Categories
Hipocondria

Creences i pensaments desadaptatius a la Hipocondria

La hipocondría, o ansietat per la malaltia, es basa, entre altres, en un tipus característic de pensaments i creences on fonamentalment es sobreestima la gravetat i probabilitat de patir una malaltia i morir.

Alguns exemples d’aquets pensaments i creences son:

– És molt fàcil patir una malaltia greu, sovint escoltes o te n’assabentes d’algun cas.

– Si tinc un dolor durant varis dies, és perquè tinc una malaltia greu.

– Haig d’estar pendent i atent a qualsevol sensació perquè podria ser l’origen o el símptoma d’una malaltia greu.

– No hauria de sentir res (dolor, sensació «extranya»), això és indicatiu de malaltia.

– Lo normal és no notar mai res. Si notes algun malestar es que estàs malalt.

– Aquestes sensacions/símptomes son pel meu problema de cor, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per un càncer, que encara no m’han diagnosticat.

– Aquestes sensacions/símptomes son per una malaltia greu, que encara no m’han diagnosticat.

– Moriré aviat.

– Els metges encara no han sabut veure que em passa, però tinc quelcom greu.

– Alguna cosa va malament al meu cos.

– Si encara no tinc una malaltia, la tindré en un futur.

– Tinc diferents símptomes, i els tinc sovint, segur que son per alguna malaltia greu.

– Tinc major predisposició que altres persones.

– Un símptoma sempre indica un problema greu.

– Haig de trobar l’explicació exacte del meu símptoma.

La persona amb ansietat per la malaltia ha pogut patir experiències, pròpies o d’alguna persona propera, en relació a malalties, errors mèdics, etc. A partir de llavors, es consoliden una sèrie de pensaments i creences, com els anteriorment descrits, que s’activen davant diferents circumstàncies:

– Si llegeixo una noticia sobre malalties em començo a amoïnar.

– Si m’expliquen que algú pateix una malaltia crec que la tinc o la tindré i em començo a preocupar.

– Crec que els altres no es prenen seriosament els meus símptomes. Finalment tindré raó i serà quelcom greu, i em començo a amoïnar.

– No puc llegir sobre malalties o notícies sobre morts.

– Sovint busco per internet informació sobre malalties.

– Si noto alguna cosa busco informació sobre aquest símptoma i la seva possible relació amb el càncer, problemes de cor, neurològics o alguna malaltia greu o rara.

El el tractament psicològic de la hipocondria, es treballen aquests pensaments i creences per aconseguir que la persona potencii pensaments i creences més realistes (menys extremistes i catastrofistes) en relació als símptomes. Sovint també es treballen les dificultats en relació a la idea de la mort, a la incertesa que representa, i com gestionar millor aquesta incertesa.

La persona, igual que fa amb altres preocupacions, ha d’aprendre a millorar la seva capacitat de distanciar-se dels seus pensaments i adoptar una visió crítica dels mateixos. Si creiem 100% totes aquestes afirmacions abans descrites, és normal que estiguem molt preocupats per la malaltia i la mort. Prendre distància d’aquests pensaments i creences, entenen que una part important de l’ansietat per la malaltia son aquests propis pensaments, és un pas rellevant durant el tractament.

A més de tot això, es treballen estratègies per regular millor l’ansietat, per no focalitzar l’atenció als símptomes i per reduïr les conductes d’evitació-seguretat-tranquilització.

Font: Clínica de l’Ansietat.

Categories
Hipocondria

Hipocondria: ansietat per la malaltia

La cura del nostre cos i les preocupacions raonables per la salut són conductes adequades, serveixen per prevenir diferents malalties. I, sens dubte, quan es pateix realment una malaltia, són encara més adequades, sempre que siguin proporcionals a la malaltia.

El que passa en la hipocondria és una preocupació desorbitada a patir malalties que no es tenen, o si es tenen, no justifiquen aquesta preocupació. Les cavil·lacions es basen en petites sensacions físiques vagues i imprecises. Aquesta preocupació immensa genera molta angoixa i sol comportar que la persona descuri diferents activitats que abans feia amb normalitat: decuit de la feina, de la vida social, de la parella i d’activitats d’oci.

Els components essencials de la hipocondria es poden dividir en tres blocs:

Cognitius:

  • Preocupació pel propi cos i per patir diferents malalties
  • Cavil·lacions sobre símptomes i conseqüències
  • Autoobservació excessiva de les funció del cos i tendència a veure-les com un senyal de la malaltia
  • Més atenció a les possibles conseqüències negatives, i desatenció dels aspectes més saludables d’un mateix i de la vida

Emocional-fisiològics:

  • Ansietat
  • Por sense correspondència amb el perill real
  • Canvis de l’estat d’ànim

Conductuals:

  • Parlar a coneguts i estranys dels diversos mals i símptomes
  • Cerca d’informació en diferents fonts (enciclopèdies, altres malalties, familiars, etc.)
  • Autoobservacions repetides i manipulació de diferents parts del cos per diverses comprovacions
  • Augment de les visites a metges i especialistes; deteriorament de les relacions, en algun cas, evitament total de consultes i probes mèdiques
  • Disminució d’altres activitats La persona hipocondríaca està molt posada en el rol de malalt, és a dir, centra la major part de la seva vida en la vivència d’estar malalt.

Encara que la hipocondria com a trastorn es independent de l’ansietat i la depressió, moltes vegades apareixen hi apareixen juntes. Aquesta coexistència s’explica per diversos motius. El to d’ànim negatiu fa que ens centrem més en nosaltres mateixos, porta a interpretar sensacions neutres com a senyals de perill potencial de la malaltia i torna catastrofistes les preocupacions per patir una malaltia i el que significaria patir-la. No s’ha d’oblidar que les pròpies emocions negatives poden generar símptomes físics —l’ansietat, per exemple, genera palpitacions, suors, tremolors o marejos— que poden ser vistos com a malaltia física si se’n desconeix l’origen o, fins i tot, poden afavorir l’aparició d’altres problemes de salut (úlceres, psoriasis, cefalees tensionals, hipertensió arterial, asma bronquial, etc.).

Entre els factors que faciliten l’inici dels quadres d’hipocondria, hi ha els següents:

  • Experiències prèvies amb efectes sensibilitzadores: coneixements d’errors mèdics, familiars malalts, pares hipocondríacs.
  • Factors d’aprenentatge en relació al propi cos: fonamentalment costums socials en l’expressió emocional de la malaltia i les reaccions, capacitat amplificada per percebre les reaccions internes reaccions i errors de manera d’afrontar situacions estressants.
  • Formació de creences errònies sobre els símptomes, la salut i la malaltia. A més d’una atenció selectiva a aspectes negatius i la tendència a confirmar aquestes creences errònies.
  • La presència d’un incident crític extern: la mort d’un familiar, la informació sobre una malaltia de la qual es creu tenir els símptomes o l’estat d’ànim negatiu, pot activar les creences i els comportaments anteriorment mencionats, fet que desencadena els components característics de la hipocondria.

Un vegada iniciada la hipocondria, hi ha altres factors que contribueixen a mantenir-la:

  • Visites continuades als metges i als especialistes, sense que hi hagi una causa física al problema i sense cap explicació satisfactòria. Malgrat això, hi ha un grup de pacients hipocondríacs que eviten sistemàticament qualsevol consulta o exploració mèdica per por que es confirmi la malaltia temuda.
  • Insistent cerca d’informació sobre malalties en diferents fonts. – Cavil·lacions sobre els símptomes, la salut, la malaltia i les conseqüències.
  • Aparició de malalties reals que confirmen les creences.
  • Centrar la major part de la vida a les vivències d’estar malalt.
  • L’abandonament d’interessos i la falta d’activitat permeten atendre més les pròpies sensacions.
  • Atenció continuada a la persona i les seves queixes per part dels coneguts.

En medicina, aquesta malaltia té una mala acceptació i enteniment. La relació metge-pacient es va deteriorant. El pacient no està satisfet amb les explicacions mèdiques, les quals diuen que no té cap problema físic o que és un malalt imaginari. Des del punt de vista psicològic, una vegada s’ha comprovat que es té un estat de salut bo, el tractament se centra en les preocupacions per la salut, les emocions i les conductes associades. Els medicaments no solen ser efectius, excepte en la mesura que redueixen l’ansietat o el desànim.

________
Font: Clínica de l’ Ansietat. Psicólegs  i psiquiatres a Barcelona i Madrid.

Més informació

Avia, M.D. (1993). Hipocondría. Barcelona. Ediciones Martínez Roca S.A.

Bauris, M. (1990). Hipocondría. Barcelona. Gedisa Editorial.

First,M; Frances, A.; Pincus H.A. (1999). DSM-IV: Manual de diagnóstico diferencial. Barcelona. Ed. Masson.

First,M; Frances, A.; Pincus H.A. (2002). DSM-IV: Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Barcelona. Ed. Masson.

Radio Televisión Española: Hipocondríacos, programa La observadora,
emès el 5 de maig del 2014, amb la participació de Rosa León, psicòloga de Clínica de la Ansiedad:

Vídeo: Hipocondría: Ansiedad por la enfermedad.

Documents relacionats:

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Analítiques

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.