¿Qué es el canal de Clínica de l’Ansietat?
Un canal de video de YouTube que tracta sobre l’ansietat, els seus problemes i les seves solucions. Oferim informació i recursos sobre l’ansietat, amb mitjans audiovisuals, per pacients, familiars, i en per totes les persones interessades. Els videos tenen un caracter divulgatiu, encaminat a afavorir el coneixement i la prevenció de l’ansietat i altres problemes relacionats.
Aldaz, J. A., & Sánchez, M. (2008) Obsesiones y compulsiones. Madrid: Editorial Síntesis.
Andrews, G., Creamer, M., Crino, R., Hunt, C., Lampe, L. y Page, A. (2003). The treatment of anxiety disorders: Clinician guides and patient manuals (2ª ed.). Cambridge: Cambridge University Press.
Antona, C. (2009) Fobia social: evaluación y tratamiento. Editorial Trillas. México D.F.
Antony, M.M. y Stein, M.B. (Eds.)(2009). Oxford handbook of anxiety and related disorders. Nueva York: Oxford University Press.
Antony, M., & Swinson, R. (2014). Manual práctico para el tratamiento de la timidez y la ansiedad social: Técnicas demostradas para la superación gradual del miedo. Bilbao: Desclée de Brouwer
Agras, S. (1987). Pánico. Cómo superar los miedos, las fobias y la ansiedad. Barcelona: Lábor.
Astin,M.C.y Resick, V.E. (1997): Tratamiento cognitivo- conductual del tratorno de estrés postraraumático. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI.
Bados, A. (1995). Agorafobia – I: Naturaleza, etiología y evaluación. Barcelona: Paidós.
Bados, A. (1995). Agorafobia – II: Tratamientos psicológicos y farmacológicos. Barcelona: Paidós.
Bados, A. (2000). Agorafobia y ataques de pánico. Madrid: Pirámide.
Bados, A. (2011). Tratando… pánico y agorafobia. Madrid: Pirámide.
Bados, A. (2015). Trastorno de ansiedad generalizada: Guía para el terapeuta. Madrid. Beck, A., & Emery, G. (2014). Trastornos de ansiedad y fobias: Una perspectiva cognitiva. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Barlow, D., Farchione, T., Fairholme. C., Ellard, K., Boisseau, C., Allen, L., & Ehrenreich-May, J. (2015). Protocolo unificado para el tratamiento transdiagnóstico de los trastornos emocionales. Madrid: Alianza Editorial.
Barquero, J. (2007). Trastornos de ansiedad: Las fases iniciales de las enfermedades mentales. Barcelona: Masson.
Beck, A., & Emery, G. (2014). Trastornos de ansiedad y fobias: Una perspectiva cognitiva. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Belloch, A., Cabedo, E., & Carrió, C. (2010). TOC Obsesiones y compulsiones. Madrid: Alianza Editorial.
Bennett-Levy, J.; Butler, G.; Fennell, M. et al. (2005). Oxford Guide to Behavioural Experiments in Cognitive Therapy. Oxford New York: Oxford University Press.
Bieling, P. J.; McCabe, R. E.; Antony, M. M. (2006). Cognitive-Behavioral Therapy in Grups. New York: The Guilford Press.
Block, S., & Bryant, C. (2013) Cuaderno de trabajo para el tratamiento comportamental del trastorno de estrés postraumático (TEPT). Bilbao: Editorial Desclée de Brower.
Bobes, J.; Bousoño, M.; Calcedo,A y Gonzélez,M.P. (2000). Trastorno de estrés postraumático. Barcelona: Masson.
Botella, C. y Ballester, R. (1997). Trastorno de pánico: Evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca.
Bravo, M. F. (2008). Psicofarmacología para psicólogos. Madrid: Síntesis.
Caballo, V. E. (2000). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades Sociales. Madrid: Siglo XXI.
Capafons, B. y Sosa, C. (2008). Tratando Fobias Específicas. Madrid: Editorial Pirámide.
Carrillo, F., & Amorós, M. (2008). Ansiedad por separación: Psicopatología, evaluación y tratamiento. Madrid: Pirámide.
Cervera,S.; Roca,M. y Bobes, J.(1998). Fobia Social. Barcelona: Masson S.A.
Clark, D. y Beck, A. (2010). Cognitive therapy of anxiety disorders: Science and practice. Nueva York: Guilford. En castellano: Terapia cognitiva para los trastornos de ansiedad: ciencia y práctica. Bilbao, 2012. Editorial Desclée de Brouwer
Comeche, M. i:; Díaz, M. I. y Vallejo, M. A. (1995). Cuestionarios, inventarios y escalas: Ansiedad, depresión y habilidades sociales. Madrid: Fundación Universidad-Empresa.
Craske, M.G y Lewin, M.R. (1997). Trastorno por pánico. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI.
Deffenbacher, J.L. (1997). Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalizada. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 241-263). Madrid: Siglo XXI.
Echeburua, E. y Corral, P. (2009). Trastornos de ansiedad en la infacia y adolescencia. Madrid: Editorial Pirámide.
Echeburúa, E. (1993). Ansiedad crónica: Evaluación y tratamiento. Madrid: Eudema.
Echeburúa, E. (1995). Evaluación y tratamiento de la fobia social. Barcelona: Martínez Roca.
Echeburúa, E. (1993). Evaluación y tratamiento psicológico de los trastornos de ansiedad. Madrid: Fundación Universidad-Empresa.
Echeburúa, E. y de Corral, P. (1992). La agorafobia. Nuevas perspectivas de evaluación y tratamiento. Valencia: Promolibro.
Echeburúa, E. y de Corral, P. (1995). Técnicas de exposición: Variantes y aplicaciones. En F.J. Labrador, J.A. Cruzado y M. Muñoz (Eds.), Manual de técnicas de modificación y terapia de conducta (pp. 422-456). Madrid: Pirámide.
Eifert, G. H. y Forsyth J. P. (2005). Aceptance and commitment therapy for anxiety disorders. Oakland: New Harbinguer Publications.
Eifert, G., & Forsyth, J. (2014). La terapia de aceptación y compromiso para trastornos de ansiedad: Guía de intervención terapéutica mediante estrategias de cambio de conducta basadas en la consciencia plena, la aceptación y los valores. Bilbao: Mensajero.
Ellis,A.(1980). Razón y emoción en psicoterapia. Bilbao: EDB.
Estévez, A., Ramos, J., & Martín, J. (2015). Tratamiento transdiagnóstico de los desórdenes emocionales. Madrid: Editorial síntesis.
Fernández-Teruel, A. y Cols.(2010). Psicofarmacología, terapias psicológicas y tratamientos combinados. Barcelona: Editorial UOC.
Foa, E. B.; Keane, T. M.; Friedman, M. J. (2003). Tratamiento del estrés postraumático. Barcelona: Ariel Psicología.
Fonseca Pedrero, E. (Coord.). (2021). Manual de tratamientos psicológicos (Adultos). Madrid: Editorial Pirámide.
Freeman, C. y Power, M. (Eds.). (2007). Handbook of evidence-based psychotherapies: A guide for re-search and practice. Chichester: Wiley & Sons.
Freeston, M.H y Ladouceur, R. (1997). Análisis y tratamiento de las obsesiones. En V.E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos (Vol. 1, pp. 137-169). Madrid: Siglo XXI.
Gavino, A. (2012). Tratando… trastorno obsesivo-compulsivo: Técnicas, estrategias generales y habilidades terapéuticas. Madrid: Ediciones Pirámide.
Gómez Jarabo, G.(1997). Farmacología de la conducta. Madrid: Síntesis.
Guerrero, M., & Maldonado, G., Sánchez, J. (2009). Ansiedad social: Manual práctico para superar el miedo. Madrid: Ediciones Pirámide.
Haynes, S. N., Godoy, A., & Gavino, A. (2011) Cómo elegir el mejor tratamiento psicológico. Madrid: Ediciones Pirámide.
Hayes, S. C.; Strosahl, Wilson, K. G. (2003). Aceptance and commitment therapy. New York: The Guilford Press.
Heimbreg, R. G.; Liebowitz, M. R. et al. (2000). Fobia Social: Diágnóstico, evaluación y tratamiento. Barcelona: Martínez Roca.
Jorquera, A., & Guarch, J. (coordinadoras) (2009). Tratando… trastorno distímico y otros trastornos depresivos crónicos. Madrid: Pirámide.
Labrador, F.; Echeburua E. y Becona E. (2000). Guía para la elección de tratamientos psicológicos efectivos. Madrid: Dykinson.
Lázaro, A. (2008). El trastorno obsesivo-compulsivo: Manual práctico de tratamientos psicológicos. Madrid: Ediciones Pirámide.
Lazarus,R. S. y Folkman,S. (1986). Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca.
López, L. (2013). Tratando… trastorno de ansiedad social. Madrid: Ediciones Pirámide.
López, L., & Storch, E. (2008). Psicología Conductual: Avances recientes en los trastornos de ansiedad en la infancia I,II (3, 1 ed., Vol. 16, 17). Revista Internacional de Psicología Clínica y de la Salud. Fundación VECA
Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (1). Los mecanismos de la ansiedad. Barcelona: Martínez Roca.
Marks,I.M.(1991a). Miedos, fobias y rituales: (2). Clínica y tratamientos. Barcelona: Martínez Roca.
Nardone, G. (2003). Más allá del miedo. Barcelona: Herder
Muiño, L. (2007). Perder el miedo al miedo . Madrid, Espasa Calpe.
O’Donohue, W.T. y Fisher, J.E. (Eds.). (2009). General principles and empirically supported techniques of cognitive behavior therapy. Chichester: Wiley & Sons.
Olivares, J. y Otros (2004). Fobia social en la adolescencia. Madrid: Pirámide.
Pastor, c. y Sevilla, J. (2009). Tratamiento psicológico de la fobia social: un manual de autoayuda paso a paso. Publicaciones del centro de terapia de la conducta. Valencia.
Pastor, C., & Sevilla, J. (2011). Tratamiento psicológico de la depresión a: un manual práctico de autoayuda paso a paso (7ªed.). Valencia: Publicaciones del Centro de Terapia de Conducta. Pastor, C., & Sevillá, J. (2014).
Pastor, C., & Sevilla, J. (2012). Tratamiento psicológico del pánico-agorafobia: Un manual de autoayuda paso a paso (10ª ed.). Valencia: Centro de Terapia de Conducta.
Pastor, C. & Sevilla, J. (2011). Tratamiento psicológico de la hipocondría y la ansiedad generalizada: un manual práctico de autoayuda paso a paso (2ªed.). Valencia: Publicaciones del Centro de Terapia de Conducta. Pastor, C. (2014).
Pastor, C. & Sevilla, J. (2014). Tratamiento psicológico del trastorno obsesivo-compulsivo: Un manual de autoayuda paso a paso (5ª ed.). Valencia: Centro de Terapia de Conducta.
Pérez, M.; Fernández, J. R.; Fernández, C. y Amigo i. (Eds.) (2003). Guía de tratamientos psicológicos eficaces I: Adultos. Madrid: Pirámide
Pérez-Pareja, F. J. y Borras, C. (2003). Técnicas de exposición y autoexposición. Madrid: Síntesis.
Prados, J. Mª (2008). Ansiedad Generalizada. Madrid, Editorial Síntesis.
Rachman, S. (2004). Anxiety. New York: Taylor & Francis.
Roca, E. y Roca, B.(1999). Cómo tratar con éxito el pánico. Valencia ACDE.
Rodríguez, J., Alcázar, A., & López, L. (2004). Fobia social en la adolescencia: El miedo a relacionarse y a actuar ante los demás. Madrid: Ediciones Pirámide.
Romero, P., & Gavino, A. (2009). Tratando… trastorno de ansiedad generalizada. Madrid: Pirámide.
Sandín, B. (1997). Ansiedad, miedos y fobias en niños y adolescentes. Madrid: Dykinson
Sandin, B. (2008). Las fobias específicas. Madrid: Klinik.
Samsons, M. T. y Schmidh, N. B. Eds ((2004). Tratamientos combinados de los trastornos mentales. Una guía de intervenciones psicológicas y farmacológicas. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Sevillá, J., & Pastor, C. (2015). Domando al dragón. Terapia cognitivo- conductual para el enfado patológico. Madrid: Alianza Editorial.
Sookman, D. y Leahy, R.L. (Eds.). (2010). Treatment resistant anxiety disorders: Resolving im-passes to symptom remission. Nueva York: Routledge/Taylor & Francis.
Silva, P. y Rachman, S.(1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo. Los hechos. Bilbao: Descleé De Brouwer
Sosa, C. D., & Capafóns, J. (2010). Estrés postraumático. Madrid: Editorial Síntesis.
Stahl, S.M (2000). Psicofarmacología esencial: bases neurocientíficas y aplicaciones clínicas. Barcelona: Ariel Neurociencia.
Stahl, S.M. (1998). Psicofarmacología esencial. Barcelona: Ariel.
Suinn, R.M. (1993). Entrenamiento en manejo de la ansiedad. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Ubago, J. (2005). Consenso español sobre el trastorno de ansiedad generalizada. Barcelona: Sociedad Española de Psiquiatría.
Vallejo, j. y Berrios,G.E. (1995). Estados obsesivos. Barcelona: Masson S.A.
Watzlawick, P.; Weakland, J.H.; Fish, R. (1976). Cambio. Barcelona: Herder.
Wells, A. (2019). Terapia metacognitiva para la ansiedad y la depresión. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Wells, A. (2007). Cognitive therapy of anxiety disorderes. Apractical manual and conceptual guide. Chichester: Jhon Wiley & Sons.
Vera, M.N. y Roldán, G.M.(2009). Ansiedad Social: manual práctico para superar el miedo. Madrid: Pirámide.
Williams, M. B., & Poijula, S. (2015). Manual de tratamiento del TEPT. Bilbao: Editorial Desclée de Brower.
Wilson, K. G. y Luciano M.C. (2008). Terapia de aceptación y compromiso (ACT). Madrid, Editorial Pirámide.
Xesús, M. (2011). Tratando… depresión. Madrid: Pirámide.
__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Madrid i Barcelona.
Referencia
Autor: J. Carlos Baeza Villarroel
Título: Ansiedad: Ir de mal en peor. Afrontamiento contraproducente.
Páginas: 124.
Editorial Bubok Publishing S.L., 2011.
ISBN: 978-84-9981-237-3.
Disponible en formato papel y electrónico.
Contenido
1. Cuando la solución es el problema o parte de él
2. La ansiedad: un modelo explicativo
2.1. Factores implicados
2.2. Procesamiento de la información
2.3. El papel de la intencionalidad
3. Las (psico)lógicas del miedo
3.1. Sesgo atencional
3.2. Sesgo interpretativo
3.3. Sesgo memorístico
3.4. Sesgo falsacional
3.5. Sesgo finalístico
4. Las paradójicas del miedo
4.1. Para su seguridad permanezcan asustados
4.2. A mayor inseguridad mayor control, a mayor control mayor inseguridad
4.3. Fortalecer al oponente peleándose
4.4. Un sistema de alarma que se asusta de su propio ruido4.5. Cuando las medidas de protección angustian
5. Afrontamiento de la ansiedad
6. Afrontamiento contraproducente
6.1. Afrontamiento contraproducente relacionado con actos anticipatorios
6.1.1. Abuso de la prevención
6.1.2. Extralimitación en cálculo de consecuencias de segundo orden y de la atribución de significación social del síntoma
6.1.3. Caso práctico ilustrativo
6.2. Afrontamiento contraproducente relacionado con actos de ejecución
6.2.1. Hiperventilación
6.2.2. Pretensión de control consciente sobre repertorios automáticos o automatizados
6.2.3. Evitación
6.3. Afrontamiento contraproducente relacionado con actos de cierre
6.3.1. La negación
6.3.2. El perfeccionismo
6.4. Interacciones contraproducentes entre actos de afrontamiento
6.4.1. Exposición versus señales de seguridad
6.4.2. Rol de actor versus rol de espectador
6.4.3. Desajustes recursos/objetivos
6.5. Conductas substitutivas
7. Apuntes para el abordaje del afrontamiento contraproducente
8. Referencias bibliográficas
Sinopsis
La actividad de una persona frente a un problema se centra fundamentalmente en resolverlo.
El afrontamiento de un problema, como esfuerzo activo y motivado, descansa sobre la intención de controlar la situación, ya sea modificándola, cambiando su significación o regulando las propias conductas y emociones. Este libro se centra en el estudio y corrección de las soluciones intentadas y fallidas, llevadas a efecto por las personas que sufren problemas de ansiedad, cuyos afectos son contraproducentes, es decir, llevan a la persona a ir de mal en peor.
La utilidad de identificar y desactivar tempranamente el afrontamiento contraproducente no se limita a posibilitar una mayor efectividad de las técnicas terapéuticas en uso. En la medida en que los procedimientos contraproducentes contribuyen a agravar el cuadro, a mantenerlo en ausencia de los desencadenantes originales, y a incrementar la incapacitación de quien los sufre -y en cierto modo los provoca-, su identificación e interrupción conlleva una mejora del problema y sus consecuencias, algo de lo que pueden beneficiarse muchos clínicos profesionalmente y muchos pacientes asistencialmente.
Más información y pedidos
http://www.bubok.es/libros/194911/Ansiedad-Ir-de-mal-en-peor-Afrontamiento-contraproducente
El programa “Volar sense por”, de la Clínica de l’Ansietat, té com a objectiu que les persones que tenen por de volar, que eviten viatjar amb avió o que ho fan amb molt de malestar, puguin superar aquestes pors i aquestes dificultats. És un programa eminentment pràctic que ofereix tècniques, entrenament i exposició controlada per superar la por i les limitacions que ocasiona. En el programa, hi participen psicòlegs i pilots experimentats, amb el suport de diversos mitjans tècnics i instrumentals.
Característiques específiques del programa
Els estudis realitzats fins ara assenyalen que els programes d’intervenció psicològica basats en procediments cognitivoconductuals són la teràpia d’elecció i la més efectiva per superar la por de volar.
La majoria dels cursos per tractar la por de volar es desenvolupen en grup i de manera intensiva durant un cap de setmana.
El nostre programa per superar la por de volar, tot i que es duu a terme en un interval de temps curt, no és tan intensiu. Per què? Perquè d’un dia a l’altre és molt difícil d’aprendre i de dominar els procediments per superar la por, de poder corregir-los, de millorar-los i de treure’n el màxim partit.
La primera part del nostre programa es fa individualment. Per què? Perquè, per bé que moltes de les característiques de la por de volar són compartides per aquells que la pateixen, pot haver-hi algunes diferències. No tots els usuaris tenen les mateixes pors: uns temen trobar-se malament a l’avió i no poder sortir-ne, i d’altres temen que sigui l’avió allò que es desestabilitzi o s’accidenti. No totes les persones necessiten les mateixes tècniques o els mateixos recursos de tractament, ni hi responen de la mateixa manera.
El programa de tractament consta de dos blocs o mòduls. El bloc A del programa es desenvolupa individualment durant 2-5 setmanes. El bloc B es duu a terme en grups petits.
Programa
Bloc A: Es desenvolupa individualment. Consta de 5-6 consultes. Es pot iniciar en qualsevol moment.
Bloc B: Es duu a terme en grups petits.
Properes dates, orientatives, de desenvolupament del bloc B
Seguiment
Passes prèvies a l’activitat
Lloc: El programa “Volar sense por” es realitza a Madrid i a Barcelona.
Informació i inscripcions: Clínica de l’Ansietat, telèfons 93 226 14 12 i 91 829 93 92. Si ho desitja, pot sol·licitar una entrevista informativa prèvia (que no implica cap compromís ni té cap cost) en què rebrà informació personalitzada i precisa sobre les característiques del curs per superar la por de volar.
_________
Font: Clínica de l’Ansietat, 2017. Visiteu la nostra pàgina www.volarsinmiedo.com.
Video il-lustratiu: Fobias específicas. Miedo a volar
Altres vídeos relacionats
Els llibres que suggerim a continuació compleixen una triple condició: són rigorosos, són pràctics, son intel·ligibles per al públic en general.
Antony, M. M. i Richard P. Swinson. Cuando lo perfecto no es suficiente: estrategias para hacer frente al perfeccionismo. Bilbao: Desclée De Brouwer, 2004
Avia, M. D. Hipocondría. Barcelona: Ediciones Martínez Roca S.A. 1993
Baeza, J. C., et al. Higiene y prevención de la ansiedad. Madrid: Editorial Díaz de Santos. 2008
Barlow, D. H. i Craske, M.G. Domine su ansiedad y pánico. Murcia: Julio Martin Editor. 1993
Branden, N. Cómo mejorar tu autoestima. Barcelona: Ed. Paidos. 2004
Burns, D. Adiós ansiedad. Barcelona: Paidos. 2000
Burns, D. Sentirse bien: Una terapia contra las depresiones. Barcelona: Paidos. 1998
Castañer, O. Asertividad: expresión de una sana autoestima. Bilbao: Desclée de Brouwer. 1984
Foa, E. B. i Reid Wilson. Venza sus obsesiones. Madrid: Robin BooK. 2001
Frankl, V. E. El Hombre en busca de sentido. Barcelona: Editorial Herder S.A. 1990
Muiño, L. Perder el miedo al miedo. Madrid: Espasa Calpe. 2007
Pastor, C. i Juan Sevilla. Tratamiento psicológico del pánico-agorafobia: un manual de autoayuda paso a paso. València: Publicacions CTC. 2007
Pastor, C. i Juan Sevilla. Tratamiento psicológico de la fobia social: un manual de autoayuda paso a paso. València: Publicacions CTC. 2009
Pastor, C. i Juan Sevilla. Tratamiento psicológico de la hipocondría y la Ansiedad generalizada: un manual de autoayuda paso a paso. València: Publicacions CTC. 2011
Pérez Pareja, F. i Carmen Borrás Sansaloni. Técnicas de exposición y autoexposición. Madrid: Editorial Síntesis. 2003
Peurifoy R. Z. Venza sus temores: ansiedad, fobias, pánico. Ed. Robin Book, 1993
Watzlawick, P. El arte de amargarse la vida. Barcelona: Ed. Herder S.A. 2000
_________
Font: Clínica de l’Ansietat (2016).
L’intervenció terapèutica combina, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb altres de caràcter més general o contextual, en funció de les característiques personal del pacient, les seves circumstàncies, i la natura dels seus problemes o conflictes, en la mesura que tinguin a veure amb el motiu de consulta.
Normalment, les primeres intervencions van encaminades a reduïr els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Posteriorment s’analitzen i es tracten els factors que originen i/o mantenen l’ansietat i altres alteracions que la poden acompanyar.
Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, aspectes relacionats amb la prevenció, i aspectes relacionats amb el desemvolupament personal del pacient, que d’alguna manera, tingui a veure amb el que li passa.
A l’inici del tractament psicológic la freqüència de les visites és d’un cop per setmana (si el tractament és només farmacològic la freqüència es menor). Quan el tractament va avançant i la persona va aconseguint una milloria, normalment les visites es realitzen cada 15 dies.
La durada total del tractament és variable, en funció del diagnòstic i del cas. Com a referència general, els tractaments poden durar de si mesos a un any, encara que algunes persones requereixen un temps major.
L´inici de qualsevol tractament requereix:
Que puc aconseguir amb un tractament psicològic?
Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.
Contacta’ns i t’informem:
Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.
Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.
Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com
__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Madrid i Barcelona. Psicólegs i psiquiatres. Especialistes en el tractament de l’ansietat
Vídeo: Tractament de l’Ansietat. Dr. Carlos Baeza Villarroel. Psicóleg.
L’ansietat és un mecanisme de defensa normal i adaptatiu, que millora el nostre rendiment i les possibilitats d’èxit davant diverses circumstàncies.
El problema es presenta quan l’ansietat no apareix circumscrita a determinades situacions, no dura un temps limitat, o la seva intensitat és excessiva. En aquests casos, es converteix en quelcom disfuncional i que compromet la salut física i psicològica. Arribat aquest punt, és convenient, i moltes vegades imprescindible, consultar amb un especialista que pugui valorar i, si és necessari, tractar el problema.
A continuació, algunes condicions i circumstàncies en les quals s’aconsella consultar:
Si arribem a la conclusió que el problema d’ansietat mereix consideració, el primer pas pot ser anar a un centre mèdic de capçalera. Així obtindrem una valoració inicial del cas on es contempli la conveniència de posar-se en mans d’especialistes.
Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs i psiquiatres. Madrid i Barcelona.
Vídeo: Tractament de l’ansietat. Dr. Carlos Carlos Baeza Villarroel. Psicòleg.
Miller, Galanter i Priban (1960), en un capítol dedicat a la integració de plans, es formules algunes preguntes com ara: com coordinem diversos plans en el flux unitari de la conducta que disposem?; com decidim si un pla nou és compatible amb els que ja estem fent? o quina relació guarden els nostres diversos plans amb la infinitat de papers que hem de desenvolupar en la societat? Executem alguns subplans per crear les condicions sota les quals un altre subpla o acció és rellevant, fins a quin punt són intercanviables els subplans?
No sempre resulta fàcil saber si dos actes són incompatibles entre si. Miller, Galanter i Priban, en l’obra citada, distingeixen entre aquella persona que es queda atrapada entre plans en conflicte i aquella que es veu atrapada entre motius contradictoris. En el primer cas, és necessari que no sigui conscient que els seus plans estan en conflicte, mentre que, en el segon, potser sigui dolorosament conscient que els seus desitjos són incompatibles. Sembla que aquesta primera persona s’està frustrant deliberadament a si mateixa, però no pot descobrir perquè. Sap que hi ha alguna cosa errònia, però no pot descobrir de què es tracta. Els dos primers plans potser estan mútuament aïllats, de manera que aquesta persona mai no tindrà l’oportunitat de contrastar l’un amb l’altre.
Si ens traslladem al terreny dels plans i estratègies d’acció davant de l’ansietat, Lazarus i Folkman (1984) ja van posar de manifest que parlar de les relacions entre les funcions d’afrontament dirigides al problema i les dirigides a la emoció que poden afectar-se entre si, que faciliten o impedeixen cada una d’elles l’aparició de l’altra.
En la classificació de les interaccions contraproduents entre actes d’afrontament de l’ansietat, distingim entre incompatibilitats, que fan referència a interaccions entre actes la realització dels quals impedeixen la dels altres al mateix temps, i contraindicacions, que fan referència a procediments que executats simultàniament, o no, s’afecten en el procés o resultat de manera contradictòria, pertorbadora o perjudicial.
Més informació
MILLER, G. A., GALANTER, E., y PRIBAN, K. H. (1960). Plans and the Structure of Behavior. Holt, Rinehart and Winston, Inc. Ed. Española (1983): Planes y Estructura de la Conducta. Madrid: Debate, S. A.
LAZARUS, R. S., y FOLKMAN, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. Nueva York: Springer Publishing Company, Inc. Ed. Española (1986): Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca, S. A.
_________
Font: Baeza Villarroel, J.C. (1994) ISBN: 84-490-0131-5. Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid
La hiperventilació és un fenomen respiratori que acostuma a aparèixer en aquelles persones que pateixen atacs de pànic. Generalment, la hiperventilació produeix una sèrie de conseqüències en el nostre organisme que poder arribar a ser força desagradables i, fins i tot, alarmants si un no en sap la causa. Però com es veurà a continuació, no es tracta d’un fenomen perillós.
Què és la respiració?
Vegem com funciona la respiració. Necessitem respirar per poder dotar el nostre cos d’energia. Els nutrients que prenem quan mengem i bevem han de ser transformats en energia per mitjà de processos bioquímics complexos per als quals és necessària la presència d’oxigen.
Cada vegada que inspirem, introduïm aire carregat d’oxigen (O2) als nostres pulmons. Aquest oxigen serà recollit per la sang en els capil·lars que existeixen al final dels bronquíols per ser transportat cap al cor. Una vegada allà, el cor bombejarà la sang perquè arribi oxigen a tot el cos. L’oxigen ajudarà a transformar els nutrients en energia per mitjà de reaccions químiques. Com a efecte d’aquest procés, es genera diòxid de carboni (CO2), que serà recollit per la sang per portar-lo cap al cor i, des d’aquí, cap als pulmons. Aquesta sang, quan arribi als capil·lars dels pulmons, es despendrà del CO2 perquè puguem expirar-lo i recollir novament O2.
Què és la hiperventilació?
La hiperventilació es defineix com aquella respiració que està per damunt de les necessitats del nostre cos. És a dir, és una respiració excessiva. Pot produir-se per respirar massa, respirar superficialment, prendre grans glopades d’aire, etc.
Quan s’hiperventila, l’equilibri entre el O2 i el CO2 es trenca, és a dir, els nivells d’O2 s’incrementen i els de CO2 disminueixen. L’equilibri existent entre aquests dos gasos als pulmons influeix directament en les proporcions que existeixen d’O2 i de CO2 a la sang, de manera que les quantitats de CO2 en sang també disminuiran. Com a conseqüència, bàsicament, passen dues coses:
Aquestes sensacions poden resultar desagradables també, en especial, si no les entenem. Com en el cas anterior, experimentar aquestes sensacions no és perillós ni indicatiu que alguna cosa funcioni malament en el nostre cos.
Com a resum, quan una persona hiperventila, altera les proporcions adequades d’oxigen i diòxid de carboni que existeixen a la sang. El nostre cos, quan detecta que això està passant, intenta posar-hi remei i forçar-nos a respirar a un ritme bastant més baix del que estem fent, provoca sensacions similars a les dificultats per respirar. A causa dels canvis químics que es produeixen a la sang, també és possible que notem algunes de les sensacions referides anteriorment. Són un conjunt de sensacions que ens poden sorprendre i resultar-nos desagradables o molestes, però no són perilloses.
Què fer si s’hiperventila?
Si és la primera vegada que això passa, el més aconsellable és anar al metge perquè ens faci un exploració i intenti detectar si la hiperventilació es deu a una malaltia física o és producte de l’ansietat.
En cas que hiperventili per motius d’ansietat, es pot intentar posar-hi remei:
Què és la hiperventilació adaptativa? O, per què quan es fa esport no pateixo aquests efectes?
En fer esport, el nostre cos necessita més energia que si no féssim exercici. Com que aquesta energia s’obté a partir de les reaccions químiques entre els nutrients i l’O2,el nostre cos necessita incrementar el ritme respiratori i, en conseqüència, obtenir més oxigen. Aquest increment d’O2, com que s’aprofita totalment en els processos d’obtenció d’energia, produirà quantitats grans de CO2, de manera que l’equilibri entre els dos gasos no es veurà alterat. Tindrem més quantitat d’oxigen que si estiguéssim en repòs, però també tindrem més quantitat de diòxid de carboni.
És per això que quan es fa esport, no tenim les mateixes sensacions que si s’hiperventila per motius d’ansietat. A aquest fenomen, se l’anomena hiperventilació adaptativa.
__________
Font: Israel Belchi. Clínica de l’Ansiedad, 2004.
Més informació
Clark, D.C. y Salkovskis, P.M. (1987). Cognitive treatment for panic attacks: Therapist’s manual. Oxford: Autor.
Vídeo il-lustratiu: Ansiedad y respiración
L’anticipació és un procés d’avaluació cognitiva que preveu les conseqüències que un esdeveniment donat provocarà en l’individu, sobre la base de l’experiència i altres fons de coneixement. Va des d’un procés ràpid, intuïtiu, automàtic, fins a un procés de predicció elaboratiu, deliberat, basat en interferències inductives o deductives. Bàsicament fa referència a:
En consonància, s’experimenta un estat emocional agradable o desagradable, segons el cas, i com l’individu es veu afectat en els plans o situacions.
L’anticipació prefigura aspectes bàsics de l’acció i del subjecte en acció (Catalán, 1987), calcula com es pot desenvolupar en un context i unes circumstàncies determinades i com es veurien afavorits o obstaculitzats els nostres propòsits. Es tracta, doncs, d’un mecanisme bàsic d’adaptació i, fins i tot, de supervivència, sense oblidar el valor motivacional que l’anticipació, com a expectativa, té. Segons Bandura (1986), «els pensaments anticipatoris que no excedeixen els límits de la realitat tenen un valor funcional perquè motiven el desenvolupament de competències i de plans d’acció» (pàg. 467). L’anticipació forma part de la pròpia acció com a factor regulador i inductor conductual i emocional.
El pensament té gran capacitat d’autoactivació fisiològica de l’emoció. L’experiència comú ens diu que la imaginació d’escenes repugnants o fastigoses produeix nàusees; les eròtiques, excitació sexual, o la degustació imaginaria d’un menjar, salivació i secreció de sucs gàstrics. Concretament, les anticipacions referides a l’ocurrència d’amenaces, danys o perjudicis, genera ansietat. Aquests pensaments poden resultar, a vegades, tan activadors com les propis esdeveniments reals (May, 1977).
L’individu presta una atenció especial als senyals internes o de l’entorn que tenen el valor de predir el desenvolupament de l’acció i els seus resultats. La previsió que resulta de la consideració i anàlisis d’aquestes senyals predetermina, a la vegada, el camp atencional sobre el qual es focalitzarà quan la situació es presenti. Altres aspectes de la situació quedaran «aombrats».
Es pot dir que, donada una situació, l’individu té més probabilitats d’ocupar-se d’allò sobre el que s’ha preocupat. La previsió prepara, doncs, a l’organisme per atendre i respondre a determinats aspectes de la realitat.
L’anticipació previsora, mecanisme universal i bàsicament adaptatiu, pot, no només errar el càlcul, fet normal en una funció que és bàsicament probabilística, i que pot, a més, estar basada sobre dades o creences falses, sinó també ser disfuncional.
Més informació
BANDURA, A. (1986). Social Foundations of Thought and Action. New Jersey: Prentice-Hall, Inc. Ed. Española (1987): Pensamiento y acción. Barcelona: Martínez Roca, S. A.
CATALAN,J.L. (1987). Principios de Psicoterapia Cognitiva. Edición del Autor. Depósito legal B-36894-1987
LAZARUS, R. S., y FOLKMAN, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. Nueva York: Springer Publishing Company, Inc. Ed. Española: (1986). Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca, S. A.
MAY, J. R. (1977). A psychophysiological study of self and externally regulated phobic thought. Behavior Therapy. 8, 849-861.
__________
Fuente: Baeza Villarroel, J.C. (1994) ISBN: 84-490-0131-5. Clínica de l’Ansietat.
Clínica de la Ansiedad. Telèfons: 932263020 y 918299392. Correu: info@clinicadeansiedad.com
