Categories
Ansietat i altres

Creences i pensaments desadaptatius a la Hipocondria

La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.

Alguns exemples d’aquets pensaments i creences son:

– És molt fàcil patir una malaltia greu, sovint escoltes o te n’assabentes d’algun cas.

– Si tinc un dolor durant varis dies, és perquè tinc una malaltia greu.

– Haig d’estar pendent i atent a qualsevol sensació perquè podria ser l’origen o el símptoma d’una malaltia greu.

– No hauria de sentir res (dolor, sensació «extranya»), això és indicatiu de malaltia.

– Lo normal és no notar mai res. Si notes algun malestar es que estàs malalt.

– Aquestes sensacions/símptomes son pel meu problema de cor, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per un càncer, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per una malaltia greu, que encara no m’han diagnosticat.

– Moriré aviat.

– Els metges encara no han sabut veure que em passa, però tinc quelcom greu.

– Alguna cosa va malament al meu cos.

– Si encara no tinc una malaltia, la tindré en un futur.

– Tinc diferents símptomes, i els tinc sovint, segur que son per alguna malaltia greu.

– Tinc major predisposició que altres persones.

– Un símptoma sempre indica un problema greu.

– Haig de trobar l’explicació exacte del meu símptoma.

La persona amb ansietat per la malaltia ha pogut patir experiències, pròpies o d’alguna persona propera, en relació a malalties, errors mèdics, etc. A partir de llavors, es consoliden una sèrie de pensaments i creences, com els anteriorment descrits, que s’activen davant diferents circumstàncies:

– Si llegeixo una noticia sobre malalties em començo a amoïnar.

– Si m’expliquen que algú pateix una malaltia crec que la tinc o la tindré i em començo a preocupar.

– Crec que els altres no es prenen seriosament els meus símptomes. Finalment tindré raó i serà quelcom greu, i em començo a amoïnar.

– No puc llegir sobre malalties o notícies sobre morts.

– Sovint busco per internet informació sobre malalties.

– Si noto alguna cosa busco informació sobre aquest símptoma i la seva possible relació amb el càncer, problemes de cor, neurològics o alguna malaltia greu o rara.

El el tractament psicològic de la hipocondria, es treballen aquests pensaments i creences per aconseguir que la persona potencii pensaments i creences més realistes (menys extremistes i catastrofistes) en relació als símptomes. Sovint també es treballen les dificultats en relació a la idea de la mort, a la incertesa que representa, i com gestionar millor aquesta incertesa.

La persona, igual que fa amb altres preocupacions, ha d’aprendre a millorar la seva capacitat de distanciar-se dels seus pensaments i adoptar una visió crítica dels mateixos. Si creiem 100% totes aquestes afirmacions abans descrites, és normal que estiguem molt preocupats per la malaltia i la mort. Prendre distància d’aquests pensaments i creences, entenen que una part important de l’ansietat per la malaltia son aquests propis pensaments, és un pas rellevant durant el tractament.

A més de tot això, es treballen estratègies per regular millor l’ansietat, per no focalitzar l’atenció als símptomes i per reduïr les conductes d’evitació-seguretat-tranquilització.

Font: Clínica de l’Ansietat.

Categories
Ansietat generalitzada

Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG): descripció.

En el trastron d’ansietat generalitzada, els dos components fonamentals que el caracteritzen son l’ansietat i la preocupació.

Aquesta ansietat i preocupació apareix de forma persisitent y excessiva o desproporcionada. Forma part de la vida diària de la persona i afecta a moltes àrees de la seva vida. A la persona li resulta difícil controlar les preocupacions i els símptomes d’ansietat associats, i això provoca una important interferència en les seves tasques diàries.

Considerar l’ansietat i la preocupació com excessives significa que no son proporcionals en relació als desencadenants que preocupen, és a dir, que la seva duració, freqüència i intensitat superen el que es pot esperar per aquesta situació (la situació no és en realitat ni tan probable ni tan greu com per què generi aquesta intensa resposta d’activació i ansietat, i preocupació al respecte). En el que es refereix a la persistència, l’ansietat i la preocupació ocupen un notable temps de la persona, varis dies a la setmana o tots els dies, inclús ocupant varies hores d’aquets dies.

Una altre característica és que a la persona li costa deixar de preocuparse i sentir ansietat, i aquest és un fet diferencial respecte les preocupacions diàries de qualsevol persona. Totes les persones poden tenir problemes, però a diferència de les preocupacions en el trastorn d’ansietat generalitzada, aquestes son menys intenses, duraderes i persistents, i més fàcils de controlar.

Aquesta ansietat i preocupació del trastorn d’ansietat generalitzada es manifesta a més amb una sèrie de símpotmes com irritabilitat, inquietut, sensació de cansar-se amb facilitat, tensió muscular, dificultats per dormir, problemes de concentració i quedar-se en blanc.

Font: Clínica de l’ansietat.

Categories
Ansietat i altres

Ansietat per la malaltia: característiques.

En les persones que pateixen hipocondría, a banda d’experimentar un gran ansietat, el problema bàsicacment circula entre la mala-interpretació dels seus símptomes físics i les seves conductes de seguretat respecte els mateixos. Aquest cercle les porta a comprovacions continuades sobre els seus símptomes o sencacions i a fer servir molt de temps en preocupacions i imaginacions respecte «la seva malaltia», el pronòstic, el deteriorament que patiran, la mort…etc, amb el patiment que tot això els hi comporta.

De manera resumida podem descriure els següents problemes en qui pateix ansietat per la malaltia:

Creences desadaptatives i poc realistes respecte al significat dels seus símptomes, com per exemple: «estar sa significa no tenir mai cap símptoma ni malestar».

Sobreestimació de la probabilitat de morir per una malaltia.

– Donar-li un excessiu valor de realitat a les preocupacions i pensaments catastrofistes que tenen respecte la seva salut, una possible malaltia greu, etc.

Focalitzar l’atenció en les sensacions, suposats símptomes i valoracions al respecte.

– Resposta d’ansietat elevada atès que suposadament s’estan enfrontant a una malaltia greu, a un diagnòstic terrible, a la mort.

Conductes de seguretat i conductes d’evitació: en aquest sentit, hi ha qui es revisa constantment, personalment o mitjançant consultes mèdiques, o preguntant a persones properes, i hi ha qui evita anar al metge. Moltes persones, en busca de tranquil·lització i seguretat, fan continues cerques per internet, però lluny de tranquil·litzar-se, normalment acaben més preocupades i ansioses. Com es lògic moltes persones eviten qualsevol informació sobre malalties, veure sèries o pel·lícules relatives a qüestions mèdiques i malalties.

Totes aquestes manifestacions i característiques de la hipocondria es tracten a teràpia per aconseguir que la persona tingui una resposta més adaptativa i no pateixi ansietat per la malaltia. La persona aprèn a regular la seva resposta emocional excessiva, les seves valoracions catastrofistes i les seves conductes de seguretat i evitació.

Font: Clínica de l’Ansietat.

Categories
Tractament de l’Ansietat

Teràpia Cognitiu Conductual

La teràpia Cognitiu Conductual és un tipus de tractament psicològic, amb base científica, que es dirigeix a identificar i canviar pensaments i comportaments negatius i desadaptatius, per altres més adaptatius i adequats S’enfoca en previndre, reduir i eliminar pensaments, emocions i conductes que generen malestar: ansietat i por, baix estat d’ànim, irritabilitat, preocupacions excessives o recurrents…etc.

La teràpia Cognitiu Conductual no consisteix només en parlar, es requereix un treball conjunt entre pacient i terapeuta. S’estableixen uns objectius clars i definits, enfocats en el problema actual i en els factors que el mantenen.

En la teràpia Cognitiu Conductual, les cognicions (pensaments, imatges), els processos cognitius (interpretació, atenció, raonament, biaixos…) i els esquemes cognitius (creences i valors) tenen un paper fonamental que és abordat durant el tractament. S’entenen les emocions i el comportament de les persones com quelcom estretament lligat i relacionat amb lo cognitiu D’aquesta manera, aspectes fonamentals en relació al canvi terapèutic tenen a veure amb el treball a teràpia respecte les atribucions, percepcions, expectatives, interpretacions, estratègies cognitives d’afrontament, esquemes mentals i supòsits de la persona.

«Et sents principalment de la forma com penses» (Albert Ellis).

Tal i com expressava Ellis en aquesta cita, en TCC es valora com a causa del que sentim i fem, no tant allò que passa, si no allò que interpretem del que passa.

També es tenen presents i es valoren les capacitats, habilitats, recursos i limitacions del pacient. Mitjançant l’exploració de diferents àrees de la seva vida, passada i present, s’estableixen relacions tant respecte al problema pel qual la persona acudeix a consulta com dels recursos de que disposa. Aquesta exploració, enfocada en allò que la persona fa, sent i pensa en situacions concretes en diversos contextos, no té una rellevància especial respecte a establir un diagnòstic, si no que està més dirigida a poder realitzar un anàlisi funcional de la problemàtica de la persona, és a dir, a establir les connexions i relacions entre diferents variables que regulen, influeixen, afecten i mantenen i/o generen el problema motiu de consulta de la persona que arriba a teràpia.

Aquesta exploració i valoració de les diferents variables i connexions, es dirigeix a factors del present i del passat. Entendre la història i el passat de la persona ajuda a comprendre millor els problemes actuals, però la teràpia no està centrada en el passat ni en la infància de la persona.

En el treball conjunt amb el/la terapeuta, la persona aprèn els mecanismes, estratègies i tècniques que l’ajudaran a identificar els problemes i resoldre’ls, a fer-lis front i gestionar-los diferent, tant des de la vessant cognitiva com conductual.

Aquest treball conjunt consta de diferents fases. Una de les primeres, després de l’avaluació, és establir els objectius de la teràpia.

Un cop s’han establert els objectius començarà un treball terapèutic dirigit a aconseguir aquests objectius. Durant la teràpia, es necessària la participació i col·laboració del pacient, tant durant les sessions com en les propostes i tasques a realitzar entre sessions.

Com a resum, hem escollit dos paràgrafs del llibre «Manual de tratamientos psicológicos. Adultos», Madrid. Ediciones Pirámide. 2021. coordinat per Eduardo Fonseca Pedrero, que de manera concisa explica l’elecció de la TCC com a tractament per l’ansietat i en que consisteix aquest tractament.

La TCC es considera el tractament d’elecció en els trastorns d’ansietat per les principals guies clíniques. […] El seu caràcter eminentment empíric l’ha convertit en la teràpia més estudiada i amb més recolzament empíric de entre tots els tractaments psicològics».

La TCC està basada en la psicologia científica i experimental sobre la conducta (manifesta i encoberta) en els seus diferents nivells de resposta (conductual, cognitiu, fisiològic i emocional). Consisteix en un conjunt de tècniques, amb l’objectiu d’identificar, analitzar i corregir, mitjançant la col·laboració activa de l’individu, aquells pensaments o processos cognitius distorsionats i creences disfuncionals, que estan relacionats amb els símptomes que presenta la persona […] A més, s’inclouen estratègies funcionals de regulació emocional i relaxació, entrenant-se per reemplaçar les anticipacions i conductes d’evitació que caracteritzen als trastorns d’ansietat, i es treballa en la reducció dels símptomes fisiològics d’activació autònoma excessius».

Cínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’Ansietat i problemes relacionats.

Font: Clínica de l’Ansietat.