Per efectuar el diagnòstic de les fòbies simples o específiques, els especialistes es basen en els criteris diagnòstics del DSM-V o de la CIE-10, dues classificacions de les malalties consensuades per especialistes de diverses nacionalitats i de reconegut prestigi.

Recordi, no obstant això, que vostè no pot autodiagnosticar-se, ni ha de fer-ho. Només un professional expert de la salut pot diagnosticar amb rigor i fiabilitat. Quan algú està preocupat per la seva salut o per la seva normalitat, és habitual que s’identifiqui amb símptomes o amb malalties que no pateix o que es confongui amb d’altres de possibles.

Criteris del DSM-IV per al diagnòstic de les fòbies específiques

Font: American Psychiatric Association.

1. Por o ansietat intenses a causa d’un objecte o d’una situació específica (per exemple, volar, les altures, els animals, l’administració d’una injecció, veure sang). En els nens, la por o l’ansietat es poden expressar amb plors, amb rebequeries, quedant-se paralitzats o amb conductes d’aferrament.
2. L’objecte o la situació fòbics s’eviten o es resisteixen activament amb por o amb una ansietat immediata.
3. L’objecte o la situació fòbics s’eviten o es resisteixen activament amb por o amb una ansietat intensa.
4. La por o l’ansietat són desproporcionades respecte del perill real que plantegen l’objecte o la situació específics i del context sociocultural.
5. La por, l’ansietat o l’evitació són persistents i duren típicament sis mesos o més.
6. La por, l’ansietat o l’evitació causen malestar clínicament significatiu o deteriorament en els àmbits social o laboral, o en altres àrees importants del funcionament.
7. L’alteració no s’explica millor pels símptomes d’un altre trastorn mental, com la por, l’ansietat i l’evitació en situacions associades a símptomes de tipus pànic o a altres símptomes incapacitants (com en l’agorafòbia), respecte d’objectes o de situacions relacionats amb determinades obsessions (com en el trastorn obsessivocompulsiu), amb els records de successos traumàtics (com en el trastorn per estrès posttraumàtic) o a deixar la llar o amb la separació de les figures d’aferrament (com en el trastorn d’ansietat per separació), o en situacions socials (com en el trastorn d’ansietat social).

Criteris de la CIE-10 per al diagnòstic de les fòbies específiques (aïllades o simples)

Font: Organització Mundial de la Salut.

Fòbies restringides a situacions molt específiques, com la proximitat de determinats animals, les altures, els trons, la foscor, viatjar amb avió, els espais tancats, haver d’utilitzar els lavabos públics, ingerir determinats aliments, anar al dentista, veure sang o ferides, o el contagi de malalties concretes.

Tot i que la situació desencadenant és molt específica i concreta, la seva presència pot produir pànic com en l’agorafòbia i en les fòbies socials.

Les fòbies específiques acostumen a presentar-se per primera vegada en la infància o al començament de la vida adulta i si no es tracten, poden perdurar durant dècades. El grau d’incapacitat que causen depèn que sigui més o menys fàcil per a l’afectat evitar la situació fòbica. La por de la situació fòbica té tendència a ser estable, al contrari del que succeeix en l’agorafòbia.

Pautes per al diagnòstic

1. Els símptomes, psicològics o vegetatius, són manifestacions primàries de l’ansietat i no secundàries a altres símptomes, com, per exemple, idees delirants o obsessives.
2. Aquesta ansietat es limita a la presència de situacions o d’objectes fòbics específics.
3. Aquestes situacions s’eviten en la mesura del possible.

Inclou: Zoofòbies, claustrofòbia, acrofòbia, fòbia als exàmens.

Vídeo Il-lustratiu: Fobia específica a las plumas