Els trastorns d’ansietat poden aparèixer en qualsevol moment de la vida. Ara bé, alguns trastorns d’ansietat solen aparèixer més freqüentment en determinades etapes o períodes:

Fòbies específiques: són més freqüents en la infància que en l’adolescència o l’etapa adulta.

• Fòbies ambientals: solen aparèixer en la infància, encara que també es poden desenvolupar durant els primers anys de l’etapa adulta. Exemple de fòbies ambientals: por a les tempestes.
• Fòbies animals i de sang-injeccions-mal: solen aparèixer en la infància. Exemples: por a les serps o a les aranyes, por a la sang o a les agulles.
• Fòbies situacionals: s’ha descrit un augment en la segona infància i un altre en la meitat de la tercera dècada de la vida. Exemples: por a l’avió, a quedar-se tancat/ada.

Trastorns de pànic: s’observa un augment d’incidència en els últims anys de l’adolescència i un altre en l’etapa adulta, cap als 30 anys.

Fòbia social: s’acostuma a iniciar durant l’adolescència

Trastorn obsessiu-compulsiu: encara que pot iniciar-se en la infància, apareix més freqüentment durant l’adolescència o els primers anys de l’etapa adulta.

Trastorn d’estres posttraumàtic: poder passar en qualsevol època de la vida.

Ansietat generalitzada: moltes persones consideren que es preocupen excessivament des de sempre. Més de la meitat de les persones que vénen a tractament per aquest problemes el van iniciar durant la infància o l’adolescència. No obstant això, no és infreqüent que aparegui després dels 20 anys.

No és infreqüent que una persona presenti més d’un trastorn d’ansietat a la vegada. En altres casos, la persona pot patir un trastorn d’ansietat i un trastorn d’altre tipus (de l’estat d’ànim, de comportament o d’abús o de dependència de substàncies).

També pot passar que amb el temps, una persona que presenta un trastorn d’ansietat acabi desenvolupant un altre trastorn d’ansietat diferent o un trastorn depressiu. L’aparició de dos o més trastorns rep el nom de comorbiditat.

Els professionals especialitzats en el tractament dels trastorns d’ansietat són els psicòlegs clínics i els psiquiatres. Normalment, treballen en equip o mantenen algun tipus de relació professional.

El tractament psicològic es considera bàsic i essencial en aquest tipus de problemes.

En funció del cas i del trastorn, a vegades és útil seguir una combinació de teràpies farmacològiques (guiades pel psiquiatre) i psicològiques (guiades pel psicòleg). Les primeres proporcionen resultats més ràpids en el control dels símptomes i requereixen menys implicació del pacient en la resolució del problema; ara bé, la estabilitat de la millora un cop se suprimeixen els tractaments és menor. Els tractaments psicològics també s’ocupen del control del símptomes, però van més enllà i ajuden el pacient a desenvolupar estratègies per gestionar més satisfactòriament l’ansietat, els factors que l’originen i la mantenen, i la seva prevenció.

És convenient buscar professionals especialitzats i amb experiència en el tractament dels trastorns de l’ansietat, que tinguin la possibilitat de treballar en equip i de manera integrada.

La intervenció terapèutica, normalment, conjuga tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb altres de caràcter més general, en funció de les característiques personals i circumstancials del pacient.

Normalment, les primeres intervencions estan enfocades a reduir el símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Posteriorment, s’estudien i es tracten els factors que originen i/o mantenen l’ansietat i altres alteracions o dificultats que la poden acompanyar.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, aspectes relacionats amb la prevenció i aspectes relacionats amb el desenvolupament personal del pacient, que d’una manera o una altra tenen a veure amb el que li passa.

Video Ilustratiu

Tratamiento de la ansiedad. Dr. Carlos Baeza Villarroel

La durada total dels tractaments és variable. Els tractaments psicològics que fins avui han demostrat una major efectivitat i eficiència són els basats en procediments cognitiu-conductuals. La seva durada oscil·la entre sis mesos i un any, si bé en alguns casos poden ser més llargs, en funció del cas, l’associació de l’ansietat a altres trastorns, i la implicació del pacient en el programa.

Es considera que al cap d’unes setmanes de tractament han d’aparèixer ja els primers resultats, indicadors de la utilitat dels recursos que s’estan aplicant, i de la capacitat i disposició del pacient per a beneficiar-se d’ells.

Normalment, a l’inici del tractament, s’acudeix a consulta una vegada per setmana. Quan el tractament està canalitzat, es espacian les visites, efectuant-se habitualment a raó d’una visita cada 15 dies.

Si el tractament és exclusivament farmacològic, el ritme de les visites és diferent: inicialment cada tres o quatre setmanes, posteriorment cada dos o tres mesos.

Els tractaments psicològics no tenen l’objectiu d’alleujar verbalment del pacient, ni s’aspira a millorar els problemes simplement parlant-ne. Naturalment, el pacient i l’especialista s’entenen parlant, però la intervenció psicològica va més enllà de la comunicació verbal i l’anàlisi del problema: cal que el pacient tingui una gran implicació en resoldre el seus problemes i cal seguir diferents procediments, molts dels quals són fora de la consulta, per aconseguir el canvi que es busca mitjançant la modificació dels símptomes, el replantejament de les situacions i l’afrontament més efectiu de l’ansietat, allò que l’origina i que la manté.

En els trastorns d’ansietat, la millora simptomatològica, mitjançant tractaments psicològics, es manifesta en el transcurs de les primeres setmanes; immediatament després, s’aprecia en la superació de les pors; posteriorment, en el desenvolupament d’habilitats d’afrontament enfront a problemes o fonts d’ansietat i, finalment, en el canvi d’actituds o valors, si és el cas.

La majoria dels resultats apareixen en un curt o mig termini, encara que per consolidar-ho cal mantenir alguns esforços o condicions més enllà, fins i tot, del període de tractament. També s’ha de tenir en compte que alguns pacients amb trastorns d’ansietat presenten, conjuntament, altres problemes psicològics, l’abordatge del qual pot necessitar tècniques, processos i temps diferents als que s’han mencionat aquí.

En el estado de conocimientos actual, las técnicas cognitivo-conductuales y farmacológicas, aplicadas por equipos especializados, han demostrado su eficacia en el tratamiento de los trastornos de ansiedad.

El objetivo principal de las técnicas cognitivo-conductuales es que el individuo sea capaz de enfrentarse a las situaciones que le producen ansiedad aplicando diferentes estrategias de afrontamiento.

La finalidad de las intervenciones psicológicas es optimizar los recursos del individuo y ayudarle a desarrollar herramientas y conocimientos que le permitan enfrentarse a sus problemas sin necesidad de mantener un tratamiento continuado durante toda la vida. En algunos casos, no obstante, es posible que se necesite tratamiento en algunos momentos de la vida.