L’inici de qualsevol tractament requereix

• Una valoració diagnòstica precisa.
• Un coneixement exhaustiu dels factors implicats en l’origen i en el desenvolupament del problema: antecedents, factors desencadenants, factors predisposants, factors de manteniment, solucions que ja s’han provat, etc.
• Un coneixement suficient de l’usuari dels serveis psicològics i de les seves circumstàncies: el grau de deteriorament de la salut i del benestar, la incapacitació i les interferències en els plans d’acció o en els estatus significatius per a la persona, els recursos personals, l’atribució de la capacitat i de l’eficàcia, les característiques detectades de la personalitat i del sistema de valors, l’estat emocional general, etc.
• La formulació d’un esquema explicatiu que identifiqui les variables més rellevants del cas, les relacions crítiques entre elles i el procés que han seguit al llarg del temps.
• L’establiment d’una relació adequada entre l’usuari i l’especialista, que els permeti treballar junts de manera eficient: reconeixement mutu, comunicació eficaç, confidencialitat, compliment de les prescripcions, etc.
• Finalment, en funció de tot el que s’ha comentat, l’establiment d’uns objectius avaluables i d’uns mitjans convenientment ordenats i seqüenciats. Aquests últims, els mitjans i el seu desplegament, que depenen de la demanda formulada per l’usuari, constitueixen el tractament pròpiament dit.

La intervenció terapèutica conjuga, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb d’altres de caràcter més general o més contextual, d’acord amb les característiques personals i amb les circumstàncies de l’usuari. Normalment, les primeres intervencions es destinen a reduir els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Després s’analitzen i es tracten els factors que originen o que mantenen l’ansietat i les alteracions que puguin acompanyar-la.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, d’altres de relacionats amb la prevenció i d’altres de relacionats amb el desenvolupament personal de l’usuari que, d’alguna manera, tenen a veure amb allò que li passa.

Normalment, a l’inici del tractament, es va a la consulta un cop per setmana. Quan el tractament està mínimament encarrilat, s’espaien les visites, que passen a ser, habitualment, una cada 15 dies.

Tractaments específics per al trastorn d’ansietat generalitzada

Les teràpies que han demostrat més eficàcia en el tractament específic del trastorn d’ansietat generalitzada són les basades en els procediments cognitivoconductuals. A continuació es fa una relació de les tècniques que es consideren més efectives:

• La informació a l’usuari sobre la naturalesa de l’ansietat generalitzada: L’explicació dels mecanismes bàsics, de la funcionalitat i la disfuncionalitat, dels símptomes i del seu abast, i de les relacions entre el pensament, l’emoció i l’acció.
• L’entrenament en relaxació: Concretament, en la respiració diafragmàtica lenta i en la relaxació muscular progressiva.
• La identificació i la neutralització dels procediments contraproduents utilitzats per l’usuari per regular el seu problema, però que, en realitat, contribueixen a mantenir-lo, en comptes d’ajudar a posar-hi solució.
• La prevenció de les conductes de preocupació.
• L’entrenament en tècniques de solució de problemes i en l’organització del temps.
• Les tècniques cognitives: La reestructuració de les interpretacions catastròfiques, el control dels pensaments automàtics o la regulació de la sobreestimació de la probabilitat d’ocurrència d’un fet negatiu. Per afavorir aquests canvis és freqüent utilitzar exercicis estructurats, “experiments conductuals”, la posada en qüestió de les hipòtesis mitjançant el diàleg socràtic o a través de la confrontació amb l’evidència, etc.
• L’exposició controlada i progressiva a les situacions temudes.
• El desenvolupament de les habilitats socials i la millora de la qualitat de les relacions interpersonals.
• La planificació d’activitats agradables i plaents: En una situació determinada, posar l’accent en allò que volem que passi, més que no pas en evitar el que no volem que passi.
• La medicació: Normalment en combinació amb el tractament psicològic i com a suport d’aquest, tot i que en alguns casos es desaconsella aquesta associació. Els medicaments més utilitzats són els ansiolítics i, en particular, les benzodiazepines. Les azapirones han demostrat una eficàcia semblant. S’han utilitzat amb èxit antidepressius tricíclics i inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS). El tractament farmacològic sempre l’ha de prescriure i l’ha de supervisar un metge.
• Els materials d’autoajuda, com a complement de la teràpia.

Aquests són alguns dels recursos terapèutics més coneguts i que més s’han provat en el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada. Cal tenir en compte, no obstant això, que aquest trastorn pot estar associat a altres problemes, que requeriran també ser abordats en el context d’un tractament integrat i convenientment articulat. El tractament, en rigor, no ho és del trastorn d’ansietat generalitzada, sinó de la persona que el pateix, en relació, naturalment, amb la demanda que aquesta persona efectua.

Els tractaments s’acostumen a desenvolupar individualment, tot i que en algunes ocasions, depenent del cas i del moment, pot estar indicada la teràpia grupal. La durada dels tractaments oscil·la normalment entre sis mesos i un any, per bé que en alguns casos poden ser més llargs.

__________

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs especialistes en el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada. Madrid i Barcelona.

Més informació 

Bernstein, D. A. i Borkovec, T. D. (1983). Entrenamiento en relajación progresiva. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Deffenbacher, J. L. (1997). “Entrenamiento en el manejo de la ansiedad generalitzada”. A V. E. Caballo (dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI, vol. 1, pp. 241-63.

Ellis, A. (1980). Razón y emoción en psicoterapia. Bilbao: EDB.

Suinn, R. M. (1993). Entrenamiento en manejo de ansiedad. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1.ª ed. de 1990.

Peurifoy, R. Z. (1999). Cómo vencer la ansiedad. Bilbao: DDB.

Stahl, S. M. (1998). Psicofarmacología esencial. Barcelona: Ariel.

Eficacia de los tratamiento psicológicos. Document de la Sociedad Española para el avance de la Psicología Clínica y de la Salud. Siglo XXI. Novembre de 2002.

Video il-lustratiu: Tratamientos de la ansiedad