El suport de la família i els amics és molt important en el tractament dels trastorns de l’ansietat. Les persones més properes a la persona que pateix algun d’aquests problemes poden informar-se sobre el trastorn, tenir en compte les limitacions o necessitats creades pel problema i intentar ser més flexibles en les demandes i més realistes en les expectatives.

D’altra banda, en el tractament d’alguns trastorns d’ansietat, el paper que desenvolupen els familiar, amics o la parella, com a coterapeutes, pot ser molt rellevant. Per exemple, moltes de les exposicions que les persones que pateixen agorafòbia o problemes obsessius compulsius poden necessitar la supervisió o l’ajuda de persones properes a l’entorn més immediat. Aquestes persones reben instruccions precises per part de l’especialista en trastorn d’ansietat sobre com realitzar les exposicions amb el pacient. Així mateix, el professional encarregat del cas manté contacte amb el/s coterapeuta/es per revisar com funcionen aquestes exposicions fora de sessió.

Els trastorns d’ansietat mostren agregació familiar. Això suggereix que individus de la mateixa família poden estar compartint certa predisposició heretada cap a aquest tipus de problemes psicològics. Així, per exemple, si es pren com a base mostres molt nombroses de bessons monozigòtics, els investigadors han arribat a l’estimació que l’aportació genètica en l’ocurrència del trastorn d’ansietat generalitzada és del 38%, i del 44% en el trastorn de pànic.

No obstant això, no es pot dir que existeixi un únic gen que «causi» ansietat. De fet, els trastorns d’ansietat apareixen com a resultat de la combinació de diferents factors, com ara trets heretats, factors d’estrès externs, experiències vitals, etc. Tenir un familiar que pateixi un trastorn d’ansietat pot ser un factor de risc de desenvolupar aquest tipus de patologia, malgrat que no implica que la persona sempre i en qualsevol cas l’acabi patint.

D’altra banda, en la gènesis dels trastorns d’ansietat, la història d’aprenentatge del subjecte juga un paper molt important. Conviure amb algú que pateixi un trastorn d’ansietat pot influir en el nen no només a nivell biològic o genètic. Aquests familiars poden servir de model de conducta a seguir i influir-hi mitjançant el que s’observa i s’aprèn a casa.

Vídeos il-lustratius:

Estrés y genoma: interacción cuerpo-mente