S’hereta, l’ansietat?

 

Els trastorns d’ansietat mostren agregació familiar. Això suggereix que individus de la mateixa família poden estar compartint certa predisposició heretada cap a aquest tipus de problemes psicològics. Així, per exemple, si es pren com a base mostres molt nombroses de bessons monozigòtics, els investigadors han arribat a l’estimació que l’aportació genètica en l’ocurrència del trastorn d’ansietat generalitzada és del 38%, i del 44% en el trastorn de pànic.

No obstant això, no es pot dir que existeixi un únic gen que «causi» ansietat. De fet, els trastorns d’ansietat apareixen com a resultat de la combinació de diferents factors, com ara trets heretats, factors d’estrès externs, experiències vitals, etc. Tenir un familiar que pateixi un trastorn d’ansietat pot ser un factor de risc de desenvolupar aquest tipus de patologia, malgrat que no implica que la persona sempre i en qualsevol cas l’acabi patint.

D’altra banda, en la gènesis dels trastorns d’ansietat, la història d’aprenentatge del subjecte juga un paper molt important. Conviure amb algú que pateixi un trastorn d’ansietat pot influir en el nen no només a nivell biològic o genètic. Aquests familiars poden servir de model de conducta a seguir i influir-hi mitjançant el que s’observa i s’aprèn a casa.

Vídeos il-lustratius:

Bases genéticas de la ansiedad y la depresión. Programa Redes. TVE.

Estrés y genoma: interacción cuerpo-mente