La fòbia social és una por intensa a fer el ridícul o sentir-se humiliat en situacions socials, a actuar de forma inadequada o que es provoqui una situació vergonyosa davant els altres. La persona afectada sent una intensa por a ser avaluada, a exposar-se a situacions públiques, o simplement a que apareguin, davant d’altres, símptomes d’ansietat.

Les fòbies socials giren al voltant de la por de ser jutjat pels altres i sovint comporten evitar diverses situacions socials. Algunes de les fòbies socials són restringides i afecten només a determinades conductes, mentre que d’altres són difuses i comprenen gairebé totes les situacions socials fora del cercle familiar.

Per poder diagnosticar la fòbia social cal distingir-la d’altres trastorns similars i, per fer-ho, la clau és que, en la primera, l’ansietat i l’evitació es relacionen sempre amb situacions socials, i es limiten a aquest tipus d’esdeveniments, cosa que no succeeix en els altres trastorns.

L’edat mitjana d’inici de la fòbia social se situa al voltant dels 15 anys, en plena adolescència, un període crític a causa dels sistemes de relacions socials que s’hi inicien i que impliquen l’avaluació dels altres davant la qual es pot respondre amb ansietat.

Una de les variables psicològiques implicades en l’origen de la fòbia social és el desenvolupament desmesurat de la consciència d’un mateix, que pot ocasionar una timidesa i una autoavaluació desproporcionades, de manera que es desenvolupin la por de ser objecte d’avaluació i la tendència a focalitzar l’atenció en un mateix en excés.

Entre les tècniques de tractament de la fòbia social destaquen l’exposició, l’entrenament en habilitats socials, el replantejament de determinades creences, la millora de l’autoestima i l’entrenament a concentrar-se en la tasca o en la interacció en comptes de fer-ho en un mateix.

En aquest document, hi trobareu referències bibliogràfiques, algunes de més tècniques i d’altres d’orientades a la població general que vulgui millorar alguna habilitat social o superar algunes pors de poca rellevància amb la lectura com a suport.

La sudoració i el rubor excessius poden ser primaris, és a dir, de causa fisiològica, o secundaris a la fòbia social. En el segon cas, els factors clau són l’atenció excessiva que es presta a aquests símptomes normals, la interpretació que se’n fa i l’intent, inútil, de controlar-los.