El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

La característica essencial del trastorn obsessivocompulsiu és la presència de pensaments obsessius o d’actes compulsius recurrents. Els primers són idees, imatges o impulsos mentals que irrompen constantment en la activitat mental de l’individu; els segons, formes de conducta estereotipades que es repeteixen una vegada i una altra.

Diagnosticar correctament el trastorn obsessivocompulsiu suposa poder diferenciar-lo d’altres trastorns d’ansietat (com la fòbia social, les fòbies específiques i el trastorn d’ansietat generalitzada), dels episodis depressius majors, del trastorn de tics, del trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat i de les supersticions no patològiques.

Fins fa poc temps, el TOC es considerava un trastorn poc freqüent, però els estudis demostren que és el quart trastorn mental més habitual i que afecta igualment els homes i les dones, tot i que en els homes l’edat d’inici podria ser més primerenca.

Determinats estudis mostren que és probable que existeixin 10 factors de la personalitat que són freqüents en la infància de les persones amb TOC: ansietat per separació, resistència al canvi, aversió al risc, submissió, susceptibilitat, perfeccionisme, hipermoralitat, ambivalència i excessiva devoció al treball.

Los tratamientos que han demostrado una mayor eficacia en el tratamiento específico los trastornos obsesivo-compulsivos (TOC) son los tratamientos farmacológicos y los psicológicos basados en procedimientos cognitivo-conductuales.