La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.
Alguns exemples d’aquets pensaments i creences son:
– És molt fàcil patir una malaltia greu, sovint escoltes o te n’assabentes d’algun cas.
– Si tinc un dolor durant varis dies, és perquè tinc una malaltia greu.
– Haig d’estar pendent i atent a qualsevol sensació perquè podria ser l’origen o el símptoma d’una malaltia greu.
– No hauria de sentir res (dolor, sensació «extranya»), això és indicatiu de malaltia.
– Lo normal és no notar mai res. Si notes algun malestar es que estàs malalt.
– Aquestes sensacions/símptomes son pel meu problema de cor, que encara no m’han diagnosticat.
– Aquestes sensacions/símptomes son per un càncer, que encara no m’han diagnosticat.
– Aquestes sensacions/símptomes son per una malaltia greu, que encara no m’han diagnosticat.
– Moriré aviat.
– Els metges encara no han sabut veure que em passa, però tinc quelcom greu.
– Alguna cosa va malament al meu cos.
– Si encara no tinc una malaltia, la tindré en un futur.
– Tinc diferents símptomes, i els tinc sovint, segur que son per alguna malaltia greu.
– Tinc major predisposició que altres persones.
– Un símptoma sempre indica un problema greu.
– Haig de trobar l’explicació exacte del meu símptoma.
La persona amb ansietat per la malaltia ha pogut patir experiències, pròpies o d’alguna persona propera, en relació a malalties, errors mèdics, etc. A partir de llavors, es consoliden una sèrie de pensaments i creences, com els anteriorment descrits, que s’activen davant diferents circumstàncies:
– Si llegeixo una noticia sobre malalties em començo a amoïnar.
– Si m’expliquen que algú pateix una malaltia crec que la tinc o la tindré i em començo a preocupar.
– Crec que els altres no es prenen seriosament els meus símptomes. Finalment tindré raó i serà quelcom greu, i em començo a amoïnar.
– No puc llegir sobre malalties o notícies sobre morts.
– Sovint busco per internet informació sobre malalties.
– Si noto alguna cosa busco informació sobre aquest símptoma i la seva possible relació amb el càncer, problemes de cor, neurològics o alguna malaltia greu o rara.
El el tractament psicològic de la hipocondria, es treballen aquests pensaments i creences per aconseguir que la persona potencii pensaments i creences més realistes (menys extremistes i catastrofistes) en relació als símptomes. Sovint també es treballen les dificultats en relació a la idea de la mort, a la incertesa que representa, i com gestionar millor aquesta incertesa.
La persona, igual que fa amb altres preocupacions, ha d’aprendre a millorar la seva capacitat de distanciar-se dels seus pensaments i adoptar una visió crítica dels mateixos. Si creiem 100% totes aquestes afirmacions abans descrites, és normal que estiguem molt preocupats per la malaltia i la mort. Prendre distància d’aquests pensaments i creences, entenen que una part important de l’ansietat per la malaltia son aquests propis pensaments, és un pas rellevant durant el tractament.
A més de tot això, es treballen estratègies per regular millor l’ansietat, per no focalitzar l’atenció als símptomes i per reduïr les conductes d’evitació-seguretat-tranquilització.
Font: Clínica de l’Ansietat.
