La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.
El que passa en la hipocondria és una preocupació desorbitada a patir malalties que no es tenen, o si es tenen, no justifiquen aquesta preocupació. Les cavil·lacions es basen en petites sensacions físiques vagues i imprecises
Clínica de la Ansiedad ofrece tratamientos grupales online para superar el problema de la Ansiedad por la Enfermedad, comúnmente llamado hipocondría. Una dificultad común a los tratamientos grupales es alcanzar un conjunto de personas, numéricamente suficiente, lo más homogéneo y específico posible, para poder aplicar un programa centrado en la resolución en un problema determinado.
El nostre actual mecanisme de defensa enfront de perills i amenaces és hereu del qual com a espècie hem anat desenvolupant al llarg de milers d’anys d’evolució.
En l’aparició i el manteniment de l’ansietat com a trastorn influeixen tres grans grups de factors: els factors predisponents, els factors activadors i els factors de manteniment.
L’ansietat no depèn exclusivament d’un factor, sinó d’un conjunt de variables que actuen com un tot i que es posen en marxa davant d’una situació que la persona concep com a amenaçant.
Les característiques de la personalitat i els trastorns que hi estan relacionats influeixen en l’aparició i en el manteniment dels trastorns d’ansietat, de manera que determinats temperaments predisposen les persones a aquest tipus de problemes.
Els estressors quotidians influeixen en l’aparició dels trastorns d’ansietat, però aquesta influència ve mediatitzada per la valoració subjectiva que la persona realitzi d’aquests estressors i pels recursos de què disposi per afrontar-los.
Els resultats suggereixen que les contribucions dels gens de l’individu són apreciables. No s’han identificat gens concrets que de manera específica estiguin implicats en un tipus de problemes d’ansietat o en d’altres. Sembla més plausible considerar que un conjunt de gens influeix de manera inespecífica en els trastorns d’ansietat.
