Els preus i la durada de les visites psicològiques poden variar en funció dels establiments, les zones o els professionals. Parlem de consultes privades. Generalment, acostumen a durar entre 45 i 60 minuts i costen entorn els 60-80 euros cada una. Si, tenint en compte la pregunta anterior, els tractaments psicològics de trastorns d’ansietat necessiten una mitjana de 15-20 sessions, un tractament psicològic pot costar entre els vuit cents o els mil euros, que es paguen en uns mesos, en funció de com s’han distribuït les sessions.

Per posar alguna referència, és el cost equivalent al d’un ordinador portàtil d’alta gamma, al de dos o tres vestits de feina complerts, al de l’obtenció el carnet de conduir, al d’un viatge i una estada de 7 dies, per una persona, a les illes Canàries, en temporada mitjana-alta o al d’un televisor dels que han aparegut últimament al mercat.

Moltes vegades, l’accés al tractament psicològic, més enllà del problema del cost econòmic, és una problema de prioritats individuals, d’una banda, i d’implicació personal en la cerca de resultats i condicions psicològicament satisfactòries, per una altra.

Des d’un punt de vista pràctic, allò que fa que els trastorns d’ansietat ho siguin, són els problemes de salut que l’originen i els incapacitants que en resulten.

La diferència entre dormir o no dormir, tenir molèsties físiques o no tenir-les, concentrar-se o no fer-ho, són fàcils d’apreciar, de mesurar i d’objectivar. És tangible i es pot «palpar»

Poder moure’s lliurement o no, desenvolupar-se socialment bé o no, estar atrapat en rumiaments i rituals o no, són experiències que poden sentir-se clarament i que poden quantificar-se objectivament per mitjà de diversos indicadors i punts de vista (professionals, econòmics, afectius, espacials, lúdics, etc.)

L’ansietat com a mecanisme adaptatiu de defensa dona lloc en l’organisme a canvis psicològics, fisiològics i conductuals. Es genera i manifesta a nivell del sistema nerviós, que està compost fonamentalment per unes cèl·lules denominades neurones. Les neurones constitueixen les unitats elementals per a la transmissió d’informació del sistema nerviós. La informació dins d’una mateixa cèl·lula viatja d’un extrem a l’altre mitjançant impulsos elèctrics. Però aquest impuls nerviós no pot passar directament d’una neurona a l’altra, atès que entre elles hi ha un espai (l’anomenat espai *sináptico) i no es toquen.

La comunicació d’una neurona amb una altra es produeix mitjançant neurotransmissors, que són substàncies químiques alliberades pels terminals neuronals. Aquests neurotransmissors, que per a entendre’ns són com a claus químiques, són alliberats a l’espai *sináptico (un espai microscòpic líquid que separa una neurona de la contigua) per on viatgen fins a aconseguir els receptors (diguem que són com a panys químics) de la neurona següent, originant canvis en la permeabilitat de la seva membrana el que genera un nou impuls o potencial elèctric, que viatjarà als deixo anar de la cèl·lula, fins a l’altre extrem, i així successivament fins que sigui necessari.

La medicació tracta de regular aquests sistemes químics de transmissió de la informació entre una neurona i una altra.

En el tractament de l’ansietat, habitualment s’utilitzen dos tipus de fàrmacs: els ansiolítics i els antidepressius.

Els ansiolítics més utilitzats pertanyen al grup de les benzodiazepines d’alta potencia (Alprazolam, Loracepam, Diacepam, Cloracepam, etc.). Produeixen un efecte tranquil·litzant. Redueixen els símptomes d’ansietat en qüestió de minuts i disminueixen tant la intensitat com la freqüència dels episodis d’angoixa.

Els principals efectes adversos de les benzodiazepines consisteixen en somnolència, alteracions de la memòria i alteracions de l’atenció i de la concentració. El deteriorament d’aquestes funcions cognitives acostuma a ser transitori (s’experimenta mentre s’està prenent el medicament) i només es produeix amb dosis elevades i prolongades en el temps. Un altre inconvenient és que el consum prolongat pot generar efectes de dependència (addicció) i tolerància (pèrdua progressiva d’efectivitat).

Avui dia, els antidepressius utilitzats en el tractament de trastorns d’angoixa són els ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina). Constitueixen el tractament de l’elecció primària. Diversos estudis apunten a la implicació de la serotonina com a principal neurotransmissor involucrat en els trastorns d’ansietat, encara que n’hi ha d’altres. El grup ISRS està format per la Fluoxetina, Paroxetina, Fluvoxamina, Sertralina, Citalopram i  Escitalopram. Tenen una altra especificitat contra l’ansietat i escassos efectes col·laterals (principalment, l’augment de pes, la somnolència i la disfunció sexual). Gairebé no presenten interaccions amb altres medicaments i no creen dependència.

Com a inconvenients dels ISRS, cal mencionar els efectes secundaris durant els primers dies (nàusees, cefalees, increment transitori de l’ansietat, etc.). Per això és convenient iniciar el tractament amb una dosis baixa i associar tranquil·litzants les primeres setmanes. Alguns pacients, en funció també del fàrmac escollir, poden tenir augment de pes o una mica de pèrdua de la gana o resposta sexual. Normalment, el metge informarà el pacient sobre el caràcter lleu i transitori d’aquests possibles símptomes adversos. Un altre inconvenient és que l’efecte terapèutic no s’inicia fins a les 2-3 setmanes d’haver iniciat la presa d’antidepressius.

Paral.lelament a la possibilitat d’un tractament farmacològic, realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

Vídeo “Tractament farmacològic de l’ansietat”

Els factors que poden comprometre el bon resultat dels tractaments són diversos. Aquests són alguns dels més comuns:

• diagnòstics incorrectes
• tractaments inadequats o mal aplicats
• resposta insuficient als recursos terapèutics
• mala, o inadequada, relació terapeuta-pacient
• falta d’adhesió al tractament i/o seguiment adequat a les prescripcions
• creences errònies del pacient sobre la psicologia, la psiquiatria o els professionals
• persistència d’estratègies, pensaments o hàbits contraproduents
• resistències al canvi
• entorn o persones de l’entorn que afavoreixen que el problema es mantingui
• abandonament prematur dels tractaments
• existència d’altres problemes que dificulten el desenvolupament del tractament

És molt important identificar els factors que han pogut influir en la falta d’eficàcia dels tractaments per assegurar que els tractaments futurs siguin més efectius.

Podem considerar que la relació entre l’ansietat i el consum de substàncies és bimodal: d’una banda, l’ús continuat d’una substància pot conduir a experimentar símptomes i, fins i tot, problemes d’ansietat. D’altra banda, alguns trastorns d’ansietat poden cursar amb una consum major de certes drogues, com per exemple l’alcohol o el tabac.

En general, l’ús continuat d’una substància pot conduir a l’aparició d’alguns símptomes associats a l’ansietat com ara malestar, irritabilitat o taquicàrdia. Per exemple, s’ha descrit l’important relació existent entre el consum d’èxtasi i/o estimulants  l’aparició d’alteracions psicològiques com l’ansietat, el pànic o dificultats de concentració. Les persones que experimenten la síndrome d’abstinència d’una substància també poden manifestar ansietat. De fet, s’ha descrit un trastorn d’ansietat que considera que pot estar induït per substàncies (o, dit d’una altra manera, ser conseqüència d’un ús freqüent i excessiu). En el trastorn d’ansietat induït per substàncies, els símptomes d’ansietat estan associats al consum, abús o dependència d’una droga (cafeïna, nicotina, alcohol, cànnabis, cocaïna, heroïna, èxtasis, etc.). Els consumidors habituals de drogues presenten nivells d’ansietat més alts que els no consumidors, fins i tot després d’haver-ne abandonat el consum (fins i tot en períodes de més de sis mesos).

D’altra banda, l’ús social d’algunes substàncies està àmpliament extens. S’acostumen a prendre perquè la persona que les consumeix se sent menys inhibida, o per les sensacions plaents que produeixen. Algunes persones que pateixen trastorns d’ansietat poden recórrer a algunes substàncies com a estratègia per afrontar el problema i reduir l’ansietat. Per exemple, una persona amb dificultats en situacions socials pot beure alcohol o prendre marihuana perquè els efectes la desinhibeixen i pot desenvolupar-se millor en aquella situació. :

Més informació: Ansiedad y drogas

El suport de la família i els amics és molt important en el tractament dels trastorns de l’ansietat. Les persones més properes a la persona que pateix algun d’aquests problemes poden informar-se sobre el trastorn, tenir en compte les limitacions o necessitats creades pel problema i intentar ser més flexibles en les demandes i més realistes en les expectatives.

D’altra banda, en el tractament d’alguns trastorns d’ansietat, el paper que desenvolupen els familiar, amics o la parella, com a coterapeutes, pot ser molt rellevant. Per exemple, moltes de les exposicions que les persones que pateixen agorafòbia o problemes obsessius compulsius poden necessitar la supervisió o l’ajuda de persones properes a l’entorn més immediat. Aquestes persones reben instruccions precises per part de l’especialista en trastorn d’ansietat sobre com realitzar les exposicions amb el pacient. Així mateix, el professional encarregat del cas manté contacte amb el/s coterapeuta/es per revisar com funcionen aquestes exposicions fora de sessió.