Els símptomes més freqüents de l’atac de pànic son: sudoració, palpitacions, dolors al pit, mareig o vertigen, nàusees, problemes estomacals, sufocació o calfreds, falta d’aire o sensació d’ofec, formigueig o entumiment, tremolors, sensació d’irrealitat, terror, sensació de falta de control o de tornar-se boig, por a morir.

Per efectuar el diagnòstic del trastorn de pànic, els especialistes es basen en els criteris diagnòstics del DSM-V o de la CIE-10, dues classificacions de les malalties consensuades per especialistes de diverses nacionalitats i de reconegut prestigi

El diagnòstic diferencial serveix per fer un correcta valoració d’una malaltia respecte a d’altres de semblants. En el cas del trastorn de pànic, cal diferenciar-lo, entre d’altres, d’altres tipus de trastorns d’ansietat, com els causats per una malaltia orgànica o per abús de substàncies.

L’Associació Americana de Psiquiatria defineix l’agorafòbia com la por a estar a llocs o situacions en les quals pots ésser difícil o vergonyós fugir o en els quals pot no disposar-se d’ajuda en cas de patir un atac de pànic o símptomes similars als del pànic

Els símptomes de l’agorafòbia: Els criteris diagnòstics d’acord amb les classificacions internacionals Per al diagnòstic de l’agorafòbia cal que es compleixin una sèrie de criteris

El diagnòstic diferencial serveix per fer una correcta valoració d’una malaltia respecte a d’altres de semblants, amb les quals pot confondre’s o solapar-se. És una valoració clínica que correspon exclusivament als especialistes i en cap cas als pacients.