Es cura l’ansietat?

En l´origen i manteniment del trastorn d´ansietat influeixen diversos factors. Sintèticament, podem reunir-los en tres grans grups: els factors predisposicionals, relatius a la vulnerabilitat, especialment la de tipus biològic, de l´individu per patir un trastorn; els factors activadors, vinculats a la percepció de perill o amenaça i capaços d´activar el trastorn; i els factors de manteniment, que contribueixen a sostenir el trastorn un cop aparegut.

L´ansietat no es redueix a cap d´aquests factors aïlladament, sinó a una determinada relació entre ells, sense que necessariàment a tots els trastorns, o persones que els pateixen, hagin de concórrer  tots i cadascú d´ells en la mateixa mesura.

Estem parlant de factors de tipus biològic, uns, psicològics, altres, i socials o contextuals uns tercers. Alguns poden ser crònics, en el sentit de permanents i no modificables específicament amb els actuals coneixements i tècniques terapèutiques; altres permanents, però regulables; altres circumstancials o episòdics, modificables o no.

Si haguéssim d´identificar l´ansietat amb algun d´aquests factors, i ens preguntéssim si es cura o no, si es cura o es controla, si es millora per sempre o persisteix, aniríem variant la resposta en funció de les característiques del factor al que haguéssim reduït l´ansietat. Però ja hem assenyalat  que l´ansietat és un sistema de factors i relacions  vinculades d´alguna manera amb l´activació davant d´algun tipus d´amenaça. Rarament, hi ha un únic factor que tingui la capacitat crítica de determinar el sistema, enfront a la influència d´altres. La majoria dels factors, a la majoria dels casos, tenen un valor condicionant, no determinant, a la relació al sistema resultant, per un altre costat constantment canviant.

Els interrogants expressats anteriorment, en aquests termes formulats, poden tenir interés pels investigadors i especialistes, en funció dels factors sobre els que centren els seus estudis, però plantejats pels pacients, que els viuen de manera global i integrada, poden  tornar-se a vegades en preguntes capciosas, simplificacions, o simplement, expressió de les pròpies pors al respecte.

Per a qui la pateix, més enllà de si l´ansietat es cura o es millora, s´activa o desactiva, es controla, és crónica, episòdica o cojuntural, les qüestions bàsiques, tangibles i res especulatives són dos: per un costat, si l´ansietat genera problemes importants de salut i per un altre, si resulta incapacitant, de manera significativa, respecte dels projectes de la persona o el manteniment de su estatus quo social, laboral, de salut, etc.

S´ha de tenir, també, en compte que en alguns casos l´ansietat coexisteix amb altres trastorns, la qual cosa  pot condicionar la seva naturalesa, la seva evolució i la seva resposta als tractaments.

A la pregunta de si l´ansietat va a produir problemes importants de la salut i incapacitació per sempre, la resposta  és no, a la majoria dels casos, si es tracta adeqüadament.

A la pregunta de si s´ha de seguir tractament durant tota la vida, la resposta és no, a la majoria dels casos.