La cura del nostre cos i les preocupacions raonables per la salut són conductes adequades, serveixen per prevenir diferents malalties. I, sens dubte, quan es pateix realment una malaltia, són encara més adequades, sempre que siguin proporcionals a la malaltia.
El que passa en la hipocondria és una preocupació desorbitada a patir malalties que no es tenen, o si es tenen, no justifiquen aquesta preocupació. Les cavil·lacions es basen en petites sensacions físiques vagues i imprecises. Aquesta preocupació immensa genera molta angoixa i sol comportar que la persona descuri diferents activitats que abans feia amb normalitat: decuit de la feina, de la vida social, de la parella i d’activitats d’oci.
Els components essencials de la hipocondria es poden dividir en tres blocs:
Cognitius:
- Preocupació pel propi cos i per patir diferents malalties
- Cavil·lacions sobre símptomes i conseqüències
- Autoobservació excessiva de les funció del cos i tendència a veure-les com un senyal de la malaltia
- Més atenció a les possibles conseqüències negatives, i desatenció dels aspectes més saludables d’un mateix i de la vida
Emocional-fisiològics:
- Ansietat
- Por sense correspondència amb el perill real
- Canvis de l’estat d’ànim
Conductuals:
- Parlar a coneguts i estranys dels diversos mals i símptomes
- Cerca d’informació en diferents fonts (enciclopèdies, altres malalties, familiars, etc.)
- Autoobservacions repetides i manipulació de diferents parts del cos per diverses comprovacions
- Augment de les visites a metges i especialistes; deteriorament de les relacions, en algun cas, evitament total de consultes i probes mèdiques
- Disminució d’altres activitats La persona hipocondríaca està molt posada en el rol de malalt, és a dir, centra la major part de la seva vida en la vivència d’estar malalt.
Encara que la hipocondria com a trastorn es independent de l’ansietat i la depressió, moltes vegades apareixen hi apareixen juntes. Aquesta coexistència s’explica per diversos motius. El to d’ànim negatiu fa que ens centrem més en nosaltres mateixos, porta a interpretar sensacions neutres com a senyals de perill potencial de la malaltia i torna catastrofistes les preocupacions per patir una malaltia i el que significaria patir-la. No s’ha d’oblidar que les pròpies emocions negatives poden generar símptomes físics —l’ansietat, per exemple, genera palpitacions, suors, tremolors o marejos— que poden ser vistos com a malaltia física si se’n desconeix l’origen o, fins i tot, poden afavorir l’aparició d’altres problemes de salut (úlceres, psoriasis, cefalees tensionals, hipertensió arterial, asma bronquial, etc.).
Entre els factors que faciliten l’inici dels quadres d’hipocondria, hi ha els següents:
- Experiències prèvies amb efectes sensibilitzadores: coneixements d’errors mèdics, familiars malalts, pares hipocondríacs.
- Factors d’aprenentatge en relació al propi cos: fonamentalment costums socials en l’expressió emocional de la malaltia i les reaccions, capacitat amplificada per percebre les reaccions internes reaccions i errors de manera d’afrontar situacions estressants.
- Formació de creences errònies sobre els símptomes, la salut i la malaltia. A més d’una atenció selectiva a aspectes negatius i la tendència a confirmar aquestes creences errònies.
- La presència d’un incident crític extern: la mort d’un familiar, la informació sobre una malaltia de la qual es creu tenir els símptomes o l’estat d’ànim negatiu, pot activar les creences i els comportaments anteriorment mencionats, fet que desencadena els components característics de la hipocondria.
Un vegada iniciada la hipocondria, hi ha altres factors que contribueixen a mantenir-la:
- Visites continuades als metges i als especialistes, sense que hi hagi una causa física al problema i sense cap explicació satisfactòria. Malgrat això, hi ha un grup de pacients hipocondríacs que eviten sistemàticament qualsevol consulta o exploració mèdica per por que es confirmi la malaltia temuda.
- Insistent cerca d’informació sobre malalties en diferents fonts. – Cavil·lacions sobre els símptomes, la salut, la malaltia i les conseqüències.
- Aparició de malalties reals que confirmen les creences.
- Centrar la major part de la vida a les vivències d’estar malalt.
- L’abandonament d’interessos i la falta d’activitat permeten atendre més les pròpies sensacions.
- Atenció continuada a la persona i les seves queixes per part dels coneguts.
En medicina, aquesta malaltia té una mala acceptació i enteniment. La relació metge-pacient es va deteriorant. El pacient no està satisfet amb les explicacions mèdiques, les quals diuen que no té cap problema físic o que és un malalt imaginari. Des del punt de vista psicològic, una vegada s’ha comprovat que es té un estat de salut bo, el tractament se centra en les preocupacions per la salut, les emocions i les conductes associades. Els medicaments no solen ser efectius, excepte en la mesura que redueixen l’ansietat o el desànim.
________
Font: Clínica de l’ Ansietat. Psicólegs i psiquiatres a Barcelona i Madrid.
Més informació
Avia, M.D. (1993). Hipocondría. Barcelona. Ediciones Martínez Roca S.A.
Bauris, M. (1990). Hipocondría. Barcelona. Gedisa Editorial.
First,M; Frances, A.; Pincus H.A. (1999). DSM-IV: Manual de diagnóstico diferencial. Barcelona. Ed. Masson.
First,M; Frances, A.; Pincus H.A. (2002). DSM-IV: Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Barcelona. Ed. Masson.
Vídeo: Hipocondría: Ansietat per la malaltia.
Documents relacionats
