Les fòbies d’impulsió son un tipus característic d’obsessió en el que els pensaments, imatges o impulsos intrusos tracten sobre fer-se mal a un mateix, als altres, o tenir algun comportament molt inapropiat, amb conseqüències greus o irreversibles.

Exemples habituals i molt freqüents entre els nostres pacients son clavar-li un ganivet a algú, llençar-se pel balcó o finestra, donar-li una bufetada o ferir a una persona estimada, empènyer a algú al metro o llençar-se, insultar o agredir sobtadament a algú…etc.

La persona, al tenir aquets pensaments, imatges o impulsos creu que és probable perdre el control. Aquesta por, i l’ansietat que genera, li fa pensar que ho pot arribar a fer, o que s’està tornant boig, o que no és gens normal que això li passi, en definitiva, que quelcom no funciona be en ella.

Les obsessions, son pensaments intrusius, que apareixen de manera no desitjada (són involuntaris) i que es repeteixen constantment. El contingut, en el cas específic de la fòbia d’impulsió, és amenaçant o moralment reprovable, com hem comentat en els exemples anteriors.

Aquestes obsessions poden presentar-se com:

• Imatges: la persona es veu a si mateixa llançant-se per la finestra o empenyent a algú, o insultant a crits a algun sense motiu, etc. S’ imagina aquesta escena, les conseqüències que tindria, les expressions de por de les persones que estan davant..etc.
• Pensaments: la persona creu que farà alguna d’aquestes coses encara que o ho vegi en imatges. Li poden aparèixer pensaments “imperatius” del tipus: “dona-li un cop de puny”, o “llença’t pel balcó”. Pensa en lo terrible que sería fer-ho, que dirien els altres, com reaccionarien..etc.
• Impulsos: la persona té la sensació de que ho farà Sent l’impuls i creu que arribarà a fer-ho irremeiablement.

En moltes ocasions aquestes obsessions apareixen no només d’una manera, si no que de manera combinada. Potser primer ve una imatge i després pensaments al respecta, o primer se sent l’impuls i després venen tot un seguit d’imatges al cap.

Quan això passa, la persona experimenta un gran malestar i ansietat, i intenta evitar-ho. Per una banda, al creure que finalment podria passar o que no és gens normal pensar aquestes coses, evita estar en contacte amb situacions que ho facilitarien: procura no tenir ganivets a la vista, o no fa servir els que son grans, o els guarda ràpidament quan els veu; potser no s’apropa al balcó i encara menys si porta el seu fill a coll; o s’atura lluny del pas de vianants si la obsessió és llançar-se i ser atropellat. Tracta de reduir la possibilitat de que passi o neutralitzar l’ansietat que li produeixen aquestes obsessions.

Al creure que tenir aquest tipus de pensaments, imatges o impulsos no és normal, a més d’evitar situacions, llocs o objectes, comença a sentir-se molt malament amb elles mateixes, i a criticar-se i menystenir-se: “com pot ser que pensi tot això”, “estic malament del cap”, “una persona normal no pensa tot això”. A més, creuen que el fet de pensar-ho és un indici de que ho faran o podrien fer-ho, que podrien perdre el control i finalment fer-ho. Molts pacients expressen aquesta preocupació dient “és que només que per un moment se me’n vagi el cap…” o “és tan fàcil que passi”.

Algunes de les pors principals associades a la fòbia d’impulsió són:

(És important assenyalar que totes aquestes pors son creences falses).

• M’estic tornant boig o boja.
• És molt fàcil perdre el control.
• Si ho penso tant finalment ho faré.
• Soc una persona horrible per pensar totes aquestes coses.

Què treballem a la teràpia per solucionar les fòbies d’impulsió?

• La persona aprèn que és un pensament obsessiu, que és la fòbia d’impulsió, i per tant pot entendre millor el que li passa.
• S’expliquen, per cada cas particular, les creences falses associades a les seves pors.
• La persona aprèn a reinterpretar que significa tenir aquets pensaments, imatges o impulsos.
• S’aconsegueix manegar-les millor quan apareixen, i una notable reducció.
• La persona aconsegueix eliminar l’ansietat en relació a la fòbia d’impulsió.
• Poc a poc la persona aconsegueix afrontar les situacions que evitava i tornar a la seva vida amb normalitat, sense estar condicionada.

És important assenyalar que per aconseguir-ho fa falta temps i treball conjunt entre psicòleg/a i pacient. Durant el tractament s’estableixen pautes i passos concrets per arribar a la milloria i s’aprenen estratègies psicològiques per aconseguir-ho.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Articles relacionats:

“Entenen les fòbies d’impulsió”

“Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Les fòbies d’impulsió comencen quan es malinterpreten pensaments que en realitat la majoria de persones tenim. Els pensaments, imatges o impulsos de contingut agressiu cap a la pròpia persona o cap als altres son en realitat normals, encara que siguin desagradables. Al veure’ls com perillosos, com indicatius de ser una persona desequilibrada…etc, involuntàriament els hi donem més força i importància, i es poden convertir així en obsessions, donant inici a les fòbies d’impulsió.

Els estudis indiquen que tenim al voltant de 60.000 pensaments diaris. Pensaments de tot tipus. Molts d’ells negatius i repetitius. Normalment no els hi fem gaire cas, i no ens deixem “enredar”. A les fòbies d’impulsió succeeix el contrari, el pensament (imatge o impuls) ens enreda.

Totes les persones, en major o menor mesura, han tingut o tenen pensaments característics de les fòbies d’impulsió. Entre aquets 60.000 pensaments diaris és normal que apareguin els temuts “I si…?”:

• I si perdo el control i empenyo el cotxet del meu fill a la carretera?
• I si impulsivament insulto al meu cap?
• I si se me’n va el cap i li dono una bufetada a…?
• I si li clavo el ganivet a…?
• I si de sobte dono un cop de volant?
• I si…?

A les fòbies d’impulsió també poden aparèixer les obsessions de manera imperativa (no només en format de “i si…?”) com si estiguéssim rebent una ordre: “pega-li”, “clava-li el ganivet”…etc.

La persona, davant aquestes obsessions, assumeix com a veritat una sèrie de creences (falses) que li porten a sentir-se i actuar de manera que, en comptes d’aconseguir eliminar les fòbies d’impulsió, les mantenen i les reforcen. Se senten molt ansioses i també culpables per pensar aquestes coses.

Com comencen les fòbies d’impulsió?

Apareix, per exemple, un pensament tipus “i si…?”. En comptes de no parar atenció i no donar-li importància, com fem amb molts pensaments, ens fixem en ell amb alarma i preocupació: “ perquè he pensat això?, pensar així no és normal, a veure si perdré el control i…”. Sense adonar-nos, ja hem plantat la llavor. D’alguna manera li estem dient al nostre sistema d’alarma que hi ha quelcom a vigilar que no és normal. D’aquesta manera, provoquem involuntàriament que el pensament torni a aparèixer. Cada cop que apareix m’alerto i m’angoixo més, em preocupo més i li dono més voltes. Com que crec que no hauria de pensar aquestes coses, començo a creure que podria passar en realitat. Com que és quelcom que no vull que passi de cap de les maneres, que seria terrible, intento no tenir o treure’m aquest pensament (imatge o impuls), i procuro evitar les circumstàncies que facilitarien que passés (evito ganivets, balcons, allargar converses o reunions, quedar-me sol/a amb nens petits o els meus fills/es…). Com que evito, es fa més forta la creença de “podria passar”. El nostre cervell, en el seu afany (lògic, però en aquest cas poc encertat) per evitar que passin coses terribles, incrementa la seva vigilància i advertència respecte a que passés el que em fa por, i no para d’enviar-me missatges (pensaments, imatges o impulsos) catastrofistes relacionats amb aquesta possible pèrdua de control, bogeria…

La persona creu que podria trastornar-se (o que ja ho està), que s’està tornant boja, que perdrà el control. Creu que pensar aquestes coses no es normal. Creu que pensar-ho és com tenir la intenció de fer-ho, que pensar-ho ja és dolent i que indica quelcom terrible. Tracten per tant de prevenir-ho i evitar-ho. Tracten de no tenir aquets pensaments (imatges o impulsos) i prevenir situacions (no estar en situació de “risc” si perdessin el control).

D’ aquesta manera entren en un cercle del que els hi costa sortir. Les obsessions continuen, experimenten molta angoixa, por, culpa i sovint vergonya (per tenir aquestes obsessions). Intenten no tenir aquests pensaments, però apareixen repetidament.

La teràpia cognitiu conductal ajuda a la persona a comprendre millor el que li passa (els pensaments obssesius no son en realitat perillosos i no perdrem el control) i a adquirir les eines necessàries per superar aquest problema (aprenedre a manegar i reduïr aquets pensaments i l’intens malesatar que comporten).

Nota: També hi ha pacients que després d’haver experimentat una o és crisis d’angoixa (atacs de pànic), que impliquen una gran sensació de pèrdua de control, comencen a alarmar-se per aquesta suposada pèrdua de control i desenvolupen fòbies d’impulsió. És a dir, el seu “i si…?”, la seva obsessió, comença a partir de la por a perdre el control experimentada durant l’atac de pànic.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artícles relacionats:

“Fòbies d’impulsió”

“Desmuntant creences falses de les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.

Existeixen una sèrie de creences falses sobre les que es fonamenten les fòbies d’impulsió. Aprendre a identificar-les i “desmuntar-les” és una passa important per superar aquest tipus d’obsessions que tant de malestar provoquen.

Les nostres creences determinen com veiem el mon, com interpretem el que passa i son el nostre patró, moltes vegades poc conscient, sota el que percebem la “nostra” realitat.

A les fòbies d’impulsió, hi ha una sèrie de creences falses freqüents que configuren el patró que fa que finalment ens obsessionem:

• No és normal pensar…: els pensaments son involuntaris, no importa el contingut. És normal que apareguin tot tipus de pensaments al nostre cap, per terribles que ens puguin semblar.

• Si ho penso tant al final ho faré/passarà: si només amb pensar aconseguíssim que les coses succeïssin no existiria la contaminació, ni les guerres, ni moltes altres “catàstrofes”. Pensar no fa que succeeixi. Pensar-ho molt no és motiu de preocupació, vol dir que m’importa o m’alarma, no que hagi de passar. Puc pensar i pensar repetidament que necessito aprovar l’exàmen i no això succeirà.

• Si ho penso és que en realitat ho vull fer: com comentàvem en anteriors articles, tenim uns 60.000 pensaments diaris. Segurament veiem que no és possible dura a terme aquestes 60.000 coses que ens diu el nostre cervell. Els pensaments, la major part de les vegades es queden en això, en un pensament, no es tradueixen a cap acció. Un pensament és involuntari, una acció és voluntària. Quelcom involuntari no es transforma màgicament en voluntari. Pensem involuntàriament en el que ens agrada, recordem coses del passat, pensem en el futur, ens preocupem per coses que podrien passar, ens preocupem per coses que creiem que mai ens passaran…etc. la major part dels nostres pensaments son involuntaris i simplement apareixen. La nostra alarma s’activa, i per tant pensaré més en això, quan valorem un pensament com perillós o inacceptable. Al posar-li aquesta etiqueta l’estem activant més. És a dir, apareix tant aquest pensament no perquè ho vagi a fer, si no perquè no ho vull fer si ho penso tant és perquè atenta contra la meva ètica, moral i valors, i per això ho penso (involuntàriament) tant.

• Només una persona trastornada te aquest tipus de pensaments: quasi totes les persones tenen o han tingut pensaments de fòbies d’impulsió, o per ser més precisos, els estudis indiquen que el 90% de la població té pensaments intrusius (és a dir, que apareixen sense que ho desitgem). La diferència està en el cas que els hi faig, si m’alerto o preocupo per tenir-los, o si els deixo passar com fem amb molts d’altres que tenim.

• Hem de controlar el que pensem: la major part dels pensaments que tenim son involuntaris. Moltes funcions del nostre organisme ho son i no ens sorprenem: la vista, el tacte, l’oïda, el gust serien alguns exemples. La sensació de fred o calor, de gana o dolor també. Ningú creu que ha de controlar el seu gust, el seu fred, o el volum del soroll, assumim que és automàtic o involuntari. El mateix passa amb els pensaments, especialment amb els negatius. Els pensaments intrusius no es controlen, els tenim o no, igual que el fred, el sentim o no.

Supera les teves obssesions amb nosaltres: 93 226 14 12 – 607 50 70 97

Artícles relacionats:

“Fòbies d’impulsió”

“Entenen les fòbies d’impulsió”

“El temor a volverse loco o perder el control”

Videos relacionats:

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.