Categories
CDA en otros canales de TV

RTVE-1. Pulso al miedo (text en castellà)

Programa emitido el 21-4-15 por el Canal 24h, de RTVE, sobre diversas fobias y su tratamiento. Las imágenes de los minutos 10,40 al 15,50 corresponden al programa Conducir Sin Miedo; y las imágenes de los minutos 19,20 al 22,18 al programa Volar Sin Miedo, ambos organizados por Clínica de la Ansiedad para superar dichos miedos

http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-tve-pulso-miedo/3098909/

Categories
Programes a la carta

El Dr. Baeza en directo: La ansiedad y el miedo a perder el control

Programa emès en directe el 4 de desembre de 2014. Presentat per Paulí Castelló, amb la participació del Dr. J. Carlos Baeza, dedicat en aquesta ocasió a la por a perdre el control sobre el propi pensament, conducta o impuls, temor habitual en els trastorns d’ansietat.

En certa manera, aquest sentiment, o pre-sentiment, és inherent a l’experiència d’ansietat elevada. Si l’ansietat guarda relació amb la percepció de veure’s desbordat, és natural que, subjectivament, dita experiència s’equipari a la pèrdua de control sobre un mateix o sobre el medi.

Categories
Visuals

Canal Clínica de l’Ansietat

¿Qué es el canal de Clínica de l’Ansietat?

Un canal de video de YouTube que tracta sobre l’ansietat, els seus problemes i les seves solucions. Oferim informació i recursos sobre l’ansietat, amb mitjans audiovisuals, per pacients, familiars, i en per totes les persones interessades. Els videos tenen un caracter divulgatiu, encaminat a afavorir el coneixement i la prevenció de l’ansietat i altres problemes relacionats.

Categories
Per a professionals

Llibres sobre ansietat, tècnics

Aldaz, J. A., & Sánchez, M. (2008) Obsesiones y compulsiones. Madrid: Editorial Síntesis.

Andrews, G., Creamer, M., Crino, R., Hunt, C., Lampe, L. y Page, A. (2003). The treatment of anxiety disorders: Clinician guides and patient manuals (2ª ed.). Cambridge: Cambridge University Press.

Antona, C. (2009) Fobia social: evaluación y tratamiento. Editorial Trillas. México D.F.

Antony, M.M. y Stein, M.B. (Eds.)(2009). Oxford handbook of anxiety and related disorders. Nueva York: Oxford University Press.

Antony, M., & Swinson, R. (2014). Manual práctico para el tratamiento de la timidez y la ansiedad social: Técnicas demostradas para la superación gradual del miedo. Bilbao: Desclée de Brouwer

Agras, S. (1987). Pánico. Cómo superar los miedos, las fobias y la ansiedad. Barcelona: Lábor.

Astin,M.C.y Resick, V.E. (1997): Tratamiento cognitivo- conductual del tratorno de estrés postraraumático. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI.

Bados, A. (1995). Agorafobia – I: Naturaleza, etiología y evaluación. Barcelona: Paidós.

Bados, A. (1995). Agorafobia – II: Tratamientos psicológicos y farmacológicos. Barcelona: Paidós.

Bados, A. (2000). Agorafobia y ataques de pánico. Madrid: Pirámide.

Bados, A. (2011). Tratando… pánico y agorafobia. Madrid: Pirámide.

Bados, A. (2015). Trastorno de ansiedad generalizada: Guía para el terapeuta. Madrid. Beck, A., & Emery, G. (2014). Trastornos de ansiedad y fobias: Una perspectiva cognitiva. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Barlow, D., Farchione, T., Fairholme. C., Ellard, K., Boisseau, C., Allen, L., & Ehrenreich-May, J. (2015). Protocolo unificado para el tratamiento transdiagnóstico de los trastornos emocionales. Madrid: Alianza Editorial.

Barquero, J. (2007). Trastornos de ansiedad: Las fases iniciales de las enfermedades mentales. Barcelona: Masson.

Beck, A., & Emery, G. (2014). Trastornos de ansiedad y fobias: Una perspectiva cognitiva. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Belloch, A., Cabedo, E., & Carrió, C. (2010). TOC Obsesiones y compulsiones. Madrid: Alianza Editorial.

Bennett-Levy, J.; Butler, G.; Fennell, M. et al. (2005). Oxford Guide to Behavioural Experiments in Cognitive Therapy. Oxford New York: Oxford University Press.

Bieling, P. J.; McCabe, R. E.; Antony, M. M. (2006). Cognitive-Behavioral Therapy in Grups. New York: The Guilford Press.

Block, S., & Bryant, C. (2013) Cuaderno de trabajo para el tratamiento comportamental del trastorno de estrés postraumático (TEPT). Bilbao: Editorial Desclée de Brower.

Bobes, J.; Bousoño, M.; Calcedo,A y Gonzélez,M.P. (2000). Trastorno de estrés postraumático. Barcelona: Masson.

Botella, C. y Ballester, R. (1997). Trastorno de pánico: Evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca.

Bravo, M. F. (2008). Psicofarmacología para psicólogos. Madrid: Síntesis.

Caballo, V. E. (2000). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades Sociales. Madrid: Siglo XXI.

Capafons, B. y Sosa, C. (2008). Tratando Fobias Específicas. Madrid: Editorial Pirámide.

Carrillo, F., & Amorós, M. (2008). Ansiedad por separación: Psicopatología, evaluación y tratamiento. Madrid: Pirámide.

Cervera,S.; Roca,M. y Bobes, J.(1998). Fobia Social. Barcelona: Masson S.A.

Clark, D. y Beck, A. (2010). Cognitive therapy of anxiety disorders: Science and practice. Nueva York: Guilford. En castellano: Terapia cognitiva para los trastornos de ansiedad: ciencia y práctica. Bilbao, 2012. Editorial Desclée de Brouwer

Comeche, M. i:; Díaz, M. I. y Vallejo, M. A. (1995). Cuestionarios, inventarios y escalas: Ansiedad, depresión y habilidades sociales. Madrid: Fundación Universidad-Empresa.

Craske, M.G y Lewin, M.R. (1997). Trastorno por pánico. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI.

Deffenbacher, J.L. (1997). Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalizada. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 241-263). Madrid: Siglo XXI.

Echeburua, E. y Corral, P. (2009). Trastornos de ansiedad en la infacia y adolescencia. Madrid: Editorial Pirámide.

Echeburúa, E. (1993). Ansiedad crónica: Evaluación y tratamiento. Madrid: Eudema.

Echeburúa, E. (1995). Evaluación y tratamiento de la fobia social. Barcelona: Martínez Roca.

Echeburúa, E. (1993). Evaluación y tratamiento psicológico de los trastornos de ansiedad. Madrid: Fundación Universidad-Empresa.

Echeburúa, E. y de Corral, P. (1992). La agorafobia. Nuevas perspectivas de evaluación y tratamiento. Valencia: Promolibro.

Echeburúa, E. y de Corral, P. (1995). Técnicas de exposición: Variantes y aplicaciones. En F.J. Labrador, J.A. Cruzado y M. Muñoz (Eds.), Manual de técnicas de modificación y terapia de conducta (pp. 422-456). Madrid: Pirámide.

Eifert, G. H. y Forsyth J. P. (2005). Aceptance and commitment therapy for anxiety disorders. Oakland: New Harbinguer Publications.

Eifert, G., & Forsyth, J. (2014). La terapia de aceptación y compromiso para trastornos de ansiedad: Guía de intervención terapéutica mediante estrategias de cambio de conducta basadas en la consciencia plena, la aceptación y los valores. Bilbao: Mensajero.

Ellis,A.(1980). Razón y emoción en psicoterapia. Bilbao: EDB.

Estévez, A., Ramos, J., & Martín, J. (2015). Tratamiento transdiagnóstico de los desórdenes emocionales. Madrid: Editorial síntesis.

Fernández-Teruel, A. y Cols.(2010). Psicofarmacología, terapias psicológicas y tratamientos combinados. Barcelona: Editorial UOC.

Foa, E. B.; Keane, T. M.; Friedman, M. J. (2003). Tratamiento del estrés postraumático. Barcelona: Ariel Psicología.

Fonseca Pedrero, E. (Coord.). (2021). Manual de tratamientos psicológicos (Adultos). Madrid: Editorial Pirámide. 

Freeman, C. y Power, M. (Eds.). (2007). Handbook of evidence-based psychotherapies: A guide for re-search and practice. Chichester: Wiley & Sons.

Freeston, M.H y Ladouceur, R. (1997). Análisis y tratamiento de las obsesiones. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 137-169). Madrid: Siglo XXI.

Gavino, A. (2012). Tratando… trastorno obsesivo-compulsivo: Técnicas, estrategias generales y habilidades terapéuticas. Madrid: Ediciones Pirámide.

Gómez Jarabo, G.(1997). Farmacología de la conducta. Madrid: Síntesis.

Guerrero, M., & Maldonado, G., Sánchez, J. (2009). Ansiedad social: Manual práctico para superar el miedo. Madrid: Ediciones Pirámide.

Haynes, S. N., Godoy, A., & Gavino, A. (2011) Cómo elegir el mejor tratamiento psicológico.  Madrid: Ediciones Pirámide.

Hayes, S. C.; Strosahl, Wilson, K. G. (2003). Aceptance and commitment therapy. New York: The Guilford Press.

Heimbreg, R. G.; Liebowitz, M. R. et al. (2000). Fobia Social: Diágnóstico, evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca.

Jorquera, A., & Guarch, J. (coordinadoras) (2009). Tratando… trastorno distímico y otros trastornos depresivos crónicos. Madrid: Pirámide.

Labrador, F.; Echeburua E. y Becona E. (2000). Guía para la elección de tratamientos psicológicos efectivos. Madrid: Dykinson.

Lázaro, A. (2008). El trastorno obsesivo-compulsivo: Manual práctico de tratamientos psicológicos. Madrid: Ediciones Pirámide.

Lazarus,R. S. y Folkman,S. (1986). Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca.

López, L. (2013). Tratando… trastorno de ansiedad social. Madrid: Ediciones Pirámide.

López, L., & Storch, E. (2008). Psicología Conductual: Avances recientes en los trastornos de ansiedad en la infancia I,II (3, 1 ed., Vol. 16, 17). Revista Internacional de Psicología Clínica y de la Salud. Fundación VECA

Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (1)Los mecanismos de la ansiedad. Barcelona: Martínez Roca.

Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (2)Clínica y tratamientos. Barcelona: Martínez Roca.

Nardone, G. (2003). Más allá del miedo. Barcelona: Herder

Muiño, L. (2007). Perder el miedo al miedo . Madrid, Espasa Calpe.

O’Donohue, W.T. y Fisher, J.E. (Eds.). (2009). General principles and empirically supported techniques of cognitive behavior therapy. Chichester: Wiley & Sons.

Olivares, J. y Otros (2004). Fobia social en la adolescencia. Madrid: Pirámide.

Pastor, c. y Sevilla, J. (2009). Tratamiento psicológico de la fobia social: un manual de autoayuda paso a paso. Publicaciones del centro de terapia de la conducta. Valencia.

Pastor, C., & Sevilla, J. (2011). Tratamiento psicológico de la depresión a: un manual práctico de autoayuda paso a paso (7ªed.). Valencia: Publicaciones del Centro de Terapia de Conducta. Pastor, C., & Sevillá, J. (2014).

Pastor, C., & Sevilla, J. (2012). Tratamiento psicológico del pánico-agorafobia: Un manual de autoayuda paso a paso (10ª ed.). Valencia: Centro de Terapia de Conducta.

Pastor, C. & Sevilla, J. (2011). Tratamiento psicológico de la hipocondría y la ansiedad generalizada: un manual práctico de autoayuda paso a paso (2ªed.). Valencia: Publicaciones del Centro de Terapia de Conducta. Pastor, C. (2014).

Pastor, C. & Sevilla, J. (2014). Tratamiento psicológico del trastorno obsesivo-compulsivo: Un manual de autoayuda paso a paso (5ª ed.). Valencia: Centro de Terapia de Conducta.

Pérez, M.; Fernández, J. R.; Fernández, C. y Amigo i. (Eds.) (2003). Guía de tratamientos psicológicos eficaces I: Adultos. Madrid: Pirámide

Pérez-Pareja, F. J. y Borras, C. (2003). Técnicas de exposición y autoexposición. Madrid: Síntesis.

Prados, J. Mª (2008). Ansiedad Generalizada. Madrid, Editorial Síntesis.

Rachman, S. (2004). Anxiety. New York: Taylor & Francis.

Roca, E. y Roca, B.(1999). Cómo tratar con éxito el pánico. Valencia ACDE.

Rodríguez, J., Alcázar, A., & López, L. (2004). Fobia social en la adolescencia: El miedo a relacionarse y a actuar ante los demás. Madrid: Ediciones Pirámide.

Romero, P., & Gavino, A. (2009). Tratando… trastorno de ansiedad generalizada. Madrid: Pirámide.

Sandín, B. (1997). Ansiedad, miedos y fobias en niños y adolescentes. Madrid: Dykinson

Sandin, B. (2008). Las fobias específicas. Madrid: Klinik.

Samsons, M. T. y Schmidh, N. B. Eds ((2004). Tratamientos combinados de los trastornos mentales. Una guía de intervenciones psicológicas y farmacológicas. Bilbao: Descleé de Brouwer.

Sevillá, J., & Pastor, C. (2015). Domando al dragón. Terapia cognitivo- conductual para el enfado patológico. Madrid: Alianza Editorial.

Sookman, D. y Leahy, R.L. (Eds.). (2010). Treatment resistant anxiety disorders: Resolving im-passes to symptom remission. Nueva York: Routledge/Taylor & Francis.

Silva, P. y Rachman, S.(1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo. Los hechos. Bilbao: Descleé De Brouwer

Sosa, C. D., & Capafóns, J. (2010). Estrés postraumático. Madrid: Editorial Síntesis.

Stahl, S.M (2000). Psicofarmacología esencial: bases neurocientíficas y aplicaciones clínicas. Barcelona: Ariel Neurociencia.

Stahl, S.M. (1998). Psicofarmacología esencial. Barcelona: Ariel.

Suinn, R.M. (1993). Entrenamiento en manejo de la ansiedad. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Ubago, J. (2005). Consenso español sobre el trastorno de ansiedad generalizada. Barcelona: Sociedad Española de Psiquiatría.

Vallejo, j. y Berrios,G.E. (1995). Estados obsesivos. Barcelona: Masson S.A.

Watzlawick, P.; Weakland, J.H.; Fish, R. (1976). Cambio. Barcelona: Herder.

Wells, A. (2019). Terapia metacognitiva para la ansiedad y la depresión. Bilbao: Descleé de Brouwer. 

Wells, A. (2007). Cognitive therapy of anxiety disorderes. Apractical manual and conceptual guide. Chichester: Jhon Wiley & Sons.

Vera, M.N. y Roldán, G.M.(2009). Ansiedad Social: manual práctico para superar el miedo. Madrid: Pirámide.

Williams, M. B., & Poijula, S. (2015). Manual de tratamiento del TEPT. Bilbao: Editorial Desclée de Brower.

Wilson, K. G. y Luciano M.C. (2008). Terapia de aceptación y compromiso (ACT). Madrid, Editorial Pirámide.

Xesús, M. (2011). Tratando… depresión. Madrid: Pirámide.

__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Madrid i Barcelona.

Categories
Llibres de la Clínica de l’Ansietat

Ansiedad: Ir de mal en peor. Afrontamiento contraproducente. (text en castellà)

Referencia

Autor: J. Carlos Baeza Villarroel
Título: Ansiedad: Ir de mal en peor. Afrontamiento contraproducente.
Páginas: 124.
Editorial Bubok Publishing S.L., 2011.
ISBN: 978-84-9981-237-3.
Disponible en formato papel y electrónico.

Contenido
1. Cuando la solución es el problema o parte de él
2. La ansiedad: un modelo explicativo
2.1. Factores implicados
2.2. Procesamiento de la información
2.3. El papel de la intencionalidad
3. Las (psico)lógicas del miedo
3.1. Sesgo atencional
3.2. Sesgo interpretativo
3.3. Sesgo memorístico
3.4. Sesgo falsacional
3.5. Sesgo finalístico
4. Las paradójicas del miedo
4.1. Para su seguridad permanezcan asustados
4.2. A mayor inseguridad mayor control, a mayor control mayor inseguridad
4.3. Fortalecer al oponente peleándose
4.4. Un sistema de alarma que se asusta de su propio ruido4.5. Cuando las medidas de protección angustian
5. Afrontamiento de la ansiedad
6. Afrontamiento contraproducente
6.1. Afrontamiento contraproducente relacionado con actos anticipatorios
6.1.1. Abuso de la prevención
6.1.2. Extralimitación en cálculo de consecuencias de segundo orden y de la atribución de significación social del síntoma
6.1.3. Caso práctico ilustrativo
6.2. Afrontamiento contraproducente relacionado con actos de ejecución
6.2.1. Hiperventilación
6.2.2. Pretensión de control consciente sobre repertorios automáticos o automatizados
6.2.3. Evitación
6.3. Afrontamiento contraproducente relacionado con actos de cierre
6.3.1. La negación
6.3.2. El perfeccionismo
6.4. Interacciones contraproducentes entre actos de afrontamiento
6.4.1. Exposición versus señales de seguridad
6.4.2. Rol de actor versus rol de espectador
6.4.3. Desajustes recursos/objetivos
6.5. Conductas substitutivas
7. Apuntes para el abordaje del afrontamiento contraproducente
8. Referencias bibliográficas

Sinopsis
La actividad de una persona frente a un problema se centra fundamentalmente en resolverlo.

El afrontamiento de un problema, como esfuerzo activo y motivado, descansa sobre la intención de controlar la situación, ya sea modificándola, cambiando su significación o regulando las propias conductas y emociones. Este libro se centra en el estudio y corrección de las soluciones intentadas y fallidas, llevadas a efecto por las personas que sufren problemas de ansiedad, cuyos afectos son contraproducentes, es decir, llevan a la persona a ir de mal en peor.

La utilidad de identificar y desactivar tempranamente el afrontamiento contraproducente no se limita a posibilitar una mayor efectividad de las técnicas terapéuticas en uso. En la medida en que los procedimientos contraproducentes contribuyen a agravar el cuadro, a mantenerlo en ausencia de los desencadenantes originales, y a incrementar la incapacitación de quien los sufre -y en cierto modo los provoca-, su identificación e interrupción conlleva una mejora del problema y sus consecuencias, algo de lo que pueden beneficiarse muchos clínicos profesionalmente y muchos pacientes asistencialmente.

Más información y pedidos

http://www.bubok.es/libros/194911/Ansiedad-Ir-de-mal-en-peor-Afrontamiento-contraproducente

http://jcbaezav.bubok.es

Categories
Cursos

Volar sense Por: programes per a superar la por a volar a Madrid i Barcelona

El programa “Volar sense por”, de la Clínica de l’Ansietat, té com a objectiu que les persones que tenen por de volar, que eviten viatjar amb avió o que ho fan amb molt de malestar, puguin superar aquestes pors i aquestes dificultats. És un programa eminentment pràctic que ofereix tècniques, entrenament i exposició controlada per superar la por i les limitacions que ocasiona. En el programa, hi participen psicòlegs i pilots experimentats, amb el suport de diversos mitjans tècnics i instrumentals.

Característiques específiques del programa

Els estudis realitzats fins ara assenyalen que els programes d’intervenció psicològica basats en procediments cognitivoconductuals són la teràpia d’elecció i la més efectiva per superar la por de volar.

La majoria dels cursos per tractar la por de volar es desenvolupen en grup i de manera intensiva durant un cap de setmana.

El nostre programa per superar la por de volar, tot i que es duu a terme en un interval de temps curt, no és tan intensiu. Per què? Perquè d’un dia a l’altre és molt difícil d’aprendre i de dominar els procediments per superar la por, de poder corregir-los, de millorar-los i de treure’n el màxim partit.

La primera part del nostre programa es fa individualment. Per què? Perquè, per bé que moltes de les característiques de la por de volar són compartides per aquells que la pateixen, pot haver-hi algunes diferències. No tots els usuaris tenen les mateixes pors: uns temen trobar-se malament a l’avió i no poder sortir-ne, i d’altres temen que sigui l’avió allò que es desestabilitzi o s’accidenti. No totes les persones necessiten les mateixes tècniques o els mateixos recursos de tractament, ni hi responen de la mateixa manera.

El programa de tractament consta de dos blocs o mòduls. El bloc A del programa es desenvolupa individualment durant 2-5 setmanes. El bloc B es duu a terme en grups petits.

Programa

Bloc A: Es desenvolupa individualment. Consta de 5-6 consultes. Es pot iniciar en qualsevol moment.

  1. Explicació psicològica de la por i de l’ansietat en general i, sobretot, de la por de volar en particular: l’origen, el manteniment i les estratègies d’afrontament.
  2. Aprenentatge de les tècniques per reduir i controlar els símptomes de l’ansietat: la fisiologia de la por i de l’ansietat, el control de la hiperventilació, estratègies de desactivació fisiològica i tècniques de relaxació.
  3. Desenvolupament de programes per a la reducció de la por: exposició progressiva a l’avió i als contextos de viatge amb el suport, entre d’altres, de programes de realitat virtual.
  4. Regulació dels processos de pensament: atenció selectiva i gestió de les preocupacions, de les anticipacions, de les interpretacions catastròfiques i dels pensaments negatius automàtics.

Bloc B: Es duu a terme en grups petits.

  1. Informació aeronàutica bàsica.
  2. Exercicis amb el simulador de vol.

Properes dates, orientatives, de desenvolupament del bloc B

A Barcelona                                                                      A Madrid

Seguiment

  1. Seguiment dels avançaments i de les incidències en vols posteriors a la realització del programa per superar la por de volar. Els cursos per superar la por de volar són efectius i amb ells se solen obtenir bons resultats. No obstant això, si, tot i la realització correcta del programa, en algun cas es mantingués algun problema significatiu, cada participant disposa d’una consulta individual gratuïta per mirar de resoldre’l.

Passes prèvies a l’activitat

  1. Contactar amb el nostre centre. Informació general.
  2. Avaluació inicial del cas mitjançant una entrevista i determinats qüestionaris.
  3. Establiment del calendari personal per al desenvolupament del programa.

Lloc: El programa “Volar sense por” es realitza a Madrid i a Barcelona.

Informació i inscripcions: Clínica de l’Ansietat, telèfons 93 226 14 12 i 91 829 93 92. Si ho desitja, pot sol·licitar una entrevista informativa prèvia (que no implica cap compromís ni té cap cost) en què rebrà informació personalitzada i precisa sobre les característiques del curs per superar la por de volar.

_________
Font: Clínica de l’Ansietat, 2017. Visiteu la nostra pàgina www.volarsinmiedo.com.

Video il-lustratiu: Fobias específicas. Miedo a volar

Altres vídeos relacionats

Categories
Prevenció de l’Ansietat

Ansietat: llibres divulgatius

Els llibres que suggerim a continuació compleixen una triple condició: són rigorosos, són pràctics, son intel·ligibles per al públic en general.

Antony, M. M. i Richard P. Swinson. Cuando lo perfecto no es suficiente: estrategias para hacer frente al perfeccionismo. Bilbao: Desclée De Brouwer, 2004

Avia, M. D. Hipocondría. Barcelona: Ediciones Martínez Roca S.A. 1993

Baeza, J. C., et al. Higiene y prevención de la ansiedad. Madrid: Editorial Díaz de Santos. 2008

Barlow, D. H. i Craske, M.G. Domine su ansiedad y pánico. Murcia: Julio Martin Editor. 1993

Branden, N. Cómo mejorar tu autoestima. Barcelona: Ed. Paidos. 2004

Burns, D. Adiós ansiedad. Barcelona: Paidos. 2000

Burns, D. Sentirse bien: Una terapia contra las depresiones. Barcelona: Paidos. 1998

Castañer, O. Asertividad: expresión de una sana autoestima. Bilbao: Desclée de Brouwer. 1984

Foa, E. B. i Reid Wilson. Venza sus obsesiones. Madrid: Robin BooK. 2001

Frankl, V. E. El Hombre en busca de sentido. Barcelona: Editorial Herder S.A. 1990

Muiño, L. Perder el miedo al miedo. Madrid: Espasa Calpe. 2007

Pastor, C. i Juan Sevilla. Tratamiento psicológico del pánico-agorafobia: un manual de autoayuda paso a paso. València: Publicacions CTC. 2007

Pastor, C. i Juan Sevilla. Tratamiento psicológico de la fobia social: un manual de autoayuda paso a paso. València: Publicacions CTC. 2009

Pastor, C. i Juan Sevilla. Tratamiento psicológico de la hipocondría y la Ansiedad generalizada: un manual de autoayuda paso a paso. València: Publicacions CTC. 2011

Pérez Pareja, F. i Carmen Borrás Sansaloni. Técnicas de exposición y autoexposición. Madrid: Editorial Síntesis. 2003

Peurifoy R. Z. Venza sus temores: ansiedad, fobias, pánico. Ed. Robin Book, 1993

Watzlawick, P. El arte de amargarse la vida. Barcelona: Ed. Herder S.A. 2000

_________

Font: Clínica de l’Ansietat (2016).

Categories
Tractament de l’Ansietat

Tractament: Qüestions generals

L’intervenció terapèutica combina, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb altres de caràcter més general o contextual, en funció de les característiques personal del pacient, les seves circumstàncies, i la natura dels seus problemes o conflictes, en la mesura que tinguin a veure amb el motiu de consulta.

Normalment, les primeres intervencions van encaminades a reduïr els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Posteriorment s’analitzen i es tracten els factors que originen i/o mantenen l’ansietat i altres alteracions que la poden acompanyar.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, aspectes relacionats amb la prevenció, i aspectes relacionats amb el desemvolupament personal del pacient, que d’alguna manera, tingui a veure amb el que li passa.

A l’inici del tractament psicológic la freqüència de les visites és d’un cop per setmana (si el tractament és només farmacològic la freqüència es menor). Quan el tractament va avançant i la persona va aconseguint una milloria, normalment les visites es realitzen cada 15 dies.

La durada total del tractament és variable, en funció del diagnòstic i del cas. Com a referència general, els tractaments poden durar de si mesos a un any, encara que algunes persones requereixen un temps major.

L´inici de qualsevol tractament requereix:

  • Una valoració diagnòstica precisa.
  • Un coneixement exhaustiu dels factors implicats en l´origen i desenvolupament del problema: antecedents, factors desencadenants, factors predisposicionals, factors de manteniment, solucions intentades, etc.
  • Un coneixement suficient del pacient i les seves circumstàncies: grau de deteriorament de la salut i el benestar, incapacitació i interferències en plans d´acció significatius per a la persona, recursos personals, atribució de capacitat i eficàcia, trets destacats de la personalitat i del sistema de valors, estat emocional general, etc.
  • La formulació d´un esquema explicatiu que identifiqui les variables més rellevants del cas, les relacions crítiques entre elles, i el procés que han anat seguint al llarg del temps.
  • L´establiment d´una relació adequada entre el pacient i l´especialista que els permetrà treballar junts de manera eficient: reconeixement mutu, comunicació eficaç, confidencialitat, seguiment de prescripcions, etc.
  • Finalment, en funció de tot l´anterior, l´establiment d´uns objectius avaluables i uns mitjans convenientment  ordenats i seqüenciats. Aquests últims, els mitjans i el seu desplegament, en  funció de la demanda formulada pel pacient, són els que constitueixen el tractament pròpiament dit.

Que puc aconseguir amb un tractament psicològic?

  • Entendre millor l’origen de la meva ansietat i com gestionar-la.
  • Reduïr els símptomes fins eliminar-los.
  • Aprender tècniques i estratègies per manegar l’ansietat i els seus problemes associats.
  • Interioritzar eines psicològiques per prevenir que torni a aparèixer.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Madrid i Barcelona. Psicólegs i psiquiatres. Especialistes en el tractament de l’ansietat

Vídeo: Tractament de l’Ansietat. Dr. Carlos Baeza Villarroel. Psicóleg.

Categories
Cercar ajuda

Ansietat: Quan consultar?

L’ansietat és un mecanisme de defensa normal i adaptatiu, que millora el nostre rendiment i les possibilitats d’èxit davant diverses circumstàncies.

El problema es presenta quan l’ansietat no apareix circumscrita a determinades situacions, no dura un temps limitat, o la seva intensitat és excessiva. En aquests casos, es converteix en quelcom disfuncional i que compromet la salut física i psicològica. Arribat aquest punt, és convenient, i moltes vegades imprescindible, consultar amb un especialista que pugui valorar i, si és necessari, tractar el problema.

A continuació, algunes condicions i circumstàncies en les quals s’aconsella consultar:

  • Quan la freqüència d’aparició de l’ansietat problemàtica és cada cop més elevada.
  • Quan la intensitat amb la que apareixen els símptomes d’ansietat suposa un problema per al benestar personal.
  • Quan la duració dels episodis d’ansietat és cada vegada més llarga.
  • Quan l’afectació o interferència a altres àrees de la vida és cada vegada més gran. De vegades, el problema d’ansietat s’inicia en una situació determinada i es va estenent a altres àmbits com si fos una taca de tinta. Imaginem el cas d’una persona que desenvolupa una fòbia a desplaçar-se en transports públics i comença a evitar-los. Aquest fet suposa una restricció important de la seva mobilitat i independència. Pots ser que deixi de fer coses que abans solia fer, i fins i tot es vegi incapaç d’anar a treballar.
  • Quan una persona significativa o un especialista (metge, farmacèutic, assistent social…) amb coneixement del cas, ho aconsella.
  • Quan les solucions que s’han intentat no han funcionat. Moltes persones abans de consultar a un professional especialitzat en trastorns d’ansietat, han intentat afrontar, de manera espontània, el problema pel seu compte. Podem agrupar els intents en tres categories:
    • Intents útils: són aquells que han facilitat la contenció o desaparició del problema. Suposen una solució total o parcial d’aquest.
    • Intents inútils: són aquells que han suposat un esforç a diferents nivells, esforços que no han repercutit en una millora del problema.
    • Intents contraproduents: són aquells que, lluny de suposar una solució al problema, contribueixen a mantenir-lo i perpetuar-lo. Com més esforços fem, més emmalaltim.

Si arribem a la conclusió que el problema d’ansietat mereix consideració, el primer pas pot ser anar a un centre mèdic de capçalera. Així obtindrem una valoració inicial del cas on es contempli la conveniència de posar-se en mans d’especialistes.

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs i psiquiatres. Madrid i Barcelona.

Vídeo: Tractament de l’ansietat. Dr. Carlos Carlos Baeza Villarroel. Psicòleg.

Categories
Interaccions contraproduents

Introducció. Interaccions contraproduents entre actes d’afrontament: incompatibilitats i contraindicacions

Miller, Galanter i Priban (1960), en un capítol dedicat a la integració de plans, es formules algunes preguntes com ara: com coordinem diversos plans en el flux unitari de la conducta que disposem?; com decidim si un pla nou és compatible amb els que ja estem fent? o quina relació guarden els nostres diversos plans amb la infinitat de papers que hem de desenvolupar en la societat? Executem alguns subplans per crear les condicions sota les quals un altre subpla o acció és rellevant, fins a quin punt són intercanviables els subplans?

No sempre resulta fàcil saber si dos actes són incompatibles entre si. Miller, Galanter i Priban, en l’obra citada, distingeixen entre aquella persona que es queda atrapada entre plans en conflicte i aquella que es veu atrapada entre motius contradictoris. En el primer cas, és necessari que no sigui conscient que els seus plans estan en conflicte, mentre que, en el segon, potser sigui dolorosament conscient que els seus desitjos són incompatibles. Sembla que aquesta primera persona s’està frustrant deliberadament a si mateixa, però no pot descobrir perquè. Sap que hi ha alguna cosa errònia, però no pot descobrir de què es tracta. Els dos primers plans potser estan mútuament aïllats, de manera que aquesta persona mai no tindrà l’oportunitat de contrastar l’un amb l’altre.

Si ens traslladem al terreny dels plans i estratègies d’acció davant de l’ansietat, Lazarus i Folkman (1984) ja van posar de manifest que parlar de les relacions entre les funcions d’afrontament dirigides al problema i les dirigides a la emoció que poden afectar-se entre si, que faciliten o impedeixen cada una d’elles l’aparició de l’altra.

En la classificació de les interaccions contraproduents entre actes d’afrontament de l’ansietat, distingim entre incompatibilitats, que fan referència a interaccions entre actes la realització dels quals impedeixen la dels altres al mateix temps, i contraindicacions, que fan referència a procediments que executats simultàniament, o no, s’afecten en el procés o resultat de manera contradictòria, pertorbadora o perjudicial.

Més informació

MILLER, G. A., GALANTER, E., y PRIBAN, K. H. (1960). Plans and the Structure of Behavior. Holt, Rinehart and Winston, Inc. Ed. Española (1983): Planes y Estructura de la Conducta. Madrid: Debate, S. A.

LAZARUS, R. S., y FOLKMAN, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. Nueva York: Springer Publishing Company, Inc. Ed. Española (1986): Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca, S. A.

_________
Font: Baeza Villarroel, J.C. (1994) ISBN: 84-490-0131-5. Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.