOS: Los métodos científicos aplicados al estudio de los mecanismos de acción y la efectividad de los tratamientos, demuestran, en función del trastorno y sus características, que unas intervenciones terapéuticas son más eficaces que otras. No obstante no sólo se ha de elegir el tratamiento adecuado en función del diagnóstico adecuado, es necesaria también su correcta aplicación: competencia y habilidad del terapeuta, elección de las condiciones de aplicación más favorables y adaptación al paciente y sus circunstancias.

MALA RELACIÓN TERAPEUTA-PACIENTE: Las intervenciones terapéuticas, cualquiera que sea su naturaleza, se desarrolla a través de una relación interpersonal. Es esencial que haya una buena relación de comunicación y entendimiento entre el paciente y el terapeuta, que facilite el trabajo conjunto. Si la terapia toma un tono negativo o amenazante, difícilmente podrá conseguir los resultados esperables. La mala relación terapéutica puede deberse a la actitud del terapeuta, a la del paciente, a la falta de entendimiento mutua por diferencias en los lenguajes usados, etc.

FALTA DE ADHESIÓN AL TRATAMIENTO, Y/O SEGUIMIENTO INADECUADO DE LAS PRESCRIPCIONES: Este problema se relaciona estrechamente con la falta de motivación e implicación por parte del paciente, resistencia al cambio, factores de personalidad y del propio trastorno, mala relación especialista-paciente. Por otro lado, la falta de seguimiento de las prescripciones terapéuticas es más probable que ocurra si el trastorno no presenta síntomas visibles o molestos, si el tratamiento es preventivo, cuando el tratamiento exige grandes cambios en el estilo de vida (lo que antes era automático y aparentemente inocuo, ahora pasa a ser objeto de continuas decisiones), cuando el tratamiento tiene efectos demorados o escasos.

CREENCIAS ERRÓNEAS DEL PACIENTE SOBRE LA PSICOLOGÍA, LA PSIQUIATRÍA, Y LOS PROFESIONALES: Serían ejemplos de éstas el tener pocas expectativas de éxito sobre la terapia (lo que entorpecería, cuando no paralizaría, el desarrollo del tratamiento); demasiadas expectativas de éxito, creer que los resultados se darán rápidamente; pensar que es el psicólogo o psiquiatra el que resolverá el problema; pensar que acudir a terapia afectará negativamente a la propia imagen o a la que otros tienen de nosotros. La gente tiene, en ocasiones, una visión equivocada de las posibilidades de actuación del psicólogo y/o psiquiatra. En primer lugar el cambio psicológico no es inmediato. Requiere, la mayoría de veces, cambios en planteamientos o hábitos muy arraigados, y, eso, significa tiempo y esfuerzo. Además, en este cambio, el principal responsable es el paciente. La terapia es un trabajo conjunto. El objetivo final es que la persona sea dueña de su propia vida, y que tenga los conocimientos, medios y habilidades necesarias para recuperar, conservar y/o mejorar su bienestar, así como para afrontar nuevos situaciones que se deseen generar o problemas que puedan surgir.

PERSISTENCIA DE ESTRATEGIAS, PENSAMIENTOS, O HÁBITOS CONTRAPRODUCENTES: La actividad de una persona frente a un problema se centra fundamentalmente en resolverlo. Antes incluso de consultar con el especialista la persona ha desarrollado sus propias presunciones sobre lo que le acontece, calculado posibles consecuencias en diferentes órdenes, y, muy probablemente, ha tomado iniciativas tendentes a recuperar la normalidad. Algunas de estas iniciativas, alguna de las soluciones intentadas, no sólo no mejoran el problema sino que contribuyen a perpetuarlo y agravarlo. Tienen además otro inconveniente: pueden neutralizar el efecto positivo de los procedimientos o técnicas adecuados. Un ejemplo muy conocido, de entre los varios existentes, sería recurrir a la hiperventilación para corregir la sensación de ahogo o falta de aire. El efecto será el incremento de la propia sensación de ahogo, la tasa cardiaca etc. Si este procedimiento se utilizase, además, en el contexto de un programa terapéutico basado en la exposición, es probable que se produzcan interferencias indeseables. Los procedimientos contraproducentes, si no se repara específicamente en ellos, es probable que no se desactiven automáticamente por la simple introducción de los nuevos procesos terapéuticos. Pero la utilidad de identificar y desactivar tempranamente el afrontamiento espontáneo contraproducente no se limita a posibilitar una mayor efectividad de las técnicas terapéuticas en uso, sino que dicha operación en sí misma supone normalmente un alivio sintomatológico apreciable. En la medida en que los procedimientos contraproducentes contribuyen a agravar el cuadro, o mantenerlo en ausencia de los desencadenantes originales, e incrementar la incapacitación de quien los sufre (y en cierto modo los provoca), su identificación e interrupción conlleva una mejora del síndrome y sus consecuencias.

RESISTENCIA AL CAMBIO: Se trata de una oposición activa, más o menos consciente, al cambio o cambios que supondría conseguir los objetivos terapéuticos. Esta resistencia puede deberse al miedo a perder la forma en que se estaba percibiendo la realidad; a la anticipación de consecuencias negativas tras el cambio como pérdida de pagas o cuidados de otras personas; a la existencia de una dependencia psicológica o social vinculada al trastorno; a creer que el cambio perjudicará a personas importantes de su entorno; al temor por el desconocimiento de cómo será o se comportará tras el cambio; o a la falta de motivación por el cambio (esto último es típico de aquellos casos en que el paciente acude a terapia por iniciativa, o bajo cierta presión o condicionamiento, de otros).

ENTORNO O PERSONAS DEL ENTORNO QUE FAVORECEN QUE EL PROBLEMA SE MANTENGA: determinadas características del entorno (por ejemplo, una persona que trabaja en casa y padece agorafobia) o determinados comportamientos de las personas (por ejemplo, fomentar la dependencia del paciente) pueden contribuir a perpetuar el problema. En el caso de las personas, no necesariamente han de tener el propósito de mantener el problema. Puede ser incluso que sea su manera de intentar ayudar al paciente a solucionarlo.

ABANDONO PREMATURO DE LOS TRATAMIENTOS: Se trata de algo bastante frecuente, sobre todo cuando el paciente comienza a notar las primeras mejorías. En estos casos, como la mejora no está aún estabilizada ni consolidada, es probable que haya recaídas o altibajos innecesarios, con las consecuencias que ello implica (desánimo, pérdida de credibilidad en el tratamiento o en los profesionales, incremento de la sensación de indefensión frente al problema, etc.). El objetivo de cualquier tratamiento no es sólo conseguir una mejora, sino también consolidarla. Es probable que tras una primera fase de aplicación del tratamiento puedan haberse aplacado los síntomas, no obstante, hay que continuarlo y agotarlo convenientemente, para consolidar la mejora actual, y prevenir y afrontar futuras recaídas.

EXISTENCIA DE OTROS PROBLEMAS QUE DIFICULTAN EL DESARROLLO DEL TRATAMIENTO: La efectividad de las técnicas de exposición, por poner un ejemplo ilustrativo, se vería mermada o impedida por la existencia de un estado de ánimo muy deprimido, el consumo de alcohol o el uso indebido de ansiolíticos. También podría dificultarse el buen devenir del tratamiento como consecuencia de condiciones generales adversas, por ejemplo, mala adaptación social, laboral o conyugal, otros problemas de salud, etc.

Para saber más

Penzo, W. (1999). Psicología per a les ciències de la salut. Edicions Universitat de Barcelona

Labrador, F.J.; Echeburúa, E.;Becoña, E. (2000). Guía para la elección de tratamientos psicológicos efectivos: hacia una nueva psicología. Madrid. Ed. Dykinson.

Greenberg, L.S.; Nice, L.N.; Elliott, R. (1996). Facilitando el cambio emocional Barcelona. Ed Paidòs.

Baeza Villarroel, J.C.(1994). Afrontamiento espontáneo contraproducente en trastornos por ansiedad ISBN: 84-490-0131-5. Tesis doctoral. Publicaciones de la UAB. Barcelona.

__________
Fuente: Luna, M. y Baeza, J.C. (2002) . Clínica de la Ansiedad. Barcelona y Madrid. Psicólogos y psiquiatras. Terapia cognitivo-conductual 

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.