Les persones que pateixen hipocondria, o ansietat per la malaltia, sovint malinterpreten els seus símptomes físics i realitzen moltes conductes de seguretat i comprovació respecte als mateixos.

La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.

La relació de la ment sobre el cos és molt clara. De la mateixa manera que les malalties físiques influeixen en el nostre estat d’ànim i ens provoquen temor, por o preocupació, molts problemes psicològics provoquen símptomes físics.

L’ansietat i la depressió són problemes emocionals complexos. Malgrat que són diferents, presentes algunes semblances que poden crear confusió a l’hora de distingir-los.

El que passa en la hipocondria és una preocupació desorbitada a patir malalties que no es tenen, o si es tenen, no justifiquen aquesta preocupació. Les cavil·lacions es basen en petites sensacions físiques vagues i imprecises

La por a perdre el control sobre el propi pensament, conducta o impulsos és freqüent en els trastorns d’ansietat. D’alguna manera, aquest sentiment, o pre-sentiment, és consubstancial a l’experiència d’ansietat elevada. A vegades, aquest sentiment de descontrol, desordre o irrealitat s’equipara a la idea de trastocar-se o tornar-se boig. En casos extrems, aquesta por és a la base de les anomenades «fòbies d’impulsió»