La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.
El que passa en la hipocondria és una preocupació desorbitada a patir malalties que no es tenen, o si es tenen, no justifiquen aquesta preocupació. Les cavil·lacions es basen en petites sensacions físiques vagues i imprecises
L’ansietat és un sistema d’alarma de l’organisme davant de situacions considerades una amenaça, és a dir, situacions que ens afecten i en les que tenim quelcom a guanyar o a perdre. Es tracta d’un mecanisme que facilita la nostre relació amb el medi, i està destinat a preservar els interessos de l’individu i de l’espècie. Moltes de les coses que ens van be son gràcies, en part, al correcte funcionament d’aquest sistema.
Les manifestacions simptomàtiques de l’ansietat son molt variades i poden classificar-se en diferents grups: fìsics, psicològics, de conducta, intel.lectuals o cognitius y socials.
El nostre actual mecanisme de defensa enfront de perills i amenaces és hereu del qual com a espècie hem anat desenvolupant al llarg de milers d’anys d’evolució.
En l’aparició i el manteniment de l’ansietat com a trastorn influeixen tres grans grups de factors: els factors predisponents, els factors activadors i els factors de manteniment.
L’ansietat no depèn exclusivament d’un factor, sinó d’un conjunt de variables que actuen com un tot i que es posen en marxa davant d’una situació que la persona concep com a amenaçant.
L’ansietat, l’educació i l’aprenentatge Els mecanismes d’aprenentatge dels éssers humans són factors clau en l’origen i en el manteniment dels trastorns d’ansietat. Conèixer-los és essencial tant per entendre el problema com per aplicar-los a la pràctica clínica.
