Ansietat i medicació: tractament famacològics

 

L´ansietat com a mecanisme  adaptatiu de defensa dóna  lloc a l´organisme a canvis psicològics, fisiològics i conductuals. Es genera i manifesta a nivell del sistema nerviós, que està compost fundamentalment per unes cèl.lules denominades neurones. Les neurones constitueixen les unitats elementals per a la transmissió d’informació del sistema nerviós. La informació dins d´una mateixa cèl.lula viatja d´un extrem a un altre mitjançant impulsos elèctrics. Però aquest impuls elèctric no pot passar directament d´una neurona a l´altra, donat que entre elles hi ha un espai –l´anomenat espai sinàptic- i no es toquen entre si. La comunicació d´una neurona amb l´altra es produeix mitjançant els neurotransmissors, que són substàncies químiques liberades pels terminals neuronals. Aquests neurotransmissors, que per entendre´ns són com claus químiques, són liberats a l´espai sinàptic – que separa una neurona de la contigüa- per on viatgen fins a aconseguir els receptors –diguem que són com panys químics- de la neurona següent.

 La majoria dels tractaments psicofarmacològics emprats a l´actualitat per la psiquiatria actúen químicament sobre els sistemes de neurotransmissió tractant de regular, convenientment, l´activitat de determinades àrees del sistema nerviós implicades en el trastorn que es desitja tractar.

Al tractament de l´ansietat, s´empren habitualment dos tipus de fàrmacs: els ansiolítics, i els antidepressius.

Els ansiolítics més utilitzats pertenyen al grup de les benzodiacepinas d´alta potència -Alprazolam, Loracepam, Diacepam, Cloracepam, etc-. Produeixen un efecte tranquil.litzant. Actúen reduint els símptomes d´ansietat en qüestió de minuts i disminuint tant la intensitat com la freqüència dels episodis d´ansietat.

Els principals efectes adversos de les benzodiacepinas consisteixen en somnolència, alteracions de la memòria, alteracions de l´atenció i de la concentració. El deteriorament d´aquestes funcions cognitives sol ser transitori – s´experimenta mentres s´està prenent la medicació- i només es produeix amb dosis elevades i prolongades en el temps. Un altre inconvenient és que el seu consum prolongat pot generar efectes de dependència – adicció- i tolerància – pèrdua progressiva d´efectivitat-.

 Els antidepressius més comuns emprats avui dia al tractament dels trastorns d´ansietat són els ISRS -Inhibidors Selectius de la Recaptació de la Serotonin-). Constitueixen el tractament d´elecció primària. Diversos estudis apunten a la implicació de la serotonina com a principal neurotransmissor involucrat als trastorns d´ansietat, encara que n´hi ha d´altres. El grup dels ISRS està constituït per la Fluoxetina, Paroxetina, Fluvoxamina, Sertralina, Citalopram i Escitalopram. Poseeixen una elevada especificitat contra l´ansietat i escassos efectes colaterals. Amb prou feines presenten interaccions amb altres medicaments i no creen dependència.

Com a inconvenients dels ISRS citarem els efectes secundaris dels primers dies – nàusees, cefalees, increment transitori de l´ansietat, etc.- Per això és convenient iniciar el tractament amb dosis baixes, i associar tranquil.litzants a les primeres setmanes. En alguns pacients, depenent també del fàrmac escollit, poden ocasionar algun guany de pes, o certa pèrdua de la gana o resposta sexual.

Normalment, el metge informarà al pacient sobre el caràcter lleu i transitori d´aquests possibles símptomes adversos. Un altre inconvenient és que l´efecte terapèutic no s´inicia fins a les 2-4 setmanes d´iniciar les preses de l’antidepressiu.

__________
Font: Carlos De Lope. Psiquiatre. Clínica de l’Ansietat. Tractament de l’ansietat a Barcelona i Madrid.