Introducció: anticipació i ansietat

 

L’anticipació és un procés d’avaluació cognitiva que preveu les conseqüències que un esdeveniment donat provocarà en l’individu, sobre la base de l’experiència i altres fons de coneixement. Va des d’un procés ràpid, intuïtiu, automàtic, fins a un procés de predicció elaboratiu, deliberat, basat en interferències inductives o deductives. Bàsicament fa referència a:

  • com, quan, de quina manera alguna cosa perjudica o beneficia (avaluació primària, Lazarus i Folkman, 1984)
  • què es pot fer (avaluació secundària, Lazarus i Folkman, 1984)
  • quina capacitat s’atribueix un mateix per fer-ho (expectatives d’eficàcia, Bandura, 1986)
  • quins resultats es calculen com a probables (expectatives de resultats, Bandura, 1986)

En consonància, s’experimenta un estat emocional agradable o desagradable, segons el cas, i com l’individu es veu afectat en els plans o situacions.

L’anticipació prefigura aspectes bàsics de l’acció i del subjecte en acció (Catalán, 1987), calcula com es pot desenvolupar en un context i unes circumstàncies determinades i com es veurien afavorits o obstaculitzats els nostres propòsits. Es tracta, doncs, d’un mecanisme bàsic d’adaptació i, fins i tot, de supervivència, sense oblidar el valor motivacional que l’anticipació, com a expectativa, té. Segons Bandura (1986), «els pensaments anticipatoris que no excedeixen els límits de la realitat tenen un valor funcional perquè motiven el desenvolupament de competències i de plans d’acció» (pàg. 467). L’anticipació forma part de la pròpia acció com a factor regulador i inductor conductual i emocional.

El pensament té gran capacitat d’autoactivació fisiològica de l’emoció. L’experiència comú ens diu que la imaginació d’escenes repugnants o fastigoses produeix nàusees; les eròtiques, excitació sexual, o la degustació imaginaria d’un menjar, salivació i secreció de sucs gàstrics. Concretament, les anticipacions referides a l’ocurrència d’amenaces, danys o perjudicis, genera ansietat. Aquests pensaments poden resultar, a vegades, tan activadors com les propis esdeveniments reals (May, 1977).

L’individu presta una atenció especial als senyals internes o de l’entorn que tenen el valor de predir el desenvolupament de l’acció i els seus resultats. La previsió que resulta de la consideració i anàlisis d’aquestes senyals predetermina, a la vegada, el camp atencional sobre el qual es focalitzarà quan la situació es presenti. Altres aspectes de la situació quedaran «aombrats».

Es pot dir que, donada una situació, l’individu té més probabilitats d’ocupar-se d’allò sobre el que s’ha preocupat. La previsió prepara, doncs, a l’organisme per atendre i respondre a determinats aspectes de la realitat.

L’anticipació previsora, mecanisme universal i bàsicament adaptatiu, pot, no només errar el càlcul, fet normal en una funció que és bàsicament probabilística, i que pot, a més, estar basada sobre dades o creences falses, sinó també ser disfuncional.

 

Més informació

BANDURA, A. (1986). Social Foundations of Thought and Action. New Jersey: Prentice-Hall, Inc. Ed. Española (1987): Pensamiento y acción. Barcelona: Martínez Roca, S. A.

CATALAN,J.L. (1987). Principios de Psicoterapia Cognitiva. Edición del Autor. Depósito legal B-36894-1987

LAZARUS, R. S., y FOLKMAN, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. Nueva York: Springer Publishing Company, Inc. Ed. Española: (1986). Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca, S. A.

MAY, J. R. (1977). A psychophysiological study of self and externally regulated phobic thought. Behavior Therapy. 8, 849-861.

__________
Fuente: Baeza Villarroel, J.C. (1994) ISBN: 84-490-0131-5. Clínica de l’Ansietat.