Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$notify_url is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 39

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$log is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 40

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$idLog is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 41

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$entorno is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 53

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$nombre is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 54

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$fuc is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 55

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$tipopago is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 56

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$clave256 is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 57

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$terminal is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 58

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$moneda is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 59

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$activar_log is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 60

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$idioma is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 61

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$estado is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 62

Deprecated: Creation of dynamic property WC_Redsys::$activar_3ds is deprecated in /home/clinicaansiedad/public_html/wp-content/plugins/_redsysoficial/wc-redsys.php on line 63
Fobias de impulsión archivos - Clínica de la Ansiedad
Categories
Fòbies d’impulsió

Fòbies d’impulsió.

Les fòbies d’impulsió son un tipus característic d’obsessió en el que els pensaments, imatges o impulsos intrusos tracten sobre fer-se mal a un mateix, als altres, o tenir algun comportament molt inapropiat, amb conseqüències greus o irreversibles.

Exemples habituals i molt freqüents entre els nostres pacients son clavar-li un ganivet a algú, llençar-se pel balcó o finestra, donar-li una bufetada o ferir a una persona estimada, empènyer a algú al metro o llençar-se, insultar o agredir sobtadament a algú…etc.

La persona, al tenir aquets pensaments, imatges o impulsos creu que és probable perdre el control. Aquesta por, i l’ansietat que genera, li fa pensar que ho pot arribar a fer, o que s’està tornant boig, o que no és gens normal que això li passi, en definitiva, que quelcom no funciona be en ella.

Les obsessions, son pensaments intrusius, que apareixen de manera no desitjada (són involuntaris) i que es repeteixen constantment. El contingut, en el cas específic de la fòbia d’impulsió, és amenaçant o moralment reprovable, com hem comentat en els exemples anteriors.

Aquestes obsessions poden presentar-se com:

  • Imatges: la persona es veu a si mateixa llançant-se per la finestra o empenyent a algú, o insultant a crits a algun sense motiu, etc. S’ imagina aquesta escena, les conseqüències que tindria, les expressions de por de les persones que estan davant..etc.
  • Pensaments: la persona creu que farà alguna d’aquestes coses encara que o ho vegi en imatges. Li poden aparèixer pensaments “imperatius” del tipus: “dona-li un cop de puny”, o “llença’t pel balcó”. Pensa en lo terrible que sería fer-ho, que dirien els altres, com reaccionarien..etc.
  • Impulsos: la persona té la sensació de que ho farà Sent l’impuls i creu que arribarà a fer-ho irremeiablement.

En moltes ocasions aquestes obsessions apareixen no només d’una manera, si no que de manera combinada. Potser primer ve una imatge i després pensaments al respecta, o primer se sent l’impuls i després venen tot un seguit d’imatges al cap.

Quan això passa, la persona experimenta un gran malestar i ansietat, i intenta evitar-ho. Per una banda, al creure que finalment podria passar o que no és gens normal pensar aquestes coses, evita estar en contacte amb situacions que ho facilitarien: procura no tenir ganivets a la vista, o no fa servir els que son grans, o els guarda ràpidament quan els veu; potser no s’apropa al balcó i encara menys si porta el seu fill a coll; o s’atura lluny del pas de vianants si la obsessió és llançar-se i ser atropellat. Tracta de reduir la possibilitat de que passi o neutralitzar l’ansietat que li produeixen aquestes obsessions.

Al creure que tenir aquest tipus de pensaments, imatges o impulsos no és normal, a més d’evitar situacions, llocs o objectes, comença a sentir-se molt malament amb elles mateixes, i a criticar-se i menystenir-se: “com pot ser que pensi tot això”, “estic malament del cap”, “una persona normal no pensa tot això”. A més, creuen que el fet de pensar-ho és un indici de que ho faran o podrien fer-ho, que podrien perdre el control i finalment fer-ho. Molts pacients expressen aquesta preocupació dient “és que només que per un moment se me’n vagi el cap…” o “és tan fàcil que passi”.

Algunes de les pors principals associades a la fòbia d’impulsió són:

(És important assenyalar que totes aquestes pors son creences falses).

  • M’estic tornant boig o boja.
  • És molt fàcil perdre el control.
  • Si ho penso tant finalment ho faré.
  • Soc una persona horrible per pensar totes aquestes coses.

Què treballem a la teràpia per solucionar les fòbies d’impulsió?

  • La persona aprèn que és un pensament obsessiu, que és la fòbia d’impulsió, i per tant pot entendre millor el que li passa.
  • S’expliquen, per cada cas particular, les creences falses associades a les seves pors.
  • La persona aprèn a reinterpretar que significa tenir aquets pensaments, imatges o impulsos.
  • S’aconsegueix manegar-les millor quan apareixen, i una notable reducció.
  • La persona aconsegueix eliminar l’ansietat en relació a la fòbia d’impulsió.
  • Poc a poc la persona aconsegueix afrontar les situacions que evitava i tornar a la seva vida amb normalitat, sense estar condicionada.

És important assenyalar que per aconseguir-ho fa falta temps i treball conjunt entre psicòleg/a i pacient. Durant el tractament s’estableixen pautes i passos concrets per arribar a la milloria i s’aprenen estratègies psicològiques per aconseguir-ho.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Articles relacionats:

“Entenen les fòbies d’impulsió”

“Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Fobias de impulsión

Fobias de Impulsión.

Las fobias de impulsión son un tipo característico de obsesión en el que los pensamientos, imágenes o impulsos intrusos tratan sobre hacerse daño a uno mismo/a, a los demás, o tener algún comportamiento muy inadecuado, con consecuencias graves o irreversibles.Ejemplos típicos y muy frecuentes entre nuestros pacientes son acuchillar a alguién, tirarse por el balcón o ventana, abofetear o hacerle daño a un ser querido o a un compañero/a en el trabajo, tirarse o empujar a alguien al metro, agredir o insultar de manera inesperada a alguien..etc.

La persona, interpreta estos pensamientos, imágenes o impulsos como inadecuados y peligrosos, y piensa que podría perder el control. Este temor, y la ansiedad que conlleva, le hacen pensar que lo puede llegar a hacer, o que se está volviendo loca, o que no es normal que eso le ocurra y que algo no funciona bien en ella.

El activador del malestar y la ansiedad en las fobias de impulsión son las obsesiones. Éstas son pensamientos intrusos, que aparecen sin ser deseados (son involuntarios) y que se repiten intensamente. El contenido, en el caso específico de la fobia de impulsión, es amenazante o moralmente reprobable, como se detalla en los ejemplos antes citados.

Estas “obsesiones” pueden aparecer como:

  • Imágenes: la persona se visualiza lanzándose por la ventana o empujando a alguien, o insultando a gritos a alguien sin venir a cuento, o un largo etcetera. Se imagina esa escena, las consecuencias, las caras de horror de las personas que lo presencian etc.
  • Pensamientos: la persona piensa que hará alguna de estas cosas aunque no se visualiza, o le aparecen pensamientos “imperativos” del tipo: “pégale un puñetazo”, “tírate por el balcón”…etc. Piensa sobre lo terrible que sería hacerlo, sobre lo que los demás dirian y como reaccionarian…etc.
  • Impulsos: la persona tiene la sensación de que lo hará. Siente que el impulso la llevará a hacerlo irremediablemente.

En muchas ocasiones estas obsesiones aparecen no solo en un formato sino de manera combinada. Puede venir primero una imagen y luego estar pensando sobre las consecuencias, o sentir el impulso/sensación y luego ver toda la escena en su cabeza.

Cuando ocurre esto, la persona experimenta un gran malestar y ansiedad, y trata de evitarlo. De un lado, al creer que podría ocurrir o que no es normal pensar ese tipo de cosas, evita estar en contacto con situaciones que facilitarían que ocurriera: intenta no tener cuchillos a la vista, o no los utiliza si son grandes, o los guarda rápidamente, o no se acerca al balcón y menos si tiene a su hijo en brazos, o se para alejado del paso de cebra en una calle si su temor es lanzarse y ser atropellado. Trata por tanto de reducir la posibilidad de que suceda o neutralizar la ansiedad que le causan esas obsesiones.

Al creer que tener este tipo de pensamientos no es normal, además de evitar situaciones, lugares u objetos, comienzan a sentirse muy mal consigo mismas y a criticarse y menospreciarse: “como puede ser que piense esas cosas”, “estoy mal de la cabeza”, “una persona normal no piensa eso”. Además, creen que el hecho de pensarlo ya es indicativo de que lo harán o que podrían hacerlo, o que podrían perder el control y llegar a hacerlo. Muchos pacientes expresan esta preocupación diciendo “es que solo hace falta que se me vaya la cabeza un momento y…” o “es tan fácil que pase”.

Algunos de los temores principales asociados a la fobia de impulsión son:

(Es importante señalar que todos estos temores son creencias falsas)

  • Me estoy volviendo loco/a.
  • Es muy fácil perder el control.
  • Si lo pienso tanto al final lo haré.
  • Soy una persona horrible por pensar estas cosas.

¿Qué trabajamos en terapia para solucionar las fobias de impulsión?

  • La persona aprende que es un pensamiento obsesivo, que es la fobia de impulsión, y por tanto entiende mejor lo que le pasa.
  • Se explican, para cada caso particular, las creencias falsas asociadas a sus temores.
  • La persona aprende a reinterpretar que significa tener esos pensamientos, imágenes o impulsos.
  • Se consigue también en terapia un mejor manejo cuando aparecen, y una notable reducción.
  • La persona consigue eliminar su ansiedad en relación a la fobia de impulsión.
  • Poco a poco la persona logrará enfrentarse a las situaciones que evita y podrá hacer de nuevo su vida con normalidad, sin estar condicionada.

Cabe señalar que todo esto requiere un tiempo y un trabajo conjunto entre el psicólogo/a y el/la paciente. Durante el tratamiento se establecen pautas y pasos concretos para lograr la mejoría y se enseñan estrategias psicológicas para poder conseguirlo.

Supera tus obsesiones con nosotros: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artículos relacionados:

“Entendiendo las fobias de impulsión”

“Desmontando creencias falsas de las fobias de impulsión”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionados:

Fuente: Clínica de la Ansiedad. Psicólogos especialistas en el tratamiento de la ansiedad.

Categories
Fòbies d’impulsió Obsessions

Por a perdre el control o a tornar-se boig

La por a perdre el control sobre el propi pensament, conducta o impulsos és freqüent en els trastorns d’ansietat. D’alguna manera, aquest sentiment, o pre-sentiment, és consubstancial a l’experiència d’ansietat elevada. Si l’ansietat té relació, com hem assenyalat en altres documents del web, amb la percepció del subjecte quan es veu desbordat, respecte a la seva capacitat i recursos, per les demanes i exigències del mitjà (extern o intern), és natural que aquesta experiència s’equipari a la pèrdua de control sobre un mateix o sobre el mitjà: quan tenim una dificultat però és assumible, considerem que tenim els recursos, els suports i les capacitats per afrontar-ho i diem, col·loquialment, que «tenim un problema, que no està resolt però que està controlat». Si, per contra, ens trobem excedits o desbordats diem «tenim un problema, que no està resolt, ni sota control», és a dir, ens sentim a mercè de les circumstàncies.

És probable que l’ansietat alteri l’execució de repertoris de conducta, fins i tot alguns que normalment «surten sols», sense que la consciència actuï, ja sigui perquè es tracta de respostes autònomes o bé automatitzades després d’un procés d’aprenentatge i entrenament: l’articulació, la fluïdesa de la parla, l’atenció i la concentració, la resposta sexual, la conciliació de la son, etc. La percepció d’aquests errors, crea dubtes sobre l’adequada regulació i produeix desconfiança sobre el funcionament normal i correcte de les funcions i facultats en la persona que els experimenta.

En alguns casos, l’ansietat genera, com a part dels símptomes i manifestacions, una sensació d’estranyesa i irrealitat, com si estiguéssim veient la realitat a través d’un vidre o «com en una pel·lícula», com si ens sentíssim aliens a nosaltres mateixos (despersonalització) o a l’entorn (desrealització).

De la mateixa manera que la sobre-preocupació per la salut física porta a la vigilància i a l’observació de diferents funcions i manifestacions fisiològiques, la por a perdre el control porta a l’autoobservació i el seguiment del nostre pensament, i a l’execució d’activitats i els seus possibles efectes.

La por a tornar-se boig

A vegades, aquest sentiment de descontrol, desordre o irrealitat s’equipara a la idea de trastocar-se o tornar-se boig. En casos extrems, aquesta por és a la base de les anomenades «fòbies d’impulsió», que es caracteritzen per la percepció d’un alt risc de perdre el cap, trastocar-se en un moment donat i, com a conseqüència, fer alguna cosa greu i irreversible, com ara llançar-se pel balcó, fer mal a nens o a altres persones amb ganivets o d’altres maneres, empènyer algú al tren o a la calçada quan passen els cotxes, etc.

La presumpció de que podria trastocar-se, porta a la persona a estar especialment altera i evitar aquelles circumstàncies (balcons, jugar amb nens petits, etc.) en què, si s’arribés a perdre la raó, les conseqüències fossin més greus i irreversibles. No és que tingui la intenció de fer-ho i s’hagi de vigilar-lo per impedir-ho (com a vegades pensen els propis pacients). Tot el contrari, és l’últim que voldrien que els passés i, per aquesta raó, volen estar advertits i prevenir els riscos perquè ni tan sols en un suposat «moment de bogeria» poguessin fer-ho.

Diguem que, d’alguna manera, s’ha donat al cervell l’ordre que no s’oblidi d’aquest risc –d’altra banda inexistent–, i dispari alarmes quan les conseqüències de la suposada pèrdua de la raó poguessin ser extremes. Per tant, el sistema d’avisos i d’advertències associades al mecanisme de l’ansietat fa que vinguin al pensament, de manera reiterada, imatges i idees, molt particularment quan s’està davant de circumstàncies més crítiques (presència de ganivets, alçades, etc.). L’objectiu és prevenir-se d’un mateix si es donés la suposada bogeria.

Aquests pensaments, que confonen i importunen a l’individu, són efecte de sistemes de prevenció extremats, malgrat això, són agafats pel subjecte com si fossin impulsos interns o pensaments perversos que els portaran a fer allò que no volen. Encara que no tenen res a fer, molts pacients interpreten aquest fenomen com a indicadors d’estar patint, o arribar a patir, trastorns mentals de tipus psicòtic, com ara l’esquizofrènia. És impossible tornar-se boig com a conseqüència d’una crisi de pànic o d’altres trastorns d’ansietat.

_________
Font: J. Carlos Baeza Villarroel (2006). Clínica de l’Ansietat. Especialistes a Madrid i Barcelona. Psicòlegs i psiquiatres.

Video il.lustratiu: El temor a perder el control o a volverse loco

Documents relacionats

Categories
Fòbies d’impulsió

Entenen les fòbies d’impulsió.

Les fòbies d’impulsió comencen quan es malinterpreten pensaments que en realitat la majoria de persones tenim. Els pensaments, imatges o impulsos de contingut agressiu cap a la pròpia persona o cap als altres son en realitat normals, encara que siguin desagradables. Al veure’ls com perillosos, com indicatius de ser una persona desequilibrada…etc, involuntàriament els hi donem més força i importància, i es poden convertir així en obsessions, donant inici a les fòbies d’impulsió.

Els estudis indiquen que tenim al voltant de 60.000 pensaments diaris. Pensaments de tot tipus. Molts d’ells negatius i repetitius. Normalment no els hi fem gaire cas, i no ens deixem “enredar”. A les fòbies d’impulsió succeeix el contrari, el pensament (imatge o impuls) ens enreda.

Totes les persones, en major o menor mesura, han tingut o tenen pensaments característics de les fòbies d’impulsió. Entre aquets 60.000 pensaments diaris és normal que apareguin els temuts “I si…?”:

  • I si perdo el control i empenyo el cotxet del meu fill a la carretera?
  • I si impulsivament insulto al meu cap?
  • I si se me’n va el cap i li dono una bufetada a…?
  • I si li clavo el ganivet a…?
  • I si de sobte dono un cop de volant?
  • I si…?

A les fòbies d’impulsió també poden aparèixer les obsessions de manera imperativa (no només en format de “i si…?”) com si estiguéssim rebent una ordre: “pega-li”, “clava-li el ganivet”…etc.

La persona, davant aquestes obsessions, assumeix com a veritat una sèrie de creences (falses) que li porten a sentir-se i actuar de manera que, en comptes d’aconseguir eliminar les fòbies d’impulsió, les mantenen i les reforcen. Se senten molt ansioses i també culpables per pensar aquestes coses.

Com comencen les fòbies d’impulsió?

Apareix, per exemple, un pensament tipus “i si…?”. En comptes de no parar atenció i no donar-li importància, com fem amb molts pensaments, ens fixem en ell amb alarma i preocupació: “ perquè he pensat això?, pensar així no és normal, a veure si perdré el control i…”. Sense adonar-nos, ja hem plantat la llavor. D’alguna manera li estem dient al nostre sistema d’alarma que hi ha quelcom a vigilar que no és normal. D’aquesta manera, provoquem involuntàriament que el pensament torni a aparèixer. Cada cop que apareix m’alerto i m’angoixo més, em preocupo més i li dono més voltes. Com que crec que no hauria de pensar aquestes coses, començo a creure que podria passar en realitat. Com que és quelcom que no vull que passi de cap de les maneres, que seria terrible, intento no tenir o treure’m aquest pensament (imatge o impuls), i procuro evitar les circumstàncies que facilitarien que passés (evito ganivets, balcons, allargar converses o reunions, quedar-me sol/a amb nens petits o els meus fills/es…). Com que evito, es fa més forta la creença de “podria passar”. El nostre cervell, en el seu afany (lògic, però en aquest cas poc encertat) per evitar que passin coses terribles, incrementa la seva vigilància i advertència respecte a que passés el que em fa por, i no para d’enviar-me missatges (pensaments, imatges o impulsos) catastrofistes relacionats amb aquesta possible pèrdua de control, bogeria…

La persona creu que podria trastornar-se (o que ja ho està), que s’està tornant boja, que perdrà el control. Creu que pensar aquestes coses no es normal. Creu que pensar-ho és com tenir la intenció de fer-ho, que pensar-ho ja és dolent i que indica quelcom terrible. Tracten per tant de prevenir-ho i evitar-ho. Tracten de no tenir aquets pensaments (imatges o impulsos) i prevenir situacions (no estar en situació de “risc” si perdessin el control).

D’ aquesta manera entren en un cercle del que els hi costa sortir. Les obsessions continuen, experimenten molta angoixa, por, culpa i sovint vergonya (per tenir aquestes obsessions). Intenten no tenir aquests pensaments, però apareixen repetidament.

La teràpia cognitiu conductal ajuda a la persona a comprendre millor el que li passa (els pensaments obssesius no son en realitat perillosos i no perdrem el control) i a adquirir les eines necessàries per superar aquest problema (aprenedre a manegar i reduïr aquets pensaments i l’intens malesatar que comporten).

Nota: També hi ha pacients que després d’haver experimentat una o és crisis d’angoixa (atacs de pànic), que impliquen una gran sensació de pèrdua de control, comencen a alarmar-se per aquesta suposada pèrdua de control i desenvolupen fòbies d’impulsió. És a dir, el seu “i si…?”, la seva obsessió, comença a partir de la por a perdre el control experimentada durant l’atac de pànic.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artícles relacionats:

“Fòbies d’impulsió”

“Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Fòbies d’impulsió

Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió.

Existeixen una sèrie de creences falses sobre les que es fonamenten les fòbies d’impulsió. Aprendre a identificar-les i “desmuntar-les” és una passa important per superar aquest tipus d’obsessions que tant de malestar provoquen.

Les nostres creences determinen com veiem el mon, com interpretem el que passa i son el nostre patró, moltes vegades poc conscient, sota el que percebem la “nostra” realitat.

A les fòbies d’impulsió, hi ha una sèrie de creences falses freqüents que configuren el patró que fa que finalment ens obsessionem:

  • No és normal pensar…: els pensaments son involuntaris, no importa el contingut. És normal que apareguin tot tipus de pensaments al nostre cap, per terribles que ens puguin semblar.
  • Si ho penso tant al final ho faré/passarà: si només amb pensar aconseguíssim que les coses succeïssin no existiria la contaminació, ni les guerres, ni moltes altres “catàstrofes”. Pensar no fa que succeeixi. Pensar-ho molt no és motiu de preocupació, vol dir que m’importa o m’alarma, no que hagi de passar. Puc pensar i pensar repetidament que necessito aprovar l’exàmen i no això succeirà.
  • Si ho penso és que en realitat ho vull fer: com comentàvem en anteriors articles, tenim uns 60.000 pensaments diaris. Segurament veiem que no és possible dura a terme aquestes 60.000 coses que ens diu el nostre cervell. Els pensaments, la major part de les vegades es queden en això, en un pensament, no es tradueixen a cap acció. Un pensament és involuntari, una acció és voluntària. Quelcom involuntari no es transforma màgicament en voluntari. Pensem involuntàriament en el que ens agrada, recordem coses del passat, pensem en el futur, ens preocupem per coses que podrien passar, ens preocupem per coses que creiem que mai ens passaran…etc. la major part dels nostres pensaments son involuntaris i simplement apareixen. La nostra alarma s’activa, i per tant pensaré més en això, quan valorem un pensament com perillós o inacceptable. Al posar-li aquesta etiqueta l’estem activant més. És a dir, apareix tant aquest pensament no perquè ho vagi a fer, si no perquè no ho vull fer si ho penso tant és perquè atenta contra la meva ètica, moral i valors, i per això ho penso (involuntàriament) tant.
  • Només una persona trastornada te aquest tipus de pensaments: quasi totes les persones tenen o han tingut pensaments de fòbies d’impulsió, o per ser més precisos, els estudis indiquen que el 90% de la població té pensaments intrusius (és a dir, que apareixen sense que ho desitgem). La diferència està en el cas que els hi faig, si m’alerto o preocupo per tenir-los, o si els deixo passar com fem amb molts d’altres que tenim.
  • Hem de controlar el que pensem: la major part dels pensaments que tenim son involuntaris. Moltes funcions del nostre organisme ho son i no ens sorprenem: la vista, el tacte, l’oïda, el gust serien alguns exemples. La sensació de fred o calor, de gana o dolor també. Ningú creu que ha de controlar el seu gust, el seu fred, o el volum del soroll, assumim que és automàtic o involuntari. El mateix passa amb els pensaments, especialment amb els negatius. Els pensaments intrusius no es controlen, els tenim o no, igual que el fred, el sentim o no.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artícles relacionats:

“Fòbies d’impulsió”

“Entenen les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Categories
Fobias de impulsión Obsesiones

Miedo a perder el control o volverse loco

El temor a perder el control sobre el propio pensamiento, conducta o impulsos, es frecuente en los trastornos de ansiedad. En cierto modo, este sentimiento, o pre-sentimiento, es consubstancial a la experiencia de ansiedad elevada. Si la ansiedad guarda relación, como hemos señalado en otros documentos de la web, con la percepción del sujeto de verse desbordado, respecto de su capacidad y recursos, por las demandas y exigencias del medio (externo o interno), es natural que dicha experiencia se equipare a pérdida de control sobre uno mismo o sobre el medio: cuando tenemos una dificultad pero es asumible, nos consideramos con los recursos, apoyos, y capacidad para hacerla frente, decimos, en términos coloquiales, que “tenemos un problema, no está resulto, pero está controlado”. Si, por el contrario, nos vemos excedidos o desbordados decimos que “tenemos un problema, no está resuelto, ni bajo control”, es decir nos sentimos a merced de las circunstancias.

Es probable que la ansiedad altere la ejecución de repertorios de conducta, incluso algunos que normalmente “salen solos” sin que medie la conciencia en su producción, ya sea por tratarse de respuestas autónomas, o bien automatizadas tras un proceso de aprendizaje y entrenamiento: la articulación y fluidez del habla, la atención y concentración, la respuesta sexual, la conciliación del sueño, etc. La percepción de dichos fallos, crea dudas en la persona que los experimenta sobre su adecuada regulación y produce desconfianza sobre el normal y correcto funcionamiento de sus funciones y facultades.

En algunos casos, la ansiedad genera, como parte de sus síntomas y manifestaciones, una sensación de extrañeza e irrealidad, como si estuviéramos viendo la realidad a través de un cristal o “como en una película”, como si nos sintiéramos ajenos a nosotros mismos (despersonalización) o al entorno (desrealización).

Del mismo modo que la sobre-preocupación por la salud física lleva a la vigilancia y observación de diferentes funciones y manifestaciones fisiológicas, el temor a perder el control lleva a la auto-observación y seguimiento de nuestro pensamiento, la ejecución de actividades y sus posibles efectos.

El temor a volverse loco

En algunos casos, ese sentimiento de descontrol, desorden o irrealidad se equipara a la idea de trastornarse o volverse loco. En casos extremos este miedo está en la base de las llamadas “fobias de impulsión”, que se caracterizan por la percepción de un alto riesgo de perder la cabeza, trastornarse, en un momento dado y, como consecuencia, hacer algo grave e irreversible, como tirarse desde al balcón, hacer daño a niños u otras personas con cuchillos, o de otras formas, empujar a alguien al tren o a la calzada al paso de los coches, etc.

La presunción de que podría trastornarse, lleva a la persona a estar especialmente alerta y evitar aquellas circunstancias (balcones, jugar con niños pequeños, etc.) dónde, si se llegara a perder la razón, las consecuencias fueran más graves e irreversibles. No es que tenga intención de hacerlo y haya de vigilarse para impedirlo (como a veces piensan los propios pacientes). Todo lo contrario: lo último que quisieran que pasase en el mundo es eso, y por ello, quieren estar advertidos y prevenir los riesgos para que ni siquiera en un supuesto “momento de locura” pudieran hacerlo.

Digamos que, en cierto modo, se ha dado al cerebro la orden de que no se olvide de ese riesgo –por otro lado, absolutamente inexistente-, y dispare las alarmas cuando las consecuencias de la supuesta pérdida de la razón pudieran ser extremas. En consecuencia, el sistema de avisos y advertencias asociado al mecanismo de la ansiedad hace que vengan reiteradamente al pensamiento imágenes o ideas al respecto, muy particularmente cuando estamos frente a circunstancias más críticas (presencia de cuchillos, alturas, etc.). El objetivo es… prevenirse de uno mismo si se diera la supuesta locura.

Estos pensamientos, que confunden e importunan al individuo, son efecto de extremados sistemas de prevención, sin embargo, son tomados por el sujeto como si fueran impulsos internos o pensamientos perversos que les llevarán a hacer lo que no quieren.  Aunque no tienen nada que ver, muchas pacientes interpretan estos fenómenos como indicadores de estar sufriendo, o llegar a sufrir, trastornos mentales de tipo psicótico, como esquizofrenia. Es imposible volverse loco como consecuencia de crisis de pánico u otros trastornos de ansiedad.

_________
Fuente: J. Carlos Baeza Villarroel. Clínica de la Ansiedad. Especialistas en Madrid y Barcelona. Psicólogos y psiquiatras.

Video: El temor a perder el control o a volverse loco

Documentos relacionados

Categories
Fobias de impulsión

Entendiendo las fobias de impulsión.

Las fobias de impulsión comienzan al malinterpretar pensamientos que en realidad la mayoría de las personas tenemos. Los pensamientos, imágenes o impulsos de contenido agresivo hacia la propia persona o los demás son en realidad normales, aunque sean desagradables. Al interpretarlos como peligrosos, como indicativos de ser una persona desequilibrada…etc, involuntariamente les damos mayor fuerza e importancia, y se pueden convertir en obsesiones, dando comienzo a las fobias de impulsión.

Los estudios dicen que tenemos alrededor de 60.000 pensamientos diarios. Pensamientos de todo tipo. Muchos de ellos negativos y repetitivos. La mayor parte del tiempo no les hacemos demasiado caso, y no nos dejamos “atrapar”. En las fobias de impulsión, ocurre lo contrario, el pensamiento (imagen o impulso) nos atrapa.

Todas las personas, en mayor o menor medida, han tenido o tienen pensamientos característicos de las fobias de impulsión. Entre estos 60.000 pensamientos diarios es normal que aparezcan los temidos “¿y si…?”:

  • ¿Y si pierdo el control y empujo el cochecito de mi hijo a la carretera?.
  • ¿Y si impulsivamente insulto a mi jefe?.
  • ¿Y si se me va la cabeza y le doy una bofetada a…?
  • ¿Y si le hago daño a…?
  • ¿Y si de repente doy un volantazo?
  • ¿Y si…?.

En las fobias de impulsión también pueden aparecer las obsesiones de manera imperativa (no solo en formato de ¿y si…?) como si recibieramos una orden: “pégale”, “clávale el cuchillo”…etc.

La persona, ante estas obsesiones, asume como ciertas una serie de creencias (falsas) que le llevan a sentirse y comportarse de tal forma que, en vez de conseguir eliminar las fobias de impulsión, la mantienen y la refuerzan. Se sienten tremendamente ansiosas y también culpables por pensar así.

¿Cómo comienzan las fobias de impulsión?

Aparece, por ejemplo, un pensamiento “¿y si…?”. En vez de pasarlo por alto y no darle importancia como hacemos con muchos pensamientos, nos fijamos en él con cierta alarma: “¿porqué he pensado eso?, pensar así no es normal, a ver si pierdo el control y…”. Sin darnos cuenta, ya hemos plantado la semilla. De alguna manera le estamos diciendo a nuestro sistema de alarma que hay algo que vigilar y que no es normal. De esta forma, provocamos involuntariamente que el ¿y si…? vuelva a aparecer. Cada vez que aparece me alarmo y me angustio más, me preocupo más y le doy más vueltas. Como creo que no debería pensar esas cosas, empiezo a creer que podría suceder en realidad. Como es algo que no quiero que ocurra de ninguna de las maneras, que sería terrible, trato de no tener o expulsar ese pensamiento (imagen o impulso), y trato de evitar las circunstancias que facilitarían que ocurriera (evito cuchillos, balcones, alargar conversaciones o reuniones, quedarme a solas con niños pequeños o con mis hijos…). Al evitar, se hace más fuerte la falsa creencia de “podría ocurrir”. Nuestro cerebro, en su afán (lógico, pero en este caso poco acertado) por evitar que ocurran cosas terribles incrementa su vigilancia y advertencia respecto a que ocurriera lo temido, y no para de lanzarnos mensajes (pensamientos, imágenes o impulsos) catastrofistas relacionados con esa pérdida de control, locura…etc.

La persona cree que podría trastornarse (o que ya se está trastornando), que está volviéndose loca, que perderá el control. Cree que pensar esas cosas no es normal. Creen que pensarlo es como tener la intención de hacerlo, que pensarlo en si ya es malo e indicativo de algo terrible. Tratan por tanto de prevenirlo y evitarlo. Tratan de no tener esos pensamientos (imágenes o impulsos) y prevenir situaciones (no estar en situación de “riesgo” si perdieran el control).

De esta manera entran en un círculo del que les cuesta escapar. Las obsesiones continúan, experimentan una gran angustia, miedo, culpa y a menudo vergüenza (por tener esas obsesiones). Intentan no tener esos pensamientos, pero aparecen repetitivamente.

La terapia cognitivo conductual ayuda a la persona a comprender mejor lo que le pasa (los pensamientos obsesivos no son el realidad peligrosos y no perderemos el control) y a adquirir las herramientas necesarias para superar este problema (aprender a gestionar y reducir estos pensamientos y el intenso malestar que comportan).

Nota: También hay pacientes que después de haber experimentado uno o varios ataques de pánico, que implican una gran sensación de pérdida de control, comienzan a alarmarse por esa supuesta pérdida de control y desarrollan fobias de impulsión. Es decir, su ¿y si..?, su obsesión, comienza a partir del miedo a perder el control experimentado en el ataque de ansiedad.

Supera tus obsesiones con nosotros: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artículos relacionados:

“Fobias de impulsión”

“Desmontando creencias falsas de las fobias de impulsión”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionados:

Fuente: Clínica de la Ansiedad. Psicólogos especialistas en el tratamiento de la ansiedad.

Categories
Fobias de impulsión

Desmontando creencias falsas de las fobias de impulsión.

Existen una serie de creencias falsas sobre las que se basan las fobias de impulsión. Aprender a identificarlas y “desmontarlas” es un paso importante para superar este tipo de obsesiones que tanto malestar provocan.

Nuestras creencias determinan nuestra manera de ver el mundo, de interpretar lo que sucede y son el patrón, muchas veces poco consciente, bajo el que percibimos “nuestra” realidad.

En las fobias de impulsión, hay una serie de creencias falsas habituales que configuran el patrón que nos hace finalmente obsesionarnos:

  • No es normal pensar…: los pensamientos son involuntarios, no importa el contenido. Es normal que aparezcan todo tipo de pensamientos en nuestra cabeza, por terribles que nos puedan parecer.
  • Si lo pienso tanto al final lo haré/sucederá:si solo con pensar lográramos que las cosas sucedieran no existiría la contaminación, ni las guerras, ni muchas otras “catástrofes”. Pensar no hace que suceda. Pensarlo mucho es indicativo de preocupación, quiere decir que me importa o me alarma, no que vaya a ocurrir. Puedo pensar y pensar repetidamente que necesito aprobar un exámen y no por pensarlo sucederá.
  • Si lo pienso es que en realidad lo quiero hacer: Como comentábamos en anteriores artículos tenemos unos 60.000 pensamientos diarios. Seguramente vemos que no es posible que queramos hacer esas 60.000 cosas que nuestro cerebro nos dice. Los pensamientos, la mayor parte de las veces se quedan en eso, en un pensamiento, no se traducen a ninguna acción. Un pensamiento es involuntario, una acción es voluntaria. Algo involuntario no se transforma mágicamente en voluntario. Pensamos involuntariamente en lo que nos gusta, recordamos cosas del pasado, pensamos en el futuro, nos preocupamos por cosas que creemos que podrían pasar, nos preocupamos por cosas que creemos que nunca nos pasarán…etc. La mayor parte de nuestros pensamientos son involuntarios, simplemente aparecen. Nuestra alarma se activa (y por tanto pensaré más en eso) cuando valoramos un pensamiento como peligroso o inaceptable. Al ponerle esta etiqueta lo estamos activando más. Es decir, me viene tanto ese pensamiento no porque lo vaya a hacer, sino porque no quiero hacerlo. Si lo pienso tanto es porque atenta contra mi ética, mi moral y mis valores; por eso lo pienso (involuntariamente) tanto.
  • Solo una persona trastornada tiene ese tipo de pensamientos: Casi todas las personas tienen o han tenido pensamientos de fobias de impulsión, o para ser más exactos, los estudios indican que el 90% de la población tiene pensamientos intrusivos (es decir, que aparecen en nuestra mente sin que lo deseemos). La diferencia es si les hago caso, si me alarmo o preocupo por tenerlos, o si los dejo pasar como otros muchos que tenemos.
  • Debemos controlar lo que pensamos: La mayor parte de los pensamientos que tenemos son involuntarios. Muchas funciones de nuestro organismo son involuntarias y no nos sorprende: la vista, el tacto, el oído, el gusto serían buenos ejemplos. La sensación de frio o calor, de hambre o dolor también. Nadie cree que debe controlar su gusto, o su frío, o el volumen del ruido que escucha, asumimos que es involuntario. Lo mismo sucede con los pensamientos, especialmente con los negativos. Los pensamientos intrusivos no se controlan, se tienen o no, igual que el frio, se nota o no.

Supera tus obsesiones con nosotros: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artículos relacionados:

“Fobias de impulsión”

“Entendiendo las fobias de impulsión”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionados:

Fuente: Clínica de la Ansiedad. Psicólogos especialistas en el tratamiento de la ansiedad.

Privacy Overview

This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.

Strictly Necessary Cookies

Strictly Necessary Cookie should be enabled at all times so that we can save your preferences for cookie settings.

Analytics

This website uses Google Analytics to collect anonymous information such as the number of visitors to the site, and the most popular pages.

Keeping this cookie enabled helps us to improve our website.