La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.

Alguns exemples d’aquets pensaments i creences son:

– És molt fàcil patir una malaltia greu, sovint escoltes o te n’assabentes d’algun cas.

– Si tinc un dolor durant varis dies, és perquè tinc una malaltia greu.

– Haig d’estar pendent i atent a qualsevol sensació perquè podria ser l’origen o el símptoma d’una malaltia greu.

– No hauria de sentir res (dolor, sensació «extranya»), això és indicatiu de malaltia.

– Lo normal és no notar mai res. Si notes algun malestar es que estàs malalt.

– Aquestes sensacions/símptomes son pel meu problema de cor, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per un càncer, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per una malaltia greu, que encara no m’han diagnosticat.

– Moriré aviat.

– Els metges encara no han sabut veure que em passa, però tinc quelcom greu.

– Alguna cosa va malament al meu cos.

– Si encara no tinc una malaltia, la tindré en un futur.

– Tinc diferents símptomes, i els tinc sovint, segur que son per alguna malaltia greu.

– Tinc major predisposició que altres persones.

– Un símptoma sempre indica un problema greu.

– Haig de trobar l’explicació exacte del meu símptoma.

La persona amb ansietat per la malaltia ha pogut patir experiències, pròpies o d’alguna persona propera, en relació a malalties, errors mèdics, etc. A partir de llavors, es consoliden una sèrie de pensaments i creences, com els anteriorment descrits, que s’activen davant diferents circumstàncies:

– Si llegeixo una noticia sobre malalties em començo a amoïnar.

– Si m’expliquen que algú pateix una malaltia crec que la tinc o la tindré i em començo a preocupar.

– Crec que els altres no es prenen seriosament els meus símptomes. Finalment tindré raó i serà quelcom greu, i em començo a amoïnar.

– No puc llegir sobre malalties o notícies sobre morts.

– Sovint busco per internet informació sobre malalties.

– Si noto alguna cosa busco informació sobre aquest símptoma i la seva possible relació amb el càncer, problemes de cor, neurològics o alguna malaltia greu o rara.

El el tractament psicològic de la hipocondria, es treballen aquests pensaments i creences per aconseguir que la persona potencii pensaments i creences més realistes (menys extremistes i catastrofistes) en relació als símptomes. Sovint també es treballen les dificultats en relació a la idea de la mort, a la incertesa que representa, i com gestionar millor aquesta incertesa.

La persona, igual que fa amb altres preocupacions, ha d’aprendre a millorar la seva capacitat de distanciar-se dels seus pensaments i adoptar una visió crítica dels mateixos. Si creiem 100% totes aquestes afirmacions abans descrites, és normal que estiguem molt preocupats per la malaltia i la mort. Prendre distància d’aquests pensaments i creences, entenen que una part important de l’ansietat per la malaltia son aquests propis pensaments, és un pas rellevant durant el tractament.

A més de tot això, es treballen estratègies per regular millor l’ansietat, per no focalitzar l’atenció als símptomes i per reduïr les conductes d’evitació-seguretat-tranquilització.

Font: Clínica de l’Ansietat.

En les persones que pateixen hipocondría, a banda d’experimentar un gran ansietat, el problema bàsicacment circula entre la mala-interpretació dels seus símptomes físics i les seves conductes de seguretat respecte els mateixos. Aquest cercle les porta a comprovacions continuades sobre els seus símptomes o sencacions i a fer servir molt de temps en preocupacions i imaginacions respecte «la seva malaltia», el pronòstic, el deteriorament que patiran, la mort…etc, amb el patiment que tot això els hi comporta.

De manera resumida podem descriure els següents problemes en qui pateix ansietat per la malaltia:

– Creences desadaptatives i poc realistes respecte al significat dels seus símptomes, com per exemple: «estar sa significa no tenir mai cap símptoma ni malestar».

– Sobreestimació de la probabilitat de morir per una malaltia.

– Donar-li un excessiu valor de realitat a les preocupacions i pensaments catastrofistes que tenen respecte la seva salut, una possible malaltia greu, etc.

– Focalitzar l’atenció en les sensacions, suposats símptomes i valoracions al respecte.

– Resposta d’ansietat elevada atès que suposadament s’estan enfrontant a una malaltia greu, a un diagnòstic terrible, a la mort.

– Conductes de seguretat i conductes d’evitació: en aquest sentit, hi ha qui es revisa constantment, personalment o mitjançant consultes mèdiques, o preguntant a persones properes, i hi ha qui evita anar al metge. Moltes persones, en busca de tranquil·lització i seguretat, fan continues cerques per internet, però lluny de tranquil·litzar-se, normalment acaben més preocupades i ansioses. Com es lògic moltes persones eviten qualsevol informació sobre malalties, veure sèries o pel·lícules relatives a qüestions mèdiques i malalties.

Totes aquestes manifestacions i característiques de la hipocondria es tracten a teràpia per aconseguir que la persona tingui una resposta més adaptativa i no pateixi ansietat per la malaltia. La persona aprèn a regular la seva resposta emocional excessiva, les seves valoracions catastrofistes i les seves conductes de seguretat i evitació.

Font: Clínica de l’Ansietat.