Podem considerar que la relació entre l’ansietat i el consum de substàncies és bimodal: d’una banda, l’ús continuat d’una substància pot conduir a experimentar símptomes i, fins i tot, problemes d’ansietat. D’altra banda, alguns trastorns d’ansietat poden cursar amb una consum major de certes drogues, com per exemple l’alcohol o el tabac.

En general, l’ús continuat d’una substància pot conduir a l’aparició d’alguns símptomes associats a l’ansietat com ara malestar, irritabilitat o taquicàrdia. Per exemple, s’ha descrit l’important relació existent entre el consum d’èxtasi i/o estimulants  l’aparició d’alteracions psicològiques com l’ansietat, el pànic o dificultats de concentració. Les persones que experimenten la síndrome d’abstinència d’una substància també poden manifestar ansietat. De fet, s’ha descrit un trastorn d’ansietat que considera que pot estar induït per substàncies (o, dit d’una altra manera, ser conseqüència d’un ús freqüent i excessiu). En el trastorn d’ansietat induït per substàncies, els símptomes d’ansietat estan associats al consum, abús o dependència d’una droga (cafeïna, nicotina, alcohol, cànnabis, cocaïna, heroïna, èxtasis, etc.). Els consumidors habituals de drogues presenten nivells d’ansietat més alts que els no consumidors, fins i tot després d’haver-ne abandonat el consum (fins i tot en períodes de més de sis mesos).

D’altra banda, l’ús social d’algunes substàncies està àmpliament extens. S’acostumen a prendre perquè la persona que les consumeix se sent menys inhibida, o per les sensacions plaents que produeixen. Algunes persones que pateixen trastorns d’ansietat poden recórrer a algunes substàncies com a estratègia per afrontar el problema i reduir l’ansietat. Per exemple, una persona amb dificultats en situacions socials pot beure alcohol o prendre marihuana perquè els efectes la desinhibeixen i pot desenvolupar-se millor en aquella situació. :

Més informació: Ansiedad y drogas

El suport de la família i els amics és molt important en el tractament dels trastorns de l’ansietat. Les persones més properes a la persona que pateix algun d’aquests problemes poden informar-se sobre el trastorn, tenir en compte les limitacions o necessitats creades pel problema i intentar ser més flexibles en les demandes i més realistes en les expectatives.

D’altra banda, en el tractament d’alguns trastorns d’ansietat, el paper que desenvolupen els familiar, amics o la parella, com a coterapeutes, pot ser molt rellevant. Per exemple, moltes de les exposicions que les persones que pateixen agorafòbia o problemes obsessius compulsius poden necessitar la supervisió o l’ajuda de persones properes a l’entorn més immediat. Aquestes persones reben instruccions precises per part de l’especialista en trastorn d’ansietat sobre com realitzar les exposicions amb el pacient. Així mateix, el professional encarregat del cas manté contacte amb el/s coterapeuta/es per revisar com funcionen aquestes exposicions fora de sessió.