Les emocions són respostes o reaccions que modifiquen el nostre afecte i ens predisposen a l’acció. La seva funció és adaptativa i ens dirigeix a preparar-nos cap a determinades accions. Aguditzen els nostres sentits i ens mobilitzen en una determinada direcció. Aquestes reaccions es manifesten amb canvis fisiològics, canvis a nivell de pensament i canvis a nivell de conducta. Les emocions modifiquen el nostre estat afectiu i compleixen alguna funció útil i profitosa per satisfer les nostres necessitats o objectius. Les emocions canvien el nostre afecte, motiven les nostres accions i també compleixen una funció de comunicació social.

Amb aquets canvis es promouen comportaments i accions dirigides bàsicament a evitar allò que ens resultaria perjudicial i apropar-nos a allò que ens resultaria beneficiós.

Existeix un grup d’emocions bàsiques o primàries i altres més complexes anomenades secundàries. Les emocions primàries son: por, ira, alegria, tristor, sorpresa i fàstic. Respecte les emocions secundàries, els autors les descriuen com emocions més complexes, combinació de les primàries, dependents de l’aprenentatge, la cultura i el procés maduratiu de la persona. La seva expressió és molt similar entre nosaltres, però depenent de les nostres característiques, aprenentatges i experiències, experimentarem certes emocions d’una manera particular i diferent als altes.

El mateix passa amb el motiu que les provoca. Una mateixa situació pot desencadenar emocions diferents entre les persones o amb un grau d’intensitat molt diferent. En aquest sentit, també les nostres característiques i experiències modulen la manera en que experimentem les emocions. Mitjançant com visquem una situació, com la interpretem o percebem, experimentem emocions diferents o amb un nivell d’intensitat més o menys elevat.

Un bon exemple el tenim mitjançant com vivim la por, que és una de les expressions fonamentals de l’ansietat. No a tothom li fa por el mateix ni amb la mateixa intensitat.

Alguns exemples:

• Cometre una errada a la feina: Hi ha qui viurà aquest fet amb temor a que el seu cap li digui alguna cosa, el sancioni o inclús l’acomiadi, o pensi malament de les seves capacitats, i per tant se sentirà ansiós, amb por i preocupat. Però una altre persona, encara que no estigui satisfeta, pot entendre que és normal cometre errors i que tot i això la seva feina és vàlida i de qualitat. Aquesta persona no sentirà por ni preocupació o en tot cas la intensitat serà molt més baixa que en el primer cas.
• Tenir una cita: Algunes persones, davant la situació de conèixer a algú i tenir una cita poden activar-se molt, estar força neguitosos/es, pensar que no estaran a l’alçada o que no agradaran a l’altre persona, i per tant, dormiran malament la nit anterior, es preocuparan i s’angoixaran. En canvi, altres persones poden veure aquesta situació amb motivació i com quelcom atractiu, interpretant la cita com quelcom divertit independentment de “l’èxit”, i per tant, se sentiran il·lusionats/ades i contents/es amb la cita. La primera persona pensa preocupada “¡oh no, tinc una cita!” mentre la segona pensa alegrement “¡fantàstic, tinc una cita!”.
• Una presentació en públic: Hi haurà qui davant d’una possible avaluació negativa per part dels altres sentiran por i ansietat intensos, i la seva experiència serà “he estat molt nerviós/a, la presentació ha sigut un desastre”, mentre altes podrien gaudir-ho i el seu grau d’ansietat seria pràcticament inexistent.
• Viatjar en avió: Hi ha qui ho pateix i hi ha qui ho gaudeix.

Com veiem en aquests exemples, les emocions no només depenen de la situació desencadenant, també depenent de molts altres factors.

Encara que tenim tendència a distingir les emocions com a negatives o positives, aquesta distinció no fa justícia a la seva funció. Considerem aquestes dues categories per com ens fan sentir quan les experimentem. Una descripció més raonable seria dividir-les en agradables o desagradables, però considerant que totes elles serien positives per que ens ajuden a adaptar-nos i a superar dificultats. Les emocions experimentades com desagradables tenen l’objectiu d’evitar o allunyar-nos de quelcom contraproduent, mentre que les agradables tenen l’objectiu d’apropar-nos a…, o que es tornin a produir les circumstàncies o situacions que ens resulten profitoses.

Totes les emocions son adaptatives i ens ajuden?

Depenent del grau i la circumstància en que es manifestin. Si es manifesten amb una intensitat adient i davant de circumstàncies que ho requereixen, llavors si que ens ajuden, però sempre passa així. Quan passa que una emoció apareix de manera desproporcionada o exagerada, o en un context on no es requereix, pot fins i tot dificultar el nostre rendiment i la consecució d’objectius. Quan això passa, és quan considerem que una emoció és desadaptativa o inadequada. Això passa sovint amb els problemes relacionats amb l’ansietat. L’ansietat i la por ens ajuden a preparar-nos per afrontar millor una situació complicada, difícil o perillosa, però si la ansietat és massa intensa o es presenta sense que en realitat hi hagi perill, llavors pot entorpir molt el nostre benestar i els nostres objectius. Serà llavors una emoció contraproduent que ens produirà un malestar innecessari. En aquets casos la teràpia psicològica ens pot ajudar. Un tractament cognitiu-conductual ens oferirà una sèrie d’eines i estratègies per superar els nostres problemes, reconduir les nostres emocions per que apareguin de nou en un grau adient i en les circumstàncies necessàries. Ens ajudarà també a dirigir de manera adient els nostres pensaments i comportaments per tal d’aconseguir el nostre benestar.

Com a resum podríem dir que:

• Les emocions son una reacció adaptativa que modula el nostre afecte i que es manifesta a nivell d’activació fisiològica, pensaments i conducta.
• Ens ajuden a aconseguir els nostres objectius i satisfer les nostres necessitats dirigint accions en aquestes direccions, i també tenen una funció de comunicació social.
• Depenen o es modulen a través de diversos factors: situacions desencadenants, experiències anteriors, creences i interpretacions, característiques personals…
• Ens apropen a lo desitjat o agradable i ens allunyen de lo perjudicial o desagradable.
• Totes les emocions, encara que siguin desagradables, tenen una funció i per tant son positives.
• La única excepció és quan es presenten d’una manera molt intensa o incongruent amb al situació, llavors poden representar un problema. Si no aconseguim gestionar-les be i reconduir-les fer teràpia ens pot ajudar.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

“L’ansietat s’alimenta de la por”. Aquesta és una frase que sovint fem servir en teràpia a la Clínica de l’Ansietat, per que la persona amb ansietat pugui entendre millor els mecanismes que la generen i la mantenen. En la majoria dels casos podríem dir que no existeix ansietat sense por, encara que lògicament pot existir por sense ansietat.

La por és l’emoció bàsica que origina, alimenta i manté qualsevol problema d’ansietat.

• A la fòbia social la persona té por a fer el ridícul, por a que les altres persones se n’adonin del seu nerviosisme i pensin malament, por a no caure be, o a dir una tonteria…etc.
• A la hipocondria la persona té por a morir o a patir una malaltia greu.
• Als problemes obsessiu-compulsius la persona pot tenir por a contaminar-se, por a que quelcom greu pugui passar si no realitza un determinat comportament, por a perdre el control i fer mal a algú o a si mateix/a…etc.
• A les fòbies simples poden haver-hi por als animals, a les tempestes o altres fenòmens atmosfèrics, a la obscuritat, a conduir, a l’avió…etc.
• A l’agorafòbia la por és experimentar ansietat i no poder fugir o obtenir ajuda, por als propis símptomes d’ansietat, por a tornar als llocs on s’ha experimentat una ansietat intensa…etc.
• A les crisis d’ansietat té tot el sentit la frase “por a la por”, és a dir, por a experimentar la por que se sent quan arriba un atac de pànic o crisi d’ansietat, o por a les conseqüències imaginades respecte a algun dels seus símptomes (por a l’infart quan noto taquicàrdies, por al desmai si noto mareig o inestabilitat, por a patir alguna mena de col·lapse per tenir tanta ansietat…).
• A l’ansietat generalitzada la persona té por a que es facin realitat les seves preocupacions catastròfiques que van a l’extrem de “tot anirà malament, alguna cosa dolenta passarà, succeirà el pitjor…”.

(Nota: aquesta explicació es centra en ressaltar el paper de la por en tots aquets problemes, però no explica tot el que li passa a una persona que pateix un d’aquets problemes. Existeixen altres factors implicats, diferents per cada problema, que ajuden a entendre i definir l’origen, manteniment i desenvolupament dels problemes abans anomenats).

I que passa normalment quan tenim por?

Com que la por és una emoció molt desagradable per nosaltres, la nostra tendència es fugir d’ella, o evitar allò que ens produeix la por. Aquest mecanisme de fugida és molt lògic i adequat quan la por apareix davant una situació realment perillosa, però és contraproduent quan no ho és. Fugir acaba augmentant i mantenint l’ansietat.

Que podem fer per que aquets problemes no vagin a més i poder controlar-los?

Podem fer sevir dues estratègies per fer front aquets problemes. D’una banda, “desmuntar” les pors, i d’altre, afrontar-les gradualment. En la mesura de les nostres possibilitats, fer front mica en mica les pors provocarà que es vagin reduint. La manera de fer-ho és sent conscients que haurem de suportar cert nivell d’ansietat, intentant fer-ho gradualment per poder-ho tolerar. Fer una pràctica continuada afrontant situacions pot donar-nos uns bons resultats. D’altra banda, i paral·lelament, hem de posar a prova la veracitat de les nostres pors, és a dir, posar en dubte si el que pensem és veritat o si ho és fins a l’extrem al que ho portem. Podem reflexionar sobre qüestions com: és molt probable que passi? Ho he pensat moltes vegades i mai ha passat? Que li diria jo a un amic o amiga que estigués igual de preocupat/ada per això? Estic pensant en el pitjor? Normalment passa el pitjor?

Sovint fer front a aquestes pors i desmuntar-les és una tasca difícil, i no sempre ho aconseguim sense ajuda professional. Per això en la teràpia s’aprenen una sèrie d’estratègies i tècniques per poder aconseguir-ho. D’una manera pautada, i amb l’ajuda d’un/a psicòleg/a, es defineixen els passos a seguir per superar tots aquets problemes.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.