Categories
Ansietat i altres

Creences i pensaments desadaptatius a la Hipocondria

La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.

Alguns exemples d’aquets pensaments i creences son:

– És molt fàcil patir una malaltia greu, sovint escoltes o te n’assabentes d’algun cas.

– Si tinc un dolor durant varis dies, és perquè tinc una malaltia greu.

– Haig d’estar pendent i atent a qualsevol sensació perquè podria ser l’origen o el símptoma d’una malaltia greu.

– No hauria de sentir res (dolor, sensació «extranya»), això és indicatiu de malaltia.

– Lo normal és no notar mai res. Si notes algun malestar es que estàs malalt.

– Aquestes sensacions/símptomes son pel meu problema de cor, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per un càncer, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per una malaltia greu, que encara no m’han diagnosticat.

– Moriré aviat.

– Els metges encara no han sabut veure que em passa, però tinc quelcom greu.

– Alguna cosa va malament al meu cos.

– Si encara no tinc una malaltia, la tindré en un futur.

– Tinc diferents símptomes, i els tinc sovint, segur que son per alguna malaltia greu.

– Tinc major predisposició que altres persones.

– Un símptoma sempre indica un problema greu.

– Haig de trobar l’explicació exacte del meu símptoma.

La persona amb ansietat per la malaltia ha pogut patir experiències, pròpies o d’alguna persona propera, en relació a malalties, errors mèdics, etc. A partir de llavors, es consoliden una sèrie de pensaments i creences, com els anteriorment descrits, que s’activen davant diferents circumstàncies:

– Si llegeixo una noticia sobre malalties em començo a amoïnar.

– Si m’expliquen que algú pateix una malaltia crec que la tinc o la tindré i em començo a preocupar.

– Crec que els altres no es prenen seriosament els meus símptomes. Finalment tindré raó i serà quelcom greu, i em començo a amoïnar.

– No puc llegir sobre malalties o notícies sobre morts.

– Sovint busco per internet informació sobre malalties.

– Si noto alguna cosa busco informació sobre aquest símptoma i la seva possible relació amb el càncer, problemes de cor, neurològics o alguna malaltia greu o rara.

El el tractament psicològic de la hipocondria, es treballen aquests pensaments i creences per aconseguir que la persona potencii pensaments i creences més realistes (menys extremistes i catastrofistes) en relació als símptomes. Sovint també es treballen les dificultats en relació a la idea de la mort, a la incertesa que representa, i com gestionar millor aquesta incertesa.

La persona, igual que fa amb altres preocupacions, ha d’aprendre a millorar la seva capacitat de distanciar-se dels seus pensaments i adoptar una visió crítica dels mateixos. Si creiem 100% totes aquestes afirmacions abans descrites, és normal que estiguem molt preocupats per la malaltia i la mort. Prendre distància d’aquests pensaments i creences, entenen que una part important de l’ansietat per la malaltia son aquests propis pensaments, és un pas rellevant durant el tractament.

A més de tot això, es treballen estratègies per regular millor l’ansietat, per no focalitzar l’atenció als símptomes i per reduïr les conductes d’evitació-seguretat-tranquilització.

Font: Clínica de l’Ansietat.

Categories
Ansietat generalitzada

Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG): descripció.

En el trastron d’ansietat generalitzada, els dos components fonamentals que el caracteritzen son l’ansietat i la preocupació.

Aquesta ansietat i preocupació apareix de forma persisitent y excessiva o desproporcionada. Forma part de la vida diària de la persona i afecta a moltes àrees de la seva vida. A la persona li resulta difícil controlar les preocupacions i els símptomes d’ansietat associats, i això provoca una important interferència en les seves tasques diàries.

Considerar l’ansietat i la preocupació com excessives significa que no son proporcionals en relació als desencadenants que preocupen, és a dir, que la seva duració, freqüència i intensitat superen el que es pot esperar per aquesta situació (la situació no és en realitat ni tan probable ni tan greu com per què generi aquesta intensa resposta d’activació i ansietat, i preocupació al respecte). En el que es refereix a la persistència, l’ansietat i la preocupació ocupen un notable temps de la persona, varis dies a la setmana o tots els dies, inclús ocupant varies hores d’aquets dies.

Una altre característica és que a la persona li costa deixar de preocuparse i sentir ansietat, i aquest és un fet diferencial respecte les preocupacions diàries de qualsevol persona. Totes les persones poden tenir problemes, però a diferència de les preocupacions en el trastorn d’ansietat generalitzada, aquestes son menys intenses, duraderes i persistents, i més fàcils de controlar.

Aquesta ansietat i preocupació del trastorn d’ansietat generalitzada es manifesta a més amb una sèrie de símpotmes com irritabilitat, inquietut, sensació de cansar-se amb facilitat, tensió muscular, dificultats per dormir, problemes de concentració i quedar-se en blanc.

Font: Clínica de l’ansietat.

Categories
Ansietat i altres

Ansietat per la malaltia: característiques.

En les persones que pateixen hipocondría, a banda d’experimentar un gran ansietat, el problema bàsicacment circula entre la mala-interpretació dels seus símptomes físics i les seves conductes de seguretat respecte els mateixos. Aquest cercle les porta a comprovacions continuades sobre els seus símptomes o sencacions i a fer servir molt de temps en preocupacions i imaginacions respecte «la seva malaltia», el pronòstic, el deteriorament que patiran, la mort…etc, amb el patiment que tot això els hi comporta.

De manera resumida podem descriure els següents problemes en qui pateix ansietat per la malaltia:

Creences desadaptatives i poc realistes respecte al significat dels seus símptomes, com per exemple: «estar sa significa no tenir mai cap símptoma ni malestar».

Sobreestimació de la probabilitat de morir per una malaltia.

– Donar-li un excessiu valor de realitat a les preocupacions i pensaments catastrofistes que tenen respecte la seva salut, una possible malaltia greu, etc.

Focalitzar l’atenció en les sensacions, suposats símptomes i valoracions al respecte.

– Resposta d’ansietat elevada atès que suposadament s’estan enfrontant a una malaltia greu, a un diagnòstic terrible, a la mort.

Conductes de seguretat i conductes d’evitació: en aquest sentit, hi ha qui es revisa constantment, personalment o mitjançant consultes mèdiques, o preguntant a persones properes, i hi ha qui evita anar al metge. Moltes persones, en busca de tranquil·lització i seguretat, fan continues cerques per internet, però lluny de tranquil·litzar-se, normalment acaben més preocupades i ansioses. Com es lògic moltes persones eviten qualsevol informació sobre malalties, veure sèries o pel·lícules relatives a qüestions mèdiques i malalties.

Totes aquestes manifestacions i característiques de la hipocondria es tracten a teràpia per aconseguir que la persona tingui una resposta més adaptativa i no pateixi ansietat per la malaltia. La persona aprèn a regular la seva resposta emocional excessiva, les seves valoracions catastrofistes i les seves conductes de seguretat i evitació.

Font: Clínica de l’Ansietat.

Categories
Fòbies d’impulsió

Fòbies d’impulsió.

Les fòbies d’impulsió son un tipus característic d’obsessió en el que els pensaments, imatges o impulsos intrusos tracten sobre fer-se mal a un mateix, als altres, o tenir algun comportament molt inapropiat, amb conseqüències greus o irreversibles.

Exemples habituals i molt freqüents entre els nostres pacients son clavar-li un ganivet a algú, llençar-se pel balcó o finestra, donar-li una bufetada o ferir a una persona estimada, empènyer a algú al metro o llençar-se, insultar o agredir sobtadament a algú…etc.

La persona, al tenir aquets pensaments, imatges o impulsos creu que és probable perdre el control. Aquesta por, i l’ansietat que genera, li fa pensar que ho pot arribar a fer, o que s’està tornant boig, o que no és gens normal que això li passi, en definitiva, que quelcom no funciona be en ella.

Les obsessions, son pensaments intrusius, que apareixen de manera no desitjada (són involuntaris) i que es repeteixen constantment. El contingut, en el cas específic de la fòbia d’impulsió, és amenaçant o moralment reprovable, com hem comentat en els exemples anteriors.

Aquestes obsessions poden presentar-se com:

  • Imatges: la persona es veu a si mateixa llançant-se per la finestra o empenyent a algú, o insultant a crits a algun sense motiu, etc. S’ imagina aquesta escena, les conseqüències que tindria, les expressions de por de les persones que estan davant..etc.
  • Pensaments: la persona creu que farà alguna d’aquestes coses encara que o ho vegi en imatges. Li poden aparèixer pensaments “imperatius” del tipus: “dona-li un cop de puny”, o “llença’t pel balcó”. Pensa en lo terrible que sería fer-ho, que dirien els altres, com reaccionarien..etc.
  • Impulsos: la persona té la sensació de que ho farà Sent l’impuls i creu que arribarà a fer-ho irremeiablement.

En moltes ocasions aquestes obsessions apareixen no només d’una manera, si no que de manera combinada. Potser primer ve una imatge i després pensaments al respecta, o primer se sent l’impuls i després venen tot un seguit d’imatges al cap.

Quan això passa, la persona experimenta un gran malestar i ansietat, i intenta evitar-ho. Per una banda, al creure que finalment podria passar o que no és gens normal pensar aquestes coses, evita estar en contacte amb situacions que ho facilitarien: procura no tenir ganivets a la vista, o no fa servir els que son grans, o els guarda ràpidament quan els veu; potser no s’apropa al balcó i encara menys si porta el seu fill a coll; o s’atura lluny del pas de vianants si la obsessió és llançar-se i ser atropellat. Tracta de reduir la possibilitat de que passi o neutralitzar l’ansietat que li produeixen aquestes obsessions.

Al creure que tenir aquest tipus de pensaments, imatges o impulsos no és normal, a més d’evitar situacions, llocs o objectes, comença a sentir-se molt malament amb elles mateixes, i a criticar-se i menystenir-se: “com pot ser que pensi tot això”, “estic malament del cap”, “una persona normal no pensa tot això”. A més, creuen que el fet de pensar-ho és un indici de que ho faran o podrien fer-ho, que podrien perdre el control i finalment fer-ho. Molts pacients expressen aquesta preocupació dient “és que només que per un moment se me’n vagi el cap…” o “és tan fàcil que passi”.

Algunes de les pors principals associades a la fòbia d’impulsió són:

(És important assenyalar que totes aquestes pors son creences falses).

  • M’estic tornant boig o boja.
  • És molt fàcil perdre el control.
  • Si ho penso tant finalment ho faré.
  • Soc una persona horrible per pensar totes aquestes coses.

Què treballem a la teràpia per solucionar les fòbies d’impulsió?

  • La persona aprèn que és un pensament obsessiu, que és la fòbia d’impulsió, i per tant pot entendre millor el que li passa.
  • S’expliquen, per cada cas particular, les creences falses associades a les seves pors.
  • La persona aprèn a reinterpretar que significa tenir aquets pensaments, imatges o impulsos.
  • S’aconsegueix manegar-les millor quan apareixen, i una notable reducció.
  • La persona aconsegueix eliminar l’ansietat en relació a la fòbia d’impulsió.
  • Poc a poc la persona aconsegueix afrontar les situacions que evitava i tornar a la seva vida amb normalitat, sense estar condicionada.

És important assenyalar que per aconseguir-ho fa falta temps i treball conjunt entre psicòleg/a i pacient. Durant el tractament s’estableixen pautes i passos concrets per arribar a la milloria i s’aprenen estratègies psicològiques per aconseguir-ho.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12607 50 70 97

Articles relacionats:

“Entenen les fòbies d’impulsió”

“Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Introducció

L’ansietat, un mecanisme universal, normal i adaptatiu

Ansietat fucional

L’home, com a ésser humà, es desenvolupa en constant interacció amb el medi. El medi es una font d’oportunitats per a la satisfacció de les seves necessitats i interessos, però també de riscos i amenaces. En essència, la relació de l’individu amb el medi consisteix en procurar-se i conservar les primeres, i en combatre, evitar, minimitzar o contrarestar les segones. L’evolució ha anat dotant a l’espècie de complexos mecanismes destinats a preservar-se i millorar l’adaptació a diferents entorns i circumstàncies. Entre ells, han arribat a tenir especial rellevància i desenvolupament els sistemes d’alerta i defensa. El sistema que anomenem ansietat, compleix aquestes funcions.

L’ansietat és un sistema d’alarma de l’organisme davant de situacions considerades una amenaça, és a dir, situacions que ens afecten i en les que tenim quelcom a guanyar o a perdre. El concepte d’ansietat està així estretament lligat a la percepció d’amenaça i a la disposició de respostes davant ella. La funció de l’ansietat és advertir i activar l’organisme, mobilitzar-lo, davant de situacions d’un risc segur o probable, quimèric o real, de forma que pugui sortir victoriós d’elles. Depenent de la natura de les amenaces, o adversitats, l’ansietat ens prepararà:

  • per lluitar, afrontar o atacar el possible perill o problema;
  • per fugir del possible perill o amenaça;
  • per evitar situacions aversives o temudes;
  • per activar conductes de submissió que neutralitzin conductes hostils d’altres –en situacions de tipus social-;
  • per buscar recolzament, elements de seguretat i protecció;
  • per donar-nos eines o coneixements que ens permetin sortejar els riscos i/o aconseguir els nostres objectius.

L’ansietat integra tres tipus de components:

  • Cognitius: anticipacions amenaçants, evaluacions del risc, pensaments automàtics negatius, imatges inoportunes, etc.
  • Fisiològics: activació de diversos centres nerviosos, particularment del sistema nerviós autònom, que implica canvis vasculars, respiratoris, etc.
  • Motors i de conducta: inhibició o sobreactivació motora, comportament defensiu, buscar seguretat, submissió, evitació, agressivitat, etc.

Cadascun  d’aquests components pot actuar amb certa independència. L’ansietat es pot desencadenar, tant per estímuls externs o situacionals, com per estímuls interns del subjecte, com pensaments, sensacions, imatges. El tipus d’estímul capaç d’evocar la resposta d’ansietat vindrà determinat en gran mesura per les característiques de la persona, i les seves circumstàncies. Es tracta d’un mecanisme que facilita la nostre relació amb el medi, i està destinat a preservar els interessos de l’individu i de l’espècie. Moltes de les coses que ens van be son gràcies, en part, al correcte funcionament d’aquest sistema: evitar activitats o llocs perillosos, que no arribem tard a la feina, fer front a diferents conflictes, preparar-nos per un exàmen o una reunió, trobar recolzament per resoldre un problema, minimitzar alguns contratemps o trobar formes d’assumir-los i reformular-los.

De fet, per desenvolupar-nos convenientment, en funció de les exigències i opcions del medi, per un cantó, i de les nostres possibilitats i interessos, per un altre, és necessari un cert estat d’alerta, una activació psicològica i fisiològica mínimes. D’una altre manera seriem massa lents, poc atents, amb poca capacitat d’anticipació i resposta, el que ens podria comportar més d’un perjudici o renúncia.

Quan l’ansietat és proporcionada i es manifesta dintre d’uns límits, no s’aprecien manifestacions simptomàtiques  -els canvis psicofisiològics no arriben a superar els límits sensorials dels receptors del dolor, la pressió, la temperatura-, o be son menors, excepte en algun moment puntual i limitat que poden ser elevats. Aquests canvis en els processos fisiològics no només son normals, si no que son funcionals: preparen l’organisme per emetre les accions pertinents en relació a la realitat que s’afronta o es pogués afrontar.

 Son molts els investigadors que han estudiat la relació entre el nivell d’activació psicofisiològica de l’organisme i la capacitat de l’individu per desenvolupar-se d’una manera eficient. En general es considera que el millor rendiment s’aconsegueix amb nivells mitjans d’activació.

 Ansietat Disfuncional

Quan l’ansietat sobrepassa determinats límits es converteix en un problema de salut, i interfereix notablement en les activitats socials, laborals o intel.lectuals. Pot limitar la llibertat de moviments i opcions personals. En aquests casos no estem davant un simple problema de nervis, sinó d’una alteració.

La gravetat dels trastorns d’ansietat es mesura fonamentalment per dos paràmetres: el patiment i la incapacitat que generen, essent més greus els que originen problemes de salut, i més intensos, i impliquen majors limitacions a qui els pateix.

Es calcula que entre un 15% i un 20% de la població pateix, o arribarà a patir al llarg de la seva vida, problemes relacionats amb l’ansietat amb una importància prou com per requerir tractament. La millora espontània – sense consulta ni tractament –  dels problemes d’ansietat és improbable. En la majoria de casos l’ansietat tendeix a mantenir-se, i estendre’s i generalitzar-se. Tractar de superar-la amb força de voluntat, com pensen algunes persones, no és efectiu. Voler que els símptomes desapareguin no dona resultat, no és suficient. El més convenient es rebre tractament el més d’hora possible. La gran majoria dels casos milloren seguint el tractament adeqüat.

Més enllà dels anomenats trastorns per ansietat -pànic, agorafòbia, fòbia social, obsessions, ansietat generalitzada, etc-, l’ansietat és, a més, un component important d’altres problemes: problemes d’alimentació, problemes sexuals,  problemes de relació personal, dificultats de rendiment intel.lectual, molèsties físiques d’origen psicosomàtic, etc. 

__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Més informació

Ayuso,J.l.(1988). Trastornos de angustia. Barcelona: Marínez Roca

Rojas, E.(1989). La ansiedad: Cómo diagnosticar y superar el estrés, las fobias y las obsesiones. Madrid: Ediciones temas de hoy.

De la Gándara,M. y Fuertes, J. C.(1999). Ansiedad y angustia: causas, síntomas y tratamiento. Madrid: Pirámide.

Miguel Tobal, J.J. . La ansiedad. Madrid: Editorial Aguilar.

Més llibres

Video: La ansiedad y sus trastornos

Altres vídeos relacionats

Categories
Ansietat i altres

Les malalties psicosomàtiques: malalties invisibles

La relació de la ment sobre el cos és molt clara. De la mateixa manera que les malalties físiques influeixen en el nostre estat d’ànim i ens provoquen temor, por o preocupació, molts problemes psicològics provoquen símptomes físics.

Què son les malalties psicosomàtiques?

Les malalties psicosomàtiques són molt freqüents: gairebé un 12% de la població europea pateix aquestes molèsties; i es considera que una quarta part de les persones que van al metge d’atenció primària presenten aquest tipus de malalties. Però, què son les malalties psicosomàtiques? En termes generals, s’entén que una persona pateix somatitzacions quan presenta un símptoma físic o més després d’un examen mèdic; aquests símptomes no poden ser explicats per una malaltia mèdica. A més a més, malgrat que la persona pugui patir una malaltia, aquests símptomes i les seves conseqüències són excessives en comparació amb el que s’esperaria. Tot això causa un gran malestar en diferents àmbits de la vida a la persona que pateix aquestes molèsties.

Per què el metge em diu que he d’anar al psicòleg? Si el meu problema és físic, per què he d’anar al psicòleg? Aquestes i altres preguntes són comuns en persones que pateixen somatització i que són derivades a un psicòleg. Les persones que es troben en aquesta situació, freqüentment, no es creuen que tinguin un problema psicològic, i continuen anant de metge en metge per torbar una resposta física. Malgrat això, quan s’indaga una mica en la rutina diària, aquestes persones tendeixen a adonar-se que hi ha alguna cosa que els crea malestar o ansietat. No es tracta de tenir un trauma infantil ni res semblant, simplement, hi ha vegades en què alguna cosa ens supera i no sabem com afrontar-ho, o bé portem un ritme de vida massa accelerat com perquè el nostre cos no se’n ressenti. A més, la salut no es el silenci del cos; i no tots els símptomes o molèsties són resultat d’una malaltia física.

Vegeu quines són les causes de les molèsties

  • El 70% de les molèsties que sentim diàriament són per causes naturals. Entre aquestes molèsties trobem les que pot provocar el propi funcionament de l’organisme quan fem la digestió, quan respirem o quan suem. Fins i tot, els hàbits de vida poc saludables com ara la mala alimentació, mals hàbits de son o fer poc exercici físic poden provocar-nos malestar físic. Finalment, el medi ambient també influeix en el nostre cos, aquí trobem factors com la contaminació, la humitat, la calor, el fred, els fongs, etc.
  • Només un 5% dels nostres mals són malalties físiques. A més, només un 10% són greus. Així, de cada 1000 molèsties, només 4 són causa de malaltes greus.
  • Finalment, el 25% de les molèsties físiques que podem sentir són causes psicològiques. En aquest punt és on es troben les malalties psicosomàtiques. Vegem-ho amb més detall. Generalment, es tendeix a pensar que les malalties psicològiques només causen tristesa, plor, sentiments d’inferioritat o altres símptomes que no tenen a veure amb el cos; no obstant això, aquesta idea és errònia. Les emocions influeixen en el nostre cos igual que el cos influeix en les nostres emocions. La ansietat, l’estrès i la depressió actuen sobre diferent hormones i provoquen canvis en el nostre organisme, que ens fan més sensibles al dolor i que influeixen en diferents malalties.

Símptomes somàtics més freqüents en les consultes mèdiques

  • Mal d’esquena, 71%
  • Mareig i vertigen, 65%
  • Mal en extremitats, 60%
  • Gasos a l’estómac, 52%
  • Dificultat al respirar, 50%
  • Palpitacions i taquicàrdia, 49%
  • Mal a les articulacions, 45%
  • Mal al pit, 44% Nàusees, 43%

Moltes de les malalties mèdiques estan estretament relacionades amb l’estrès. Algunes són: la hipertensió, diferents malalties coronàries, l’asma, la grip, el càncer, l’hipertiroïdisme i l’hipotiroïdisme, les úlceres d’estomac, la síndrome de l’intestí irritable, cefalees, el dolor crònic, les contractures muscular, la impotència, etc. Després d’observar que la depressió, l’ansietat i l’estrès, entre altres, són factors que influeixen tant en l’origen, el manteniment i l’evolució de diferents patologies físiques, és més fàcil entendre la influència de la nostra ment sobre el nostre cos i el paper del psicòleg en les nostres molèsties físiques.

Realitzar un tractament psicològic t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

__________
Font: Marta Miguel . Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs a Madrid i Barcelona.

Video Il.lustratiu: Estrés y enfermedad (UNED-TVE2)

Altres  videos relacionats

Altres documents relacionats

  1. Cuáles son los síntomas de la ansiedad
  2. Ansiedad y depresión
  3. Sobrepreocupación por la enfermedad
  4. Tratamiento de la ansiedad
Categories
Estrès Posttraumàtic

Estrès Posttraumàtic: una presentació del problema

“…Em van violar amb 25 anys. Durant molt de temps vaig parlar de la violació a un nivell intel•lectual, com si fos quelcom que hagués passat a una altre persona. Jo sabia molt be que m’havia passat a mi, però no tenia aquesta sensació. Durant un temps vaig anar tirant així  …més tard, vaig començar a tenir records retrospectius. Em venien com un cop d’aigua. Estava molt atemorida. Vaig començar a reviure repetidament la violació. Cada moment era colpidor. Sentia que el meu cap es movia una mica, com una sacsejada, però això no era veritat. Em sufocava o se’m secava la boca i la meva respiració canviava. Estava com en suspensió. No sentia el coixí en el que estava sentada o que el meu braç estava tocant el moble. Semblava com si fos dintre d’una bombolla, com si flotés. Feia por…”

El trastorn per Estrès Postraumàtic sorgeix com a resposta tardana o diferida a un succés estressant o una situació, breu o duradora, de natura excepcionalment amenaçant o catastròfica, que causaria per si mateixa un malestar generalitzat a tothom –per exemple, catàstrofes naturals o produïdes per l’home, combats, segrests, accidents greus, ser testimoni de la mort violenta d’algú, ser víctima de tortura, terrorisme, una violació o un altre crim-. Pot ser quelcom que amenaci la vida de la persona o d’algú proper. O be, pot ser quelcom que hem vist, com per exemple la destrucció en massa després de la caiguda d’un avió.

Amb freqüència, les persones que pateixen de TEPT tornen a viure repetidament el trauma en forma de malsons i records inquietants durant el dia. Poden també experimentar problemes de son, depressió, sensació d’indiferència, o es sobresalten amb facilitat. Poden perdre l’interès per les coses que li generaven il•lusió i els hi costa sentir afecte. És possible que es sentin més irritables, més agressives que abans, o fins i tot violentes. Veure res que els hi recordi l’incident pot ser molest, i això pot portar a evitar certs llocs o situacions que les hi portin records. És habitual que temin, i evitin, les situacions que els hi recorda el trauma. El consum excessiu de substàncies psicotròpiques o alcohol pot ser un factor agreujant.

(Aquesta informació prové de National Institute of Mental Health)

Més informació

Bobes, J.; Bousoño, M.; Calcedo,A y Gonzélez,M.P. (2000). Trastorno de estrés postraumático.Barcelona: Masson

Astin,M.C.y Resick, V.E. (1997): Tratamiento cognitivo- conductual del tratorno de estrés postraraumático. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos.

Vídeo il-lustratiu:  Psicología de las experiencias traumáticas I. (UNED-RTVE2)

Categories
Obsessions

Obsessions: una presentació del problema

“No podia fer res sense un ritual. Aquests rituals afectaven a tots els aspectes de la meva vida. Per mi, era molt important contar. A la nit, quan posava el despertador, ho havia de fer amb un número que no sumés un “mal” número. Si la meva germana tenia 33 anys i jo 24, no podia deixar la televisió al canal 33 ni al 24. Em posava xampú tres cops en lloc d’un només perquè tres era un número de sort i un no ho era. Trigava molt a llegir per que anava contant les línies de cada paràgraf. Si estava escrivint una tasca d’examen a l’escola no podia tenir cert número de paraules en una línia si sumava un mal número. Sempre em preocupava pensant que si no feia alguna cosa els meus pares moririen.  O em preocupava fer quelcom que provoqués danys als meus pares, cosa totalment irracional. No podia utilitzar la paraula “mort” per que em preocupava que quelcom dolent succeís. Vestir-me pels matins era molt difícil per que tenia una rutina i si em desviava, havia de tornar a començar. Jo sabia que aquests rituals no tenien sentit, però no podia passar-ho per alt fins que vaig fer teràpia”.

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Una persona pot estar obsessionada amb els gèrmens o la brutícia i en aquest cas es rentarà les mans una i altre vegada. Pot tenir dubtes i sentir la necessitat de reconfirmar les coses repetidament. Pot estar preocupada per pensaments de violència i témer fer mal a altres persones que estan a prop. Pot passar molta estona tocant coses o contant; pot estar preocupada per l’ordre i la simetria; pot tenir pensaments persistents de dur a terme actes sexuals que li resulten repugnants; o pot afligir-li tenir pensaments que van en contra de les seves creences religioses.

Els pensaments o imatges preocupants i inoportunes s’anomenen obsessions, i els rituals que es fan per tractar de prevenir-les o eliminar-les es diuen compulsions. Per a la persona afectada no es agradable realitzar aquests rituals que se sent obligada a fer. La reducció  de l’angoixa que experimenta com a conseqüència de fer-los és temporal i curta. Molts adults amb aquest problema de salut reconeixen que lo que estan fent no té sentit però no poden evitar-ho. Tot i així, moltes persones, especialment nens amb TOC, poden no entendre que el seu comportament està fora del normal.

El TOC afecta a homes i dones per igual, i afecta, més o menys, a 1 de cada 50 persones. Pot aparèixer a la infantesa, a l’adolescència o a l’edat adulta, però com a mitjana es detecta en els joves o en els adults joves. Un terç dels adults amb TOC van experimentar els seus símptomes a la infantesa. El curs de la malaltia és variable; els primers símptomes poden anar i tornar, reduir-se per un temps o empitjorar progressivament.

Més informació

Vallejo, j. y Berrios,G.E.(1995). Estados obsesivos.Barcelona. Masson S.A.

Silva, P. y Rachman, S.(1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo. Los hechos.Bilbao: Descleé De Brouwer.

Gavino, A.(2001). Deje atrás sus obsesiones. Ediciones Aljibe.

Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (1)Los mecanismos de la ansiedad.Barcelona: Martínez Roca.

Vídeo Il-lustratiu: Trastorno obsesivo-compulsivo

Altres vídeos relacionats

Categories
Ansietat generalitzada

Ansietat generalitzada: una presentació del problema

“Sovint em sento inquiet i no descanso prou be. Em preocupo per tot: tenir un accident en un viatge, que s’incendiï el cinema on estic, que em puguin atracar pel carrer, que em puguin despatxar de la feina o que pugui sorgir un imprevist econòmic que no pugui assumir, pels problemes de salut, em preocupo pel sopar que haig de preparar per una festa, o per que regalar a algú. Simplement no puc deixar res de costat. I si això… i si lo altre… Tinc problemes per dormir, em costa concentrar-me a la feina, més encara si vull llegir o en una conversa. De vegades em sento una mica marejat, amb palpitacions o molèsties digestives, tensió muscular. Sóc aprensiu…”

En el Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG) l’angoixa i les preocupaciones que s’experimenten estan per sobre del normal. La preocupació i la tensió son cròniques tot i que no hi hagi res que les provoqui. Les persones que pateixen aquest trastorn anticipen, gairebé sempre, desastres o conseqüències negatives, preocupacions freqüents i excessives per la salut, els diners, la família o la feina. Tot i això, de vegades, l’arrel de la preocupació és difícil d’identificar. Només pensar en el fet de passar el dia ja provoca ansietat.

Les persones que pateixen TAG tenen dificultats per desconnectar de les seves inquietuts, tot i que normalment comprenen que la seva ansietat és més intensa del que justifica la situació. Els hi costa molt relaxar-se. Amb freqüència tenen problemes per conciliar o mantenir la son. Les seves preocupacions van acompanyades de símptomes físics, especialment tremolor, contraccions nervioses, tensió muscular, nàusees, mal de cap, irritabilitat, sudoració o onades de calor. Poden sentir-se marejades o que els hi falti l’aire. Poden sentir que tenen que anar al bany freqüentment o com si tinguessin un nus a la gola.

Més Informació

Echeburúa, E. (1993a). Ansiedad crónica: Evaluación y tratamiento. Madrid: Eudema.

Deffenbacher, J.L. (1997). Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalizada. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 241-263). Madrid: Siglo XXI

Vídeo Il-lustratitiu: Administración de preocupaciones. Clínica de l’Ansietat

Categories
Fòbia Social

Fòbia social: una presentació del problema

“Jo no podia acceptar invitacions, ni anar a festes. Durant un temps ni tan sols podia anar a classe. Al segon any a la facultat vaig haver de quedar-me a casa tot un semestre… La meva por podia presentar-e en qualsevol situació social. Sentia ansietat inclòs abans de sortir de casa, i augmentava al apropar-me a classe, a la festa o a on fos que anés. Sentia l’estómac descompost i quasi creia que tenia grip. El meu cor bategava amb força, em suaven les mans i tenia la sensació d’estar com separada de mi mateixa i de totho… Quan entrava a un lloc ple de gent, em ruboritzava, o suava molt, i sentia que tots els ulls estaven clavats en mi. Em feia vergonya aturar-me en un racó jo sola però no podia pensar que dir a ningú. Em sentia tant fora de lloc que volia marxar inmediatament…”

La fòbia social és una por intensa a fer el ridícul o sentir-se humiliat en situacions socials, a actuar de forma inadequada o que es provoqui una situació vergonyosa davant els altres. La persona afectada sent una intensa por a ser avaluada, a exposar-se a situacions públiques, o simplement a que apareguin, davant d’altres, símptomes d’ansietat –posar-se vermell, sudoració, tremolor, bloqueig-.

La fòbia social habitualment comença al principi de l’adolescència o abans.

 

Vídeo: Agorafòbia (minuts 0-4,50) y fòbia social (minut 4,50 i següents)

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Analítiques

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.