La teràpia Cognitiu Conductual és un tipus de tractament psicològic, amb base científica, que es dirigeix a identificar i canviar pensaments i comportaments negatius i desadaptatius, per altres més adaptatius i adequats S’enfoca en previndre, reduir i eliminar pensaments, emocions i conductes que generen malestar: ansietat i por, baix estat d’ànim, irritabilitat, preocupacions excessives o recurrents…etc.

La teràpia Cognitiu Conductual no consisteix només en parlar, es requereix un treball conjunt entre pacient i terapeuta. S’estableixen uns objectius clars i definits, enfocats en el problema actual i en els factors que el mantenen.

En la teràpia Cognitiu Conductual, les cognicions (pensaments, imatges), els processos cognitius (interpretació, atenció, raonament, biaixos…) i els esquemes cognitius (creences i valors) tenen un paper fonamental que és abordat durant el tractament. S’entenen les emocions i el comportament de les persones com quelcom estretament lligat i relacionat amb lo cognitiu D’aquesta manera, aspectes fonamentals en relació al canvi terapèutic tenen a veure amb el treball a teràpia respecte les atribucions, percepcions, expectatives, interpretacions, estratègies cognitives d’afrontament, esquemes mentals i supòsits de la persona.

«Et sents principalment de la forma com penses» (Albert Ellis).

Tal i com expressava Ellis en aquesta cita, en TCC es valora com a causa del que sentim i fem, no tant allò que passa, si no allò que interpretem del que passa.

També es tenen presents i es valoren les capacitats, habilitats, recursos i limitacions del pacient. Mitjançant l’exploració de diferents àrees de la seva vida, passada i present, s’estableixen relacions tant respecte al problema pel qual la persona acudeix a consulta com dels recursos de que disposa. Aquesta exploració, enfocada en allò que la persona fa, sent i pensa en situacions concretes en diversos contextos, no té una rellevància especial respecte a establir un diagnòstic, si no que està més dirigida a poder realitzar un anàlisi funcional de la problemàtica de la persona, és a dir, a establir les connexions i relacions entre diferents variables que regulen, influeixen, afecten i mantenen i/o generen el problema motiu de consulta de la persona que arriba a teràpia.

Aquesta exploració i valoració de les diferents variables i connexions, es dirigeix a factors del present i del passat. Entendre la història i el passat de la persona ajuda a comprendre millor els problemes actuals, però la teràpia no està centrada en el passat ni en la infància de la persona.

En el treball conjunt amb el/la terapeuta, la persona aprèn els mecanismes, estratègies i tècniques que l’ajudaran a identificar els problemes i resoldre’ls, a fer-lis front i gestionar-los diferent, tant des de la vessant cognitiva com conductual.

Aquest treball conjunt consta de diferents fases. Una de les primeres, després de l’avaluació, és establir els objectius de la teràpia.

Un cop s’han establert els objectius començarà un treball terapèutic dirigit a aconseguir aquests objectius. Durant la teràpia, es necessària la participació i col·laboració del pacient, tant durant les sessions com en les propostes i tasques a realitzar entre sessions.

Com a resum, hem escollit dos paràgrafs del llibre «Manual de tratamientos psicológicos. Adultos», Madrid. Ediciones Pirámide. 2021. coordinat per Eduardo Fonseca Pedrero, que de manera concisa explica l’elecció de la TCC com a tractament per l’ansietat i en que consisteix aquest tractament.

“La TCC es considera el tractament d’elecció en els trastorns d’ansietat per les principals guies clíniques. […] El seu caràcter eminentment empíric l’ha convertit en la teràpia més estudiada i amb més recolzament empíric de entre tots els tractaments psicològics».

“La TCC està basada en la psicologia científica i experimental sobre la conducta (manifesta i encoberta) en els seus diferents nivells de resposta (conductual, cognitiu, fisiològic i emocional). Consisteix en un conjunt de tècniques, amb l’objectiu d’identificar, analitzar i corregir, mitjançant la col·laboració activa de l’individu, aquells pensaments o processos cognitius distorsionats i creences disfuncionals, que estan relacionats amb els símptomes que presenta la persona […] A més, s’inclouen estratègies funcionals de regulació emocional i relaxació, entrenant-se per reemplaçar les anticipacions i conductes d’evitació que caracteritzen als trastorns d’ansietat, i es treballa en la reducció dels símptomes fisiològics d’activació autònoma excessius».

Cínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’Ansietat i problemes relacionats.

Font: Clínica de l’Ansietat.