Ansietat fucional
L’home, com a ésser humà, es desenvolupa en constant interacció amb el medi. El medi es una font d’oportunitats per a la satisfacció de les seves necessitats i interessos, però també de riscos i amenaces. En essència, la relació de l’individu amb el medi consisteix en procurar-se i conservar les primeres, i en combatre, evitar, minimitzar o contrarestar les segones. L’evolució ha anat dotant a l’espècie de complexos mecanismes destinats a preservar-se i millorar l’adaptació a diferents entorns i circumstàncies. Entre ells, han arribat a tenir especial rellevància i desenvolupament els sistemes d’alerta i defensa. El sistema que anomenem ansietat, compleix aquestes funcions.
L’ansietat és un sistema d’alarma de l’organisme davant de situacions considerades una amenaça, és a dir, situacions que ens afecten i en les que tenim quelcom a guanyar o a perdre. El concepte d’ansietat està així estretament lligat a la percepció d’amenaça i a la disposició de respostes davant ella. La funció de l’ansietat és advertir i activar l’organisme, mobilitzar-lo, davant de situacions d’un risc segur o probable, quimèric o real, de forma que pugui sortir victoriós d’elles. Depenent de la natura de les amenaces, o adversitats, l’ansietat ens prepararà:
- per lluitar, afrontar o atacar el possible perill o problema;
- per fugir del possible perill o amenaça;
- per evitar situacions aversives o temudes;
- per activar conductes de submissió que neutralitzin conductes hostils d’altres –en situacions de tipus social-;
- per buscar recolzament, elements de seguretat i protecció;
- per donar-nos eines o coneixements que ens permetin sortejar els riscos i/o aconseguir els nostres objectius.
L’ansietat integra tres tipus de components:
- Cognitius: anticipacions amenaçants, evaluacions del risc, pensaments automàtics negatius, imatges inoportunes, etc.
- Fisiològics: activació de diversos centres nerviosos, particularment del sistema nerviós autònom, que implica canvis vasculars, respiratoris, etc.
- Motors i de conducta: inhibició o sobreactivació motora, comportament defensiu, buscar seguretat, submissió, evitació, agressivitat, etc.
Cadascun d’aquests components pot actuar amb certa independència. L’ansietat es pot desencadenar, tant per estímuls externs o situacionals, com per estímuls interns del subjecte, com pensaments, sensacions, imatges. El tipus d’estímul capaç d’evocar la resposta d’ansietat vindrà determinat en gran mesura per les característiques de la persona, i les seves circumstàncies. Es tracta d’un mecanisme que facilita la nostre relació amb el medi, i està destinat a preservar els interessos de l’individu i de l’espècie. Moltes de les coses que ens van be son gràcies, en part, al correcte funcionament d’aquest sistema: evitar activitats o llocs perillosos, que no arribem tard a la feina, fer front a diferents conflictes, preparar-nos per un exàmen o una reunió, trobar recolzament per resoldre un problema, minimitzar alguns contratemps o trobar formes d’assumir-los i reformular-los.
De fet, per desenvolupar-nos convenientment, en funció de les exigències i opcions del medi, per un cantó, i de les nostres possibilitats i interessos, per un altre, és necessari un cert estat d’alerta, una activació psicològica i fisiològica mínimes. D’una altre manera seriem massa lents, poc atents, amb poca capacitat d’anticipació i resposta, el que ens podria comportar més d’un perjudici o renúncia.
Quan l’ansietat és proporcionada i es manifesta dintre d’uns límits, no s’aprecien manifestacions simptomàtiques -els canvis psicofisiològics no arriben a superar els límits sensorials dels receptors del dolor, la pressió, la temperatura-, o be son menors, excepte en algun moment puntual i limitat que poden ser elevats. Aquests canvis en els processos fisiològics no només son normals, si no que son funcionals: preparen l’organisme per emetre les accions pertinents en relació a la realitat que s’afronta o es pogués afrontar.
Son molts els investigadors que han estudiat la relació entre el nivell d’activació psicofisiològica de l’organisme i la capacitat de l’individu per desenvolupar-se d’una manera eficient. En general es considera que el millor rendiment s’aconsegueix amb nivells mitjans d’activació.
Ansietat Disfuncional
Quan l’ansietat sobrepassa determinats límits es converteix en un problema de salut, i interfereix notablement en les activitats socials, laborals o intel.lectuals. Pot limitar la llibertat de moviments i opcions personals. En aquests casos no estem davant un simple problema de nervis, sinó d’una alteració.
La gravetat dels trastorns d’ansietat es mesura fonamentalment per dos paràmetres: el patiment i la incapacitat que generen, essent més greus els que originen problemes de salut, i més intensos, i impliquen majors limitacions a qui els pateix.
Es calcula que entre un 15% i un 20% de la població pateix, o arribarà a patir al llarg de la seva vida, problemes relacionats amb l’ansietat amb una importància prou com per requerir tractament. La millora espontània – sense consulta ni tractament – dels problemes d’ansietat és improbable. En la majoria de casos l’ansietat tendeix a mantenir-se, i estendre’s i generalitzar-se. Tractar de superar-la amb força de voluntat, com pensen algunes persones, no és efectiu. Voler que els símptomes desapareguin no dona resultat, no és suficient. El més convenient es rebre tractament el més d’hora possible. La gran majoria dels casos milloren seguint el tractament adeqüat.
Més enllà dels anomenats trastorns per ansietat -pànic, agorafòbia, fòbia social, obsessions, ansietat generalitzada, etc-, l’ansietat és, a més, un component important d’altres problemes: problemes d’alimentació, problemes sexuals, problemes de relació personal, dificultats de rendiment intel.lectual, molèsties físiques d’origen psicosomàtic, etc.
__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Barcelona i Madrid. Psicòlegs especialistes en el tractament de l’ansietat.
Més informació
Ayuso,J.l.(1988). Trastornos de angustia. Barcelona: Marínez Roca
Rojas, E.(1989). La ansiedad: Cómo diagnosticar y superar el estrés, las fobias y las obsesiones. Madrid: Ediciones temas de hoy.
De la Gándara,M. y Fuertes, J. C.(1999). Ansiedad y angustia: causas, síntomas y tratamiento. Madrid: Pirámide.
Miguel Tobal, J.J. . La ansiedad. Madrid: Editorial Aguilar.
Video: La ansiedad y sus trastornos
Altres vídeos relacionats
