“Jo no podia acceptar invitacions, ni anar a festes. Durant un temps ni tan sols podia anar a classe. Al segon any a la facultat vaig haver de quedar-me a casa tot un semestre… La meva por podia presentar-e en qualsevol situació social. Sentia ansietat inclòs abans de sortir de casa, i augmentava al apropar-me a classe, a la festa o a on fos que anés. Sentia l’estómac descompost i quasi creia que tenia grip. El meu cor bategava amb força, em suaven les mans i tenia la sensació d’estar com separada de mi mateixa i de totho… Quan entrava a un lloc ple de gent, em ruboritzava, o suava molt, i sentia que tots els ulls estaven clavats en mi. Em feia vergonya aturar-me en un racó jo sola però no podia pensar que dir a ningú. Em sentia tant fora de lloc que volia marxar inmediatament…”

La fòbia social és una por intensa a fer el ridícul o sentir-se humiliat en situacions socials, a actuar de forma inadequada o que es provoqui una situació vergonyosa davant els altres. La persona afectada sent una intensa por a ser avaluada, a exposar-se a situacions públiques, o simplement a que apareguin, davant d’altres, símptomes d’ansietat –posar-se vermell, sudoració, tremolor, bloqueig-.

La fòbia social habitualment comença al principi de l’adolescència o abans.

Vídeo: Agorafòbia (minuts 0-4,50) y fòbia social (minut 4,50 i següents)