L’ansietat com a mecanisme adaptatiu de defensa dona lloc en l’organisme a canvis psicològics, fisiològics i conductuals. Es genera i manifesta a nivell del sistema nerviós, que està compost fonamentalment per unes cèl·lules denominades neurones. Les neurones constitueixen les unitats elementals per a la transmissió d’informació del sistema nerviós. La informació dins d’una mateixa cèl·lula viatja d’un extrem a l’altre mitjançant impulsos elèctrics. Però aquest impuls nerviós no pot passar directament d’una neurona a l’altra, atès que entre elles hi ha un espai (l’anomenat espai *sináptico) i no es toquen.

La comunicació d’una neurona amb una altra es produeix mitjançant neurotransmissors, que són substàncies químiques alliberades pels terminals neuronals. Aquests neurotransmissors, que per a entendre’ns són com a claus químiques, són alliberats a l’espai *sináptico (un espai microscòpic líquid que separa una neurona de la contigua) per on viatgen fins a aconseguir els receptors (diguem que són com a panys químics) de la neurona següent, originant canvis en la permeabilitat de la seva membrana el que genera un nou impuls o potencial elèctric, que viatjarà als deixo anar de la cèl·lula, fins a l’altre extrem, i així successivament fins que sigui necessari.

La medicació tracta de regular aquests sistemes químics de transmissió de la informació entre una neurona i una altra.