L’ansietat i la preocupació son els dos components fonamentals que caracteritzen al Trastorn d’Ansietat Generalitzada.

Les persones que pateixen TAG tenen dificultats per desconnectar de les seves inquietuts, tot i que normalment comprenen que la seva ansietat és més intensa del que justifica la situació.

[:es]Criterios Diagnósticos DSM-V, por la American Pshychiatric Association, y CIE-10, por la Organización Mundial de la Salud, para el Trastorno de Ansiedad Generalizada
[:ca]Per efectuar el diagnòstic del trastorn d’ansietat generalitzada, els especialistes es basen en els criteris diagnòstics del DSM-V o de la CIE-10, dues classificacions de les malalties consensuades per especialistes de diverses nacionalitats i de reconegut prestigi.[:]

Per diagnosticar correctament el trastorn d’ansietat generalitzada, cal distingir-lo, entre d’altres, de l’ansietat pròpia d’altres trastorns mentals, com el trastorn de pànic, la fòbia social, el trastorn obsessivocompulsiu, etc. A més, cal diferenciar-lo també de l’ansietat no patològica.

Seria adaptatiu que la persona es defensi, si té proves de l´existència d´un perill real (problema present o un possible problema futur amb evidències que el grau de probabilitat que passi és elevat). El problema és que la persona intentarà defensar-se d´una amenaça futura de molt baixa probabilitat de compliment i/o del qual no té cap tipus de control i en la majoria dels casos mai passarà.

A estudis epidemiològis, del 67% al 93% dels pacients amb trastorn d´ansietat generalitzada (sigui aquest o no el seu diagnòstic principal) presenta o han presentat almenys altre problema associat.